Abrera informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Abrera, com a municipi compromesa la defensa del dret de totes les persones a viure una
vida lliure de violències, posem a disposició de les dones, idals i les adolescents els
coneixements i les eines de capacitació i entrenament de l'autodefensa, incorporant
la perspectiva interseccional i de gènere per a l'empoderament personal i col·lectiu.
A partir del proper mes de setembre, la instructora Karen Concla impartirà a Abrera tallers
d'autodefensa feminista en grups mixtes i grups de dones i avui ens acompanya a ràdio
Abrera per donar-nos més detalls.
Bona tarda, Karen.
Bona tarda.
En primer lloc, què és l'autodefensa en perspectiva feminista?
Sí, la defensa feminista té en compte diverses coses que la defensa personal, especialment
com es dona la violència envers diferents col·lectius, perquè les característiques d'aquesta
violència són diferents entre homes i dones, per exemple.
Després, també, l'autodefensa feminista s'enfoca en empoderar les dones i no culpabilitzar-les
de les agressions que puguin tenir i, d'alguna manera, busca també deixar clar o respondre
a la realitat de desigualtat que existeix en la societat i fomentar també una acció col·lectiva
i una relació així desenvolupada amb altres dones.
I què és la diferència de l'autodefensa personal sense aquesta perspectiva?
A veure, el clàssic curs de l'autodefensa personal se centra, per una banda, en coses
físiques només, en plan, si et passa això, tu li pots fer i això no té en compte.
I després, es dedica a donar consells moltes vegades, a parcar en llocs il·luminats.
Vull que tots tenim un sentit comú i tothom, si té opció, prefereix aparcar en un lloc
il·luminat que en un lloc que sigui sense lluminar.
Si donar consells de prevenció que no responen en absolut a la realitat de la situació,
és directament un problema.
La violència envers les dones pensa que el 80% de les violacions, entre 3 i 4 de cada 5 agressions,
venen de persones conegudes.
Aleshores, si estem plantejant un tipus de violència que és només amb persones desconegudes
i enmig del carrer, estem plantejant una sèrie de coses que no responen a la realitat.
I sí que, evidentment, hem d'ensenyar tècniques físiques, però també hem d'ensenyar la gestió
de les emocions i com actuar sota pressió per no bloquejar-se.
També hem d'ensenyar com identificar situacions agressives o possibles problemes
amb persones conegudes.
També hem de treballar la comunicació per no haver arribat malament.
Hi ha una sèrie de temes que s'han de tractar.
En la meva opinió, si volguessis fer que el plantegis que és un problema individual
i no és un problema col·lectiu, que simplement s'hauria de contemplar
i que moltes vegades no es contempla.
A qui s'adrecen aquests cursos que s'impartiran a Brera a partir del mes de setembre?
Sí, el curs Mixta és per joves, és per adolescents,
i el curs per adultes és per dones adultes.
Són els dos públics així principals que tenen aquests cursos.
Karen, tu ets licenciada en estudis de gènere i tercer dan d'Aikido,
a més d'especialista en autodefensa i violències de gènere,
també ets activista i escriptora, autora d'Algibres, estàs segura?
Autodefensa i les claves de l'autèntica seguretat i autodefensa feminista.
Què t'ha portat a especialitzar-te en autodefensa en perspectiva feminista?
Bueno, jo en realitat sempre començo els cursos dient que més que me dediqui a això
perquè sempre m'hagi sigut fàcil, ha sigut més aviat el contrari,
que he hagut d'aprendre a defensar-me.
De fet, jo vaig tenir una agressió al primer any de l'universitat.
Un noi que jo sortia vaig veure que era possessiu i gelós i ho vaig deixar.
I a partir d'aquell moment em va començar a seguir i tal.
I tot i que jo faig els anuncials des dels 7 anys,
en un moment donat em va agredir i em vaig bloquejar i no vaig saber reaccionar.
I després ja feia Aikido quan va passar això.
Feia molt poc que feia, però ja havia començat a fer Aikido.
I això em va portar a tenir més consciència feminista,
que és el que em va portar a estudiar estudis de gènere,
perquè jo quan vaig començar a la universitat anava a fer psicologia
i em vaig prendre consciència de com es dona la violència.
I a partir d'això va ser com un camí que va arribar a Barcelona
i estar parlant amb una amiga i que em digui
per què no fas un curs d'alta defensa?
I posar-me a pensar com hauria de ser un curs d'alta defensa perquè funcioni.
I així és com vaig fer un primer curs que vaig donar l'any 2001 per això.
I a partir d'aquí va ser com una bola de neu,
que nivel 1, que nivel 2, per gent jove, per gent gran,
en diferents àmbits i enfocada a diferents col·lectius.
I va ser com...
En aquella època aquí la gent em deia, els homes sobretot,
les dones sempre em deien que no havien sentit mai això, que interessant.
I els homes em solien dir, però vols dir que això fa falta?
I bueno, ara això era 2001 i crec que ara hi ha molt més consciència
de la violència que hi ha i la necessitat encara,
desafortunadament, d'aquest tipus de curs.
A partir del setembre,
obrirà concretament el gimnàs de l'escola Francesc Platoni Sartip,
sin partir en tallers d'autodefensa feminista en dos grups,
un mixte adreçat a nois i noies de 12 a 15 anys,
és a dir, que cursin segon, tercer i quart d'ESO,
i una altra para dones de 16 anys en endavant, tal com comentàvem.
Per què feu aquesta diferenciació de grups?
Són situacions que són diferents que abans i aleshores s'enfocarà una mica,
bueno, més que enfocar el curs,
diguem-ne que es planteja en funció de les capacitats suposades
de què farem amb aquests grups,
però no fomentar por necessàriament,
sinó que fer una activitat que correspon a les experiències vitals
de les persones que participen i que siguin una eina d'empoderament
i no de fer, de provocar una por necessària.
Com animaries els i les joves aurerencs i aurerenques
i a totes les dones en general perquè s'inscriguin en aquests tallers?
Bueno, a veure, pel tema de l'adolescent,
penso que la majoria de les agressions passen a persones joves.
De fet, qui té més agressions al carrer són els nois adolescents,
ni les noies ni les dones adultes.
I per tant, és interessant que tinguin eines per això
i interessant que tinguin eines que també que fomentin la igualtat
i no la violència, i especialment la violència de gènere,
que també és un llacre que hem de treballar des de nens més petits
i adolescents perquè no es dongui a persones adultes.
Les noies joves també necessiten les mateixes eines.
La majoria de les agressions al carrer,
les agressions verbals, les petites persecucions,
i els adversaments que experimenten les dones
també són més intenses en la franja d'edat fins als 25 anys,
amb el qual és molt important que tinguin eines
que els empoderi i els ajudi a gestionar la situació que es poden trobar
i que no se les eduqui en la por,
sinó que se dongui eines per sentir-se segures
quan anem soles pel carrer, per exemple.
I després, clar, seguir sent que les dones adultes,
com que moltes no hem rebut aquest tipus d'educació amb adolescència,
encara falta fer aquesta feina perquè totes tinguem les eines necessàries
per gestionar la nostra seguretat personal en el dia a dia
i saber resoldre les situacions que ens podem trobar.
Doncs, Karen Concalá, moltes gràcies per atendre avui
els micròfons de Radio Obrera.
Vale, gràcies.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai,
dels Serveis Informatius de Radio Obrera a la nostra programació a la carta,
a RadioObrera.cat i a l'aplicació de Radio Obrera,
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.