A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bona tarda de nou estimats soients.
Tornarem a ser els alumnes de 5S de l'Escola Francesc Platon i Sartí.
I encara tenim una altra història per explicar-vos.
Us recordeu? Els personatges són verdures i hortalisses.
I tots formen una gran família.
Viuen tranquils en un meravellós jardí.
Però a vegades aquesta pau es veu troncada per visites inesperades
o situacions complicades que han d'afrontar els protagonistes.
El conte que us expliquem a continuació es titula
La seva fa com els altres.
En aquesta història veurem com el Ràdio amb les seves idees malicioses
intenta de fer-ne una de ben grossa.
Reuneix uns quants amics per anar a prendre-li el bastó al vell senyor Coliflor.
La seva no té gaire clar que sigui una bona pensada.
però per no quedar malament amb els seus amics, accepta el pla.
Si voleu saber com continuar aquesta aventura, estigueu temps.
Però abans de començar m'agradaria presentar-vos els personatges.
Jo sóc la Lucía Pareja i seré la narradora al llarg del conte.
El rabé serà el Marc Tablero.
La seva serà la Cristina.
La senyoreta Blat de Moro serà la Leire.
El senyor Coliflor serà el Marc Pedro.
El Tomàquet l'Adrià.
La Carbassa l'Ainara.
La Natàlia serà la Fava.
La Nayara serà la Pastanaga.
La Nora serà el Pesor.
I bé, una vegada haguem explicat aquesta història,
us ajudarà a reflexionar i a extreure algunes conclusions.
El Moura serà el presentador número 2.
La finestra de la salut.
El rabé, que està en gran forma, ha decidit de fer-ne una de grossa.
Caldria que li agafés el bastó a bé, senyor Coliflor,
però no és qüestió de fer-ho tot sol.
El rabé ha decidit portar els altres amb ell.
Parla amb la carbassa i el tomàquet que accepten d'acompanyar-lo.
Després parla amb la seva i la senyoreta Blat de Moro.
La carbassa diu...
D'acord, jo hi vaig, pot ser divertit.
I el tomàquet afelleix?
Jo també, jo també n'hi vaig, espera amb carbassa.
Decide estar a seva.
El vell dorm, no hi ha perill, vine.
Però tu creus que està bé robar-li el bastó al senyor més sàvi del poble?
No sé si ho he de fer, això.
Pensa a la seva.
Troba que no és correcte robar el bastó del senyor Coliflor.
Mereix que li prenguem el bastó.
Diu el rabé.
Així aprendre a no parlar contra l'arbergínia.
El senyor Coliflor és un vell dolent.
Afelleix el tomàquet.
El pèsol que passava per allà es fica enmig de la conversa.
Qui?
El senyor Coliflor és dolent?
Home, és una mica rondinaira.
Però dolent, dolent.
Tu no t'hi fiquis, pèsol, que són converses de gran.
Li diu la pastanaga.
Au, va, vinga, vinga, anem a llogar al jardí del pebrot.
La seva troba de tota manera que no és una bona idea.
És veritat, tampoc és tan dolent, el senyor Coliflor.
Però clar, el tomàquet i la carbassa hi van.
Pensa a la seva.
Fes el que vulguis, si no vols ser amiga nostra tu mateixa.
Uf, que difícil, què faig?
Pensa a la seva.
Però ella vol ser amiga de tothom i finalment diu.
D'acord, ja vinc.
Llavors, el rabé es gira cap a la senyoreta Blat de Moro.
Blat de Moro, vens a agafar el bastó amb nosaltres?
No, respon la senyoreta Blat de Moro.
No m'interessa i penso que s'agafaran a tots.
A mi no m'enredareu pas.
Molt bé, nena petita, vés a jugar amb les teves nines.
He desburlar el rabé.
Sí, això, això.
No ets prou valenta per venir amb nosaltres.
Vinga, que nosaltres hem d'anar tirant.
Au, marxem?
Al cap de pocs minuts, arribem davant de la casa del vell senyor Coliflor i sense saber ben bé com, la seva finalment l'escuida per agafar-li el bastó.
Vés-hi, seva, diu el rabé.
Vés-hi mentre dorm.
Jo? I per què hi he d'anar jo?
Que hi va jo el tomàquet o la carbassa, no?
Ei, seva, a nosaltres no ens fiquis, que el rabé ha dit que has d'anar a tu.
Diu el tomàquet.
Va, vés-hi.
A fer-hi la carbassa.
Només li has de prendre el bastó i nosaltres t'esperarem aquí.
La seva hi va, però no té sort. El senyor Coliflor es desperta just en el moment que la seva posa la mà sobre el bastó.
Volia ser el bastó, eh? Aquí el tens.
Crida el senyor Coliflor pegant la seva.
Correu, correu!
Crida el rabé temorit. Tots surten corrents, mentre la seva es queda amb el senyor Coliflor tot enfadat.
Creus que això que has fet està bé, eh?
Li pregunta el senyor Coliflor.
Però si jo no ho volia fer, la idea ha estat del rabé i els seus amics.
Doncs mira quina mala sort, perquè ara pagaràs tu per tot ells.
Cada migdia vindràs i m'ajudaràs a fer-hi dinar, que jo ja soc molt bé i aquesta ajuda m'anirà molt bé.
Diu el senyor Coliflor.
Està bé, hauré d'assumir les conseqüències.
Demà i em tornaran a enredar aquests gamarussos.
Respond la seva.
Més tard, els altres encara són amics de la senyoreta Blat de Moro.
Lluguem a bales amb ella, com si res s'hagués passat.
Realment m'ho mereixo.
Es diu la seva.
Hauria d'haver fet com ella i no haver anat a agafar el bastó del senyor Coliflor.
Encara són els seus amics, tot i que no els ha seguit.
Mentre la seva veu com tots s'ho passen d'allò més bé, la fava s'acosta i li diu.
Què passa, seva? Per què estàs tan trista?
Em sembla que li han jugat una mala passada.
Oi, seva?
Diu la pastanaga.
I tant.
Per què ho dius, pastanaga?
Interveu el pèsol.
Em sembla que la seva algun dia t'ho explicarà.
De moment ja ha pres una mona lliçó.
Quina lliçó?
Pregunta el pèsol.
De veritat que no entenc res de res.
Va, és igual pèsol.
Li diu la fava.
Sí, anem i nosaltres que encara som petits i no ens compliquem tant la vida com els grans.
Anem al tobogant?
Diu el pèsol.
La seva es va quedar sola pensant una estoneta.
Finalment decideix no deixar-se enredar mai més per fer coses amb les quals no està d'acord.
La finestra de la salut.
Bé, què us ha semblat el conte?
A classe vam estar parlant una miqueta i vam extreure algunes conclusions.
No creieu que la senyora de Tabel de Molo ha estat la que ha sortit guanyant en tot això?
Ha estat la més llesta perquè ella no volia participar en tot aquest renou.
I ara continua sent amigues d'autant.
Això sí que ha tingut molt clar el seu criteri i ha actuat d'acord amb els seus pensaments.
clarament va dir que no li interessava i que li agafarien a tots.
I no anava pas mal encaminada al blat de Molo.
Però la seva sí que la van enredar ben enredada.
Ella pensava el mateix que el blat de Molo.
Vull dir que la seva no veia correcte robar-li el bastó al senyor Coliflor.
Però per les males influències del que ell pensava que eren superamics han rebut per tots costats.
Amb tot això el que a nosaltres ens arriba és que no ens hem de deixar influir per ningú.
Que hem de tenir clar el que farem i el que creiem que és el més adequat.
Que no hem d'actuar en contra de la nostra voluntat.
I que hem d'actuar d'acord amb les nostres creences i opinions.
Si algú ens força a fer alguna cosa en la que no creiem hem de saber dir no.
Si els altres no entenen o no respecten la nostra decisió pot ser que és perquè no són tan amics com nosaltres pensàvem.
Els amics no són aquells que t'intenten ficar en embolics sinó en els que pots compartir moments que t'agradaria recordar.
Aquells amb qui pots confiar i aquells que saps que del cert que mai et traïcionarien.
Ja sabeu com diu la Dita. Qui té un amic té un ressort.
Esperem que hagueu gaudit d'aquesta estoneta tant com nosaltres.
Ara ja ens despedim donant les gràcies a Ràdio Abrera per haver-nos donat aquesta oportunitat de participar en aquest projecte.
També donem les gràcies als alumnes de 6er de l'escola per haver-nos donat uns savis consells.
I sobretot a aquells que heu estat dedicant uns minutets a escoltar-nos.
Moltes gràcies i fins aviat!
A Ràdio Abrera
La finestra de la salut
A Ràdio Abrera
La finestra de la salut