Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
El 29 de març de 1922 arribava per primer cop a Abrera, al Ferrocarril,
un mitjà de transport que des de la segona meitat del segle XIX
havia revolucionat el país i havia canviat radicalment la interrelació territorial.
En motiu d'aquesta afameride, des de l'Ajuntament d'Abrera
organitzen diverses activitats entorn de la conmemoració.
Una d'elles és la programació de l'Exposició Itinerant
40 anys compromesos i preparats al futur de Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya FJC 1979-2019
que podeu veure a la Casa de Cultura al carrer de Federico García Lorca XVII.
Per parlar-ne avui ens acompanya a l'entrevista del dia
el responsable de Planejament i Patrimoni Històric Ferroviari
de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Antoni Graz.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'arribada del ferrocarril a Catalunya marca un abans
i un després a la societat i, fins i tot, a la manera de percebre el món.
Quins són aquests canvis cap d'alç
que va provocar el naixement d'aquest mitjà de transport massiu?
A veure, el canvi més radical que va suposar l'arribada del ferrocarril
és la millora de l'accessibilitat, la millora radical de l'accessibilitat.
Hi ha viatges que abans suposaven setmanes
que passen a poder-se fer en dies,
i viatges que abans necessitaven un dia sencer
passen a poder-se fer en unes poques hores.
El preu, també, dels viatges es redueix radicalment
i un altre aspecte que millora moltíssim
amb l'arribada del ferrocarril, el CLA XIX,
és la pròpia seguretat dels desplaçaments.
Els desplaçaments amb vehicles de tracció animal
eren bastant insegurs i, en canvi,
els desplaçaments amb ferrocarril passen a ser molt més...
El fet de viatjar deixa d'estar una aventura,
per dir-ho d'alguna manera.
El procés de formació de la xarxa ferroviària de Catalunya
es caracteritza, en els seus inicis,
pel gran nombre d'acompanyes que intervingueran,
moltes de les quals, després de construir uns quilòmetres de línia,
o bé es fusionaven entre elles o bé desapareixien,
absorbides per les més potents.
Va ser un procés innovador, emergent,
però també ple de dificultats, oi?
Sí, sí, sí.
A veure, la primera dificultat és la gran quantitat de diners,
o sigui, de capital que es necessitava
per poder construir les línies ferroviàries.
Això requeria, primer, reunir grans quantitats de diners
i després estar disposat a assumir uns riscos importants
amb una cosa, amb una tècnica, diguem-ne,
que era molt innovadora en aquell moment.
En el cas de Catalunya,
potser una de les característiques més particulars
és que aquí es va fer amb capital majoritàriament local,
amb capital de Catalunya.
I això també va ser efectible gràcies a que les primeres línies,
especialment les que es van fer al voltant de Barcelona
i al voltant de Tarragona, van ser línies curtetes
que permetien que les xifres necessàries per a la seva construcció
no fos inassumible, diguem-ne, pel capital local.
És una cosa que la major part de les línies construïdes d'Espanya
no va passar.
Això que el capital local fos majoritàri
és una característica molt pròpia dels primers ferrocarrils
que es van construir a Catalunya.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
es va constituir el 5 de setembre de 1979
amb la intenció que aquesta corporació
explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya.
Així es va convertir en la primera empresa pública
que creava la Generalitat de Catalunya restaurada,
com ha estat l'evolució de l'empresa des d'aquell 5 de setembre de 1979 fins avui dia.
Quan el 1979 es crea Ferrocarrils
és conseqüència que prèviament les empreses privades
que explotaven els ferrocarrils que van passar a formar part de FGC
havien fet fallida.
A voltant del 1976-1977,
tant la companyia que explotava la línia del Vallès
com la companyia que explotava la línia Llobregat
com a conseqüència de la crisi econòmica del moment
i especialment sobretot dels alts nivells d'inflació
que hi havia en aquests anys,
les companyies es van trobar que els seus costos de funcionament,
els costos operatius,
especialment els lligats a les despeses de personal,
es disparaven.
Per altra banda, l'Estat, precisament per fer polítiques
contra la inflació,
va restringir la possibilitat que les tarifes
seguissin el ritme que tenia la inflació d'aquells moments.
La conseqüència de tot això és que les empreses privades
arriba un moment en què no poden assumir les pèrdues que tenen.
L'Estat, per altra banda,
tampoc compensa suficientment aquestes pèrdues
i al final les companyies decideixen deixar d'explotar les seves concessions.
Hi ha un període transitori,
per això estem parlant d'això, de l'any 76-77.
Hi ha un curt període transitori en què l'Estat encarrega
la seva empresa pública Fede, Carrocarriles, de dia estreta,
que s'encarregui de l'exputació d'aquestes línies.
Poc després, l'any 78, amb la Generalitat via restaurada
i amb el Govern provisional d'aquesta Generalitat restaurada,
del president Tarradellas,
es fa el primer traspàs de competències
i dins d'aquest primer traspàs de competències
un d'aquests traspàs és de generar les competències
amb els ferrocarrils que transcorren integrament dins de Catalunya.
Amb lo qual, a partir del 1938,
la Generalitat passa a ser l'administració competent sobre aquestes línies.
I aquesta mateixa Generalitat, un any més tard, el 1939,
decideix crear la seva primera presa pública,
que és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Li escriu aquestes dues línies, del Vallès i del Baix Llobregat,
i aleshores es posa en marxa
el funcionament de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Ferrocarrils rep les línies amb molt mal estat,
molt descapitalitzades, amb moltes renovacions pendents de fer.
I això provoca que els primers anys la feina més important
de Ferrocarrils de la Generalitat
sigui precisament imposar el dia a totes aquestes línies,
tant renovant les infraestructures, com les instal·lacions, com els trens,
renovant integralment les dues línies.
Entre mig, també, es van produint incorporacions.
El 1986 s'incorporen les executacions de muntanya.
Més endavant, el 2005, s'incorporen la línia de Lleida a la Pobla
i, després, els últims anys també s'han incorporat
les estacions de muntanya com Espot i Portainer, Ballter o Boiteull.
És a dir, que des d'aquell inici, fa més de 40 anys,
Ferrocarrils ha aconseguit renovar les línies ferroviàries
que se li han transpassat i, a la vegada,
mantenir obertes les estacions de muntanya
que se li han anat transpassant també al llarg d'aquests anys.
Al llarg de tots aquests anys, els ferrocarrils catalans
han transitat per diferents moments de la història
i tot tipus de passatgers i circumstàncies.
Ens podries explicar anècdotes o dades històriques
i o curioses d'aquest mitjà
que ha estat testimoni actiu de la nostra història?
Sí, realment anècdotes i curiositats n'hi ha moltes,
però potser una de les curiositats més característiques
de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
és que és una empresa que explota una gran varietat
de ferrocarrils amb diferents amples de via
i una gran varietat de sistemes de transport per cable.
Per exemple, amb amples de via,
la línia del Vallès té el que s'anomena l'ample de via internacional,
la línia del Llobregat té ample de diamètric,
és a dir, té un metro de separació entre els dos carrils,
la línia de Lleida a la Pobla de Segur
té el que s'anomena ample de via ibèric,
que és una mica més ample que l'ample de via internacional,
i ja per acabar de rematar,
a més a més, tenim un petit ferrocarril industrial
a la Pobla de Llet
que té una ample de via de només 60 centímetres.
I en quant al transport per cable,
també tenim una gran varietat de sistemes.
Tenim funiculars, com els que hi ha a Vallvidrera o a Montserrat,
o a Gelida, i tenim telecabines, com el de Núria i el de la Molina,
i a més a més, els típics sistemes de les estacions d'esquí,
com són els telecadires i els telesquís.
Tenim una gran varietat de sistemes de transport,
i això que som una empresa petita,
almenys comparada amb les grans empreses ferroviàries.
Centrant-nos ara en l'exposició 40 anys compromesos i preparats al futur,
que ja es pot visitar a la Casa de Cultura de Brira,
què trobarà la persona que decideixi visitar aquesta exposició?
Sí, és una exposició petiteta, no és gaire gran.
Jo crec que en un quart d'hora es pot fer la visita sense presses.
I el que es troba el visitant és un preu resum,
una preu exposició de les principals fites que ha tingut FGC
al llarg de la seva història, que una mica les he resumit ja abans.
És a dir, el període inicial prèvi a la creació,
després els primers anys de recuperació d'unes línies ferroviàries amb molt mal estat,
perquè no havien estat conservades els últims anys de l'exploitació per les empreses privades,
i després les successives fites de creixement de l'empresa
i de millora de la prestació dels serveis que ofereix Ferrocarrils.
L'entrada de les escotacions de muntanya, inclòs les cremalleres de Núria,
i més tard, el 2003, el nou cremallera reconstruït de Montserrat,
la creació, el 1995, 1996, 1997, del metro de Vallès,
del que en aquell moment es va anomenar Metro Vallès i Metro del Baix Llobregat,
que suposava una important millora de l'oferta de servei,
i més tard la incorporació, el 2005, de la línia d'arreu de la Pobla
i de les altres explotacions de muntanya que ja hem esmentat abans.
I això es veu tot en una exposició que es pot seguir no gaire estona,
en viatge una mica en el temps dels últims 40 anys de Ferrocarrils de la Generalitat.
L'exposició es va exposar per primera vegada al Palau de la Generalitat,
coincidint amb l'acte oficial de commemoració dels 40 anys d'EFGS el dia 5 de setembre del 2019.
Des d'aleshores, està en itinerància per tot Catalunya.
Quins pobles heu visitat i com ha estat la seva acollida?
Sí, ja ha fet bastantes estades a diferents localitats.
Va passar per Terrassa, per Ribes de Forassé, per Sant Vicent de Castellet,
per Sant Boi de Llobregat, per Ballejar, per Sant Andreu de la Barca, per Rimoll,
i ara està a Berera.
I tinc entès que, si no m'equivoco, més que bé estarà a Pall d'Oreix.
És a dir que, efectivament, ja ha voltat bastant aquesta exposició.
Em sembla que és l'exposició que ha fet Ferrocarrils que ha fet més recorreguts per Catalunya.
I aleshores, en principi, la gent... jo no n'he rebut crítiques.
O sigui, és una exposició, ja dic, senzilla, no té grans pretensions.
I fa aquest repàs de la història d'FGC i, a la vegada,
ho complementa amb algunes peces curioses, amb documentació de l'època i algun pillet antic,
i algun objecte curiós representatiu d'aquestes etapes i d'aquestes explotacions diferents
que estan dins de Ferrocarrils de la Generalitat.
De cara al futur, com afronteu des de Ferrocarrils els nous reptes que venen?
Aquí, Ferrocarrils ja fa dos anys va autoelaborar, diguem,
el que nosaltres anomenem la Genda Estratègica 2020-2030.
En aquesta Genda Estratègica hi ha deu àmbits d'actuació entre els quals destaquen moltes millores.
Algunes d'ordre intern de funcionament de l'empresa i desenvolupament de l'empresa,
i altres de millora dels serveis que prestem actualment,
tant a la línia del Vallès com a la línia de Llobregat,
incrementant l'oferta, fent millores puntuals en determinats punts,
com en el cas de la línia Llobregat podria ser les millores previstes a Manresa i Igualada,
i el perllongament també que es preveu a Barcelona, entre Plaça i Espanya i Gràcia,
que es preveu que permeti millorar la connectivitat d'aquesta línia
amb la resta de la xarxa de l'àrea metropolitana de Barcelona.
També es preveu les millores derivades dels encarres que hem rebut de la Generalitat,
com a exemple seria el servei entre l'aeroport de Barcelona i la ciutat,
o el nou servei de Rodalies de Lleida,
que ara ja operem la línia de Lleida a Balaguer i la Pol de Segur,
i que passaria molt a parar també la línia que va fins a Cervera i Manresa.
Un altre encàrrec seria el del tramvia del Camp de Tarragona,
que ha de connectar les poblacions costeres de Cambril i Salol amb Vilasseca,
i més endavant amb Reus i la pròpia ciutat de Tarragona, etc.
Hi ha tota una sèrie de millores que faran que en aquests propers 10 anys
l'oferta de servei de ferrocarrils millori tant amb qualitat com amb quantitat,
per afavorir tant com sigui possible el trasbàs de mobilitat del transport privat cap al transport públic.
Finalment, imaginem que voleu convidar totes les veïnes i veïns d'Abrera
a que s'animin a visitar aquesta exposició històrica, veritat?
Sí, ja ho he comentat abans.
És una visita que es pot fer amb una estona no gaire llarga
i que tranquil·lament es pot aprendre una mica la història d'oferrocarrils de la Generalitat,
a la vegada veure alguns objectes curiosos relacionats amb aquesta pròpia història.
Sí, sí, jo convido qui tingui curiositat a fer una visita que espero que li sigui agradable.
En principi, ha dit que almenys a mi no m'han arribat queixes
perquè ningú li hagi semblat malament l'exposició.
Recordem que a Abrera podem visitar l'exposició i tindran 40 anys compromesos
i preparats al futur de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FIS,
de forma gratuita a la Casa de Cultura en horaris d'obertura de la Biblioteca Josep Roquebros
fins al dissabte 2 d'abril de 2020, com dèiem,
en el marc de la conmemoració dels 40 anys de l'arribada del ferrocarril Abrera.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció al responsable de planejament
i patrimoni històric ferroviari de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,
Antoni Graz. Moltes gràcies i bona tarda.
Gràcies a vosaltres i bona tarda.
I com sempre, recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a escoltar i descarregar
a la nostra programació a la carta, a RadioAbrera.cat
i a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.
Serveis informatius de Radio Abrera.
Per la salut de totes i tots, siguem responsables.
Evitar els contagis és molt senzill.
Només hem de mantenir la distància interpersonal,
utilitzar la mascareta i intensificar la higiene de mans
amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic.
Evitar la propagació del coronavirus és responsabilitat de totes i tots.
Ajuntament d'Abrera. Amb tu. Per tu.