A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
Aquest proper dimecres 27 de febrer tindrà lloc una nova xerrada dins el cicle de promoció de la salut
impulsat pel Departament de Sanitat de l'Ajuntament d'Abrera i l'equip d'atenció primària del municipi.
En aquesta ocasió la doctora Carme Serrano oferirà una xerrada sobre lictus i embòlies.
I per parlar-ne avui ens acompanya a l'entrevista del dia. Bona tarda.
Molt bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, exactament, de què tractarà aquesta xerrada de dimecres aquí a Brera?
Doncs mira, aprofitarem la divulgació que es va fer quan vam tenir la Marató de TV3,
que com sabeu és un programa que recapta molts calés per recerca.
Doncs com us deia, aprofitarem la divulgació que es va fer quan es va fer aquella Marató
per explicar a la població de la manera més planera possible com es produeix unictus,
quins són els seus mecanismes i, sobretot, amb el que més èmfasi faré,
serà en com una persona que no pertany al món sanitari pot detectar que està passant unictus,
sigui amb ell mateix o amb un familiar o amb un veí o amb un conegut,
per tal que el pugui dur a l'hospital, no?, o trucar al 061 el més aviat possible.
Tot això s'explicarà en detall en aquesta xerrada,
però així podríem fer cinc cèntims una miqueta del més destacat,
del que hem de tenir en compte, pateix unictus o una embòlia?
Sí.
Heu de tenir en compte que el cervell és molt complex i, per tant,
unictus es pot expressar de moltes maneres.
És a dir, que el diagnòstic de l'ictus és un diagnòstic d'alta complexitat
i, fins i tot, als especialistes de vegades se'ns escapa.
Això ho vull dir ara perquè no totes les eines serveixen per diagnosticar precoçment elsictus.
Però, dit això, hi ha una eina, que és l'escala ràpid, que ve del FAST, en anglès,
que el que diem, la R és de riu, la A és d'aixeca el braç, la P és de parlar
i, si alguna d'aquestes tres coses no la podem fer bé,
a l'hora de riure veiem que la cara és asimètrica,
a l'hora d'aixecar el braç veiem que no s'aixeca bé
o a l'hora de parlar no parlem bé o no parla bé la persona que estem observant,
llavors ens hem de plantejar si això és unictus, que és la I de ràpid,
i, si és així, hem d'actuar de pressa.
que d'aquí la D. Per això, ràpid vol dir les sigles d'aquesta escala
volen dir aquestes tres primeres coses, de riu, aixeca el braç i parla,
i, si alguna d'aquestes no les fas bé, potser estàs patint unictus i has d'actuar de pressa.
I com hem d'actuar si detectem que una persona està patint unictus?
S'ha de trucar ràpidament al 112 o al 161 directament
i dir això, que pensem que està patint unictus,
perquè tenim un dispositiu a tot el territori que es diu el codi ictus,
que quan algú està patint unictus es trasllada precoçment a un hospital de tercer nivell,
el que coneixem com a hospital universitari,
per tal d'abonar-li l'assistència, el tractament més escaient,
en les primeres hores, perquè és quan tenim més possibilitats
que aquell pacient sobrevisqui i, a més, sobrevisqui amb bona qualitat de vida,
amb bona recuperació.
Vostè, com a professional, creu que hi ha molta desconeixença
entre la població d'aquest tipus de malalties?
Doncs la meva impressió és que sí.
La meva impressió és que jo crec que tothom sap
que si se t'adorm una mica el braç esquerre i tens un dolor al pit,
potser tens un infart de miocardi,
però si tu li preguntes a qualsevol del carrer
quan penses que estàs patint unictus,
que és com l'equivalent, no?, l'infart del cervell,
la majoria de gent no ho sap.
És, a més, important dir que a molta gent no li dóna importància
aquests símptomes que estem parlant ara
i que sovint consulten o bé hores després de cap tingut lictus,
a vegades dies després, perquè veuen que no se'ls hi en va, no?, el problema,
i a vegades fins i tot quan tornen de vacances,
és a dir, que això ens hi trobem als metges,
que la gent consulta molt tard.
Quan ja les possibilitats d'actuació són molt baixes
i, sobretot, el pronòstic de recuperació és molt pitjor,
com més tard es consulta.
Imaginem, doncs, que és molt important
que es puguin dur a terme xerrades d'aquest tipus,
com la que es durà aquest dimecres a abril,
per tal que la població, els veïns i veïnes, puguin estar informats.
Sí, jo estic encantada de fer aquesta mena de divulgació,
tot i que ja sabeu que per les obligacions familiars i professionals
sempre és una mica d'altaballs a les agendes,
però jo crec que són productives i que, d'alguna manera,
tots ens som responsables, no?,
que aquesta informació arribi a la nostra població,
perquè com més formada a nivell sanitari tenim la població,
més salut tindrem, al cap i a la fi.
Doncs, ja per finalitzar, com animaria precisament els nostres oients
perquè assisteixin a aquesta xerrada i puguin conèixer més delictus i les embòlies?
Doncs el primer que diria és que no s'espantin,
que és una xerrada que està feta molt planera,
que tothom la pot entendre, que tothom pot participar
i preguntar els dubtes que siguin,
que no siguin tímids, que s'animin a participar i a venir.
Molts a més em coneixen, perquè ja fa molts anys
que estic de neuròloga a l'Hospital de Martorell
i és la meva zona de referència,
per tant, molts em coneixen i molts a més em trobo més amics, no?,
que oients entre l'audiència
i que és fonamental,
és fonamental perquè pensem que per cada persona que ve,
després aquella persona fa difusió en el seu entorn,
és a dir, que no és només la persona que vindrà,
que formarem i sabrà com detectar unictus,
sinó que aquella persona ho comentarà amb els amics,
ho comentarà amb la família
i farà una, no?, s'expandirà aquesta informació,
o sigui, jo formaré, però ells també seran formadors,
encara que involuntàriament, dels signes precoços d'ictus, no?,
i que això, com més coneixem aquests signes,
doncs més aviat els podem diagnosticar també amb els nostres estimats,
perquè jo a vegades em trobo amb fills o filles que diuen,
ai, clar, és que jo no sabia que això podia ser unictus, no?,
i se senten malament, que no els han pogut detectar,
llavors sense ànim de fer responsable ningú, ni molt menys,
ni culpabilitzar, només vull donar eines perquè tots, no?,
puguem contribuir al diagnòstic precoç de l'ictus,
i jo crec que això, bueno, és, no?,
cau de pes, no?,
és una cosa que ens beneficiarà a tots.
A més, imaginem que és una malaltia que pot afectar qualsevol persona.
Sí, fins i tot nens.
Doncs nosaltres des de Ràdio Obrera ens sumem també i convidem a tothom
que aquest dimecres a les 6 de la tarda s'apropin a la Casa de Cultura
per compartir amb l'autora Carme Serranó aquesta xerrada sobre ictus i embòlia.
Nosaltres agraïm la seva atenció per haver-nos acompanyat avui l'entrevista del dia de Ràdio Obrera.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Encantada.
I recordem també que l'entrevista ja la podeu tornar a sentir o a descarregar
la nostra programació a la carta a radioobrera.cat
i també l'aplicació gratuïta de Ràdio Obrera per a dispositius mòbils.