Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro. Avui dijous 5 de febrer a partir de les 6 de la tarda, la Biblioteca Josep Roquebrós d'Abrera acollirà la presentació del llibre El Poli Rojo, una activitat gratuïta que comptarà amb la presència del seu autor, el Xavier Marín, amb què avui parlem a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera. Bona tarda, Xavier. Hola, bona tarda.
En primer lloc, El Poli Rojo té un subtítol molt potent de la policia franquista a la policia democràtica. Com neix aquest llibre i què hi trobaran els seus lectors i lectores? Mira, això és una autobiografia que per evitar-me problemes, com explico aquí, jo ja he tingut dues querelles criminals, les he guanyat les dues, però per evitar-me això que ja m'ho sé i per no retallar
el llibre, com jo volia que sortís, he fet una autobiografia novel·lada. És a dir, dic que potser trobaràs algunes qüestions que són d'invenció, però que en realitat és una autobiografia. I ho dic perquè, clar, denuncio en aquestes pàgines, denuncio...
algunes situacions de corrupció, de corrupció policial, de corrupció política, petita corrupció, tampoc són grans coses, però corrupció d'aquesta que es dona en aquests anys, als anys 80, quan jo entro a la policia, a la primera promoció de policies democràtiques, aquesta policia ja tenia una inèrcia, i aquesta inèrcia és la que li dona ser la policia del règim de Franco,
És a dir, vam fer la transformació, el canvi democràtic, però vam quedar amb els membres de l'exèrcit, de la lludicatura i de la policia, que eren els que havien jurat al principi del moviment nacional.
i aquesta gent s'havia quedat a dins de les institucions. I amb aquesta gent teníem vicis de funcionament que ens van costar molt canviar-los. El nom és això, estar situat en el context d'una persona, com era el meu cas, que ja portava 15 anys, aproximadament, militant a la dictadura a l'esquerra,
en el Partit del Treball, que era un partit que estava a l'esquerra del Partit del PP, i amb molta experiència política. I en aquests anys, una de les coses és que jo era el secretari de la Seguretat, el responsable de Seguretat del comitè central del partit, i organitzava totes les accions polítiques. Des de l'Avinguda de Josep Tarradellas,
el dia de la llibertat, amnistia, salut i autonomia, manifestacions, fins coses que encara no es poden comptar. I jo vaig estar detingut i acusat d'atemptar contra la seguretat de l'Estat. I després, la paradoxa és que acabo de membre d'un cos que està defensant la seguretat de l'Estat. Passo de córrer davant de la policia
de córrer i d'estadi tingut per la policia, de ser un policia. I com comentava Xavier, el Poli Rojo aborda una etapa clau de la nostra història recent, la transició d'un règim dictatorial cap a la democràcia. Per què creus que és important parlar-ne avui en dia, especialment des d'aquesta memòria històrica? Jo ho faig també perquè hi havia el meu catedràtic, el meu profe, amb el que jo vaig fer al màster de polítiques públiques, el Vicenç Navarro, que va ser l'ideòleg
de Podemos, quan va sortir Podemos, la persona que estava darrere de tot això era el Vicenç Abarro, que era el catedràtic de polítiques públiques de la UAB. Aquest home em va dir, Xavier, no et pots morir sense escriure això, perquè és l'únic polític que jo conec que ha acabat passant per la policia de forma efectiva, com a membre del cos, i la transformació que vosaltres heu fet a dins del cos de la policia
és de volum del que va fer la UMD, els militars de la Unió de Militars Democràtics que van intentar transformar l'exèrcit espanyol emulant el moviment del 25 d'abril dels capitans portuguesos, aquesta gent va acabar detinguda i va acabar expulsada de l'exèrcit espanyol.
però, bueno, una mica, i nosaltres vam fer el propi avís de la policia. I el que vaig fer és complir una mica aquesta promesa que li vaig fer al Vicent Navarro, que això ho escriuria en algun moment. I t'estic parlant d'aquesta promesa de l'any 2000, quan jo vaig fer el bàster amb ell. I anant acumulant material,
I una mica, no solament ho he fet amb aquest interès, sinó també perquè el llibre sigui atractiu, és una típica novel·la de policia. Seria dels 400 casos que aproximadament jo tinc documentats que jo he passat per els juzgats perquè he fet detencions o perquè he fet intervencions policials, i he escollit els 20 que eren més...
més vistosos perquè tingui atractiu per la gent. Cada un dels casos són casos que no queden res saber la malaltia. Des del cas d'una nena que tenien segrestada una nena marroquí que tenien segrestada els seus familiars i que tenia 12 anys i encara n'havia pisat una escola a la seva vida fins a un cas de
d'un atracament que em vaig trobar fora de servei quan anava amb la meva dona i amb el meu bebè de sis mesos a una gasolidera de l'autopista d'aquí de Sant Felip de Llobregat i que va acabar amb un mort. Això ha sortit el dia 25 de novembre i ja hi ha molta gent que s'ho ha sol·legit i que m'estan dient que ho estan disfrutant moltíssim, sobretot la gent que és de la meva generació
És a dir, la gent que va viure de transició democràtica i que el que s'explica ja, ells ho han viscut també en primera persona. I després també vaig fer una presentació el dia 15 del mes de gener a l'Hospitalet i van venir quasi exclusivament membres de la policia. I també el mateix, una mica això que es diu diferent, la policia.
les històries de la puta Mili, que són les històries de les primeres promocions de policies democràtics i que la gent ho ha viscut en primera persona i que és molt original. El que em sap dir amb tot Déu és que és un llibre que no hi ha ningú al mercat que hagi escrit sobre aquest tema i és una barreja de parlar d'intervencions policials i de vida política i de corrupció policial.
i és una barreja que sembla que resulta... El diuen alguns, els periodistes que m'ho van presentar l'altre dia, diuen que és més un...
Una pel·lícula d'aventures que no hi llibera. El títol desperta molta curiositat i fins i tot arriba a provocar. Qui o què és el Poli Rojo? Mira, en principi és un record. És un record que a mi em feia molta gràcia ens ha fet aquí i tot això. Però aquest ja és el meu quart llibre. Llavors també és un exercici de...
de vida, va recordar coses que crec que és bo que la gent sàpiga com es va fer la transició a dins de la policia i com ens va costar moltíssim els poquets policies que vam entrar a la primera promoció de l'Ajuntament Democràtic, que van ser 40 exclusivament, i com resistir
perquè nosaltres érem els que havien lligat la Constitució i l'Estatut, però a dins de la policia no es podia parlar de Constitució i d'Estatut, perquè tots els que estaven a dins, la immensa majoria, eren gens que li molestava molt, que criticava moltíssim la democràcia en si, i que parlaven de nosaltres com, estos demòcrates de ser mierda. Això ho deien obertament, amb els canvis de tor, amb...
davant de tots els comandaments i intentant trencar-nos les cames als que acaben d'entrar, trencar-nos la moral perquè abandonéssim. De fet, alguns policies bastants van abandonar, no van aguantar aquesta pressió i altres van aguantar perquè es van sumar al que...
a lo que es diu habitualment, allà on eres, o tot el que dieres, hi ha molta gent que va entrar ja a la democràcia, però que a la pràctica es va sumar a les formes de fer que tenien els antics. I molt poquets van mantenir els principis i això també necessitava un cert reconeixement de la gent que va fer. Nosaltres, per exemple, vam col·laborar
amb aquests que deien que eren els militars expulsats de l'exèrcit espanyol, els oficials de l'UMD, la Unió Militar Democràtica, algun gent van acabar de caps de policia a Barcelona, com el Julián Delgado, o l'Aguilar, que va ser el cap de policia de Cornellà, o el Gabriel Cardona, que va ser el cap de policia a Badalona. I van fer una mica d'aliança
Nosaltres, que vam entrar per la base, però amb molta experiència política, vam fundar els primers sindicats a dins de la policia. No hi havia sindicats a la policia, estava prohibit. I nosaltres vam fer les primeres decisions sindicats i amb això des de baix, amb la gent que estava a dalt de tot i amb la quiesciència o amb l'ajuda dels primers polítics que van manar la policia, com era el català Pujana o el...
el primer client d'alcalde del PSUC, que després va acabar de conseller d'interiors. Amb la gent de dalt van transformar les dins, els manuals d'intervenció, els protocols, les lleis, per donar una mica del palo i la zanàoria. És a dir, de banda, canviaven les condicions de qualitat del servei
I, per altra banda, la gent que no ho acceptava perquè eren recalcitrants amb la ciutat d'extrema dreta, va fer-li experiències binàries i fer-los fora del servei. I amb aquestes dues qüestions vam trigar aproximadament 20 anys a canviar la veritat de la policia. Fins l'any 2000, que jo vaig acabar de captar la policia de Mollet del Vallès,
Abans vaig estar de cap de la policia de Pallella, el 85, i amb 5 anys que vaig estar de policia, el 85 ja era cap de policia a Pallella. I això, de cap de policia, vam fundar la primera associació de caps de policia de Catalunya i després d'Espanya, i vam parlar amb el Ministeri de l'Interior, amb els diferents ministres de l'Interior que va anar bé,
del govern d'Espanya i van aconseguir transformar les lleis per transformar de debat la policia. Va ser un treball que vam trigar 20 anys en menys. Avui dijous 5 de febrer, a partir de les 6 de la tarda, presentaràs el llibre a la Biblioteca Josep Roca i Brós de Brera. Què hi trobarà el públic que s'hi acosti? Bueno, em diuen els companys que han volgut organitzar això. El Jaime i el...
Hi ha un company, hi ha dos companys, Sabrera, que un era sergent de la policia local d'Hospitalet i l'altre era agent de la policia local d'Hospitalet. I aquests dos van ser els que van tenir la idea de dir-me a Xavier, volem que vinguis aquí dalt, dic aquí dalt perquè esteu molt, molt alts, que vinguis aquí dalt representar el llibre, que hi ha un grup d'amics que tal. I jo també he estat 25 anys que simultàniament a les meves tasques
Jo des de l'any 2000 ja no portava la gorra. Ja estava o de cap de policia o d'assessor d'interior del delegat del govern de Catalunya. I llavors la meva responsabilitat era ajudar-li a governar, per dir-ho així, entre comences, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A la llum del quàrtel de Sant del Buenavarca i tal. I llavors ho tinc moltíssima gent
que em conec perquè, simultàniament, aquesta tasca que jo feia als matins com a cap de policia, per la tarda continuava amb la meva dedicació pública, que no he deixat mai en 50 anys. He sempre estat un militant molt hiperactiu de l'esquerra. I amb una d'aquestes ocupacions, 25 anys, ha estat el director de formació al Partit Socialista. Però amb aquesta tasca,
i conegut i també he estat formant molts alcaldes del baix llibrecat i de tot de Catalunya, molts alcaldes que als principis de la democràcia no sabien com governar a l'àmbit d'interior, a l'àmbit de seguretat. Jo era l'assessor de la Diputació de Barcelona que assessorava els alcaldes i els regidors sobre aquest àmbit.
I llavors tinc des de la Roser Brosset, d'aquí al costat Postre, fins al Feliç Chico de Brera, fins a molts alcaldes, que em coneixen d'aquella època, una mica, però jo era el referent d'ells quan volien parlar de l'àmbit de salutació de l'any.
I ja per acabar, Xavier, on podem trobar el Poli Rojo i com convidaries a tota la nostra audiència a que acudeixi aquesta tarda a la Biblioteca Josep Roquebrós a aquesta presentació? Mira, el llibre, hi ha una biblioteca d'aquí del costat que portarà llibres i ho tindran a la seva disposició. Però a banda d'això, a qualsevol llibreria, des de l'Amazon fins al Corte Inglés, fins a la Casa del Llibre, fins a qualsevol llibreria que hi hagi a qualsevol poble,
li demanen el llibre, el polirrojo, que l'editorial és el viejo topo, i per aquesta editorial amb 24 hores tenen el llibre, si és que no queda gastó. Doncs ja ho sabeu, una bona oportunitat per reflexionar, conversar i apropar-nos a la nostra història recent. De la mà del seu autor, el Xavier Marín, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a l'entrevista del Dia de Ràdio Obrera.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.