Aquest proper diumenge, 10 de març, a partir de les 6 de la tarda, la sala municipal d'Abrera acollirà la quarta representació en el mar del 26è concurs de teatre mater Vila d'Abrera, que també s'emmarca en la programació d'enguany per commemorar el 8 de març Dia Internacional de les Dones.
En aquesta ocasió podrem veure Los Centros del Orca, una obra de Marta Antolín, a partir de textos de Federico García Lorca, a carrer del grup antagonista teatro del Catllà a Tarragona.
Per parlar-ne avui a l'entrevista del dia ens acompanyen el Vicenç Cañón, es codirector de la companyia, i la Dolors Quintana, una de les actrius. Bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
Bé, doncs, en primer lloc, què podem explicar del muntatge de Los Centros del Orca?
L'Orca, ja partim del pensament que l'Orca és universal. I és universal perquè parla d'un concepte que jo crec que va innat a la persona, a l'home i a la dona, i és la llibertat.
I en aquest sentit està fonamentalment centrat en les dones, en la falta de llibertat de les dones,
sense oblidar que a l'Orca aquesta llibertat la va fer extensiva a tots els éssers de la Terra, perquè ella anava amb el seu grup la barraca pels pobles perquè pensava que la cultura és el que feia veritablement lliure a l'home.
I hem aprofitat fragments d'obres de l'Orca precisament per explicar això, per expressar això i per recordar aquest grandíssim poeta, músic, crematurc, tantes coses ens va donar l'Orca que el tenim molt i molt present.
Molt encertada, doncs, aquesta tria, aquest precis cap de setmana coincidint, com deien, amb aquesta commemoració del 8 de mars.
Sí, sí, perfecte. És a dir, també el divendres la fem a cambrils coincidint també amb el dia de la dona perquè, com ha dit la Dolors,
a la nostra obra, als centres de l'Orca, diguéssim que els personatges femenins tenen més força que els masculins, per l'entrada.
El treball de la tria d'aquests fragments ha correspost tant a la Marta Antolín com a Vicenç Canyó
i jo crec que han fet una tria absolutament encertadíssima perquè han agafat les àrees de les obres, és a dir, aquells moments d'una absoluta intensitat
en el qual, en un espai de temps reduït, perquè són fragments, podem veure perfectament quin és el problema d'aquelles dones i també, perquè no, d'aquells homes.
Sí, sí.
És la primera vegada que actueu a Brira. Què us va animar a participar en aquesta 26è edició del concurs de teatre Mater Vila de Brira?
Doncs mira, quan has parit un nen parlant glad, el que vols és la millor obra d'aquest nen.
I si és guapo o guapa, el que vols és que tothom ho vegi, que sí.
I si és guapo o guapa, el que vols és que tothom ho vegi, que sí.
I vas pel carrer amb el carrito i dius, mira, presumint de nen.
Doncs nosaltres volem presumir d'obra i volem anar a tot arreu on ens diguin, vine, i nosaltres tenim moltes ganes de representar-la.
Després, al mes d'abril, anem a un altre concurs a Chinxona, a la comunitat de Madrid, i després tenim actuacions previstes a Madrid, Barcelona i altres llocs que encara estan per lligar.
Però nosaltres el que volem és representar-la allà on diguin, vine, allà anirem.
I quant de temps porteu girant també allà?
Doncs mira, el 25 de novembre la vam estrenar aquí a Tarragona, a la nostra ciutat, diguéssim.
Encara que la companyia és de Callà, som de Callà, de Tarragona Ciutat, de Torre d'en Barra.
Vull dir que som gent de Reus, aquí la Dolors és de Reus, és una companyia tarragonina, diguéssim.
I diguéssim que va començar fa dos anys...
Abans de la pandèmia?
Abans de la pandèmia va començar.
Va fer l'última, no?
Va fer el primer muntatge nostre, que es diu l'última, que anava sobre històries que passaven en un bar.
Després, què va passar?
L'havíem trobat també molt, vam anar també a Sevilla, a Madrid, a Barcelona i altres pobles de per aquí, i vam decidir que havíem de fer un altre projecte.
I com som una companyia, que no rebem cap tipus de subvenció i que podem fer el que ens doni la gana, va dir, què fem?
Doncs tothom tenia ganes de portar l'orca a l'escena i van dir, per què no?
Aleshores, la Marta i jo, que som els codirectors, vam començar a buscar els textos de l'orca, més adient per a aquesta obra,
però també parlem de la biografia de l'orca, parlem, expliquem anècdotes, situacions que no és només...
el públic no veurà només fragments de l'obra de l'orca, sinó veurà la seva essència, no?
Sí, sí, i a més a més, aquests fragments no són una aparició automàtica quan estem allà a l'escenari.
No, no, no, no. Està lligat amb una acció que succeeix entre una sèrie d'amics que volen, un d'ells, posar una obra de l'orca i demana l'ajut d'una sèrie d'amics.
Amics d'una escola de teatre, que vam estudiar teatre junts.
Sí, senyor.
És a dir, que parlem del teatre dins del teatre.
Sí, sí, sí. Llavors, dintre d'aquesta trama, lligat amb una frase que diu una persona, en sec surt allà un fragment de Bodas de Sangre.
Acaba Bodas de Sangre, tornem a ser els mateixos, i un altre, és com una clau, no?
És que surt algú, però és tot rodat, rodó. No hi ha interrupcions, no hi ha... saps?
Exacte, no diem ara farem això. No, no, no.
La Marta Antolín ha fet això, una feina...
Fent viva.
Ha ajudat un text que va molt lligat a cada escena de l'orca, perquè pensa que, a part de les escenes orcanes,
evidentment parlem també de la maternitat, de la llibertat de la dona, de les coses que hi ha, tipo, amb l'anorexia.
També, també.
Parlem de temes o de moltes... No vull parlar més.
No avanceu més, no avanceu més.
No, no, no, és que m'escapa...
És que, com veus, tenim ganes de parlar de l'obra, ja tinc ganes de representar-la,
però també de parlar, que la gent sàpiga que l'orca està allà, que nosaltres volem portar la seva veu allà als llocs,
i sobretot ara que estem passant uns moments en els quals ens toca defensar molt la figura de l'orca,
perquè hi ha hagut uns quants fets que, d'alguna manera,
han volgut modificar una mica la imatge que es té de l'orca o no s'ha fet prou bé,
han reivindicat-la i crec que és un moment molt important per treballar l'orca.
Però també que la gent no pensi que és el 100% obra de l'orca.
El 100% de l'orca, tot va dir parlant de temes com actors que són,
parlant de la dificultat d'arribar al final de mes,
de què ens hem de dedicar a altres feines, parlant de moltes coses actuals.
Que se dona a estar a tenir fills...
Una sèrie de missatges que es donen en el món femení,
que no es donen en el món masculí, que fa que hi hagi una diferenciació
i certs cops un cert preu amb la llibertat de la dona a l'hora de triar la seva pròpia vida.
I posant el focus ara en la vostra companyia,
com sorgeix el grup antagonista Teatro i quantes persones en forma de part actualment?
Doncs mira, la Marta i jo vam coincidir en un espectacle que al final no es va representar
i vam connectar de seguida.
I un dia, jo la vaig veure com a actriu, jo estava allà aixint aquest espectacle
i li vaig enviar un text d'una escena que passava en un bar.
Automàticament, al deu minuts,
ell em va reenviar una altra escena d'una parella que també passava en un bar.
I vam dir, escolta, això no és casualitat.
I per tant vam dir, què fem?
I es van seure en un bar i aleshores ells van començar a escriure textos
de situacions, algunes divertides, altres no divertides, nemàtiques,
de situacions que passaven en un bar.
I van començar a escriure moltes i al final van triar nou sketches,
nou històries, que es deia l'última perquè quan anem a aprendre alguna cosa
diu, què, prenem l'última?
Doncs aquest és el títol que vam posar i aquesta obra la van representar
en altres llocs.
Però què va passar?
Doncs que la pandèmia va arribar i vam estar uns mesos sense veure'ns
i parlàvem per videoconferència, però, clar, la cosa...
He de dir també que la Marta Antolín i jo som els codirectors,
però que tenim a la Dolors Quintana, que la tenim aquí,
tenim la Rosa Rovira, tenim la Bibiana de Salvador
i també tenim l'Alberto Esparza, que a part d'actor és...
Música.
Música i toca el piano.
Toca el piano, fantàsticament bé.
S'ha fet.
Però música i l'orca.
És tot pensat i reguetapensat per portar aquest l'orca a escena.
I també cantem.
Ah, també cantem.
Calla, calla, calla.
Molt bé.
Perquè és important per a vosaltres que hi hagi i participa
en certamans com aquest concurs de teatre mater, Vila d'Abrira.
Home, és important equivuar i donar-se a conèixer.
Vull dir, quan som una companyia, que som gent ja veterana, diguéssim,
que ens vam ajuntar en altres projectes, en altres companyies,
ens vam ajuntar per fer antagonista a teatre,
doncs el que volem és representar la obra allà on sigui,
perquè és la nostra il·lusió, la nostra vida al teatre, al escenari.
Per tant, allò que saps fer té millor que un escenari.
Sí.
I felicitar també la vostra tasca de convocar aquest concurs,
perquè això ens dona a conèixer, també,
els grups de Catalunya, reivindica el món del teatre,
perquè ens convoca en un lloc perquè la gent conegui
la feina que s'està fent en aquest àmbit tan complicat,
també dintre de la vida dels actors, que ja ho parlem a l'obra,
i jo crec que aquestes iniciatives i aquestes tasques són importantíssimes.
La cultura ha de volar i gràcies a aquesta gent que fa aquest concurs,
és una excusa per ajuntar-nos, per representar obres, perquè vingui públic.
Sí, senyor.
Amb tot el que heu explicat, jo crec que tota la nostra audiència
està allà reservant la cita per aquest diumenge
per anar a veure Los Centros de Lorca, però encara i així,
com els convidaríeu, com els animeu perquè aquest diumenge
s'apropin a la sala municipal de Brirà Gaudí amb vosaltres?
Pensa que, mira, Los Centros de Lorca, la paraula Los Centros de Lorca
és un teatre que envia gent a les entranyes de Lorca,
a la seva essència.
I com ha dit abans, l'orca és universal.
I penso que qui no ha escoltat alguna vegada
una poesia del romancero gitano o un tros de germe
o de la casa de Bernard Alba,
doncs penso que és molt bonic això que hem preparat.
I té un teatre que reivindica la llibertat,
el dret de la dona a triar el seu camí,
el dret dels treballadors, dels artistes,
que tenen tan complicat que quan no els criden
tenen que estar a casa, que això també es parla,
en atur, i estan allà...
Quantes vegades l'altre dia vaig llegir en un diari
un actor que estava fent de cambrer.
Per què? Perquè és que ara no em truquen
i havia fet un paper important en una sèrie.
Això també ho tractem.
Vull dir que són una sèrie de temes que estan a la pell.
A tocar.
Els estem vivint i això és el que jo crec
que hauria de treure l'atenció de la gent
per vindre i que es vegi també representar la situació actual,
perquè s'ha de parlar del món actual també.
I el món actual també és el de Lorca,
encara que ell va viure en una altra època,
desafortunadament en molts moments socials
aquest món encara s'ha de reivindicar.
Doncs tornem a recordar les cites aquest diumenge,
10 de març a les 6 de la tarda, a la sala municipal d'Abrira,
aquesta quarta representació del 26è concurs de teatre mater Vila d'Abrira
amb los centros de Lorca de la mà del grup antagonista
Teatro del Callà de Tarragona.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció al Vicenç Cañón,
com deien, codirector de la companyia,
també la Dolors Quintana, una de les actrius.
Moltes gràcies i molta merda.
Moltíssimes gràcies.
Les següents representacions del 26è concurs de teatre mater Vila d'Abrira
seran els diumenges 24 de març i 14 d'abril
i la Cluenda celebrarà el diumenge dia 28 d'abril.
Les entrades, recordem, les podeu adquirir de forma telemàtica
a través del web aprirà.cat
i també ja havent de presenciar la taquilla abans de cada representació,
només amb pagament amb targeta.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai,
dels serveis informatius de Ràdio Abrera
a la nostra programació a la carta, a RadioAbrera.cat
i a l'aplicació de Ràdio Abrera,
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.
Serveis informatius de Ràdio Abrera