Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
El proper divendres 27 de maig,
la sala d'actes de la Casa de Cultura
acollirà la presentació del llibre
«Todo lo que nació después de ti»
amb l'autora Anna Vergés
i el posterior col·loqui acompanyat per Marina Arninaldi.
És una activitat que s'emmarca dins el cicle
Maternema Abrira
i el Dia Internacional per la Salut per les Dones.
Avui a l'entrevista del dia parlarem amb totes dues.
En primer lloc, ens acompanya l'Anna Vergés.
Bon dia.
Bon dia.
De què parles a «Todo lo que nació después de ti»?
El llibre és un recull de poemes que jo vaig escriure
durant els meus dos fosfars, sobretot,
i parlen en general de la maternitat,
perquè ho vaig escriure en aquell moment,
de les parts més fosques i fins i tot agradables,
també del que és, no?,
que és el llibre que jo vaig escriure.
I és un llibre que és de manera ordinàriament bonic.
Sempre m'agrada dir que,
tot i que jugue amb fosfets en aquest moment
i el relacionament amb la maternitat,
crec que parla en general d'una transformació
que pot venir donada de qualsevol moment vital,
entenc,
perquè parla de la por, de l'angoixa,
de la pèrdua i també de la reconstrucció
i, evidentment, de l'amor.
a la gent que t'envolta.
I a qui va dirigir d'aquesta lectura? Només a mares o...?
Bueno, una mica és això que et comentava, no?
Crec que el llibre connecta moltíssim amb les mares,
perquè al final relata la meva vivència
durant el principi de la maternitat,
però també penso que no és exclusiu per elles.
Des de persones que estiguin interessades en aquesta etapa vital,
com qualsevol persona que li agradi la poesia,
que li agradi llegir sobre això,
sobre emocions, sobre la vida...
I d'on neix aquesta necessitat
d'explicar la teva experiència personal,
en aquest cas amb la maternitat?
Doncs bé, jo vaig escriure els poemes
en cap moment pensant que un dia arribarien a fer un llibre.
Ho vaig fer per sobreviure, no?
Perquè en aquell moment necessitava transitar el que m'estava passant
i per mi escriure sempre ha sigut una eina que m'ha ajudat
a posar perspectiva a les emocions i a poder-ho gestionar millor.
El que passa és que durant el confinament
em vaig posar a ordenar els poemes,
va sortir un format llibre que a mi feia molta il·lusió
regalar a la gent que havia estat amb mi durant aquest camí,
i després sí que em vaig posar a buscar editorial
i molt agraïda del Paraís de Ediciones,
que va postar per mi i va publicar el llibre.
Sí que és veritat que durant el procés he passat moments
de molta por a exposar-me,
perquè no estic gens acostumada,
però quan pensaven que potser les meves paraules
podien acompanyar alguna dona que estiguéssim passant
per la mateixa situació i que alhora visibilitzava una mica
les parts menys agradables, més fosques de la maternitat,
doncs, bueno, això em donava forces per superar la por a l'exposició
i realment molt contenta.
Perquè això t'anava a preguntar de quina manera creus
que pots ajudar amb la teva obra,
això a les mares, a la família C. Primarenques,
que s'enfronten a la criança del seu nadó
i aquest canvi de vida que això comporta.
Bueno, primer de tot, que sembla una obvietat,
però a vegades quan estem posats en la intensitat del moment sensolida
és que no estem soles.
Que no estem soles i que hi ha moltíssimes dones
que estan passant exactament pel mateix,
o que ja han passat i que hi passaran.
Llavors, jo crec que en aquest punt la xarxa és molt important,
tenir un sostent que et suporti i et recolzi.
També visibilitzar això que et comentava,
és que no la maternitat és sempre meravellosa.
I crec que hi ha molta culpa també amb la maternitat,
i sobretot quan venen emocions més negatives.
I visibilitzar aquesta part també ajuda a acompanyar les dones
que estan passant per aquest moment, o les famílies.
També per mi és com un punt de rebel·lia,
de dir que la societat ens exigeix que les dones hem de ser igual,
hem de ser mares i ser les mateixes que abans,
i després de viure aquesta experiència tot canvia i res.
I res és igual, no?
I és un llibre que convida molt a estar al present,
al present i a aprofitar i a viure.
Perquè creus que hi ha un cert abú a l'hora de parlar
d'aquest cantó fosc que també comporta la maternitat?
Sí, crec que encara hi ha tota una part que s'explica poc.
Inclus, a vegades sembla que com que la maternitat s'escull,
no tinguis dret a queixar-te,
perquè com que és allò que ho desitjaves tant i que ho has buscat,
però la maternitat té un equilibri constant
entre les experiències boniques i les experiències on podem arribar
a sentir-nos molt i molt malament.
També és veritat que crec que cada vegada s'està sent més feina
i el treball, com per exemple, de la Marina,
que acompanya grups, que acompanya dones, és molt i molt important.
O en el meu cas, faig tenir el suport de les llevedores de l'Hospital Dolors.
Estic infinitament agraïda a tot l'equip de l'hospital,
en especial a la Sílvia i a la Laura,
perquè trobes aquelles paraules de confort
i aquell punt de poder-te arrelar que tot està bé.
Primer que tot passa, que és això que et comentava,
quan estem en ple moment, és difícil mirar en perspectiva,
i a poc a poc tot es va posant al seu lloc.
No el mateix lloc que estava abans, amb un lloc diferent,
però tot es posa al seu lloc.
També crec que aprendre a estar al present,
a estar allà on som i intentar deixar les expectatives,
és el millor que hauria de ser.
I només amb això, a vegades, els moments dolents són molt més lleugers.
I també penso que això, que la maternitat és una experiència,
és extraordinària per reconstruir-nos,
perquè com que et desfabilitza tant,
és una oportunitat meravellosa per buscar de nou qui som,
què és el que volem, reordonar les prioritats.
És un motor de canvi.
I penso que al llibre, això també queda reflectit només,
no només hi ha la part més fosca de la maternitat,
sinó també tota aquesta part molt positiva.
I on podem trobar o adquirir tot el que nació després de ti?
Bé, el llibre està a totes les llibreries.
Físicament potser en alguna no el trobaran,
però si el demanen en pocs dies el tindran allà.
I també a la web de l'editorial, que és Valparaís Ediciones,
també el podem comprar allà.
I el dia de la presentació també hi haurà exemples
per poder comprar si algú està interessat.
I com convidaries, ja per finalitzar,
a totes i tots els nostres ulls,
que s'animin que vagin a aquesta presentació del llibre
i participin en el col·loqui posterior?
Jo crec que serà un esdeveniment molt bonic,
perquè farem, primer, un recital de poema.
Parlaré una mica de la meva experiència,
però, sobretot, el que per mi és més important
és el col·loqui que es farà després, juntament amb la Marina,
que té una trajectòria molt llarga acompanyant dones.
Serà molt enriquidó.
Sobretot perquè el que volem és oferir un espai
on visibilitzar la maternitat real sense tabús,
on tothom pugui compartir les seves experiències,
que se sentin acompanyats i acompanyades,
i fer una mica això que deia de la xarxa,
que és molt important en general a la vida,
però penso que en aquests primers anys de maternitat
encara és més important,
tant per als pares i les mares com per als infants.
M'agrada molt remarcar que penso que les dones
hem d'experimentar més sovint el poder que tenim
quan estem en grup, quan fem xarxa,
i quan treballem i remem cap a la mateixa direcció,
perquè és que la força que genera és extraordinària.
Doncs Ana Vergés, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia de Ràdio Abrira.
Moltes gràcies i també agraïd des d'aquí a l'Ajuntament
i a tota la gent que hi ha darrere
que em va convidar per poder fer la presentació.
Estic molt contenta i amb moltes ganes.
Abrera Informació, l'entrevista del dia.
Com deien al començament, la presentació del llibre
Todo lo que nació después de ti anirà seguida d'un col·loqui
amb la deula i expert en lactància materna Marina Rinaldi.
Aquí també donem la benvinguda.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Molt feliç de ser un altre cop aquí a Ràdio Abrira.
Doncs Marina, sí, com serà aquest col·loqui posterior?
Quin és l'objectiu de poder compartir idees
després de la presentació d'aquest llibre
i quins temes voleu abordar?
Mira, el col·loqui posterior serà una aposta en comú,
bàsicament entre dones, entre mares,
i la intenció és crear un espai emocionalment segur
on les mares en cap moment es sentin jutjades
i, per tant, puguin obrir-se a un diàleg sincer.
De fet, l'objectiu és deixar fluir les emocions
i que les mares puguin explicar tot allò
que potser mai s'explica obertament,
que no s'atreveixen a dir
i que té molt a veure amb tots aquests moments més foscos
que formen part també de la maternitat
dels quals la maternitat n'està farcida, d'alguna manera.
I per què és important que les famílies puguin fer xarxa
entre elles amb iniciatives com aquesta?
Jo crec, personalment, que fer xarxa no és només important,
sinó que és necessari.
De fet, la biologia humana preveu la criança en grup, en tribu.
No haguéssim sobreviscut com a espècies
si haguéssim criat en solitari les dones.
De fet, els bebès neixen amb el mateix programa biològic
de fa milions d'anys, dels primers humans que van habitar la Terra.
I en aquest programa, diguem-ho així,
no hi ha intervenció de la ment, és només instint.
Llavors, acompassar-nos a aquest programa
significa, entre moltes altres coses,
tornar un altre cop al concepte, a interioritzar el concepte de tribu,
de criança en grup, de fer cercle,
de sostenir-nos entre dones
i sobretot de sostenir-nos entre persones
que estem passant per la mateixa experiència, entre iguals.
És important que les mares parlin entre elles, intercanvides,
inclús plors i rialles, per suposat.
I és bonic perquè els grups de pre i postpart
aquí es generen relacions molt boniques
que poden arribar a ser també molt duraderes i autèntiques.
I aquí és on la majoria de dones es dóna compte
que més o menys totes naveguen per les mateixes aigües
que sovint són bastant agitades.
I quins consells donaries a les mares primerenques,
a les famílies primerenques o no tan primerenques que ens estan escoltant?
És un fet que l'arribada d'un fill o d'una filla
ho sacseja absolutament tot, tant fora com dins de nosaltres.
I dins el que podríem definir com a caos primordial
és imprescindible un bon acompanyament.
Un acompanyament que va més enllà
de l'acompanyament propiament afectiu dels familiars
o de les amistats més properes.
Per mi és bàsic que totes les famílies
tinguin un acompanyament professional
que orienti aquestes noves famílies o les famílies
que repeteixen l'aventura de tenir un fill o una filla
i que aquest acompanyament permeti un enlairament
a la vida com a mares i pares seré segur.
I és una miqueta la funció que faig jo
com a acompanyant per inatal o doble.
I finalment, com convidaries a totes les nostres urgents
que s'animin i vagin a la presentació d'aquest llibre
i a tot el que nació després de tu
i participa també en el col·loquip posterior?
Hi ha ocasions a la vida que no es poden perdre
i jo crec que aquesta n'és una.
Serà una estona de temps agradable
i sobretot enriquidora.
El meu desig és que sigui molt enriquidora.
A més a més, jo ja vaig llegir el llibre,
no us faré espòilers, però us garanteixo
que mereixo una oportunitat.
Doncs Marina, Rinaldi, moltes gràcies per acompanyar-nos avui
i per acompanyar-nos a estudis de Ràdio Abrira.
Gràcies a vosaltres i també aprofito per dir-vos que
tornaré a ser aquí a Abrera el setembre
en una xerrada que es diu Els primers dies a casa i ara què
i dins del marc de la Semana de la lactança materna
que es celebra l'octubre també tornaré a estar aquí
en una altra xerrada que es dirà
el rol de les parelles durant el puerperi i la lactança materna.
Doncs tornarem a parlar i esperem poder comptar amb tu
aquests mesos a Ràdio Abrira.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Recordem que la presentació de tot el que nació després de ti
i el posterior col·loqui serà el proper divendres 27 de maig
a dos quarts de sis de la tarda a la sala d'actes
de la Casa de Cultura, una activitat gratuïta
que requereix inscripció prèvia, que es pot fer al web municipal
Abrira.cat o a la mateixa Casa de Cultura
abans de l'inici de l'activitat.
Recordem també que aquesta entrevista ja la podeu tornar
a sentir i descarregar la nostra programació a la carta
a RadioAbrira.cat i també a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrira per a dispositius mòbils.
A més, la recuperarem el darrer diumenge d'aquest mes de maig,
diumenge, dia 30, a partir de les 12 del migdia,
a l'Espai Igualtat.