Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
El proper diumenge, 26 de juny, es conmemora el Dia Internacional per l'alliberament LGTBI
i des de l'Ajuntament d'Abrera, un any més, es vol reivindicar el dret de tothom a estimar lliurement
i sense prejudicis, violències i estereotips marcats.
Per això, dins els actes per conmemorar aquest dia, s'ha programat l'espectacle teatral
La Mochilla de l'Hada, de la companyia Teatre al Detall, el proper diumenge,
19 de juny, a les 5 de la tarda, a la sala municipal.
Per parlar-ne, ens acompanya avui a l'entrevista del dia
una de les integrants de la companyia Teatre al Detall, la Txell Botell.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, de què tracta La Mochilla de l'Hada?
La Mochilla de l'Hada és un espectacle que parla sobre la identitat
i explica la història d'un trànsit d'una nena.
A qui va dirigir l'espectacle i quin missatge voleu transmetre ahir?
L'espectacle va dirigit a tothom, perquè és un espectacle per a tots els públics.
Per tant, pot venir tan famílies amb nens com poden venir persones sense nenes.
No hi ha problema, no hi ha límits d'edat.
I què volem transmetre?
Que la gent entengui aquesta situació, que es posin una mica a la pell d'aquesta criatura,
que ens sentin bé dins del gènere que se li ha assignat
i que no és feliç que la història d'aquests pares diguin que de primer no ho entenen,
però després que es posen a acusar de la seva filla i l'acompanyen en aquest camí.
Com ha estat l'acollida del públic d'aquesta obra, La Mochilla de l'Hada?
Doncs l'acollida ha estat molt bona des del principi.
La gent entra molt en la història, la història és molt bonica,
té una explicada, hi ha videoprecipacions, hi ha una música molt bonica,
i llavors la gent entra molt bé entent molt bé la situació
i en general l'acollida sempre és excel·lent.
I parlant de la companyia Teatre al Detall, com vau néixer i com heu anat creixent al llarg d'aquests anys?
Doncs a veure, Teatre al Detall va néixer l'any 2004.
Primer ens dedicàvem a fer espectacles per públic convencionals, és a dir, per adults,
i quan vam ser pares, perquè nosaltres els regidors som la parella,
doncs vam decidir que ens venia de gust també explicar històries
que les nostres filles poguessin veure i poguessin entendre.
I vam començar a treballar ara ja fa 10 anys en el món del teatre familiar.
I estem molt contents perquè ens agrada molt, ens hi sentim molt còmodes,
i hem aconseguit, bueno, hem fet espectacles molt xulos,
i em sembla que hem tingut molt bona acollida tant a nivell de públic com també a nivell de crítica,
hem guanyat el premi de la crítica en tres ocasions,
per l'Andre Pessomis, per la Nena dels Fardals,
que precisament es va poder veure a Abrera fa uns mesos,
i després, per aquest últim, per la Mochila de l'Ada.
També vam rebre el premi Budaca per la Nena dels Fardals,
un premi de rob i el premi de la Mostra d'Igualada,
i vam ser candidats als premis MAX, també per la Nena dels Fardals.
O sigui que nosaltres estem molt contents perquè pensem que treballem fort
i treballem, intentem treballar molt bé fent espectacles per tots els públics,
però amb la mateixa qualitat i la mateixa seriositat que si féssim per adults,
i em sembla que això el públic ho nota i el públic cansegueix i agrada el que és.
I qui forma part de la companyia Txell?
A la companyia som en Jairanyet i la Txell Botell,
però cada vegada que fem un espectacle,
doncs ens envoltem d'un equip meravellós de persones que ens ajuden,
diguéssim, que posen tota la seva feina al servei de televisió.
Acostumava a treballar amb la casa de la Mochila de l'Ada, per exemple,
amb el servei d'aturxes del Jordi Palet,
que és l'autor que acostuma a fer-nos els textos,
la direcció és del Joan Maria Segura Bernadas,
il·luminacions del Jordi Plana,
les il·lustracions són de la Dolce Serra,
la música és de la Treska i la Vardesca,
la sonografia és del Víctor Peralta,
vull dir que som una companyia molt petitona,
però després, quan fem el espectacle,
aquí ens envoltem d'un grup de gent molt gran,
perquè intentem que cada part d'aquest petit trencaclosques,
que és un espectacle, estigui cuidat al màxim.
Bé, el procés de creació una mica depèn de cada cas,
hem tingut una mica de tot,
hi ha hagut espectacles que partien de compte,
i llavors ens arribava un compte que ens agradava molt,
i llavors a partir d'aquest compte
ens li passàvem al Jordi Palet
i li deien que ens agradava molt aquesta història,
però pensem que hem d'enfatigar
o hem d'anar per aquest camí, per aquest altre i per aquest altre,
i llavors és quan la història dona un tomb,
perquè potser un compte l'explicaries en un quart d'hora,
i nosaltres hem de fer un espectacle que duri una hora com a mínim,
que llavors ell se n'encarrega i nosaltres hem d'anar fent,
d'anar buscant quines són aquelles parts que volem enfatigar,
perquè ens van bé per explicar el que necessitem explicar d'aquella història,
i després, en el procés d'assajos, també tot va canviant,
tot va evolucionant i veient,
i bé, mira, això hem decidit treure-ho,
però on estem en una escena que parli d'això altre?
Perquè ens hem adonat que falta que s'entengui això.
Però, per exemple, en el cas de la motxilla de l'Ada,
que no parteix a cap compte, sinó que parteix d'una realitat,
d'un cas d'una nena,
doncs el que hem fet és partir d'aquest cas,
de petites anècdotes que els seus pares ens van explicar,
i a partir d'aquí, això ja ho tenim,
no és la història exacta d'aquesta nena,
sinó hem agafat d'aquesta història el que ens ha convingut,
i després és buscar informació,
perquè, clar, per nosaltres tot el tema del transgènere
era una cosa que no coneixíem,
i llavors t'informes amb associacions de mares i pares
de nens i nenes trans,
llegeixes llibres, llegeixes tractats sobre el gènere,
contes, adeus obres de teatre, cèries, panícules...
Ens vam llegir el llibre del Michel Michel,
de la conquista del cos equivocat,
vam escoltar les seves postes,
vam parlar amb persones trans
perquè ens expliquessin les seves experiències,
i a partir d'aquí, a partir de tot això,
quan ja tens tota la informació,
dius bé, vinga, doncs hem d'explicar la història com ho fem,
i a partir d'aquí, sobretot un munt de possibilitats,
perquè una història es pot explicar de mil maneres diferents,
però també tu tens clares una sèrie de coses,
per exemple, en aquest cas teníem clar
però nosaltres no podíem fer aquesta nena trans,
i llavors el que vam decidir va ser que aquesta nena no sortís,
sinó que només la coneguéssim a través dels seus dibuixos,
a través de les il·lustracions de l'Adolfo Serra,
que és el que posa la mà, diguéssim, al seu imaginari,
i a partir d'aquí, doncs es van sortint coses,
a l'autor, a nosaltres,
i bé, vas conferint tot plegat,
i els assajos, doncs decideixes tot el que pots fer,
i bé, això sí que funciona,
però això a altres no ens funciona, hem d'anar per un altre camí,
i bé, és com un petit tren que clospes,
que a mesura que vas fent assajos,
i a mesura que vas fent reunions,
doncs es va col·locant tot allò.
Per què creus que és important inculcar la ciutadania
des de petits i petites fins a la gent gran
en matèria de reivindicació dels drets de les persones LGTBIQMES?
Bé, jo penso que és molt important
inculcar-ho des que som petits, per sort penso que cada vegada
els nens i els joves ho tenen molt clar,
però és un tema de tolerància,
és un tema de dir que tots som diferents,
tots tenim diferències i hem d'acceptar
totes les diferències a nivell sexual,
a nivell d'identitat i a tot nivell,
i per tant tots aquests espatacles
que ens parlen de diversitat,
sigui quina sigui, diversitat social,
diversitat ètnica, diversitat de raça,
diversitat de gènere, diversitat sexual,
és important que arribin
i que arribin a un públic majoritari,
perquè en la diversitat hi ha la riquesa,
tots som diferents i tots ens hem d'acceptar tal com som,
per tant hem de començar a acceptar
que tots som diferents,
hem de començar a acceptar cossos no normatius,
gèneres que no corresponen
amb el gènere signat en neixa,
hem de començar també a conèixer
que hi ha persones que no tenen un gènere determinat
o que tenen un gènere fluït,
i tot això penso que els petits
ho han de començar a veure i ho han de començar a veure
i els adults, que fins ara era una cosa
que ens era una mica més llunyana, més estranya,
i tot això de les persones trans
ens portava a un món
que s'acostava bastant a la marginació
i a la prostitució,
hi ha coses que no s'hi volies acostar,
has de començar a veure que això no és així
i que no té per què ser així i que ho hem de fer entre tots,
perquè aquestes persones tinguin les mateixes possibilitats
i les mateixes oportunitats que tenim tots.
Com totes i tots sabem, encara a dia d'avui
es donen episodis de discriminació, inclús violències
envers les persones LGTBIQ més.
Com poden espectacles com el vostre influïa en canviar aquesta realitat
per tal que tothom pugui estimar lliurement qui vulgui
sense importar raons com el sexe, l'edat o la raça
d'una altra persona.
A veure, nosaltres no volem fer fregogia, tampoc.
Els nostres espectacles expliquen una història.
Jo penso que el que és un comú de coses
el que va fent de canviar la mentalitat
són simplement si després s'ha de veure què t'escapa.
Això genera que ara un petit nevat,
que els nens tinguin preguntes,
que els pares els puguin respondre
o que els pares no tinguin respostes
i que per tant les hagin de cercar, les respostes.
Però que això ajudi a fer petits canvis
encara que siguin minúsculs.
Jo penso que per anar a veure una obra de teatre
potser ningú canviarà la seva manera de pensar,
però potser sí que t'obre petits oritzons
i t'obre portes.
Que llavors tu t'has de currar
per buscar informació, per enterar-te'n,
per saber, per conèixer.
Al final tot és això.
Quan coneixes,
quan estàs en contacte amb aquest món,
quan el coneixes,
és que no passa res.
L'identitat és una cosa tan personal i tan pròpia
que aquí t'ha de dir a tu
que tu pots opinar sobre l'identitat d'una altra persona
on tu no tens cap dret.
Jo penso que és un acte de tolerància
i és important que la gent s'ha de fer la cultura
perquè la cultura ens fa més tolerants
i ens fa més empàtics
i només que faci una miqueta d'això,
perquè la gent funcioni més empàtica i més tolerant,
penso que ja hem fet una gran feina.
Finalment, com convidaríeu els veïns i veïnes de Brera
a venir aquest diumenge 19 de juny a la sala municipal
a veure el vostre espectacle, la Mochilla de l'Ada?
Doncs jo els hi diria que vinguessin, que vinguessin amb nens,
però que vinguessin sense nens també, la gent que no té nens,
que no passa res, que és un espectacle per tots els públics,
perquè quan una història és bonica,
arriba a tothom que no fem espectacles infantilitzats,
que la gent que ha de venir a veure la Mochilla de l'Ada
ja ho sap, perquè ja ho va veure,
el tipus de treball que fem,
que estem en un moment que fa molta calor,
que és una cosa de posar-se en un teatre que fa com pal,
però jo els hi diria que el teatre ja està molt fresquet
i que veuran un gran espectacle,
que s'hi passaran molt i molt bé, que riuran molt,
que s'emocionaran i que em sembla que val la pena
acostar-se al teatre tan bonic que teniu
Recordem que l'espectacle teatral La Mochilla de l'Ada
de la companyia Teatre al Detall es podrà veure
el proper diumenge 19 de juny a les 5 de la tarda
a la sala municipal d'Abrera. Ja es poden realitzar
les inscripcions a través del web municipal
www.abrera.cat o de forma presencial
abans de l'inici de l'espectacle. Nosaltres avui
agraïm la seva atenció a la Txell Botei de la companyia
Teatre al Detall. Moltes gràcies i bona tarda.
Ara podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast
d'aquest espai, dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera
a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat
i a l'aplicació de Ràdio Abrera, que us podeu descarregar
de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.