A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
que es celebrarà el proper dilluns 3 de desembre des d'Abrera,
es presenten un seguit d'activitats.
Una de les més especials és l'obra de teatre de titelles i objectes,
5 històries diferents, la riquesa de la diferència,
un espectacle accessible i inclusiu.
Per parlar-ne avui ens acompanya a l'entrevista del dia
el director de l'espectacle, Sergio Pons. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal, Gemma?
Abans que res, de què es tracta l'espectacle?
Mira, l'espectacle està basat en històries reals.
Vam estar parlant amb gent com l'havia sigut les seves infàncies,
les seves inquietuds, i després amb tot això ho vam elaborar
i vam fer un espectacle accessible per nens, per grans i per tothom.
Nosaltres diem per adults a partir de 3 anys.
I aleshores vam fer un espectacle de titelles i d'aventures.
5 històries diferents, la riquesa de la diferència,
compta amb un intèrpret de signes.
Com ha estat la inclusió d'aquest element?
De quina manera tracteu aquest personatge indirecte, que podríem dir?
Perquè com que volíem que fos un espectacle que fos per tots,
que tothom ho pogués gaudir,
també ho volíem fer per gent que no ho pogués escoltar.
i vam incloure, que és una de les moltes mesures d'accessibilitat
que havíem incorporat a l'espectacle,
vam incorporar a la Montse,
que és una canya perquè és com superàrtista i superexpressiva,
i va quedar també, que al final l'hem incorporat
i sempre veiem nosaltres els espectacles,
faci falta o no.
i és un, bueno, tot un espectacle,
veure-la com actua i com treballa.
A quin públic va dirigida l'obra?
A tothom, des dels més petits fins als més grans,
perquè sempre intentem fer en els nostres espectacles
com si fossin les pel·lícules de Pixar,
que els més petits s'emporten una lectura
i els més grans s'emporten una altra.
Aleshores són aventures, és divertit,
i cadascú s'emportarà un missatge i unes preguntes a fer,
segurament ja contestar després de l'espectacle
sempre també parlar amb tothom
a veure què han acabat d'agafar
i què volen preguntar i sempre va molt bé.
Creu que el teatre en general
hauria d'implicar-se més en la inclusió del públic
que pateix algun tipus de discapacitat?
Jo crec que sí, hi ha moltes maneres de fer-lo,
des de dintre o des de fora.
Aleshores, des que vam crear l'espectacle
ja volem que fos accessible.
Aleshores, des de la dramaturgia,
que l'espectacle, per exemple,
si no el veus funcionar com una ràdio o novel·la,
també tenim projeccions,
les titelles es poden tocar,
hi ha quasi 30 i escaig titelles
que tothom les pot també reconèixer a casa.
Està pensat i dissenyat perquè
si no l'escoltes el puguis gaudir i seguir,
si no el veus el puguis gaudir i seguir,
i si el veus i l'escoltes
el gaudixes i el veus també fantàsticament.
Vull dir que està molt bé pensar en tothom.
Abans ho apuntaves una mica,
però de quina manera rep el públic el seu espectacle?
Tant la gent que té problemes psicomotors
com els que no?
D'una forma molt divertida.
Per exemple, la discapacitat,
per dir-lo d'alguna manera,
passa quasi desaperseguda.
Vull dir, si un sap de què va
per a ser una lectura
i si no, veuràs que els personatges
tenen unes característiques diferents.
Per exemple, hi ha una màmpare
que no fa llum, no?
O un violín que no pot fer música.
O, per exemple, també un ventilador
que mou les helices més lentament.
Són paral·lelismes,
però al final són característiques
i diferències que tu les pots aplicar
a la teva vida,
com tu vulguis, no?
Segurament tothom se sentirà identificat
igualment que si els meus pares
no em fan cas,
que si els amics m'estimen més
o m'estimen menys.
Al final són problemes que tenim tots,
que allí es deuen d'una manera
potser diferent
o que cadascú fa la seva lectura que vol.
Reivindiques molt la importància,
la rellevància de la diferència.
Creus que a poc a poc
anem perdent una mica
aquesta visió
que ser diferents
és el bo, és positiu
i intentem més aviat
ens esforcem per ser iguals?
Home, jo crec que sí,
que hem avançat molt
en tot això
i que ara cadascú es valora
a classe, per exemple,
n'hi ha un que l'hegeix molt bé
i és la seva característica
i un altre que corre molt ràpid
i és la seva característica, no?
N'hi ha un altre que es retene
supersimpàtic i molt afectuós,
vull dir que cadascú
no té les mateixes capacitats, no?
Té unes capacitats molt específiques
i ens hem de valorar
i jutjar per això
i això és molt bonic
perquè ens compenetrem
els uns als altres.
El que va molt ràpid
potser passa massa ràpid
no veu una cosa
i els que van una miqueta més lent
potser es fixen més en aquells detalls
que el que han de ràpid
no s'ha pogut veure.
És a dir,
que jo crec que cadascú
des del seu punt de vista
pot aportar alguna cosa molt diferent
i que ens complementem molt bé.
I ja per acabar,
com convidaria els veïns i veïnes
d'Abrera a assistir a la representació?
A que vinguin tots,
grans, petits,
avis, tiets, veïns,
a passar-s'ho bé,
a divertir-se
perquè l'obra és molt catxonda,
molt divertida,
s'ho passaran bé
i potser descobreixen
potser alguna cosa més també.
Allà hi hagi un espectacle
molt colorista
amb música,
amb una mica de videoprojeccions,
amb pitelles,
amb ombres
i amb treu intèrprets d'escena.
Recordeu que aquest diumenge 2 de desembre
teniu una cita a l'Auditori d'Abrera
a les 6 de la tarda
per gaudir d'aquestes 5 històries diferents,
la riquesa de la diferència.
Nosaltres agraïm avui la tasca
i l'atenció a Sergio Pons,
director de l'espectacle.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Una abraçada a tots ens deiem el diumenge.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir
o descarregar la nostra programació
a la carta a radioobrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Obrera
per a dispositius mòbils.