Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Anabell Gómez.
Bé, doncs en primer lloc, sobre què va tractar aquest taller que, com deien, es va realitzar el passat 12 de febrer, en aquest cas a la Casa de Cultura d'Abrera?
Bàsicament és una xerrada per presentar o donar a conèixer a totes les famílies la informació que portem als menors d'edat als centres d'educació al llarg de tot l'any sobre l'estratègia que estem treballant de prevenció de les xarxes socials.
Diguem, Internet Segura, que és un pla d'acció que es va engegar el 2008 al cos de Mossos d'Esquadra i que no pretén més que una mica avivar o crear aquest triangle de mestres, pares i alumnes que treballin tots per la prevenció,
perquè nosaltres tampoc creiem que siguem la peça clau per prevenir problemàtiques amb les que estan als menors d'edat amb les xarxes socials.
Perquè diria que Internet i les xarxes socials s'han convertit en una eina perjudicial en aquesta franja d'edat?
No, ni molt menys. A més a més, en aquestes presentacions tant a les famílies com als menors sempre comencem recordant les avantatges que tenen Internet.
Se'ls recorda que naturalment que és una eina que ha millorat molt la comunicació arreu de tot el món,
a nivell per estudiar, les biblioteques, la informació de tu a tu és molt més ràpida i àgil,
i els menors pensem que han d'estar habituats a aquesta eina,
però també a la vegada han de conèixer molts dels avantatges que els pot comportar,
com la pèrdua de control de les seves pròpies imatges,
una falta de sociabilització davant d'un abús d'hores davant d'un ordinador,
perquè també quan parlem de xarxes socials també parlem de jocs interactius,
continguts inadequats, que tothom se'n farà càrrec de l'accés que tenim,
tant adults com menors, sense cap filtre de qualsevol contingut,
el sedentarisme, si més no, intentar ajudar o despertar o obrir els ulls als pares,
doncs que s'ha de pactar una gestió d'hores, un seguiment i animar-los,
sobretot, a aprendre quasi el mateix que saben els menors sobre les seves socials,
que és potser aquí la pedra que tenim a la sabata.
Perquè quina resposta heu rebut per part de les famílies dels pares i mares,
doncs, davant d'aquesta petició que feu una miqueta per dur a terme aquest control,
aquest coneixement de les xarxes socials que utilitzen els seus fills i filles?
La resposta sempre és molt gran i, de fet,
sempre tenim molta participació i assistència quan fem aquests tipus de xerrades,
és a dir, és evident que sí que els preocupa,
però a la pràctica, un cop parles amb ells, o jo també tinc el meu entorn social,
també tinc fills i també puc observar-ho,
sí que ens adonem que costa molt estar connectat, si vol que el nostre fill,
amb tot l'accés que tenen.
Sempre intentem explicar-los que des de ben petits,
que no tinguin por també de donar-los un mòbil,
perquè es poden trobar les famílies que no els ho han donat el mòbil fins als 16 anys,
o famílies que ja li lliuren els 8 anys sense cap tipus de control,
ni una cosa ni l'altra.
Fem el que fem sempre, hem d'intentar que el fill tingui un bon referent,
i aquest no pot ser la policia amb una xerrada,
ni fins i tot un mestre, que també ho intentem.
Ha de ser aquest familiar que ell lliure al terminal,
i saber quin us fa, amb quins contactes té,
quines problemàtiques es pot trobar, etcètera, etcètera.
I la xerrada, doncs, es vehicula sobre aquest entorn.
Com apuntava, ha estat en marxa el projecte Internet Segura de tu a tu,
en què consisteix, una mica, quin és l'objectiu?
Bueno, aquesta xerrada fa aquí a Abrera, em sembla que ja és el tercer any
que ho fem amb l'Institut de Secundària.
No és més que intentar...
És un ensenyament entre iguals que es va implantar el 2014
a més de 90 centres de Catalunya,
és a dir, tampoc ho hem inventat aquí,
i consisteix en que els Mossos formen alumnes de tercer
i aquests alumnes formen els seus companys de primer.
I no només això, sinó que, a més a més,
esdevenen com a referents davant d'una problemàtica,
que també és el que ens costa més, eh?
que puguin ser referents.
Això depèn molt del perfil de l'alumne.
Però sí que reben unes tres hores de formació nostra,
els hi expliquem, doncs, bàsicament,
és molt similar a les xerrades que nosaltres fem personalment als instituts,
intentem que les facin ells amb els seus companys.
Clar, aquí depèn molt de l'èxit d'aquest projecte,
la implicació de l'Institut.
Aquí, a l'Institut Voltrera, en Jansant,
la Eli, la Lissenda, ha estat estupendo,
i ella és la primera que lidera i ha banderat aquest projecte
i ens està funcionant prou bé.
Sí que és cert que és totalment insuficient aquestes tres hores,
les xerrades que puguem fer,
aquestes intervencions amb les famílies,
sempre és poc perquè continuen tenint molts problemes.
I la clau, rau, insisteixo,
sobretot per les famílies que ens escoltin,
amb el seguiment que puguin fer aquests referents o tutors legals dels nens.
En el cas d'Abrera també s'emmarca en el projecte Prou Bullying,
que estan adherits tots els centres educatius.
En aquest sentit, també les xarxes socials
han empitjorat aquesta xacra, aquest assetjament escolar?
O com poden ajudar? Quin és el paper que juguen?
Sí, l'assetjament escolar sempre ha existit,
no sempre s'ha denunciat.
És molt difícil donar una estadística,
si ha augmentat o ha disminuït.
També ens basem amb el que veiem al nostre entorn.
I, bueno, si és que hi ha aquest assetjament,
que no es diu bullying, es pot dir moving,
o es pot dir com li vulguis,
ja està entre els adults,
però si imaginem-se entre els més jovenets,
sempre ha existit.
Si s'ha incrementat, doncs és molt possible.
Abans pensin que quan érem joves
i vèiem un assetjament escolar,
doncs només s'era durant l'horari lectiu.
Quan marxam cap a casa,
s'aturava aquest assetjament,
i el dia següent se'n tornem.
Ara es poden imaginar amb les xarxes socials
que continuen el cap de setmana
i són les 24 hores.
I a més a més són moltes més eines,
i a més de manera anònima,
és molt més dolós,
sí, sí, molt més dolós,
i molt més difícil també de detectar.
Doncs ja per finalitzar,
quin consell o quins aspectes destacaria,
adreçat sobretot, com deien,
aquestes famílies, aquests tutors,
aquests referents,
perquè vellin per aquest bon ús d'internet
que fan els seus fills i filles?
Que s'animin a obrir aplicacions
del telèfon mòbil,
que els parlin de quines aplicacions són aquestes
que han escoltat a l'escola i que van obrir,
que intentin que cada vegada
que pengin els seus fills una fotografia,
els demanin permís,
sense prohibir-los excessivament tot,
tot amb explicacions,
que el nen s'acostumi des de...
Com més petit, millor, també.
És a dir, jo els hi puc donar l'exemple
a la meva filla,
que no vol dir que jo sigui un referent amb això,
però tothom es posa les mans al cap
quan diuen, ostres,
tu i la teva filla té Instagram als 10 anys?
I dic, bueno,
és una edat suficient
per començar a els explicar mica en mica
que a vegada que té una amiga,
un amic m'ho consulta,
li dic si la coneix,
si vol penjar una fotografia,
doncs li faig raonar
si aquesta fotografia realment
ella li ensenyaria a qualsevol persona del carrer
o a tots els contactes que té
o a tots els contactes que té.
I amb aquestes reflexions,
i de mica en mica,
doncs van entenent
que la xarxa social
és el mateix que ens passa
a la nostra vida quotidiana.
Aquest seguiment,
que el pot fer algun tutor de l'escola,
els Mossos d'escola
que anem a les escoles,
és molt insuficient.
S'ha d'implicar la família.
Aleshores, el consell és que
confin en els seus pares,
que de fet és el missatge
que els diuen a les escoles.
Davant de qualsevol problema,
davant de qualsevol problema,
pregunteu als pares.
I si algú us diu
això no li digueu als pares,
davant d'aquesta frase,
malament.
Ja és un indicador
d'aquesta persona,
no és l'amiga nostra.
Aleshores,
hem de crear un cercle de confiança.
Confiança,
i no tenir por tampoc
que els nostres escoles
tinguin el telèfon mòbil,
sinó aprendre amb ells.
Sobretot els contactes,
les relacions,
com s'utilitza
l'enviament de dades.
A partir de primer d'Eso
estem trobants
amb molts problemes de sexting,
sobretot de...
és quan comencen a conèixer
amb moltes més companys
i comencen a agafar
aquest estat d'eufòria
i de sociabilització
que els porta
a intentar ser popular
i pengen fotografies
de caràcter eròtic,
fins i tot,
i sexual.
La distribució d'aquestes imatges,
controlar-les,
és clau,
és clau
el seguiment de les famílies
i l'aprenentatge
també d'aquestes famílies.
I davant de qualsevol problema,
tant policia local
com Mossos d'Esquadra,
els podrem atendre
a les nostres oficines
per poder guiar-los-hi,
però malauradament
si la policia
fa tot aquest treball pedagògic
i de prevenció
no és més perquè
quan passen les coses
ens és molt difícil
resoldre-les.
Preferim invertir
en aquesta prevenció
que no en la resolució
perquè al cap i a la fi
es poden imaginar
que un pederasta
que pugui estar a Rússia,
doncs per detectar
aquest autor
i resoldre un cas
ens és molt complicat.
és més treballar
amb la pedagogia
i el bónus de la xarxa.
Com en molts casos
la prevenció
és sempre clau
a l'hora d'abordar
aquestes...
Com en tot.
I a més a mi
em toca de prop
per la feina.
Doncs Albert López,
cap de proximitat
de l'Oficina de Relacions
amb la Comunitat
dels Mossos d'Esquadra
de Martorell,
moltíssimes gràcies
per aquests consells
i per la teva presència
aquí als estudis
de Ràdio Abrera.
A tots vostès,
adoncions.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir
i descarrega
la nostra programació
a la carta
a radiobrera.cat
i també la nostra aplicació
gratuïta
per a dispositius mòbils.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.