Música
Ràdio Abrera, són les dues.
Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
En motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones,
des de l'Ajuntament d'Abrera s'han organitzat un seguit d'activitats i reivindicacions
de les quals destaca la presentació del llibre de Mermeló,
A Pessar de Ti Benzí, que es durà a terme avui dilluns 22 de novembre,
a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura d'Abrera.
Per parlar de tot plegat, avui ens acompanya l'entrevista del dia,
la mateixa autora Mermeló, bona tarda.
A Pessar de Ti Benzí és un llibre autobiogràfic on relates les teves experiències.
Per què et vas decidir escriure un llibre tan personal i imaginem tan difícil també de compartir?
Quan vaig acabar la teràpia, se'm va ocurre que podia escriure la meva història
per ajudar a dones que estiguis passant pel mateix.
Inclus a dones que no sàpiguen que viuen en una relació de maltracta
i que amb el llibre es puguin veure reflexades i demanar ajuda.
I això va fer arrel d'acabar i quan em van donar mida alta vaig anar a un grup de teràpia que començava
i vaig entendre que havia de fer també alguna cosa per part meva
i fer una mica la visibilitat a les històries també de maltractament que sovint,
evidentment, no ens atrevim a explicar.
Quin missatge Mermels hi transmetries a les dones
que estan inverses en una relació de maltractament i vexacions?
Principalment que demanin ajuda, que encara que necessitin el seu temps per deixar la relació,
perquè cadascú té el seu temps i encara que hi hagi qui no ho entén,
i s'han de respectar, que ensetgin almenys una teràpia individual o grupal en algun centre
i puguin anar obrint els ulls i vegin que no mereixen el que viuen i que han de ser feliços.
I si veuen que la sèrie ha de córrer perill, que marxin,
que demanin ajuda a les institucions i els centres on la puguin acollir i ajudar.
A qui anava també, fem prou com a societat per acabar amb aquesta xacra?
De quina manera podem contribuir-hi de forma més activa?
A veure, jo no crec que s'hagi volgut, jo crec que es pot fer molt més.
El maltractament encara que algun episodi pot succeir al carrer,
ocorre molt a casa i en la intimitat.
És difícil com a societat saber què passa a la porta d'endins,
però sí que podem fixar-nos més i estar més alertes
per si algú del nostre voltant la pateix o l'exerceix.
Si la pateix se la escolta per moltes vegades, que repateixi el mateix.
S'ha de tenir empatia i ajudar-la a buscar una solució,
que sigui acompanyant-la a una teràpia o a denunciar,
o simplement recolzar-la i estar pendent.
Sé que pot cansar que repateixin vint vegades el mateix
i no facin res perquè jo ho he viscut,
però és que no és tan fàcil prendre la decisió de deixar la relació ni de denunciar.
O sigui, tothom diu denúncia, denúncia, però no és tan fàcil el tema de denúncia.
I si coneixes l'exerceix,
intentar primer també de tot separar aquesta persona de la seva víctima
i si no denunciar-lo, doncs per exercir violència a una dona.
O sigui, no siguis còmplice d'això.
La societat també pot fer molt des de l'educació,
que penso que és el més important que hi ha.
S'ha de fer obligatori el fet de formar-se en detecció de violència masclista,
o sigui, prevenció de violència masclista.
I s'ha de fer per a docents, per a famílies i per a alumnat.
No ho ha de fer només la gent comprometa.
En aquest vaixell, realment totes les enfonsa.
Hi ha moltes persones que fan tenir informació al respecte
i hi ha d'haver pressupost per fer-ho.
A més, ha de treballar més els continguts d'intel·ligència emocional
i que siguin competents, però per a la vida en si,
per a gestionar-la i, a més, les seves emocions.
Hi ha d'haver un cresciment personal des d'educació.
I aconseguiria anar pel camí de la igualtat, però sense violència.
Aquest és el que fan els feministes.
S'ha de fer, no sé quan, de sotmetre la dona als homes
prou de masclisme, prou de pertinença,
prou d'empresonar les dones vivint en llibertat,
però sense deixar-nos de ser lliures.
I aquí entren també les masculinitats.
Per això, hi tinc molt, però de molt pleg,
en l'educació de fer un canvi i molt gran.
En aquest sentit, fa pocs dies es va viralitzar també la història
d'una dona que va acudir a l'hospital amb el seu agressor
i va realitzar el gest d'auxili per alertar de violència masclista
a la mà, amb el dit pols de doblegat i tot seguit tancar el puny
tot amagant el dit pols entre els altres dits.
Es tracta d'una nova campanya que des del Mossos d'Esquadra
s'està difonent per tal de salvar vides.
Aquest tipus de campanyes que necessiten de la complicitat
de la societat són una bona manera d'ajudar les víctimes?
A veure, jo penso que totes les iniciatives són benvingudes,
però que ja he dit que calen coses més profundes.
A més, com a societat sovint hi ha gent, no?
A més, la seva. Si rebs ajuda, també has tingut sort.
A més, has de tenir valor per fer-ho.
Estar amb el teu maltractador i que no sàpiga d'aquesta campanya
i si ho sap, com aixecar-la la persona de mà.
I algú li respondrà? Sabrà tota la societat d'aquesta campanya?
No sé, està molt bé que facin coses,
però penso que encara s'ha de fer més
per evitar no haver d'aixecar cap mà ni res d'això.
Canvien ara una mica de tema.
Hi ha una sèrie de prejudicis molt instal·lats a la nostra societat
que suposadament té una dona maltractada.
Es considera que respon més aviat al perfil d'una dona humil,
amb pocs estudis i de caràcter voluble o dèbil.
Però el cert és que aquesta descripció resta a veure amb la realitat, oi?
Res. Res més lluny de la realitat. No hi ha cap perfil.
Jo també ho creia quan encara no havia estat víctima de violència masclista
i fins que vaig començar la teràpia que em vaig adonar que no és així.
Qualsevol persona pot enfrontar violència, sigui quin sigui el seu estatus,
ni tampoc són veris per ser maltractades.
Hi ha molta ignorància al respecte i fa que la gent parli i també jutgi sense ho saber.
Mera més descriptora, també ets mestra i coach personal
i tens formació especialitzada en programació neurolingüística.
Ens pots explicar una mica què és això de la programació neurolingüística?
Sí, la veritat és que després de fer la meva teràpia
vaig començar a no parar d'aprendre i a voler créixer personalment,
i avui encara segueixo.
Tots els meus estudis que he fet de coaching
han acabat també amb un màster en PNL
que anava inclòs amb el coaching i que per la PNL és programació neurolingüística.
Són una sèrie d'estratègies que permeten a les persones
trobar una via més clara per resoldre problemes.
La programació és la part aquesta que són els passos
per ajudar-te a aconseguir els resultats dedicats.
La neuro és la part que estudia els processos que tenen lloc
per aconseguir l'aplicació de les persones,
o sigui, l'aplicació lògica i la de subfuncionament,
i la part lingüística per referència al llenguatge
tant verbal com no verbal.
Per organitzar la conducta i el pensament d'aquesta manera
s'aconsegueix una bona comunicació.
És una eina que consisteix en tècniques per analitzar,
codificar i modificar conductes,
i ho fan per mitjà del llenguatge verbal o no verbal.
Entra dintre també del procés de coaching,
de com pots ajudar una persona a canviar
els reptes, les metes, el seu somni
i tot per tenir una vida més feliç.
I en aquest sentit arran de la crisi sanitària
i el posterior confinament
s'ha posat de relleu la necessitat de tenir cura
de la nostra salut mental.
Encara hi ha molt de tabú al voltant de la salut mental
i molts prejudicis que ara més que mai s'haurien d'erradicar.
Mert, tu poses una altra formació psicològica.
Com s'hauria d'encarar aquesta problemàtica?
M'estic veient a moltes persones conegudes,
moltes coses conegudes que ho estan visibilitzant
i crec que és això, que hem de normalitzar i visibilitzar
el fet que en algun moment de la nostra vida
necessitem de psicòlogues, psiquiàtres o coats,
o teràpies alternatives,
i per sort hi ha un gran muntany de possibilitats.
Però hem de donar ajuts al respecte,
hem de fer que la sanitat pública millori.
No totes les persones poden permetre pagar mitjans privats.
I és un repte fonamental la salut.
Tenim tota la vida per tenir una de les coses
més importants que és la sanitat
i les animacions fonamentals precàries.
Si no donem la importància que té la sanitat i l'educació,
vol dir que moltes coses s'estan fent malament.
I no podem tractar la salut mental com una malaltia
on s'aïlla la persona o se l'ingressa.
Ni la pacient pot estar esperant la visita mensual
per parlar amb l'especialista,
és perquè a vegades es marxarà.
Crec que s'han de cas pressupostos
i s'ha d'apostar més per això,
per la sanitat pública
i perquè la salut mental estigui més normalitzada.
I, mateix, sí que hi ha la psicòloga ecològica
en un moment de la vida perquè és així,
com necessitem.
Ni estem bojos ni bojes,
ni això que ha quedat molt arrasat.
És així.
Així és un tema també molt important.
Tornant ara a la Mera Escriptora,
estaves escrivint un segon llibre
amb projecte o treballant en alguna feina
de la qual ens puguis avançar alguna cosa?
Estic escrivint un segon llibre
i tinc dades en ment pel pas a pas.
Estic acabant també un postreu amb masculinitat,
gènere i igualtat
i creant una web de quatxing multidisciplinar online.
També per abordar aquest tema,
per exemple, de la salut mental,
però amb un acompanyament de quatxing.
I després estic al Consell Nacional de Dones de Catalunya
també representant el Consell de Dones del meu poble
i ajudant el grup de treball d'amnistia masculista.
Doncs finalment, Merci,
vols enviar algun missatge als i les oient
i els vols convidar per la presentació del llibre
d'avui dilluns, recordem, el micròfon és tot teu.
Doncs a les persones que m'estiguin escoltant,
visc les que les convido a la meva presentació
avui a les 6 de la tarda
a la Casa de la Cultura d'aquí de Brera
i que encara que pensin que no va amb elles,
en realitat és un tema de tots i totes.
Ens estan matant i hem de posar
el nostre granet de sorra per aconseguir
que això s'acabi, que són persones
que tots aquests homes que exerceixen violència
van sortir d'una dona i semblen mentida
i que no estem sabent que sí que es pot.
Recordem que la presentació del llibre
Pessar de Tivenci de Mermeló
serà avui dilluns 22 de novembre
a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura.
Nosaltres agraïm avui l'atenció al Mermeló
i també, sobretot, la valentia i la contribució
que fas a través de les paraules
i del teu activisme en la lluita per la igualtat
i els drets de les dones.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, gràcies, moltes gràcies.
I com sempre, recordeu que aquesta entrevista
és per anar a sentir i descarregar
la nostra programació a la carta radioabrera.cat
i a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.