Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
La propera xerrada del cicle Maternem-Abrera porta per títol
primers dies a casa i ara què?
Hi tindrà lloc el proper dimecres 21 de setembre a la Casa de Cultura a dos quarts de sis.
Ja podeu fer la vostra inscripció telemàtica al web municipal 3bdoblesabrera.cat
i també podreu formalitzar el mateix dia de manera presencial
abans de començar l'activitat.
Anirà càrrec de la doble i experta en lactància materna Marina Rinaldi,
que avui ens acompanya als estudis de ràdioabrera. Bon dia.
Bon dia.
En primer lloc, Marina, a qui va dirigir d'aquesta xerrada?
Bé, aquesta xerrada s'adreça a tota persona a l'espera d'un bebè
i això inclou no només les mares i els pares, evidentment,
sinó també totes aquelles persones que d'una manera o altra
tenen aquest neguit de saber com acompanyar millor una família
que acaba de néixer o reneixer amb l'arribada d'un bebè.
Per tant, aquí inclouríem també els familiars o les amistats més pròximes.
Què poden esperar els pares i mares que assisteixin a la xerrada
primers dies a casa i ara què?
Bé, doncs aquests primers dies tenen certes característiques
que són comunes a gairebé totes les famílies,
com ara el cansament extrem degut a la falta de son, els canvis de ritme,
les hormones, el telenat de les mares, la falta de destresa,
també amb la criatura, aquesta sensació de vulnerabilitat que ens envaeix
i un llarg, etcètera, de sensacions pròpies a la realitat de cada família.
Espero, vivament, que a través de les meves paraules i del debat
que posteriorment anirem generant, les famílies puguin trobar,
per una banda, recursos pràctics, però sobretot pau.
La xerrada del proper dimecres 21 de setembre girarà al voltant
de com fer front als primers dies després del naixement d'una criatura.
Quins consells els donaries als pares i mares que es troben en aquesta situació
o ho estaran properament?
Bé, doncs resumir-ho en cinc minutets és bastant difícil,
però això ni m'ho tothom a participar a la xerrada.
Això sí, el que us puc dir és que l'arribada d'un bebè a casa
és tan esperada com desestabilitzant.
Cada fill i filla que entra a la nostra vida és sinònim de canvis radicals
i molt sovint les emocions arriben a desbordar.
Per tant, en primer lloc, entendre què ens passa per dins
facilita molt el procés d'adaptació
i si a més a més tenim clar quines eines pràctiques podem utilitzar
i sobretot qui i com ens pot acompanyar en aquest enlaigrament,
per dir-ho d'alguna manera,
bé, doncs recordarem per sempre aquests primers dies com a intensos,
això no ens ho treu ningú, però no com inaguantables.
Marina, és important, oi, acompanyar emocionalment els pares i mares
que poden sentir-se vulnerables, amb pors i milions de dubtes?
Com ho poden afrontar?
Doncs l'acompanyament emocional és imprescindible, diria jo,
i és important que cada família rebi un acompanyament
el més individualitzat possible,
perquè cada família té una realitat diferent,
una forma de funcionar, de fer diferent
i per tant també les expectatives i les dificultats que es van presentant
són diferents.
Per tant, si realment volem que aquell bebè comenci el seu viatge de vida
dins d'un marc de serenitat,
doncs hem d'ensenyar les mares i pares a desplegar les ales
perquè després puguin volar sols, no?
I aquesta és una miqueta la meva funció com a doble.
Mira, precisament, Marina, et volia preguntar
per a aquells ullents que no sàpiguen ben bé què vol dir això de ser doula,
si ens podies explicar una mica en què consisteix.
En primer lloc, dir-vos que la doula no és una figura sanitària,
la doula treballa en paral·lel amb el personal sanitari.
Personalment parlant, el meu objectiu principal és la serenitat de les mares
i de les persones que orbiten al seu voltant també
i que, sobretot, aquestes mares aconsegueixin tenir una vivència
de la mateixa maternitat el més satisfactòria possible en el seu conjunt,
sigui quina sigui l'experiència que li toca viure, evidentment.
Doncs us estareu preguntant què és el que faig, concretament.
Bé, doncs la meva principal funció no és tant fer sinó saber estar
i permetre que aquest poder personal femení amagat dins de la mare aflori,
que les capacitats innates per maternar apareguin.
Ser doula implica, evidentment, tenir molta formació
i estar capacitada per acompanyar les dones i les seves famílies
sempre, sempre, sempre des del respecte.
En el meu cas, acompanyo les primeres etapes de maternitat,
perquè bé, podeu entendre que la maternitat és un camí molt llarg,
i hi ha també maternitats diferents, com podria ser la maternitat per adopció, etc.
En el meu cas, jo acompanyo aquestes primeres etapes,
preconcepció, embaràs, part, postpart,
incluent també, evidentment, la pèrdua gestacional.
I bé, abans ja ho has dit, soc experta en lactança
i també promotora de salut femenina.
I aprofundint una miqueta més en aquesta darrera pregunta,
d'on et va néixer la necessitat de formar-te en aquesta professió
i dedicar-te a l'acompanyament peri natal?
Doncs la meva pròpia trajectòria de vida
em va encaminar cap a l'acompanyament a les dones.
Jo vaig néixer en una família on érem cinc dones.
I després, posteriorment, les meves maternitats m'hi van empènyer de ple.
Dir-vos que sempre he aspirat a un món millor,
a més amor, a més pau, a més benestar.
I per aquesta raó vaig decidir començar a teixir el món que jo volia,
començant des d'aquest lloc on la vida a la terra té el seu nici,
que és el ventre matern.
Sempre he tingut la profunda convicció
que començar bé és viure millor.
I a través de les mares m'asseguro na dones,
que seran els futurs adults,
més sants des del punt de vista no només físic,
sinó també emocional.
I això per mi es tradueix en una societat futura millor.
Per què són tan importants iniciatives com el Maternem Abrera?
Ai, Maternem Abrera és un projecte imprescindible.
Amb una mirada femenina i amb perspectiva feminista.
Dos aspectes claus des del meu punt de vista,
si realment volem una societat millor o futura.
Vivim en una societat patriarcal, això no cal dir-ho,
però potser sí, no?
Que vivim en una societat patriarcal
on la maternitat durant massa temps ha estat bastant invisibilitzada
i si més no relegada a l'àmbit domèstic.
Actualment crec que hem arribat a un punt de suficient consciència,
no plena, potser encara,
suficient consciència i força
on per una part reivindiquem la contribució històrica,
social, econòmica i política de les mares
a cada pas que ha donat la humanitat fins ara,
i per l'altra part lluitem pacíficament i subratlloc pacíficament
perquè es reconegui la funció materna
en totes les esferes de la vida que acabo de mencionar.
I parlo, evidentment, de la maternitat elegida i no imposada.
I creus que són suficients les polítiques que es fan en aquest àmbit
i la informació que arriba al gruix de la població?
O què s'hauria de fer més?
Crec que a poc a poc anem despertant
i ens anem encarrilant cap a una visió de la política
que posa la vida i les cures al centre.
Ara bé, encara cal esforçar-se més, evidentment,
i la falta de recursos és francament penosa.
Només cal pensar, per exemple,
en la falta de llevedors que hi ha a nivell estatal.
Dir-vos, per exemple, així, com per parlar,
a països com Holanda,
cada família rep una doula a casa durant 15 dies després del naixement.
I aquesta figura professional s'encarrega de donar suport a la mare
en molts aspectes, pràctics i també emocionals.
Aquesta...
Clar, aquí, en canvi, les mares les deixen bastant abandonades
i per cada dificultat han de desplaçar-se elles
al centre d'atenció primària o a l'hospital,
on, desafortunadament, no sempre troben
ni el professional adequat ni la solució que realment busquen.
I, bueno, aquesta és una polèmica bastant extensa.
Moltes famílies, per exemple, acaben buscant a Google
la solució al seu problema
i no és el lloc, precisament, més adequat on anar a buscar.
Doncs està clar que s'han de fer més esforços en aquesta línia
i esperem que així sigui, doncs, el més aviat possible.
Finalment, Marina, tornarem a veure properament a Brera
amb alguna xerrada nova o algun curs?
Doncs sí, sí, ens tornarem a veure, precisament,
en ocasió de la Semana Mundial de la Lactància Materna,
a l'octubre, concretament el dia 19, que és un dimecres,
i aquesta vegada la xerrada està adreçada
específicament a les parelles, amb el títol, el rol
i la funció de la parella durant la lactància materna.
Perfecte, doncs, estarem molt atents, molt atentes
a aquesta nova xerrada, també, i recordem que la propera xerrada
del cicle Maternem a Brera, primers dies a casa i ara què,
a càrrec de Marina Rinaldi, serà el proper dimecres 21 de setembre
a partir de dos quarts de sis a la Casa de Cultura,
una activitat gratuïta que té oberta la inscripció
a través del web abrera.cat.
Nosaltres avui agraïm l'atenció a Marina Rinaldi
i la feina que fa per les famílies abrerenques.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres, sempre és un plaer.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast
d'aquest espai, dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera
a la nostra programació a la carta, a radyoabrera.cat
i a l'aplicació de Ràdio Abrera, que us podeu descarregar
de manera gratuïta al vostre dispositiu mòbil.
Serveis Informatius de Ràdio Abrera.