Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
La sala municipal d'Abrera acollirà diumenge la segona representació del 23è concurs de Teatre Mateo Herpila d'Abrera. La companyia Impuls Teatre de Molins de Rei portarà escena a l'obra Un home a mulleres de pasta, de Jordi Casanovas. I per parlar-ne avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera, ens acompanyen l'actriu i l'actru principal, la Laia Melik i el Toni Lucas. Bona tarda. Bona tarda.
Quina sinopsi podem fer d'un home amb ulleres de pasta? Laia? Doncs bé, representar que és l'Aina, que l'acaba de deixar la seva parella, i l'Òscar i la Marta van a casa seva animar-la. Però, clar, no recordaven que havien quedat amb el Marcos. Llavors, per no deixar-la sola, conviden el Marcos a sopar a casa l'Aina.
I a partir d'aquí, passen coses. I a nivell escènic, què en podem destacar? A nivell escènic jo crec que el més destacable és la sorpresa o la situació que no és gens esperada per part de ningú.
ni dels actors en principi, òbviament nosaltres com sabem com va l'obra, però dels espectadors i de volta que fa tota l'obra, jo crec que és la sorpresa més destacable. És un thriller, per tant, és algú que et manté totalment a la guait, al principi comença amb un to molt més normal,
més pausat, més habitual, però la cosa va desembocant a una història que realment no deixa ningú... Indiferent. Tranquil, indiferent, exacte, no deixa ningú indiferent. Jo crec que és el més assecable, al final tot passa en un pis, en el pis de l'Aina,
Jo crec que, ja et dic, que la gent el que més destaca és això, és, ostres, no m'ho esperava, ostres, bueno, m'heu tingut, com diuen en castellà, con era el mandillo, no?, vull dir, perquè no podia desconnectar, a veure, això, per què, tot plegat, on desembocarà, ara, per on sortiran aquests?
I quant temps porteu treballant en aquest muntatge, nois? Doncs des de setembre, més o menys. El juliol vam decidir obre, l'agost durant les vacances vam fer lectures i demés, i al setembre ens hi vam començar a posar.
L'heu presentat a d'altres certaments? Bé, de fet, em sembla que només un mes, vull dir que la vam estar anemolint fa un parell de setmana i ara tenim dos concursos més. Però estan pendents encara, no?, de celebrar-s'hi tots dos? Sí, sí, estan pendents encara. I en Poray també hem enviat algun altre concurs i, bueno, a veure com surt tot plegat. I en aquestes representacions que heu fet d'aquesta obra, quina acollida té per part del públic?
Millor de la que esperava, perquè és una obra que no és habitual, no? Jo tampoc no estic molt acostumada. I la veritat és que jo, la reacció del comentari que va haver-hi el dia de l'estrena va ser força positiu.
I la gent els va agradar, van captar el missatge, que era el que més ens preocupava, potser. A veure si s'entenia el que volíem explicar i de moment sembla que sí. Sí, jo crec que el més destacable és el que he comentat una mica abans. El fet d'anar a veure una obra de teatre i que des del principi
que et mantingui totalment atent, no?, sense desconnectar. Fins i tot a mi em passa d'anar a veure obres de teatre que a vegades, però no saps per què la ment desconnecta. No m'imagino que a vegades anem massa estressats per la vida i fa que desconnectem a la mínima que tenim una mica d'impàs, no?, dins de la representació, quan veus que baixa...
el ritme o quan... Però en aquest cas no va passar i això va ser, bueno, la cosa més positiva, crec jo, a banda, òbviament, que entenguessin el que volíem explicar amb aquesta obra. El que volem explicar tampoc no es pot dir perquè és que faríem un spoiler, saps? Vull dir, és que la gràcia d'aquesta obra és veure-la. I sé que sona vendedor, no? Allò de... Prova-lo, prova-lo, no, prova-lo.
Però és que és una mica així, no?, perquè si no seria com desvetllar el secret de la Coca-Cola, no?, que dius, hòstia, pues ja està, ja no té gràcia, no? I estic convençudíssim que ningú no el deixarà indiferent. Possiblement per bé o possiblement per no tan bé, no?, a saber, perquè clar, igual al final les obres les fas, no?, i hi ha persones, òbviament, que no estàvem d'acord amb la manera, ni amb el missatge, ni fins i tot...
amb el fons, no?, que estiguin més acostumats a veure obres de teatre clàssic i així. Aquesta és una obra moderna, és totalment contemporània i que explica coses, doncs, fictícies, però interessants i, ja et dic, bé, ben retingudes, si més no.
I com valoreu que des de l'Ajuntament de Brera s'organitzin mostres com el 23è concurs de Teatre Mater Vila de Brera? Jo crec que és estupendo i tant de bo tots els pobles de Catalunya.
fessin això, no? Impulsessin la cultura d'aquesta manera. Crec que és la manera de fer cantera, crec que és la manera de tirar la cultura endavant, que la gent s'habitua a veure teatre, que tothom s'animi a fer teatre, per suposat, i crec que és una notícia superpositiva que portin 23...
i que no parin aquí fins a l'infinit i massa allà, no? És així. Absolutament. M'imagino l'esforç que deu ser organitzar aquesta... Bé, buscar les obres, triar el jurat, bé, fer-ne ressò... Tot això deu ser una feinada i la veritat que, bé, s'agraeix molt l'esforç de la gent que ho tira endavant. Sí, sí, totalment d'acord amb el Tònic.
I ara, tornant una miqueta a la vostra companyia, quanta gent forma part actualment d'Impuls Teatre? Amb tècnics, amb tremolles i demés. Actualment ara som quatre fent aquesta obra a la direcció cinc.
I després darrere, que és el músculo, el músculo, el músculo fuerte, no? Vull dir, aquell que fa possible tot això, que ajuda a muntar, a desmuntar, que ens ajuda a tirar endavant tot plegat, serem...
5-6 persones més, aproximadament, és a dir, en total serem 11 o 12 persones. Hi ha gent que ve, hi ha gent que surt, en el sentit que hi ha altres projectes dins de Molins de Rei, per tant, hi ha vegades que no s'adequen els calendaris, no?, i hem de fer altre tipus d'activitats, però entrant i sortint serem això, 12, 13, por ahí.
I per finalitzar, com convidaríeu els nostres oients perquè aquest diumenge a les 6 s'apropin a la sala municipal d'Abrera a gaudir de la vostra representació. Uau! Jo els diria, si voleu comentar durant la tarda tota l'obra, veniu a veure-la, perquè de ben segur tindreu com per xerrar, si veniu acompanyats, per comentar, per dir, mira, i te'n recordes allà, i quan va treure, i quan va fer, i quan va... Ah, clar, ara ho pillo, clar, ostres, ostres...
I això jo crec que és la gràcia del teatre, no? Evidentment que t'agradi l'obra, però després poder fer un col·loqui amb la gent que t'ha acompanyat i que ha viscut aquella obra amb tu, crec jo. És una bona peça com per fer-ho això.
Una mica el que diu el Toni, que és una obra que has d'apair, acabes comentant, i has vist això, i aquí ha passat, i que és una obra que dóna per comentar, i després perquè s'ha de fomentar el teatre, i si no ho fem ens perdem moltes oportunitats, i això sempre està bé, veure teatre, comentar i gaudir-ne.
Doncs tornem a recordar, diumenge a les 6, a la sala municipal d'Abrera, segona representació del 23è concurs de teatre amateur Vila d'Abrera, amb la companyia Impuls Teatre de Molins de Rei i l'obra Un home amb ulleres de pasta, de Jordi Casanovas. Nosaltres avui agraïm la seva atenció a l'entrevista del dia, als acompanyants, als actrius, l'actriu i l'actor principal, la Laia Mèlic i el Toni Lucas, moltes gràcies i molta sort per diumenge.
Gràcies i gràcies a l'Ajuntament per organitzar aquest tipus de concurs i endavant. I com sempre recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a escoltar i descarregar la nostra programació a la carta a radioabrera.cat i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Abrera per a dispositius mòbils. Serveis informatius de Ràdio Abrera.