La finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Bon dia, som els alumnes de 5a, de l'Escola Sneriuc.
Estem aquí per tal de presentar-vos un programa educatiu
on intervenen diferents escoles del poble,
com ara la nostra,
juntament amb la regidora d'assenyament de l'Ajuntament d'Obrera.
El nostre objectiu és explicar-los dos contes
que hem treballat a la nostra aula.
A partir d'aquests hem extret unes conclusions
que han fet reflexionar.
Esperem que les nostres intervencions us facin pensar.
A continuació us llegirem els dos contes treballats a l'escola.
La col de Brussel·les i la poció màgica
i la desgràcia de la carbassa.
Esperem que us agradi.
La finestra de la salut.
La col de Brussel·les i la poció màgica.
L'endemà la col de Brussel·les està amb els seus amics.
El senyor Col és meravellós,
explica la col de Brussel·les.
Un dia seré gran, forta i valenta com ell.
La ceba i el tomàquet esclaten a riure.
Has sentit això, oi?
Pregunta el pèsol.
Brussel·les vol ser com el senyor Col.
Va, deixeu-me,
respon Brussel·les enfadada.
Aleshores, la col de Brussel·les recorda la poció màgica.
El bolet va dir
que aprenent-la,
un se sentia com volia.
Potser quan l'aprengui em sentiré gran,
forta i valenta,
com el senyor Col, es diu Brussel·les.
Jo puc ser com el senyor Col si vull,
assegurar Brussel·les als altres.
Ja ho veureu.
Babau, exclama el rave.
Babau, criden els altres.
Llavors, Brussel·les se'n va amb el cor encollit,
a esperar el bolet al forat de la tanca.
Espera molta estona.
Just quan creu que el bolet ja no apareixerà,
el bolet es presenta.
Bolet, exclama Brussel·les.
Tu m'ajudaràs.
Com?
Pregunta el bolet.
Tothom diu que no puc ser gran,
forta i valenta.
Com el senyor Col,
afirma Brussel·les.
Dóna'm una mica de la teva poció màgica
i ja veuran.
El bolet somriu
i fica la mà al seu serró.
M'has de pagar,
diu el bolet.
Dóna'm el teu barret.
Però tu no m'havies dit que calia pagar,
diu la Col de Brussel·les.
Cal pagar sempre,
afirma el bolet,
tot somrient.
Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta,
desitja,
ser com el senyor Col,
però també li agrada molt
el seu barret nou.
Finalment,
el disgust Brussel·les
li dona el seu barret
i el bolet se'l posa al cap.
Té,
diu el bolet donant la poció màgica
a Brussel·les.
Estàs segur que funciona?
Preguntava Brussel·les.
El bolet somriu
i desapareix amb el barret.
Brussel·les
es queda molta estona
demanant-se
si s'ha de prendre la poció.
Què diria el senyor Col
si ho sabés?
Pensa Brussel·les,
però és massa tard.
Brussel·les
ha donat el seu barret
al bolet.
Brussel·les dubta
un cop més
i després
pren la poció
d'un sol cop
tancar els ulls
per no veure-ho.
Una mica més tard,
Brussel·les es troba
amb els seus amics.
Ei,
mireu!
És la petita
Brussel·les
que hi ve?
Pregunta la pastanaga.
T'equivoques,
jove,
t'espant Brussel·les.
Sóc el senyor Col.
Però si tu ets Brussel·les,
la nostra amiga
diu la pastanaga.
Fes-te arreglar les ulleres,
jove,
diu Brussel·les,
molt seriosa.
Jo sóc el senyor Col.
Si tu ets el senyor Col,
jo sóc el cogombra,
diu el tomba
que et posa
en Sant Guàrdia
com un boxejador.
Tots els altres
riuen com ell.
La coll de Brussel·les
se'n va.
Una mica més tard,
la coll de Brussel·les
es troba amb el cogombra
que maltracta la patata.
Atura't,
ordena Brussel·les
fent-te una veu profunda.
Et prohibeixo
que fessis mal a la patata.
El cogombra
no pot creure
el que sent.
Què dius,
mitja col?
Si vols barallar-te,
fes-ho amb algú
de la teva mida.
Respon la coll
de Brussel·les.
El cogombra
es peta
de riure.
La patata sap
que això no
pot acabar bé
i es fica
en un forat
tot cridant.
Salva't,
salva't,
Brussel·les!
Brussel·les rep
aleshores
una violenta
apuntada de peu
que l'envia
pels aires.
Cau estrepitosament.
Quan la col
Brussel·les
obre els ulls
veu la patata
inclinada
a sobre d'ella.
Com et sents?
Pregunta la patata.
Crec que estic bé,
respon la col
de Brussel·les.
Has estat
molt valenta,
diu la patata.
Havia pres
la poció màgica
i em sentia
gran i forta
com el senyor
col,
comentava Brussel·les.
Has estat valenta,
comenta la patata,
però no has estat
ni gran ni forta
com el senyor col.
No havies canviat gens.
Aleshores,
el bolet
m'ha mentit,
respon Brussel·les.
La poció màgica
no funciona
i jo he perdut
el meu barret.
No et cal
ser gran
i forta
com el senyor col,
diu la patata.
Jo et trobo
molt bé
tal com ets.
Ets la meva amiga
patata.
Diu Brussel·les,
tot somrient.
Tu també
exclama
la patata.
La finestra
de la salut.
La desgràcia
de la carbassa.
La patata,
la pastanaga,
la carbassa
i el rava
jugant
a fer-te amagar.
T'he vist,
crida la pastanaga
mentre corre
toca la carbassa.
Ara et toca
parar a tu,
diu la patata,
tot reïn.
Una altra vegada
sempre em toca a mi.
com m'agradaria
poder-me
ficar
en un magatall
com la patata
o amagar-me
darrere
d'un arbre
com la pastanaga
però sóc massa
grossa
per amagar-me bé.
Ara et toca
parar a tu,
diu la pastanaga.
No vull jugar
més a aquest lloc,
contesta la carbassa.
Llavors
vés-te'n,
replica
el rava.
La carbassa
se'n va
sentint-se
molt trista.
Em tornaré
tan petita
que sempre
trobaré
els millors
amagatalls
i ningú
no es burlarà
mai més de mi.
L'endemà
la carbassa
deixa de menjar
per no créixer més.
Al migdia
té molta gana,
al vespre
encara té més.
L'endemà
no pot aguantar-se
més sense menjar
i encara
no ha deixat
de créixer.
La carbassa
torna a menjar
i prova
de fer alguna cosa
diferent.
Pensa,
provaré
de fer exercici.
Es toca
la punta dels peus
sense doblegar
els genolls
cent vegades.
Corre al voltant
de l'hort
quaranta vegades.
Ah,
estic en forma,
diu la carbassa
mirant-se al mirall.
però no he canviat
gens ni mica.
Estic tan grossa
com abans.
La carbassa
continua
intentant
semblar
més prima.
Porta un cinturó
molt senyit
per tenir una cintura
maca,
però això
li fa venir
mal de ventre.
canvia d'idea
i es passeja
amb una pedra
al cap
per tal
de no
créixer més
però això
tampoc no funciona.
Com més,
cosa es prova
per tornar-se
més petita.
Més l'observen
els altres
i més es burlen
d'ella.
Això
és un desastre.
Pensa la carbassa
descoratjada.
Decideix marxar
i instal·lar-se
a l'altra punta
del jardí
on ningú mai
pugui veure.
La carbassa
recull
les seves coses
i se'n va.
Per fi
la carbassa
està en pau.
Ningú
no se'n riu
d'ella
però
es troba
sola
i aviat
es comença
a avorrir.
No és culpa meva.
Es repeteix
sense parar.
La carbassa
està molt trista.
Què hi fas aquí,
carbassa?
Li pregunta
l'espàrrec.
Estic trista,
li respon
i l'explica
la seva desgràcia.
Ah,
quina història,
diu l'espàrrec.
La teva desgràcia
és exactament
la contrària
de la meva.
Tu ets grossa
i jo sóc alt
i prim.
Això
em molesta molt.
Però
si ets
encantadorament prim,
replica la carbassa
a man vella
i tu,
tu ets
meravellosament grossa,
respon l'espàrrec.
Es posen
a riure
plegats.
Som ridículs,
comenta l'espàrrec.
Tu ets grossa
i jo prim.
Som diferents,
això és tot.
Hauríem d'ignorar
el que
es burlen
de nosaltres.
L'espàrrec
i la carbassa
vallen plegats.
Quin espectacle
més bonic.
Vine,
diu la carbassa,
anem amb els altres.
Mira-t'ls,
són la carbassa
tap de bassa
i el llagón espàrrec,
diu
fent riota
el rava.
En el teu lloc,
jo em preocuparia
del nas tan enorme
que tens,
respon la carbassa.
Però carbassa,
diu l'espàrrec,
a tu no t'agrada
que et diguin
tap de bassa.
tens raó,
respon la carbassa.
Perdona,
rava.
No és tan greu,
diu el rava,
però se'n va
a mirar
al mirall
i es toca el nas
per veure'l millor.
La finestra
de la salut.
Ara,
a continuació,
us explicarem
quines han estat
les conclusions
extretes
pel nostre grup.
S'ha de confiar
en un mateix,
no caure a la trampa
i deixar-te enganyar
pels altres.
No tens refills
a les persones
que no coneguis.
S'ha de ser
valent o valenta.
Confiar en els altres
sempre que siguin bons amics.
Tenir cura
del que dius
per no ferir els altres.
Tenir cura
amb els sentiments
dels altres.
No opinar
de manera destructiva
dels altres.
Ajudar els companys
o les companyes.
Frase.
Totes les persones
som diferents
però totes
tenim els mateixos sentiments.
Amor,
tristesa,
alegria,
ràbia,
amistat,
vergonya,
etc.
I totes les persones
tenim alguna cosa especial
i ningú ens ho pot treure.
Ni alt ni baix,
ni gras ni prim.
El més important
és el que hi ha dins teu.
I aquestes han estat
les nostres conclusions.
Esperem que us hagin agradat.
Gràcies per la vostra atenció.
La Ràdio Obrera.
La Finestra de la Salud.