Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
Bé, doncs, en primer lloc, de què tracta les Indòmites i què caracteritza aquesta versió lliure que heu fet des dels Carlins?
Nosaltres el que hem mogut amb aquesta versió d'Ibsen és d'alguna manera actualitzar el seu missatge,
que era molt de, en la seva època, a finals del segle XIX, que empoderament de la dona, de desperta de la dona,
de reclamar una mica un lloc diferent al que estava ocupant fins llavors.
Ell es va fer molt ressò de la defensa d'un espai propi, d'una veu pròpia per part de la dona.
Nosaltres agafem aquest missatge, el reivindiquem perquè creiem que encara hi ha molta feina per fer, d'alguna manera,
i al mateix temps expliquem dues històries en una, perquè en una sí que fem la Heather Gabler molt fidel a l'original
i agafem una Heather Gabler que està intentant mantenir el seu espai i intentant guanyar la batalla contra la societat
i al mateix temps, en paral·lel, expliquem una segona història, que és la dama del mar, en aquest cas,
però en aquest cas el que fem és una versió totalment diferent.
Portem el personatge del segle XXI i expliquem una història a partir d'una estructura
i d'uns personatges que plantejava Itzen al segle XIX, però els portem al segle XXI
i convertim una història que en el seu cas també era una història d'una altra dona,
una altra situació anecdòtica, si vols dir-li, d'una dona,
però en aquest cas la portem a un altre personatge, que és un personatge masculí,
però que és un personatge LGTB, per tant, és un personatge que en realitat
no correspon al seu sexe amb el que realment ells sent com a identitat.
O sigui, fem com una mica un viatge a través dels conflictes que plantejava Itzen,
els reivindiquem per una banda i al mateix temps li donem una volta més i els actualitzem,
perquè el que volíem era d'alguna manera aprofitar el missatge d'Ibsen,
que era de donar veu a personatges i a persones que en la societat estaven una mica limitades
o tenien un poc residual o sentien marcades,
doncs d'alguna manera portar-ho al present i amb la pregunta de si Ibsen estigués viu
i Ibsen hagués sigut al segle XXI, necessitaria només donar veu a les dones
o, per exemple, també li necessitaria donar veu al col·lectiu transsexual, per exemple.
I aquesta és una mica la premissa d'aquesta proposta.
No és la primera vegada que actueu a Brera?
Què us va animar a repetir participant en aquesta 27a edició del concurs de diatramater Vila d'Abrera?
Nosaltres, quan tenim un projecte i que l'hem fet amb carinyo i que el creiem molt,
volem que el vegi el màxim de gent i tots els teatres en són objectius.
Sí que és veritat que d'Abrera en guardem molt bon record
perquè vam venir el 2022 amb somnis de teatre
i és una obra que ens va funcionar molt bé, també que vam guanyar el concurs com a companyia
i llavors, clar, evidentment, de seguida que vam començar la gira
perquè aquesta obra la vam escenar la primavera passada,
a la que vam començar la gira i va arribar la possibilitat de presentar-nos aquí al concurs d'Abrera,
evidentment, va ser un dels principals objectius perquè en guardem molt bon record
perquè al teatre vam estar supercòmodes perquè és un teatre superxulo
i perquè creiem que si la proposta de somnis de teatre, tot i que no té res a veure,
perquè estem parlant de propostes molt diferents,
però, evidentment, la companyia és la companyia
i l'essència del tipus de teatre que fem segueix ser la mateixa,
que és un teatre amb molt de personatges, molt d'emocions
i llavors, doncs, ens feia molta il·lusió poder tornar a estar a Abrera en aquest nou muntatge
i que t'agradi tant o més que l'anterior.
Segur que sí.
Posant el focus en la vostra companyia,
feu una miqueta de repàs, com sorgeix als Carlins de Manresa
i quantes persones en formeu part actualment?
La companyia dels Carlins és una companyia amb més de 100 anys d'història,
és clar, la pròpia entitat es va crear el 1903,
per tant, imagina't-la de coses que han passat
i de viatges i d'èpoques diferents que s'han viscut.
Els Carlins és una entitat, això, centenària,
que llavors ha tingut diferents èpoques.
Sí que és veritat que la companyia tal qual la comeneixem ara
sí que va ser a partir dels anys 90 que es va recuperar una mica
com la idea aquesta més d'un grup de teatre estable
perquè s'havia anat perdent amb el temps, no?
Hi havia una època a mitjans dels 50, 60,
que sí que hi havia molt floreixement, va anar decaient,
els 90 es va recuperar
i llavors sí que és veritat que dels 90 cap aquí
és una companyia que va variant molt
perquè som molta gent, algú tina molta gent
i llavors la companyia en realitat és molt laxa.
Cada muntatge hi ha gent diferent,
hi ha persones, evidentment, que repeteixen.
Jo, per exemple, no sóc sempre el director,
jo hi ha muntatges que sóc el director,
altres muntatges que sóc actor
i altres muntatges on no hi sóc
perquè per sort la casa, l'entitat, la companyia,
té molta marietat de gent i té molt moviment.
Llavors, evidentment, et podria parlar
que hi ha, vull dir, segurament un centenar de persones,
però que, clar, en aquest muntatge, per exemple,
som entre actors i tècnics, som una quinzena.
Vull dir que en cada muntatge
va variar molt les persones que hi participen.
Fotser si l'obra és més gran,
és més petita, etc.
I per què és important per a vosaltres,
per a una companyia com la vostra,
que hi hagi ni participants artamans
com aquest concurs de teatre amateur Viladebrira?
Home, per nosaltres, evidentment,
és de les vies més directes
per poder presentar el nostre treball
perquè, evidentment, tu fas una mostra
a casa teva, a la teva ciutat,
en aquest cas, Manresa.
Evidentment, ve molta gent,
molta gent que ja et coneix,
amb molta il·lusió,
però, clar, al final,
és gent que ja venia que no estigui disposada
i també el recorregut és curt, clar.
Que hi hagi certàmens com aquest,
que, d'alguna manera,
ens permeten anar rodant l'obra,
fer-la créixer,
fer-la, cada vegada, no?,
ajustar-la més,
fer-la més madura
i poder arribar a gent que no ens coneix de res
o que no ens ha vist gaire
i que, saps,
pot tenir una opinió,
els hi pot arribar el missatge d'una altra manera.
Poden, també, doncs,
veure el tipus de teatre que nosaltres plantegem.
Nosaltres podem tenir l'oportunitat, també,
de, doncs, això,
de dedicar a caps de setmana, un diumenge, no?,
a sortir a fer teatre,
que és el que més ens agrada
i el que una és la companyia,
que, a part de ser una companyia,
també, evidentment,
hi ha llaços d'amistat importants.
Clar, tot això, per nosaltres,
és el circuit directe
per poder seguir fent créixer
i poder mostrar el nostre amunt pel teatre.
Doncs, ja, per finalitzar,
com convidaries la nostra audiència
per angrescar-la a venir a veure
les Indòmites a la sala municipal d'Abrirà.
Ens agradaria que vinguis a veure les Indòmites
perquè és una proposta diferent,
perquè explica dues històries al mateix temps
en dos temps paral·lels,
una en el passat i una en el present,
i, per tant, podem veure
com Ipsen continua sent vigent
o com Ipsen reversionat
pot donar lloc a noves lectures
i a noves interpretacions
que l'acosten encara més
a l'època actual,
i, per tant, és un clàssic
que sempre va bé revisitar
i, si se li dona una nova lectura,
sempre és interessant.
És una obra molt emocionant,
amb personatges
que estan en un moment crucial
de les seves vides
i, per tant, empatitzareu
i viureu les seves emocions.
És un espectacle
que a més cuida molt
tota la part estètica
i que, a més, també està adornada
o està farcida,
acompanyada de música
i de cant en directe.
Per tant, és un espectacle
que creiem que us pot emocionar
i que us pot arribar a flor de pell.
Nosaltres avui agraïm
la seva atenció al seu director,
l'Ivan Padilla.
Moltes gràcies i molta merda.
Doncs a vosaltres.
Recordem, aquest dissabte a 12 d'abril
a les 6 de la tarda
a la sala municipal d'Abrera
podrem gaudir d'una nova representació
del 27è concurs
de teatre amateur Vila d'Abrera
amb l'obra Les Indòmites
a carreg de la companyia
Els Carlins de Manresa.
La darrera representació
que opta als premis
tindrà lloc
també aquest cap de setmana,
diumenge 13 d'abril
amb l'obra
L'Horstal de les Tres Camèlies
a càrrec del grup Granà Teatre
de Sant Feliu de Codines
i la cloenda
se celebrarà el diumenge 27 d'abril
a càrrec del grup escènic
Illets d'Abrera
fora de concurs
amb l'obra
Viernes 13.
Totes les representacions
tindran lloc
a la sala municipal
a partir de les 6 de la tarda
i les entrades
es poden adquirir
de forma telemàtic
a través del web
abrera.cat
i també hi haurà
venda presencial
abans de cada representació
només amb pagament amb targeta
Trobaré tota la informació
referent al 27è concurs
de Teatre Materbi
i la d'Abrera
als webs
abrera.cat
i radioabrera.cat
i el perfil d'Instagram
arroba abrera.info
I ja podeu tornar a escoltar
i descarregar el podcast
d'aquest espai
dels serveis informatius
de Ràdio Abrera
a la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a l'aplicació
de Ràdio Abrera
que us podeu descarregar
de manera gratuïta
al vostre dispositiu mòbil
Serveis informatius
de Ràdio Abrera
de Ràdio Abrera