logo

SERVEIS INFORMATIUS - L'Entrevista del Dia


Transcribed podcasts: 576
Time transcribed: 3d 21h 8m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
En el marc del Dia Internacional del Teatre el 27 de març
i coincidint amb l'inici del concurs de teatre amateur Vila d'Abrera,
els serveis d'igualtat i patrimoni cultural de l'Ajuntament
han programat l'exposició Mirem el passat amb ulls de dona
de la Diputació de Barcelona, que es podrà visitar
del 27 dilluns de març al 16 d'abril a la Casa de Cultura d'Abrera.
I és per això que avui ens acompanya l'entrevista del dia
l'Ester Ava i el Josep Contreras, bon dia.
Bon dia Gemma.
Bon dia.
En primer lloc, què podrem veure en aquesta exposició?
Doncs mira, és una exposició d'unes 73 imatges,
de principis del segle XX, que hem triat entre els diferents
fons personals que tenim tant a l'Arxiu General de la Diputació
com al Centre de Documentació i al Museu de les Escèniques
de l'Institut del Teatre.
Aquests fons, o aquests arxius, el que fan és recuperar,
restaurar i digitalitzar tots aquests fons i aquestes imatges.
I les fotografies que trobareu, doncs mira,
tornen a posar dalt de l'escenari dramaturgas,
figurinistes, actrius, cantants líriques, dones de circ
i algunes fins i tot empresàries que tenien companyia pròpia.
Les hem agrupat en 5 àrees que abasten totes les arts escèniques
en què les dones hi van participar.
Penseu que hi vam deixar un llarg que tot i oblidat molts cops
ens va transformar les arts fins a arribar al dia d'avui.
Qui va dirigir d'aquesta exposició?
Mira, és una exposició que està a la base del públic en general.
Hi poden anar famílies, però també hi poden anar els especialistes.
Té moltes lectures, des d'una primera descoberta del panorama teatral
a l'època, que era de les nostres avis, de les nostres vas avis,
fins a un nivell molt més especialitzat d'alguna disciplina concreta.
Com pot ser això?
Doncs el cant líric o el circ, que és el gran desconegut.
L'exposició, a més a més, es complementa a la web.
Allà en teniu materials didàctics i teniu un català
amb totes les referències i les explicacions de les imatges.
Si algú no ho coneix la web, doncs us queu a Google,
mirem el passat, Diputació de Barcelona, i us sortirà tot.
I quin missatge es vol enviar amb l'exposició
Mirem el passat amb ulls de dona?
Mira, a aquesta exposició, quan la vam pensar,
el que vam voler fer és una reivindicació de les artistes
obligades al nostre panorama escènic, a començaments del segle XX.
Les dones, en aquell moment, les dones reivindiquen
un paper nou dins de la societat.
És un paper molt més actiu, creatiu i sobretot invisible,
molt amb visibilitat.
A l'exposició podem seguir les seves activitats als teatres,
als cafès, als concerts a l'aire lliure,
als espectacles musicals i fins i tot, com ho heu comentat,
al circ, que és el gran desconegut.
També hi havia la voluntat de compartir i de treure a la llum
els tresors dels nostres arxius, tant a l'Arxiu General de la Diputació
com al Centre de Documentació i al Museu de les Arts Escèniques
de l'Institut del Teatre.
Perquè nosaltres, en aquests arxius, construïm un llegat
documental i fotogràfic que és molt rellevant per explicar
la història de les arts escèniques a casa nostra
i, a més a més, no és tan conegut.
Aquests materials heu de pensar que estan a l'abast de tothom.
És a dir, sí que hi van els especialistes,
però algú que tingui curiositat pot anar a consultar en sala
com, sobretot, les podeu consultar des de casa.
Perquè tenim uns fons digitalitzats que estan a un clic
i penseu que podeu trobar coses tan divertides
com la Mari Sant Pere fent de tenorio quan era joveneta.
En aquest sentit és important revisar el passat
i, d'alguna manera, reescriure'l amb les personalitats
que no van tenir veu, però sí presència i transcendència
en la història del teatre a les dones.
Sí, certament. És com dir que cada generació ha de revisar
el llegat de la generació anterior, perquè, d'alguna manera,
cada generació mira el passat amb ulls diferents.
Quan el relat tradicional l'han fet els homes,
la revisió es deia encara més apressant,
atès que s'havia deixat a la mitjana de la població
a màgia d'aquest relat.
La mirada del passat s'enriqueix, si els punts de vista
i els protagonistes es multipliquen,
i això és el que vol fer l'exposició de dones
En aquesta exposició es trencaran mites, estereotips,
creences respecte al paper de la dona al segle passat?
Sens dubte. Durant el primer test del segle XX,
la societat començava a escoltar la veu de les dones
i les seves reivindicacions feministes.
La dona vol tenir visibilitat laboral, educacional i cultural
en una societat molt endurocèntrica que estava canviant
a gran velocitat però que mantenia la majoria de dones
en l'àmbit domèstic ofent tasques assistencials.
L'exposició s'inaugura en el marc del Dia Internacional del Teatre
però també en el marc del Dia Internacional de la Dona
que seguim aquí celebrant-ho a Brera.
Quina relació guarden aquests esdeveniments?
Doncs mira, jo crec que és una coincidència fantàstica
que, òbviament, no és gratuïta.
La celebració del Dia Internacional del Teatre
és una reivindicació del paper de les dades tècniques a la cultura
i, per tant, és un moment molt important
sobretot del paper social que té el teatre
i sobretot del paper que té la dona dins el teatre.
I a casa nostra, el teatre mater ha tingut sempre una gran vitalitat,
impulsat sempre per dones.
És un element de dinamització cultural i de cohesió social
que reuneix a persones de totes les edats i condicions.
A més, és una activitat gairebé familiar.
Està des de l'avi fins al met, que acaba de néixer
i surt com a vivido en allà.
El concurs de teatre Vila de Brera arribi a la 25a edició
jo crec que és una prova i és un èxit.
I, a més a més, mereix una felicitació pública i sincera,
com a mínim des de la Diputació de Barcelona.
Aquesta exposició, la que veureu aquí,
mostra els orígens del teatre a casa nostra,
del teatre contemporani, com l'entenem avui,
però sobretot és que mostra la participació de les dones
en aquesta gestació de l'espectacle.
Les dones pioneres hi eren i hi eren amb molta força.
A més a més, penseu que, a banda de pioneres,
eren referents socials femenins.
Mostraven un altre paper de dona, un altre model.
Eren unes dones fortes i valentes
i es perdonaven a la resta de les espectadores.
Doncs hi havia algunes que no, però moltes se'n mirallaven
i volien ser tan independents, tan fortes, tan guapes
i tan valentes com elles.
El paper de la dona actualment, com està en el món del teatre?
Hi ha feina a fer encara?
Sí, crec que encara hi ha molta feina a fer
i tot i que s'han donat grans pasos,
les dones continuen reivindicant la mateixa equiparació
amb el món de les astes cèniques i encara hi ha camí a fer.
I tornant a l'exposició,
ens podríeu explicar una mica com està organitzada?
Sí, l'exposició està organitzada en cinc àrees.
La primera és teatre i societat,
en què es donen unes pinzellades del context social
que va viure a Catalunya durant el primer terç del segle XX.
Va ser una etapa de canvis accelerats
en què les dones van començar a reivindicar els seus drets
i llibertats amb força.
La segona àrea correspon a les bambolines,
que van edigir en defensores de la igualtat professional
entre dones i homes o la dramaturgues Carme Monturiól,
qui va obrir nous camins amb temàtiques agosarades
per a un públic d'actor majoritàriament masculí.
Una tercera secció de l'exposició correspon a l'escenari pròpiament,
on les artistes tornen a pujar per actuar
i fer acte de presència davant la societat
i on podem trobar cantants insignes com la soprano Concepció Supervia
o Maria Barrientos.
Dones de teatre com l'actriu Margarida Xirgo,
dones de Federico García Lorca o balladines com l'animàtica
Torta a la València.
Una quarta secció correspon a Cabaret i Pista,
on es mostren escenaris bohemis que es trobaven al paral·lel,
d'imatges de París i on actuaven completistes com la Fornarina
o Mercè Serós, autora del cublet popular La Basilionista.
Endarrer lloc, trobem la secció de circ,
on també les dones van aconseguir notorietat,
com és el cas de l'empresària Micaela Alegria,
que es trobava a la plaça Catalunya.
A més de fotografies,
si ens podeu explicar si trobarem algun arxiu sonor?
Els visitants també podran veure una projecció audiovisual
amb imatges i documents que complementa la visita,
com per exemple cartes, dibuixos, objectes personals
o programes d'actuacions d'artistes com la cantant Raquel Mellet,
Consuelo Bello anomenada La Fornarina o la dibuixant Lola Anglada.
També es poden veure
o la dibuixant Lola Anglada.
També es poden trobar llaços per sentir, per exemple,
la veu de la soprano Conxita Supervia.
Finalment, imaginem que voleu convidar a tots i totes
els nostres oients que visitin l'exposició Mirem el passat amb ulls de dona.
Doncs sí, sisplau. La veritat és que mira,
és una exposició molt amable, amb imatges que us sorprendran
i continguts que estan a la base de tothom.
Descobrireu la creativitat i la vitalitat
de les fases escèniques a casa nostra liderada per dones.
I, a més a més, que estic segura que sortireu
amb moltes ganes de saber-ne més.
I com sortireu amb moltes ganes de saber-ne més,
aprofito aquests dos minuts que ens dones, Gemma,
per explicar-vos que ens podeu trobar cada divendres
a les xarxes de Diputació de Barcelona
amb imatges de començaments del segle.
Sota l'etiqueta Mirem el passat.
A veure, us animo a seguir les xarxes del MAE,
del centre del MAE, del línxol del teatre
i de l'arxiu general on trobareu també
documents i fotografies molt reveladores
relacionades amb aquest tema i amb d'altres.
Doncs estarem molt atents de tot el que comentes.
Recordem que a l'exposició Mirem el passat amb ulls de dones
del dilluns 27 de març del 1916 d'abril a la Casa de Cultura de Brera,
en el marc del Dia Internacional del Teatre
i del Concurs de Teatre Mater d'Abrera.
Nosaltres avui agraïm l'atenció a Esther Arba i Josep Contreras.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, Gemma, per poder-nos explicar
i gràcies per acollir la nostra exposició. Estem molt contents.
Sí, estem molt contents i moltes gràcies a vosaltres.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació
a la carta, a radeoabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera
Serveis Informatius de Ràdio Abrera