Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Enabel Gómez.
Des de la regidoria d'Igualtat, Feminismes i la GTVIQ+,
s'està adonant a terme el procés d'elaboració del segon pla d'igualtat local
per a la ciutadania d'Abrera.
La consultora Coop for Equality és l'encarregada d'elaborar el pla
i per parlar-ne ens acompanya la tècnica Marta Macías. Bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, doncs, en primer lloc, quins aspectes ha de recollir el pla d'igualtat local
i quin és l'objectiu de disposar d'aquest document?
El pla local, només recordar que és un document estratègic del govern,
del govern local, per tal d'impulsar l'aplicació de la perspectiva de gènere
en totes les actuacions municipals.
És a dir, el que es pretén és que qualsevol actuació de cara a la ciutadania
tingui aquesta mirada de gènere.
És a dir, que des d'esports, des de cultura, des de salut, des d'urbanisme,
sempre estiguin en compte les diferències i les necessitats dels homes i de les dones.
La concepció que tenim de la nostra societat és que sempre ha hagut una mirada
molt més masculina, a dir, sense tenir en compte que són les diferències
entre els homes i les dones.
Per tant, l'objectiu d'aquest pla d'igualtat local és que la mirada de gènere
hi sigui en tota l'actuació del govern.
I en quin punt del procés d'elaboració del pla d'igualtat local d'Abrera
us trobeu en aquests moments?
Bé, ens trobem en la fase que ja hem recollit tota la informació
per poder fer la diagnosi.
Nosaltres, abans que s'elabori pròpiament al pla
i que nosaltres, com a consultora, fem propostes,
nosaltres necessitem primer fer una diagnosi complerta
sobre diferents àmbits que creiem més importants
per detectar quines poden ser les necessitats que poden tenir les dones
des de la societat del municipi i, a partir d'aquí,
elaborar aquest pla.
I en el moment en què avui ens trobem és que ja hem recollit
el 90% de totes les dades de les informacions
que podem recollir en una diagnosi
per poder elaborar finalment aquest pla.
O sigui, que en aquests moments estaríem com redactant
i començant a redactar la diagnosi.
I què podem explicar en aquests moments d'aquesta diagnosi?
Poca cosa encara, perquè seria com avançar-nos gaire, molt,
però en tot cas, amb aquesta diagnosi el que quasi preferiria explicar-te
l'objectiu de la diagnosi és proporcionar informació
sobre les característiques i necessitats de la ciutadania.
Sobretot, també, és identificar les possibles existències
de discriminacions, que siguin directes o indirectes per raó de gènere,
i sobretot ha de servir per establir aquestes prioritats,
definir els objectius i les accions d'aquest pla de ciutadania.
I, per tant, el que nosaltres hem analitzat
és sobretot quin és el compromís de l'Ajuntament, és a dir,
quines estructures reals, amb recursos, amb personal,
amb coneixement, amb formació, té el propi Ajuntament
per poder desenvolupar polítiques en perspectiva de gènere.
També hem analitzat quines són les accions
que es fan a la lluita per combatre
qualsevol tipus de violència masclista.
I després analitzem d'una manera holística les diferents necessitats
pel que fa a l'ocupació, a l'esport, a la cultura,
a l'educació, a la salut, a l'urbanisme.
I amb l'urbanisme fem aquesta doble mirada.
És un urbanisme que caldria millorar
envers les dones se sentin més segures dintre de brega
i, per altra part, un urbanisme pensat
on les persones són el centre d'aquest urbanisme.
És a dir, fer un urbanisme molt més amable.
Per l'últim, els dos àmbits que també toquem amb la diagnosi
és la reformulació del temps, és a dir,
quina capacitat també pot tenir d'influència l'Ajuntament
cap a la ciutadania sobre el tema dels usos del temps,
i també la conciliació i la corresponsabilitat
tant dels homes com de les dones.
I finalment, la capacitat que també té l'Ajuntament
per impulsar les associacions de dones i feministes
i proporcionar també espais de participació
perquè les dones també vagin creant aliances entre elles
però que també tinguin una capacitat d'incidència
davant de l'Ajuntament.
Seria com avançar-me en quin és el resultat de tot això,
que és una mirada molt transversal
per poder després fer un bon pla d'igualtat.
Bé, és molt important perquè és un dels indicadors
de la perspectiva de gènere.
Primer, s'ha de saber el que passa, és el primer punt
de quan nosaltres diem que és perspectiva de gènere,
i quines són aquestes diferències entre homes i dones
que fa que l'actuació municipal
no afecti de la mateixa manera a homes o a dones.
Per tant, saber i conèixer el territori.
Un altre indicador és el que tu dius, el de la participació,
és a dir, preguntar a les persones que li afectarà
aquella actuació en concret per saber què opinen, què en pensen.
Per tant, el que hem fet a Mabrera
és crear diferents instruments
per fer aquesta participació.
S'han creat enquestes,
també s'han fet entrevistes amb diferents persones,
tant de l'àmbit més polític com tècnic,
amb dones que són certs referents dintre de la població,
i és que us hem fet també grups de participació entre dones
que poden ser lidereses dintre de la comunitat,
i per tant feu com un debat obert
en què ens poguessin explicar
com veuen aquells àmbits que us he explicat abans
de les diferents mirades que ha de tenir el diagnosi,
doncs en aquests grups de debat plantejàvem aquests temes
per poder crear el màxim d'informació possible.
I quina serà la següent fase del procés?
La següent fase del procés és que nosaltres,
com a consultora, presentarem la diagnosi.
Aquesta diagnosi es presentarà també
al Consell de Dones de Brera
i a partir d'aquí també s'obrirà un debat
per veure si tot allò que es recollia amb la diagnosi
com s'ha de traslladar amb accions concretes en el pla.
És a dir, aquí hi haurà la combinació entre tot allò
que nosaltres exposarem del resultat de la diagnosi
i d'aquí quines conclusions es treuen
per poder vehicular les properes accions en el pla.
I per tant, ha d'haver-hi complicitat
entre l'Ajuntament, els grups de participació,
el Consell de Dones, per tal que sigui un pla realista també,
que sigui un pla eficient
i que sobretot impactin la vida de les dones de Brera.
I teniu marcada alguna data per poder disposar
del Pla d'Igualtat Local de Brera?
Ens agradaria acabar l'any que estigués acabat.
Ens agradaria que en aquests dos mesos que ens queden acabar.
Jo crec que la part més complicada de l'elaboració d'un pla
ja està fet, que és la part de la diagnosi,
que és la part més entretinguda, la que requereix més temps.
A partir d'ara, si totes les circumstàncies ho permeten,
ens agradaria que en un parell de mesos
el Pla d'Igualtat ja estigués en la recta final.
Doncs, Marta Macías, tècnica de la consultora CUP for Equality,
encarregada d'elaborar el Pla d'Igualtat Local de Brera.
Moltes gràcies per acompanyar-nos avui a Ràdio Brera.
Molt bé, gràcies a vosaltres per contactar
i qualsevol altre dia que vulgueu, estarem a la vostra disposició.
Com sempre, recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
i descarregar a la nostra programació a la carta radiobrera.cat
de l'aplicació gratuïta de Ràdio Brera per a dispositius mòbils.