Abrera Informació, l'entrevista del dia.
Avui a Ràdio Abrera els oferim la tercera de les entrevistes del dia en clau de dona
dintre de la programació d'activitats del Departament de Dona i Igualtats de l'Ajuntament d'Abrera
per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Qui us parla, Hansel Moctari.
Parlarem amb diverses de les protagonistes de les activitats programades durant aquests dies a Abrera.
I comencem aquesta entrevista del dia en clau de dona amb la Rousseau Sala,
que actua a Abrera i que precisament coincidint amb el Dia Internacional de la Dona ha tret nou disc.
Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Què podem explicar d'aquest nou treball discogràfic?
Doncs mira, és el meu quart disc, que es diu de direm,
i són cançons pròpies que lleguen al voltant de la idea del regidit, de la pulsió creativa,
i està, bueno, desirem, ve d'una rel de desir, diguéssim, que és el desig més en clau antiga,
i posar-ho en primera persona en el plural, doncs, no sé, m'agrada com pensar que aquest desig ho fem tots de forma col·lectiva.
I llavors són cançons pròpies, amb baires mediterranis, hi ha molta influència per dir, ara guandalosí,
portar-te al terreny de la cançó d'autor.
Sí, sí, m'acompanyen els musicassos, que són la Míriam Encinas i la Lleida Estudia.
Vostè és considerada una de les veus més singulars i íntimes. Com rep aquesta consideració?
Bueno, doncs, no sé, amb molta modèstia, vull dir que no, qui sóc jo per dir això, no?
Sí que és veritat que les cançons, que sempre intento cantar des d'un lloc íntim i que la influència,
o sigui que intento com fer les cançons amb una influència que sigui pròpia, que sigui més d'aquí,
no amb una influència americana o anglosaxona, que és el que, però que també molta gent aquí veu, no?
Llavors poder, per això és el que pot fer somnar una mica diferent les cançons, però a més enllà d'això, no et sabria dir.
Per què has collit aquest dia tan significatiu, el 8 de març, pel llançament del seu disc?
Bueno, és un dia per celebrar, per defensar, per cridar ben alt i, bueno, i per què no, no?
Que les meves cançons siguin la meva reivindicació.
La veurem acompanyada de la guitarrista Caterina Anguela Fada.
Com sorgeix aquesta col·laboració i què és el que porta al seu espectacle?
Cosa amb la Caterina Àngela ja fa uns anys que treballem, amb ella vam fer juntes el meu anterior disc,
el de Coura, i és el que soliem preguntar quan toquem juntes.
Llavors, ella és de Cerdènia, de la Lídia de Cerdènia, llavors, bueno, juntes,
com que agafem molt aquest sabor mediterrani, ella porta des de la seva visió de Cerdènia,
jo des de la meva visió de Catalana, sempre amb cançons pròpies, poemes musicals,
d'autors de la península, també italians.
I, vaja, és una cosa més intimista, diguéssim, més nua que aquest nou disc,
que fer un triu i amb percussió i amb altres instruments,
fer un registre sonor així com més ampli, més complexa.
Amb la Caterina és una cosa molt minimalista però molt cuidada.
Són dues coses diferents, que jo m'estimo molt.
Doncs, Russo Sala, moltes gràcies per acompanyar-nos avui.
A vosaltres, per convidar-me.
A continuació, ens acompanya la Gemma Abanyos,
que el proper 22 de març a un quart de sis ens presentarà el taller
Moviment, Música i Emocions per la Dona que Portes,
dins del casal d'Avis d'Abrera.
Bona tarda, Gemma.
Bona tarda.
Una iniciativa que barreja moviments, música i emocions.
Com sorgeix aquesta proposta?
De què tracta i quin és l'objectiu?
Doncs, mira, he de dir que la proposta justament està dissenyada
especialment per aquest dia,
perquè des d'aquesta iniciativa d'Abrera
se'm demana, doncs, jo soc musicoterapeuta
i treballo això amb la música, amb el so, amb el moviment corporal
i les emocions sempre hi són en joc.
I se'm demana, doncs, a veure si em puc adequar
a una proposta que pugui ser dedicada a les dones
i que sigui de manera transgeneracional.
Per tant, doncs, la meva proposta serà
un recull sempre a través de tècniques musicoterapèutiques
i et dic treballarem això, doncs,
tant sí com amb instruments musicals,
amb danses, amb la veu
i poder-ho...
L'únic penso que serà que puguin venir
totes les dones d'una mateixa família,
que vinguin àvies i filles i netes, cosines, tietes
i que puguin gaudir juntes d'una experiència compartida
que també amb l'objectiu d'enfortir el vincle entre elles
i també l'autoconeixement,
perquè hi haurà moments també com més d'introspecció
i fomentar també noves formes de comunicació
que potser per elles és un descobriment
i són coses que després poden continuar fent.
És un taller dissenyat per a dones de diferents generacions.
Creu que és important que les diferents generacions
tinguin un punt de connexió
i si és aquest cas el moviment i la música ho és?
Sí, penso que és important perquè és inevitable,
perquè una generació ve de l'altra,
per tant ja estan en convivència
i tot el que sigui poder enfortir aquestes relacions
i reconèixer també d'on venim,
com reconèixer les dones anteriors a les nostres,
pot ser molt empoderant i molt positiu.
i sí, la connexió és important
perquè a més amb la música i el moviment precisament
són dues accions que ens connecten,
que si estem cantant, si estem cantant amb una altra persona
ja estem connectades
i si ens estem movent o estem ballant conjuntament
és una altra cosa que inevitablement ens posa a tots en el mateix moment present de connexió
o fent una mateixa acció i molts cops sentint també emocions contigues.
Doncs Emma Baños, moltes gràcies per atendre la trucada de Ràdio Obrera, moltes gràcies.
A vosaltres, bona tarda.
Seguim amb més propostes.
Ens centrem ara en l'espectacle Cospress de la companyia Kimani
i per això tenim amb nosaltres l'actriu Cristina Aguirre.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, sobre què tracta l'espectacle Cospress?
Doncs Cospress és un espectacle que parla sobre l'obsessió pel culte al cos
i els personatges som dues dones obsessionades per les mires perfectes
i aquestes mires ens allunyen cada cop més d'elles mateixes
per intentar ser allò que no són.
I al final el que sembla que comença sent com un joc
doncs es converteix una mica en un malson.
Amb quin objectiu es crea aquest espectacle
i com surteix la idea d'utilitzar un maniquí
com a crítica social pels canons del cos perfecte?
Doncs, bueno, l'objectiu inicial va ser perquè
som dues intèrprets, l'Helena Canas, que és ballarina
i jo que m'he anat més per la branca del teatre
i llavors teníem ganes de fer una peça juntes
i barrejant les dues disciplines.
Això va ser com el motor inicial.
I després el fet d'utilitzar un maniquí
primerament va ser una qüestió plàstica
que em semblava molt interessant com a objecte en escena
i teníem curiositat per provar com podríem jugar amb ell
i posteriorment vam veure claríssim el tema de l'espectacle
just també gràcies al maniquí.
I és que fem servir el maniquí per criticar els canons de bellesa
perquè el maniquí és estar en tots els aparadors
sempre és d'unes mires en... sempre són maniquís prins
no és que hi ha maniquís de totes les mides
a no ser que vagis a... bueno, com que està molt present
i és com el símbol de les marques, de les modes, de les mires
i bueno, vam apostar perquè aquest fos el motor
per prendre'l com a company d'escena.
Acompanya perquè és una maniquí dona
però sí, això va ser una mica el per què.
Fins a quin punt creieu que el culte al cos
ha afectat el concepte de cos perfecte?
Bueno, nosaltres no critiquem el culte al cos
creiem que està bé cuidar el cos en tots els nivells
tant físic com emocional.
El problema, i que és el que nosaltres critiquem
és l'obsessió, quan es converteix en obsessió.
I bueno, i això del cos perfecte, el curiós
perquè bueno, vam estar llegint bastant
i bueno, ja se sap que mai els canons de bellesa
han sigut els mateixos
llavors no se sap per què
i qui decideix quins són en un moment de la història
un tipus de canons de bellesa
a qui tothom doncs vol seguir
quan es podria promoure diferents tipus de bellesa
i que tots els cossos fossin vells per ells mateixos, no?
Això seria l'ideal, però no se sap per què és així
i és aquesta obsessió per la gent
i aquesta obsessió per la publicitat
i tot el que ens envolta
que sí que bueno, que ha tornat una mica malaltís
el concepte de cos perfecte.
Cristina Aguirre, actriu de la companyia Quimani
moltes gràcies per parlar amb nosaltres d'aquest muntatge Cospress.
Gràcies a vosaltres.
I per acabar entrevistem les Mireies
la Mireia Zantop
que han presentat l'acció de performance
d'un naveu i veure més.
Bona tarda.
Bona tarda.
En primer lloc, en què consisteix la vostra proposta?
Nosaltres, la Mireia Xalamanc i jo
som les Mireies i el nostre projecte és artístic i social
és a dir, fem performance o accions performatives
a l'espai públic per donar veu a les persones
per generar reflexió i diàleg
per, en el fons, parlar sobre aquells temes de gènere
o de violència que solem silenciar
i a partir d'aquí poder fer un canvi, una millora social.
I com va néixer la vostra idea d'aquesta performance?
L'origen de la idea és el 2013
en què a Cardedeu, el 25 de novembre
que és el Dia Contra la Violència de Gènere
vam desenvolupar una acció a l'espai públic
al mercat
que és on es troben transversalment
persones de totes les edats
i orígens culturals i condicions
i vam estar treballant
el quina és la pregunta
per parlar sobre aquests temes
que ens impliquen i preocupen a tots
i que poques vegades
ens podem expressar sobre el que sentim
i les diferents experiències
i perspectives que hi ha a la societat
sobre aquests temes.
Es tracta d'un espectacle participatiu.
És important aquesta participació de la gent
per entendre la trama de la performance?
Bé, jo aquí diria que no és exactament un espectacle
la paraula performance és molt àmplia
i cadascú l'entén una mica diferent
en català sèrie acció
i l'espectacle implica que la persona, l'espectador
és passiu i mira
i potser està incòmode si participa
en el nostre cas és al revés
el nostre objectiu és generar reflexió
afavorir la participació
al diàleg donant veu a la gent
per tant, la performance, la trama, que on dius
es va generant a mida que avança
estem hores a l'espai públic
nosaltres estem allà, ens fem visibles
sense fer res, qui ens veu
pot entrar a formar part de la performance
aportant respostes o preguntes
i en aquest espai de proximitat, intimitat
que tenim amb les persones al carrer
l'amplifiquem amb elements visuals o escènics
que fan més visible el que està passant
i que potser també hi ha gent que passa de llarg
se n'adona que està passant alguna cosa
respectem sempre l'anonimat
i amb aquest treball entre nosaltres
i el públic es va creant la performance
que deixa que aflorin moltes perspectives
i aquell dia es parli d'allò durant una bona estona
creiem amb la igualtat, desigualtat
és a dir, donar veu a les persones per hi veure més
Doncs Mireia Santov, moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
I fins aquí l'entrevista del dia en clau de dona d'avui
Recordem que durant aquest mes de març a Ràdio Obrera
estem dedicant l'entrevista del dia dels dilluns
a la commemoració del Dia Internacional de la Dona
Tots aquests espais els podeu recuperar
i descargar-los a la nostra programació a la carta
a radioobrera.cat
i a la nostra aplicació gratuïta per dispositius mòbils
Serveis informatius de Ràdio Obrera