Els serveis informatius de Ràdio Abrera us ofereixen l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez, tal com els venim explicant des del Cabalbaix,
el pla de prevenció de drogodependències i comportaments de risc del Baix Llobregat Nord.
S'estan duent a terme una sèrie de tallers, tant a primària com a secundària,
entre d'altres aspectes sobre l'ús de les tecnologies.
Gràcies. Avui, per parlar-ne de quines són les qüestions més assecades que s'estan sortint en aquestes activitats,
ens acompanya la coordinadora del Cabalbaix, Mireia Luna. Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs, com deien, teniu en marxa, veritat, aquests tallers entre els alumnes de primària i secundària.
Efectivament, estem treballant a totes les escoles de primària, d'abrera, i a l'institut, també a secundària,
per parlar amb els diferents grups d'alumnes els usos que estan fent ara mateix sobre les noves tecnologies.
Bé, que noves, potser ja hem de canviar el nom, no?, sinó que simplement tecnologia, no?
De fet, als mitjans de comunicació, doncs, podem veure moltes notícies, molts articles,
hi ha molts estudis que s'estan duent a terme, doncs, precisament,
sobre aquest ús que fan els infants i adolescents d'aquestes tecnologies.
Sí, la veritat és que fa relativament poc van sortir uns articles a la premsa
on precisament parlaven dels usos que s'estan fent de les tecnologies
per part dels joves o dels menors d'edat,
però també de totes aquelles pors que poden tenir les famílies a l'hora de les tecnologies.
I em va semblar interessant poder parlar d'aquest tema en comparació amb el que també s'està observant
a través dels tallers, no?, que s'estan fent en el municipi
i realment, bé, estem d'acord amb diverses coses, no?
A través de l'observació, no?, de la realitat dels alumnes,
doncs, s'observa que la gran majoria, per no dir al 100%,
perquè sempre hi ha alguna personeta que no té ni mòbil ni res,
però la gran majoria sí que té un telèfon mòbil
o també una videoconsola, no?
Si anem una miqueta, bé, fa res, dos mesos, no?,
tots al moment de Nadal o de Reis,
va ser un moment també on s'aprofitava per regalar, no?,
un telèfon nou o l'última videoconsola, no?, que havia sortit,
i s'obta això que la gran majoria disposa d'un aparell,
tot i que també comencen a haver-hi certes persones
que decideixen no tenir mòbil o decideixen no tenir una videoconsola
perquè no els crida gens l'atenció, no?
I això coincideix amb l'opinió també d'aquests experts
que comentaven en comunicació i filosofia
que sí que està donant-se aquest moviment a l'actualitat,
que sí que la majoria té un aparell,
però que ja comença a despuntar-se certes persones
que decideixen no tenir-ne.
A nivell d'adolescents o d'aquests nois i noies dels que estem parlant,
en la majoria de casos, decisió de les famílies, sensible, i tant?
Sí, tot i que ells es creuen que és decisió seva, no?, dels xavals,
i aquesta jo crec que és una de les grans trampes
que ens estem trobant a l'era tecnològica,
que els xavals creuen que són ells qui ho estan decidint,
i les famílies entren en això, no?
Per què? Perquè hi ha una pressió de grup brutal,
no només a nivell de publicitat, de xarxes, d'internet en general,
sinó una pressió de grup dintre del mateix grup d'iguals, no?
Digue-li grup d'iguals familiars, grup d'iguals de xavals, no?
Dintre d'una mateixa aula es fa pressió de grup.
Entre els nostres coneguts com a adults,
coneguts, amics, familiars, també hi ha certa pressió de grup.
No fa gaire, no?, una família em comentava
jo vaig decidir que a casa meva no tres cap videoconsola,
però la tieta li ha regalat una videoconsola.
Clar, són situacions que moltes vegades són difícils de gestionar.
Bueno, seria important que les famílies es pareixin un momentet també
a pensar si realment aquesta pressió de grup que estan sofrint
és realment real o respon a una necessitat creada
que no és vital, sinó que és creada
per simplement que cada vegada el món estigui més digitalitzat,
estigui més intercomunicat, no?, entre cometes,
i ens creiem que si no disposem d'un aparell
o si no disposem d'una determinada aplicació,
estem fora del món.
Només parar-se a pensar un moment
quina és la necessitat real de tot això.
En aquest sentit, per part dels experts,
es dona algun tipus de pauta
o alguna argumentació
per fer un ús més adequat, potser, d'aquestes tecnologies?
Una mica a l'extrem,
inclús opinen que fins als 18 anys
ells creuen que no seria adequat
que una persona tingués un telèfon mòbil, per exemple, no?
Parlem més de telèfons mòbils
perquè és el que la gran majoria tenen, no?
Ells opinen que ni un té el nivell maduratiu
com per poder fer-lo servir
i que també l'ús continuat del telèfon
pot afectar també a la teva salut.
Perquè ningú parla, no?, del risc
que suposa un ús continuat d'un telèfon.
Es parla molt dels paris que pots trobar a la xarxa, no?,
dels paris que pots trobar a internet
amb desconeguts o vigilar,
depèn de quines pàgines entres, no?
Que si les famílies es queden més tranquil·les
tots els alumnes, tots coneixen perfectament
quins són aquests paris, no?
No són ignorants d'això.
Però no es parla d'altres tipus de risc
que és el que aquests experts també aposten
per posar-los a la llum, no?
Com és l'addicció,
el no poder sortir de casa
sense portar un telèfon mòbil a sobre, no?
Que sembla que ens falti l'aire,
estar totalment pendent d'una pantalla.
Si no estàs això, per exemple,
en un grup de WhatsApp
o a l'aplicació d'Instagram
et sembla que estiguis fora del món.
Si fan totes aquestes recomanacions,
que ja hi ha un moment per fer servir
i hi ha un joc per fer servir, no?
Les escoles estan inundades, no?,
també de tecnologia,
no només perquè els alumnes
poden portar telèfons mòbils,
sinó parlem dels ordinadors, no?,
també que es fan servir a classe.
Clar, és complicat gestionar tot això.
Però com a avantatge,
quan els hi dones elements de reflexió als alumnes,
poden canviar la seva opinió
o poden parar-se a pensar que realment,
potser tenir un mòbil,
per si de casa em passa alguna cosa,
potser no és tan real,
com ens han fet creure.
I en aquest sentit,
tots quina valoració esteu fent
d'aquests tallers
que esteu duent a terme
als centres educatius d'Abrera?
Bé, la idea general dels alumnes,
segons la meva opinió, no?,
i el que veig,
és que tenen una distorsió
de la realitat molt àmplia.
S'estan confonent coses bàsiques,
com és el concepte del físic,
del que se suposa que ha de ser el teu cos,
això va lligat al concepte d'autoestima.
Si no tinc aquest cos determinat,
que és el que majoritàriament veiem
a les xarxes socials,
no puc ser atractiu o atractiva,
no puc ser una persona digna de ser mirada.
O sigui, jo crec que el resum
és que hi ha una distorsió molt gran
de la realitat.
I coses positives
que podrien tenir les tecnologies,
bé, pots disposar d'informació immediata,
no?,
pots tenir respostes també molt àgils
i molt ràpides,
que pot ser un avantatge, no?
De seguida pots anar-te com al lado oscuro,
no?, de tot això,
en el que visquis pendent d'una resposta,
en el que tinguis tanta informació
sobre una cosa determinada,
que al final no t'enteris de res, no?,
perquè, clar, és tant el bombardeig
al que tu pots accedir.
I, bueno, realment,
parlem d'aquestes coses, no?,
de criticar, de qüestionar,
que no tot és real, no?,
el que veiem a través d'una pantalla.
I la veritat és que,
això, molts d'ells poden arribar
a aquesta conclusió també, no?,
de no pressionar una altra persona
perquè et contesti ràpid,
o si algú t'ha deixat un missatge llegit, no?,
el famoso visto, no?, de WhatsApp,
tampoc passa res per donar un temps, no?,
les persones també poden estar fent altres coses,
i això és el que parlem amb ells, no?,
i, bueno, a veure com va evolucionant aquest tema.
Ho hem centrat amb els centres escolars,
amb els adolescents,
parlant d'aquests tallers,
però, de fet,
és una qüestió que podríem tractar
a través del cabalbaix,
amb la població en general, veritat.
Sí, sí, amb la població en general.
No m'agrada gaire fer servir aquesta paraula, no?,
però és com una normalitat, no?,
de tot, i clar,
tampoc passa res per desconnectar el mòbil.
Hem perdut aquest...
la paciència, moltes vegades, no?,
i certa llibertat.
Això també crec que les persones
podríem pensar una miqueta, no?,
que si realment som tan lliures
com ens estan fent creure,
o en realitat estem sent molt controlats, no?
I clar, no, deixa de ser coses
que s'assemblen molt
quan tu no fas servir bé una substància, no?,
una droga.
De fet, els experts que us comentava
també parlen d'això, no?,
què diries si una persona,
un aparell de casa seva,
si una persona ha de mirar 150 vegades, no?,
al dia, o al minut, no ho sé,
un aparell,
si es posa molt nerviós,
en tensió, o agressiu,
o se li dispara la paranoia
per no rebre la seva dosi,
doncs és una addicció, no?, també.
Doncs amb aquesta reflexió,
nosaltres avui agraïm la seva atenció,
la Mireia.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Vols veure Ràdio Abrera?
Entra a radioabrera.cat
i veuràs qui som,
què fem,
què passa,
i si descarregues la nostra app,
ens podràs portar allà on vagis.
Connecta't amb nosaltres.
Comença la música i tu.
Siguis on siguis,
facis el que facis.