Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
El proper divendres, 18 de juny, la Casa de Cultura d'Abrera acollirà l'exposició fotogràfica
Construccions Identitàries Familiars Trans, un projecte que s'emmarca dins les activitats
en els actes de la Festa Major d'Abrera 2021 i que es podrà visitar fins al dijous o de juliol.
Per parlar de tot plegat, avui ens acompanya a l'entrevista del dia
l'autora de l'exposició, Marc Ceyop. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, com neix el projecte Construccions Identitàries Familiars Trans?
Bé, jo vinc d'una altra feina que és Construccions Identitàries, que va sobre persones trans
i que està donant moltes voltes. Hi ha un llibre i una exposició que ha girat bastant i que segueix girant.
I de vegades m'estic dedicant a fer això, una miqueta de visibilització del col·lectiu trans
i vaig pensar que coneixeria gent que tenia famílies, que tenien criatures transgènere,
doncs vaig pensar que era un tema també de fer una mica de difusió i ensenyar, no?
I veure una mica quines residències d'aquestes persones que han succeït les seves criatures amb el gènere de sentir.
Es tracta d'un projecte molt complet que consta del llibre, el documental, la mostra fotogràfica,
com està tractada cadascuna d'aquestes parts.
Jo el que vaig fer va ser fer unes entrevistes amb un fondo negre, tothom,
i d'aquí vaig a veure els textos que s'han incorporat a les fotografies.
Les fotografies estan muntades per famílies i cadascú diu la seva.
A vegades tothom parla de la mateixa, a vegades no, però una miqueta la línia es mateixa.
I el documental, el documental està donant voltes a festivals internacionals de la mateixa.
És una miqueta de crítiques. Jo soc una persona trans, conec molt bé, soc activista de l'Associació General.
Potser les polèmiques que hi ha, i aquesta gent les conec,
la majoria de persones que hi soc a l'Associació General de la Departament,
són persones que si no les coneixíem ja no les coneguem.
És una feina feta del Mont-Tràns i és de dintre del Mont-Tràns.
Penso que això marcarà una mica la diferència amb altres que només estan ensenyant.
És una feina amb molt contingut, amb qualsevol explicació, els textos i tal.
No són quatre fotografies d'una posse d'una persona, sinó que hi ha discursos polítics,
hi ha vivències, hi ha experiències, que penso que és el que fa la realitat aquesta posició,
aquestes vivències a la gent que ho estigui mirant.
Malauradament encara hi ha molt d'estigma i tabú al voltant del col·lectiu trans.
Què vol mostrar aquesta exposició?
Bueno, aquesta exposició, aquestes nens trans,
estan mostrant amb la llibertat que estan creixent, aquests nens, nenes, nenis, estan creixent tal com són.
I tenen uns pares que els estan acompanyant i els estan deixant ser la persona que ells senten que són.
I penso que això és una diferència bastant gran.
De dir, nen, no et toquis gaire de pis, això, que és un enxoc de nenes,
a dir, bé, no sé, fes el que vulguis.
I estan, no sé, els nens els deixen molta llibertat i els pares els estan acompanyant.
Penso que és molt bonic de veure-ho.
Per què AraMar, fruit de quina necessitat neix Construccions Identitàries Familiars Trans?
Bueno, vaig començar a fer aquesta feina com més de persones trans, que a tot el meu trànsit també.
Hi ha moltíssima gent que em va acompanyar en aquest moment.
I ara vaig pensar que aquest era un altre tema que era important de tocar i que era bonic de tocar.
I ara que aquest el tinc acabat, doncs continuaré visualitzant el col·lectiu trans.
Ara avui començaré una feina amb persones webinaries.
I tant jo que no em creus que, bueno, si m'expliquen, la gent ho entén.
Però que moltes vegades són conceptes que la gent no els acaba d'entendre.
Doncs apropar això penso que ajuda que la gent visqui més tranquil·la.
I, bueno, tant per la gent que no hi té res a veure com per la mateixa gent que s'ha sent retratada.
Quan va haver-hi l'autobús a Modisk, tot i ser una crítica als nens trans, allà van sorgir moltíssims nens trans.
Que van dir, ostres, això què és?
Que visualitzar és una de les coses que s'ha de fer perquè s'acabi la LGBT fòbia.
I, bueno, perquè la gent creixi en llibertat.
Al final el que volem és un món, o almenys jo, que vulgui és un món on la gent faci el que vulgui,
i l'espectador, a més, deixi sent.
Jo vaig fer un trànsit amb més de 40 anys perquè m'ha costat moltíssim donar-li la volta a això,
perquè jo no volguessin aquesta persona.
Al final em vaig empoderar, perquè m'ha costat moltíssim i em vaig empoderar.
Veient l'exemple de les persones que ho havien fet, apropar aquestes realitats,
doncs ajuda tant a les persones que se senten del col·lectiu com a persones que s'estan mirant des de fora,
i que simplement tenen interès, perquè interès sí que genera.
Les persones trans pregunten com funciona això.
En aquest exhaustiu projecte no només centres l'enfoc en les persones trans i el seu procés tan inter com extern,
sinó també en les seves famílies.
Quin paper juguen els familiars en el procés de transició i també de visibilització del col·lectiu?
Aquesta exposició que podeu veure a Brera tracta sobretot de les famílies.
Els personatges trans ho tenen molt clar.
Ho tenen molt clar i saben molt d'aquí on són, i saben molt bé on vol anar.
I llavors els processos són més els pares.
Hi ha moltes pors de fer un canvi en la socialització.
Vivim en una societat binària que els costa d'entendre, però molts altres no tant.
Però hi ha molts que xoquen, que diuen a veure què està passant.
Què és això de ser nena? Què és això de ser nena? Què és això de ser home? Què és això de ser dona?
No sé, aquestes famílies potser ho estan desconstruint una miqueta o no.
Potser anem d'una banda a l'altra.
Però una mica en mica es van desconstruint aquests rols.
La gent no se sent còmoda, tampoc. Molta gent no se sent còmoda amb aquests rols.
I bueno, ho anem desconstruint.
Jo penso que arribarà un dia on les persones creixeran amb llibertat i seran qui vulguin ser
i seran homes o dones amb un aspecte equis.
Perquè aquesta exposició serà el que aniríem a escollir o aniríem a femenir.
Jo penso que és un favor a la societat això que estic fent.
Jo penso que és un favor a la societat perquè moltes noies no estan d'acord amb els rols que els hi fa fer
i molts homes jo penso que també.
Quin consell els donaries a una família que es troba que el seu fill o filla no s'hagi identificat amb el seu cos?
Jo el consell que els donaria és que agafin informació, que contactin amb associacions,
de pares i mares per poder treballar això i que es relaxin i que deixin fluir a la criatura tal com és,
que coneixin altres persones que els hi passi això.
Coneixer altra gent que ha passat per processos que estan passant a tu,
penso que és interessantíssim i és una fonda de tranquil·litat també.
I a nivell global, com a societat, com podem acompanyar més el col·lectiu trans?
Si estem parlant dels teques, no sé, però espectar-los.
Si diu que és la Maria i és una nena que diu Maria, la Maria punt tot i ja està.
I amb els grans, tot el mateix.
Les persones grans que tenen citat i que potser no tenen tant passin perquè les criatures ni se les noten.
Són persones trans amb les persones grans que sí que se les hi pot notar,
perquè amb les que tenen citat ja una vegada passava la pubertat,
quan s'han desenvolupat els teques segundaris i després potser no tens el passin que li diuen,
però si ve una persona gran diu que és això, potser no.
Ja l'espectaràs, persones com siguin, i quan et diuen que volen ser tractades.
I això n'hi hem de respectar els altres.
Construccions identitàries, famílies trans arriba a Brera després d'haver voltat per arreu
i rebre diferents reconeixements.
Com ha estat la rebuda del projecte als diferents indrets on s'ha exposat Marc?
Bé, la meva feedback és que la gent s'ho mira amb curiositat.
És una exposició com per anar-se'n allà a llegir una estona.
Són fotografies, fotografies cendilles de persones que podien ser borsacols.
I aquí l'interessant són els seus textos i els seus pensaments i els seus sentiments,
el que estan passant allà.
Bé, doncs això.
Voleu treure el seu temps i les seves ganes.
Totes les persones que ens ha vist, que han sigut 29 famílies,
tothom ha dit que ha fet un creixement molt important com a persona en aquest procés.
I ja per finalitzar imaginem que vols animar tots els abredencs i abredenques
a visitar l'exposició Construccions identitàries, famílies trans, veritat?
Home, jo penso que és una exposició bonica.
Jo penso que sí, que és una exposició que farà pensar,
és una exposició que farà emocionar.
Almenys a mi em passa, a mi m'emociona.
I també m'ho diuen.
Hòstia, aquí hi ha la persona que t'explica això
o l'altra persona que t'està explicant com ha canviat,
o l'altra persona que li costava.
Però al final ho va acceptar i van tirar endavant.
I l'altra que t'explica que tenia una criatura grisa
i cada vegada va fer un trànsit és la persona més feliç d'amor.
Doncs això, no sé, i penso que és emotiu.
Com a mínim, l'exposició, com a mínim, el que és és emotiu.
Doncs nosaltres agraïm avui la seva atenció a la mar Ceyllop
per apropar-nos a Abrera a la realitat d'un col·lectiu invisibilitzat
i per atendre'ns també avui a l'entrevista del dia.
Moltes gràcies, Marc, i bona tarda.
Gràcies a vosaltres.
Veiem divendres, calgui de cura, si voleu.
Recordem que a l'exposició Construccions Identitàries Famílies Trans
es podrà visitar la Casa de Cultura d'Abrera,
ubicada al carrer de Federico García Lorca XVII,
del 18 de juny al 1 de juliol,
en horari d'obertura de la Casa de Cultura.
I, com sempre, recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a escoltar i descàrregar
a la nostra programació a la carta, a RadioAbrera.cat
i a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.
Per la salut de totes i tots, siguem responsables.
Evitar els contagis és molt senzill.
Només hem de mantenir la distància interpersonal,
utilitzar la mascareta i intensificar la higiene de mans
amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic.
Evitar la propagació del coronavirus
és responsabilitat de totes i tots.
Ajuntament d'Abrera. Amb tu. Per tu.