Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benabell Gómez.
Ens acompanya per parlar-ne d'aquesta obra a l'entrevista del dia el mateix artista.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, en què ha consistit aquesta obra del Pou de Glàs d'Abrera? Com s'ha realitzat?
El Caramell és una instal·lació o una escultura inclosa dins el que entenem com a art de la natura o l'endart
i que s'ha entès des del principi com una instal·lació o escultura tributària al Pou de Glàs.
que li dona valor, que fa paisatge i que els relaciona el Pou de Glàs amb aquest caramell.
Caramell ve d'aquestes esterectites que quan fa la neu a una teulada es peritègies gelen.
Doncs imagineu-vos un esterectite d'aquestes que ha caigut a terra
i la forma de caramell seria estar inspirada amb això, amb el gel.
amb el gel i com a homenatge al Pou de Glàs d'Abrera, a l'ofici de nevater i al patrimoni que representa el Pou de Glàs.
Caramell està fet amb pedra seca, amb aproximació de fileres, amb la pedra d'Abrera,
que es va anar a buscar la pedra d'Abrera, la pedra d'Abrera, que no està justament dintre el terme municipal d'Abrera,
però està tocant amb aquests cartells d'Abrera, em sembla,
i es va portar aquí i està plenament integrada en el paisatge.
Es va pensar en el lloc aquest, és allò que diuen els americans, el dandar,
això que diuen una obra inside, pensada en el lloc, no?
i bé, doncs és això, té 10 metres i mig allargada, a la part més ampla en té 3,
fa 1 metre 50, a la part més ampla en fa 3, la part més alta 1,50,
i es va estilitzar la terra i és de pedra allà.
Ser de pedra, doncs, s'integra molt en tot el que és la natura, el paisatge, etcètera.
Perquè visualment, quan una persona s'apropi al Pou de Glàs, què és el que podrà veure?
I què és el que ha d'entendre quan ho vegi?
Sí, a veure, quan vagin pel camí, aquest camí, el de Sacrament,
el de Sacrament, em sembla que està a sobre, però és el camí que surt des de baix,
des de la benzinera i damunt, que és municipal, és territori públic, tot,
i passa molta gent, em sembla que li diuen la ruta del cor esterol, així, conya,
però li diuen així, i vagin allà, doncs bé, quan passin, veuran caramell
i trobaran una placa on explicarà això, també, no?
Doncs que veuran que és una instal·lació de l'endart, de la natura,
que és que fa referència, doncs, al gel, al Pou de Glàs, a l'oficionat de té,
i està relacionada amb el Pou de Glàs,
i ho veuran allà, i serà un lloc d'estada, un lloc per veure, doncs,
que, com que estarà allà amb una placa,
explicarà quina història té a veure amb el Pou de Glàs,
i et portarà allà baix, i explicarà, aneu al Pou de Glàs,
que està a uns 50 metres.
El que passa que, com que hi ha el desigui d'ell aquest,
el Torrent Gran, ha anat fent aquell forat,
i això, doncs, el Pou de Glàs està a sota,
i sembla que quedi lluny, però està al costat mateix.
Com a artista, perquè és important potenciar, doncs,
una modalitat com el Land Art, l'Art de la Natura.
Jo treballo amb el Land Art, jo ho veig interessant,
i faig la feina aquesta perquè relaciono el que és el Land Art,
l'Art de la Natura, amb la història,
amb conceptes memorialístics,
doncs, la feina de fer justícia,
no té una història que no s'ha fet quan ha tocat,
i després, també, un altre vessant
és el de fer obres tributàries en el patrimoni
per donar nou valors a el que és un patrimoni,
com pot ser el Pou de Glàs,
o podia ser la barraca del Morro Blanc,
em sembla que sigui un mes amunt,
i això ho porto a terme a Vegas,
ho porto a terme a dos llocs,
i, llavors, l'actuació que tinc
és en aquests tres vessants,
el de arquitectura-paisatge-art,
arquitectura-paisatge-memòria,
o paisatge-història,
i sempre ho faig relacionat amb això,
algunes vegades, per la natura mateix,
però la majoria està relacionada
amb aquests tres vessants,
i és important per això,
perquè estem fent història,
i estem valorant el patrimoni,
donant-li nous valors,
a través de l'art de la natura o l'art d'art.
I has comptat amb alguna col·laboració,
amb la participació, doncs,
de gent del municipi?
El primer dia es va fer una crida,
i van venir unes quantes persones,
doncs, per començar l'obra.
No va ser mai de molta gent,
perquè no acaba de conèixer molt què és això,
però bé, van ser 5 o 6,
a més a més d'allò, no?
Ja es va fer aquesta crida,
i va venir gent, i van participar.
Això agrada sempre.
Si no ho saps, dius,
ostres, quina banda que és això,
però quan estàs allà,
clar, al tocar els objectes materials
de la natura,
i fer alguna cosa amb les mans,
que això dona molt de valor,
i agrada molt.
És com...
vas a l'infantesa, clar,
tocar fang,
o tocar fulles,
o tocar pedres,
troncs,
etcètera.
Perquè aquesta,
la tècnica de la pedra seca,
és una tècnica molt ancestral,
vitrat.
A veure,
aquesta tècnica de la pedra seca,
ara vam començar a Vegas,
amb la reconstrucció i restauració de barraques de vinya.
En portem 37.
No crec que hi hagi ningú més,
modestament,
però no crec que hi hagi ningú més de Catalunya
que n'hagi reconstruïd.
Tantes ho fem des del centre d'estudis de la canç,
i portem a terme això.
Llavors hem muntat el programa,
aquesta arquitectura,
paisatge,
art,
ve de Vegas,
però també és ampliable a altres llocs,
com per exemple aquí a Brega,
restauració d'una barraca,
o restauració de pou de glaç,
després condicionament del paisatge que l'envolta,
que també s'ha fet amb pou de glaç,
ho fem a les barraques,
i finalment una obra artística d'art de la natura
per donar-li això que he dit abans,
nous valors a les construccions de Pena Seca,
que recentment cal dir que són ja patrimoni de la humanitat,
les construccions de Pena Seca.
I a partir d'ara,
a veure què s'ha de fer,
segurament els municipis i les autonomies i els estats
han de fer una cosa
per conservar millor aquest patrimoni.
Doncs, a part finalitzar,
com convidaries o animaries a tots els nostres urgents
perquè s'animin i vagin a visitar aquesta obra Caramell?
Bé, jo els hi diria que surtin,
que passegin,
que coneguin el seu poble,
que estimin el seu paisatge,
encara que sigui petit,
que paisatge, segons la carta del paisatge europeu,
és qualsevol paisatge que tenim al davant,
el més propi,
el que veiem a diari,
i això ens ajudarà a conservar-lo i estimar-lo.
I aquest sector és preciós
i crec que Caramell li dóna més força,
encara que hi ha el Pou de Glàs, també.
I que s'animin,
que hi vagin,
que passegin,
hi ha un camí,
el lloc és molt bonic.
Jo he disfrutat estar allà,
amb aquest plat verd,
amb les vistes i tal,
que no oblides dels polígons que hi ha al costat,
saps que hi són,
però te'n pots oblidar perquè no és probable,
i que hi vagin,
i que vagin a caminar,
que disfrutin i que seguin allà,
i que contemplin i que coneguin,
i que sàpiguen què és l'ofici de Navater,
el Pou de Gràs,
i tota aquesta història
que va començar al segle XVI,
i es va acabar al segle XIX,
en el Gema.
Doncs, Víctor Mata,
artista de l'An d'Art,
especialista en Pedra Seca,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia.
Gràcies a vosaltres,
fins una altra.
I recordeu que, com sempre,
aquesta entrevista ja la podeu tornar,
sentió a descarregar la nostra programació a la carta,
a radiobrera.cat,
i a la nostra aplicació gratuïta,
per a dispositius mòbils.