Abrera informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
Abrera acollirà el proper dissabte 19 d'octubre
el primer acte de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.
Per parlar-ne d'aquest acte i del que significa,
avui ens acompanyen a l'entrevista del dia
el tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica Gerard Vidagain
i l'Arxivera Municipal, Alba Canovàs.
Bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
La llei 11-2017 del 4 de juliol
de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de la Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació
que van actuar a Catalunya a partir de l'abril del 1938
fins al desembre del 1978
per ser contraris de la llei i vulnerar les més elementals exigències
del dret a un judici just.
En què consisteix aquest acte de reparació jurídica
i què significa tant per a les famílies com per a l'Ajuntament d'Abrera?
Bé, aquest acte és un acte importantíssim, històric,
històric pel nostre municipi
perquè no s'havia fet mai res semblant.
Sí que s'havien fet tasques de recuperació de memòria històrica i democràtica
i fins i tot també amb el tema del nomenclator,
s'havia treballat, posar una mica en relleu la memòria
de tot el que va ser la república.
Però, clar, un acte d'aquestes característiques
centrant-nos en els represaliats
directament amb noms i cognoms del règim franquista abrera,
això no s'havia fet mai perquè també és un tema sensible
i, clar, han hagut de passar molts anys també perquè
la gent pugui afrontar i abordar aquest tema
sense patir conseqüències, diguem,
pròpies en la pròpia pell, en el propi sentiment.
Igualment, és un acte importantíssim
perquè és un acte de justícia, en aquest sentit.
La paraula justícia és importantíssima i, de fet,
ha estat molt bé que comenci citant aquesta llei,
que és una llei importantíssima que es va portar a terme a Catalunya,
una llei del Parlament, o sigui, llei catalana.
És important dir-ho perquè aquesta llei el que permet
és que la Generalitat, el Departament de Justícia,
en aquest cas la titular, la consellera,
s'ha dedicat en nom dels represaliats
per anul·lar moralment aquests judicis
que es van fer en època franquista per motius polítics.
Clar, és una llei que, evidentment, només té jurisdicció
en el territori català, al Principat,
i encara, tot i que s'està començant a treballar,
encara no té un reconeixement estatal.
Però és un pas importantíssim que un Parlament democràtic europeu,
com és el Parlament de Catalunya,
anul·li aquests judicis que es van fer de manera completament il·legítima,
perquè, evidentment, recordem que van ser,
estaven legitimats per una guerra i per una dictadura.
Llavors, per a Brera és importantíssim, és un fet històric, com deia,
i per a les famílies, que ara l'Alba ens explicarà una mica també
el que han anat dient les famílies, és un fet importantíssim també.
Que el teu Ajuntament posi en marxa doncs aquest projecte de recuperació
i de dignificació, és l'altra paraula de part de la justícia,
la dignificació de les víctimes del franquisme aquí a Brera,
doncs per a ells és un honor i també és un descans,
perquè vol dir que aquest tema s'està abordant, s'està treballant,
s'està estudiant i obrim una sèrie de portes,
perquè això, doncs la investigació històrica pugui tirar endavant
i puguem conèixer més què és el que va passar en aquella època
i també que impedim que això torni a passar en un futur.
També et va parlar de la Junta de la Llibertat Vigilada de Brera.
Que ens podeu explicar, Alba?
L'Arxiu Nacional de Catalunya va estar treballant el fons documental
de l'Arxiu del Tribunal Militar III de Barcelona,
que és on hi ha els expedients dels Consells de Guerra
que es van fer, dels sumaríssims.
Vam fer aquests Consells de Guerra.
La majoria dels nostres represaliats van anar a la presó model
mitjançant un judici injust, Consells de Guerra, judicis militars.
Com que les presons estaven plenes, plenes, plenes,
a vessar de represaliats que no havien fet absolutament res,
només feien una mica de dolor a república,
se'ls va donar la llibertat condicional.
Aleshores, van tornar al poble i estaven vigilats per aquesta Junta.
Aquesta Junta depenia de la Junta de Llibertat Vigilada Provincial,
que si no recordo malament i espero no equivocar-me,
estava a Sant Feliu de Llobregat.
Tenien contactes constants,
sabien absolutament tot d'aquests alliberats,
alliberats entre cometes.
Aquests alliberats havien d'anar a signar cada mes aquí a la Junta.
Tenien una fitxa on hi havia totes les seves dades personals,
ho sabien absolutament tot d'ells.
Aleshores, el que ens hem trobat és aquesta documentació.
Ens hem trobat la fitxa, que és un document maco,
entre cometes, pels arxivers,
perquè conté la fotografia de carnet, dades identificatives,
dades processals, dades penals,
les petjades dactilars del pres,
el full de vicisituds, que hi ha la data del dia que anaven a signar
amb l'assignatura del pres,
hi ha oficis entre la presó i la Junta.
També en alguns d'aquests expedients ens hem trobat
que hi ha la condemna,
el certificat de llibertat condicional,
el certificat de llibertat definitiva.
És un conjunt documental molt ric,
que això ens ha donat moltes pistes
per poder trobar aquestes famílies
i per poder sol·licitar el certificat de nul·litat
i poder treballar amb justícia
per fer-los intrigar de tota aquesta documentació.
Aquesta documentació està en molt bon estat de conservació
i és una sort immensa haver-la trobat,
perquè haver-la conservat...
De fet, aquí cal mencionar la Tresa Morral,
la jutgessa de pau d'Abrera actual,
que aquesta carpeta ens va explicar,
i el dia de l'acte ella ho explicarà també en persona,
que ha anat passant de jutge de pau en jutge de pau
i s'ha conservat.
I això parlant amb diversos historiadors i historiadores
que actualment en repressió franquista, guerra civil, etc.
diuen que no és habitual, tampoc.
Trobar tota aquesta documentació sencera,
conservada i agrupada i que hagi arribat
fins als nostres dies d'una manera sencera,
això no és habitual.
Llavors, tenim una sort immensa, ho hem d'aprofitar,
posar-ho a disposició de la ciutadania i, evidentment,
dels familiars de les víctimes,
però també dels investigadors,
els historiadors i historiadores d'arreu del territori
que vulguin venir a estudiar aquesta documentació
per poder veure que les juntes de llibertat vigilada,
com deia l'Alba, n'hi havia una a cada poble,
una a cada localitat, a cada municipi.
Per tant, la informació que puguin treure d'aquí és vital.
Aquesta documentació no es conserva a molts municipis,
i és a Olesa de Montserrat.
Tinc una usuària que també, a partir d'aquesta feina
que hem fet aquí a Abrera,
que ens ha donat pistes d'on podria trobar
la seva junta de llibertat vigilada, d'on ella viu,
i a Olesa de Montserrat no ho ha recuperat,
Terrassa tampoc, és una documentació exquisita entre cometes,
perquè és molt punyent, és molt punyent el contingut,
però documentalment és molt rica.
De quantes famílies de Brarenques estem parlant?
Hem localitzat unes 18 famílies, i les hem localitzat
gràcies a la feina de la Teresa Morral,
que ens ha sigut un pilar fonamental en aquesta tasca.
I bé, fem aquest acte amb aquestes 18 famílies
que hem localitzat, perquè al final vam fer un tall,
vam dir que el fem ja perquè si no són gent gran,
que es van morint malauradament,
i fem aquest acte però aquí no acaba.
Nosaltres seguirem treballant, seguirem
localitzant famílies, inclús aquestes famílies
també ens diuen, ostres, a més a més,
tinc un avi que també va anar a parar un camp de concentració
o que també el van empresonar.
Aleshores, doncs, això ens ho anotem
i nosaltres seguim ajudant aquestes famílies.
Ho apuntàvem al començament, que és el primer acte
de reparació jurídica, però de ben segur
que no serà l'últim.
En què consistirà l'acte del dissabte 19 de novembre?
Clar, és bàsicament un acte per obrir portes,
en molts sentits, per obrir portes, per obrir temes,
per obrir el meló de la repressió franquista
que no s'havia tractat mai en profunditat,
i llavors és un acte bàsicament, en aquest sentit,
té un punt molt institucional, té un punt molt protocolari
perquè tenim la immensa sort
que podrà assistir-hi la consellera de Justícia,
la senyora Gemma Ubassart, i serà ella,
de fet, qui llibrarà als familiars aquests
certificats d'anul·litat que comentava l'Alba.
I llavors, clar, el fet de tenir la Generalitat,
la màxima representant de la justícia a Catalunya,
i també tenir l'alcalde del municipi,
són les dues autoritats màximes que podem tenir
en aquest tema, i seran els dos presents,
doncs l'acte tindrà aquesta part més protocolària
d'entrega d'aquests certificats
i de la documentació a les famílies
en format, diguem, còpia, tant digital com facsímil,
perquè ho puguin tenir.
Val a dir, també, la feina que ha fet l'Arxiu
per digitalitzar tot aquest material.
Sí, el que hem fet amb la jutgessa de Pau,
quan em va fer entrega d'aquesta carpeta,
carpeta original del moment, que és dels anys 40,
hi ha documentació dels anys 40 fins a l'any 63,
i vam pensar que podíem fer amb aquestes famílies,
amb aquesta documentació.
Aleshores vam dir, des de l'Arxiu, què es pot fer?
Un arxiu democràtic, digitalitzem aquesta documentació
i els imprimim aquesta documentació
i els fem entrega.
Llavors, pensant, vam dir, a veure,
els fem entrega d'aquesta documentació en suport paper
i, a més a més, en suport digital.
Si mai perden el paper, tenen el suport digital.
Aquesta documentació, treballant amb tota la informació
que conté aquesta documentació en aquesta fitxa descriptiva,
s'explica que és la Junta de Llibertat Vigilà de Debrera,
es fa un buidatge de dades d'aquesta documentació
i, a més a més, s'obre les portes a altres arxius
on es conserva documentació relacionada,
per tancar el cercle.
Se'ls dona informació de quin és l'expedient,
quina cap s'està, quin número d'expedient,
quin tipus de procediment judicial militar es va fer
de l'expedient del judici, de l'expedient militar,
que es troba a l'Arxiu Militar de Barcelona.
D'aquesta manera, aquesta família els hi donaran les dades
que se'ls diu, aquest número de causa, aquest número d'expedient
i podran anar a l'Arxiu Militar de Barcelona
com a part interessada, evidentment,
i se'ls hi podrà fer entrega d'aquesta reproducció
de l'expedient del judici.
En aquest contingut informatiu de les fitxes
vam veure que la majoria dels represaliats van estar
a la presó model. Aleshores es va fer cerca
d'on podia estar la documentació dels presos,
com a presoners de la model, i es conserva l'Arxiu Nacional.
Vull dir que amb aquesta fitxa també hi ha un directori
d'aquests principals arxius on ells poden anar
a consultar aquesta documentació i obtenir còpies.
I és una manera d'obrir portes i de fer tot el que està
Com apuntàveu, és el Departament de Justícia
el que emet aquest document oficial de reparació jurídica
de les víctimes del franquisme.
Això és el que han fet les famílies abrerenques.
Qualsevol persona pot sol·licitar aquest document?
Qualsevol persona. No cal que vagin al Departament de Justícia
presencialment, simplement anant a la pàgina web
de justícia i a l'apartat de reparació jurídica
i en plenen les dades. Nom del sol·licitant,
persona represaliada i s'envia directament al Departament de Justícia
i ells fan la comprovació que aquesta persona
estigui en el llistat de reparació jurídica
que va fer l'Arxiu Nacional, d'aquí la importància
de la feina que van fer de tractament documental
d'aquesta documentació, per poder sol·licitar aquest certificat.
Aquest certificat és original, signat per la Consellera de Justícia
i és nominatiu.
I per què o convidaríeu tota la ciutadania d'Abrera
a assistir aquest acte? Perquè és un acte obert a tothom, veritat?
Sí, això és important. És important mencionar-ho,
que no és un acte tancat només per les famílies
dels represaliats, sí que, evidentment, està al seu servei,
però està obert a tothom.
I en aquest sentit volem mencionar que abans de començar
l'acte purament d'entrega d'aquesta documentació,
farem un petit col·loc i una petita taula rodona
amb diferents experts sobre la temàtica
i sobre el projecte aquest que estem fent a Abrera
de recuperació d'aquest material.
I jo crec que això pot ajudar a tots els assistents,
siguin familiars o sigui públic en general,
a donar una mica de context per veure, doncs,
tot això que estem explicant avui aquí a Radio Abrera,
doncs bé, llavors, tenim una mica, toquem tots els fronts,
diguem, que puguin aportar informació sobre aquest tema.
Tenim, evidentment, l'Arxivera Municipal, l'Alba Canovas,
la Teresa Morral, la jutgessa de Pau,
que són, doncs, les iniciadores del projecte.
I llavors, doncs, tenim també la Teodòcia Pavón,
que és membre de l'Associació de Memòria Democràtica del Baix Llobregat,
perquè mirem una mica, doncs, amb context comarcal
quina repercussió va tenir la repressió franquista.
I també tenim la Maribel Uller, que és historiadora,
i ha treballat molts temes de repressió franquista a Sant Feliu,
a la localitat de Sant Feliu, però també
tot el tema de l'exili d'aportació
que ho està treballant des del Centre d'Estudis del Baix Llobregat.
Per tant, doncs, veurem, doncs, una mica
el tractament des de tots aquests àmbits més històrics,
més archivístics
i més, diguem, socials,
perquè la Teresa ens explicarà com va trobar aquesta carpeta
i com ha sortit tot aquest material a la llum.
I quan i on es celebrarà aquest acte,
que no ho hem dit?
El 19 de novembre a les 10 aquí a la sala municipal.
I bé, també fer referència que amb tota aquesta documentació,
aquesta informació que hem creat,
és molt important que els instituts,
que pugui anar a parar els instituts,
i jo obriria molt aquest acte per a la gent jove,
perquè això no es pot oblidar i és un acte de justícia.
Menciona també una última cosa,
que potser la gent que ens està escoltant ho ha vist a les xarxes,
l'acte s'havia de fer el 22 d'octubre.
Què ha passat? Aquí per causes...
Sempre ho diem així perquè és veritat,
per causes alienes l'Ajuntament s'ha hagut d'endarrerir
i es fa aquest 19 de novembre, perquè, evidentment,
ja sabem tots l'actualitat política, hi va haver un canvi de mig govern de la Generalitat
i la titular de justícia, la senyora Lourdes Siuró,
ja no era consellera en el moment en què estàvem a punt de fer l'acte,
per això vam haver-ho de posposar,
però bé, en el fons l'acte serà idèntic al que pensàvem fer el dia 22.
Insisteixo, mira, i el 20 de novembre és l'aniversari de la mort del dictador,
doncs mira, millor que millor, el 19.
Doncs, efectivament, s'ha retardat però ha arribat,
tindrà enlloc aquest dissabte 19 d'octubre
a partir de les 10 del matí a la sala municipal d'Abrira,
aquest primer acte de repressió jurídica de les víctimes del franquisme a Abrira.
Nosaltres avui agraïm la seva presència als Estats Units
i els estudis de Ràdio Abrira a l'Alba Canovas,
a Xivera Municipal i Gerard Videgain,
tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica.
Moltes gràcies a tots dos.
Gràcies a tu, Anna. Gràcies i fins dissabte.
Gràcies a tots dos.