Avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera els oferim una nova edició
de l'espai de col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni
de l'Ajuntament d'Abrera, a Abrera sí que hi ha res,
que recordem s'emet el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera.
I per això ens acompanya, com sempre, el tècnic d'Acció Cultural i Patrimoni,
el Gerard Videgany. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs avui al mes de juny tenim un element patrimonial destacat,
a més que dona nom al patró del municipi.
Ara que estem al juny s'apropa la festa major,
com és la parròquia de Sant Perà d'Abrera, a veritat.
Quines són les principals dades que hem de saber?
Doncs bé, avui sí, ens trobem amb un plat molt fort,
perquè és potser l'element patrimonial més visible
i més conegut del nostre municipi, també per la seva ubicació,
que és el temple parroquial de Sant Pere d'Abrera,
ubicat a la nostra població, a Abrera, a Baix Llobregat,
amb una alçada sobre el nivell del mar, aproximadament a 110 metres.
És de titularitat privada, pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat,
i la seva cronologia va des del segle XI, al segle XII, més o menys, inicialment,
amb posteriors ampliacions i modificacions, és d'estil romànic, per això.
El seu estat de conservació és bo i figura a l'inventari de patrimoni de la Generalitat
i també està protegida pel pou.
Hi ha un estudi molt interessant sobre aquest element patrimonial,
que és el més profund i més interessant que hi ha,
que el signa la historiadora i professora de l'AUB, Maria Soler,
qui també va ser, recordem, alcaldessa d'Abrera entre el 2007 i el 2015,
un estudi que porta per títol l'Església de Sant Pere d'Abrera,
estudi sobre la seva evolució històrica, editat precisament per l'Ajuntament.
I com podem descriure aquest element?
Així, a grans trets, ens trobem amb una església de nau única,
coberta amb una volta de canó i capsada per un abscís de tres lòvuls,
trilobulat, que es diu, amb unes finestres de dobles queixada.
En aquest abscís està disposat a l'entorn d'aquest creuer o presbiteri,
coberta amb una volta d'aresta.
La capçalera de l'Església està enllaçada amb la nau
mitjançant el que es diu un arc triomfal, de mig punt,
igual que les finestres de l'edifici, que totes són a marc de mig punt.
A la zona aquesta del creuer s'aixeca aquest campanar,
que és potser l'element més visible des de molts punts.
Aquest campanar vestit amb pedra calcària, una pedra molt porosa,
i en forma quadrada.
Té tres pisos i les filades inferiors sobressurten com si fos un sòcul.
Aquest campanar hem de dir que l'últim pis va ser afegit durant la restauració,
la dècada dels anys 50 del segle XX,
moment en què també es van obrir aquestes finestres
que estaven anteriorment tapiades del primer i del segon pis.
Després ho explicarem més en profunditat.
Un altre element d'aquest temple,
que suposo que la gent coneixerà molt i reconeixerà molt,
és la porta, la porta de Marta a mig punt,
que dona accés al temple per la façana lateral,
just davant de la plaça,
i està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells.
Aquests capitells estan coronats per unes impostes,
que és on es recolza la lleixa,
i presenten una decoració molt rudimentària.
El de l'esquerra presenta una decoració basada en unes fulles de cant,
així amb un tall més clàssic,
i el de la dreta, que està molt més erosionat i molt més malmès pel pas del temps,
mostra unes àligues situades en aquests angles.
Anem a ubicar-nos ara.
Com podem fer un resum històric d'aquesta església?
Doncs la parròquia, que és parròquia de Sant Pere, Sant Pere d'Hebrera,
està esmentada ja com a part integrant d'aquest terme antic del Castell de Voltrera,
del que vam parlar en un altre episodi d'aquesta secció,
l'any 1100,
el testament de Guillem Ramon I de Castellbí,
que era el senyor de la baronia del mateix nom,
i ell lega cinc mancusos per la seva dedicació.
És a dir, que el fet de llegar aquests diners per la dedicació
vol dir que les obres del temple ja es trobaven aleshores aquest any 1100
en un estat prou avançat.
Més tard, per això, hi ha un document del 1141
que es refereix ja a l'església, al temple parroquial, com a parròquia, precisament.
I el 1391, el papa Climent VII va unir la capellania de Sant Pere d'Hebrera,
aquesta parròquia, a la mensa capitular de la seu de Barcelona.
Pensem que el bisbat de Sant Feliu és una creació molt recent,
de fet, del segle XXI.
En els segles XVI i XVII ja són els que ni podríem dir de l'ampliació d'aquest temple.
Es van construir les dues capelles laterals,
de manera que aquest edifici passa de ser d'una nau única amb una creu llatina,
i també es va fer una sagristia.
I al segle XVIII es van construir unes golfes,
que suposo que molta gent gran d'Hebrera recordarà,
unes golfes que van tapar part d'aquest campanar antic romànic,
i van convertir aquest edifici en un temple més vulgar,
més semblant a molts altres.
Durant la Guerra Civil Espanyola,
recordem que va del 1936 al 39,
aquesta església va ser cremada,
però no va patir danys importants sortosament a la seva estructura,
per tant, va poder aguantar.
I ja a la dècada de 1950 és quan es va fer aquesta restauració,
que comentàvem abans, del temple,
que va anar sota les directrius del propi mossèn del moment,
del mossèn Joan Capell, Igorina,
que ell també tenia estudis d'arquitectura,
per tant, va voler supervisar personalment aquestes obres,
i també hi va participar activament.
Hi ha fotos de mossèn Capell penjat allà en una vestida treballant.
i aquestes obres van rebre el finançament
del que era el Servei de Conservació de Monuments
de la Diputació de Barcelona.
Aquesta església va ser restaurada, concretament,
als anys 1956 fins al 1959,
és a dir, van ser uns quants anys d'obres,
i com a curiositat,
dic que, i això ens ho han explicat gent gran del poble,
que mossèn Capell va fer,
quan s'havia de fer aquesta restauració del campanar,
va fer una consulta popular entre els perruquians de Brera,
per tal que fossin ells i elles
els que decidissin si s'havia de construir un pis més,
perquè llavors el campanar quedava molt baixet,
recordem que abans era un campanar
amb una teulada amb punxa,
amb uns colors molt vius,
o bé deixar-lo amb dos,
i finalment aquesta consulta va guanyar, repetir,
és a dir, replicar el segon pis,
i per tant tenim un campanar de tres pisos.
Hem parlat del temple, del campanar,
però què podem explicar de les seves campanes?
Doncs que les sentim cada dia
i que no sabem com es diuen,
i totes tenen nom,
com les persones,
les campanes doncs els hi ubiquen un nom,
les bategen, de fet,
i es van col·locar i van neir
el mes de març de l'any 1960,
suposo que també molta gent gran
deu recordar aquest fet,
ara us les presentaré breument,
tenim la campana grossa,
que és la que hi ha al primer pis,
que porta per nom Joana,
i totes les campanes tenen noms
en homenatge a algú.
La Joana porta en homenatge
al papa d'aquell moment,
que recordem que era Joan XXIII,
la campana mitjana,
que està ubicada al segon pis,
es diu Gregòria,
en homenatge a l'arcabisbe d'aquell moment,
el doctor Gregori Modrego Casaus,
que era bisbe de Barcelona,
i al tercer pis hi conviuen dues campanes.
N'hi ha una que és molt especial,
perquè l'antiga campana
de l'ermita de Sant Armengol,
que ja vam parlar en un altre episodi també,
aquesta antiga campana,
que era de 1612,
va ser refosa
i va ser refosa en aquesta campana.
Aquesta campana es diu Teresa,
en homenatge a una altra persona
important del poble en aquell moment,
que era la persona que de fet
va apagar aquesta fosa de la campana,
que era la senyora Teresa Verdaguer,
que era la vídua de Francesc Plató en Sartí.
I la darrera campana que tenim al campanar
és una més petita,
que es diu Miraculosa,
que està dedicada a la Sagrada Família
i que data del 1891.
A banda del temple romànic,
hi podem destacar també
un altre edifici associat, veritat?
Sí, sí, sí.
A nivell patrimonial també hem de destacar
la rectoria,
la rectoria de Sant Pere,
que és aquest edifici que està adossat
a la pròpia nau del temple,
que està construït dels segles XVII al XIX,
lloc on tradicionalment ha viscut
el mossèn,
el mossèn de la parròquia.
Aquesta casa és de planta rectangular,
està feta amb pedra,
i té una coberta, una teulada de dues aigües,
amb teula àrab.
La casa està estructurada de la següent manera,
hi ha una planta baixa i on hi ha dos pisos.
Presenta una façana,
tal com la veiem ara,
fruita amb diverses remodelacions,
tot i que encara conserva l'antic portal adovellat,
Marta Migpunt també,
que també és un tret identitari d'aquest conjunt monumental.
La façana sud, per això,
té un rellotge de sol,
que suposo que la gent recordarà,
un rellotge fet amb rajoles de ceràmica policromades,
on es representa,
que està encapçalat per aquest lema,
tu és Petrus,
que són les paraules que li va dir Jesús de Nazaret a Simó Pera,
quan la va escollir com a apòstol,
tu ets Pere,
doncs en aquest rellotge hi veiem l'arbre de Brera,
de fet,
amb les claus de Sant Pere als peus,
i tot plegat està enmarcat en un rectangle
per una escenefa amb motius florals
que alterna els colors blau i groc.
I aquest rellotge,
hem de dir que és de tipus vertical amb xifres romanes,
i que va ser restaurat l'any 1990.
En aquest estudi que comentava abans,
Maria Soler apunta que cap al 1600
les visites pastorals parlen d'un domus rectori,
és a dir, d'una casa del rector,
que és on ja residia permanentment aquest capellà de la parròquia.
Això ens porta a pensar que aquesta construcció
és d'un origen més remot a l'actual rectoria,
que com comentava abans,
és fruit d'unes remodelacions ja més, diguem, cap al segle XIX.
I podem destacar alguna curiositat entorn a la parròquia de Sant Pere?
Doncs bé, el que podem destacar és el fet que està dedicada a Sant Pere,
que és el patró del municipi, de Brera,
i que la dita per Sant Pere, Festa Brera,
que suposo que molta gent recorda,
està recollida en uns gotxos, els gotxos de Sant Pere.
Els gotxos són unes composicions poètiques,
diguem, de caire popular,
que es canten o bé a la Mare de Déu, o a Crist, o als sants.
En aquest cas, doncs, es dediquen a Sant Pere
i es canten col·lectivament,
normalment, en el marc d'un acte religiós important,
de ser relleu, com pot ser, doncs, la missa de Festa Major,
la missa solemne,
una plec, una processó, etcètera.
N'hi ha, sembla que existeixen des del segle XVI,
però els més antics, doncs,
que es conserven són des del XVII.
Aquí, al dia de Sant Pere,
que és el 29 de juny,
doncs, tenim la Festa Major d'Abrera,
i entre aquests múltiples actes
que estan convocats pel patró,
doncs, hi ha aquesta missa,
que es fa a l'Església Parroquial,
encara a dia d'avui,
i que, al final, es canten aquests gotxos,
que, segons sembla,
a principis del segle XX,
van escriure...
La lletra va ser composta
pel reverent pare Hilària d'Arenys de Mar,
i la música pel reverent pare
d'Àngel Maria Rodamilans.
Aquesta composició original,
especialment per a Abrera,
doncs, voldria acabar aquesta secció
llegint un petit fragment
que no deixa de ser un poema,
perquè hem de pensar, doncs,
que és també un dels fonaments culturals
d'aquella antiga Abrera rural.
La gent gran, doncs,
la gent d'abans ho sabien de memòria,
aquells pagesos i pageses
que es reunien a l'Església Romànica
de Sant Pere,
vinguts d'aquestes masies
que hi havia escampades
arreu del terme.
Llegirem, doncs,
aquests petits fragments,
i fa així.
Treballeu la nostra terra
com si fos un tros de mar
i passeu pels camps d'Abrera
plens de vinyes i sembrats.
Beneïu el ras que espera
i els vins i atrasculats,
la semença que es soterra
per poder també assegar.
Treballeu la nostra terra
com si fos un tros de mar.
Vivim vora la muntanya
on hi té un monestir
nostra mare
que l'entranyes
per tots d'amor diví.
Feu que sempre aquesta serra
la pugueu tots ben a mà.
Treballeu la nostra terra
com si fos un tros de mar.
Per Sant Pere,
festa Abrera,
ja ho diuen de molts anys.
Quan té forita la pomera
i el cel no hi ha lleganys,
que l'amor que no s'esguerra
per vos cerca un dia clar.
Treballeu la nostra terra
com si fos un tros de mar.
Doncs amb aquests goig
i esperant l'arribada
d'aquesta diada,
la diada de Sant Pere,
que ja la tenim a tocar
aquest proper 29 de juny,
nosaltres recordem
que tota la informació
sobre la parròquia de Sant Pere
i laworthy clai d'amor.