Abrera Informació, l'entrevista del dia amb en Abel Gómez.
El passat mes de desembre es va publicar el llibre Diari d'un farmacèutic
en temps de pandèmia de Marcel Gili,
un relat que narra les vivències del farmacèutic amb la crisi de la Covid
que ell va passar darrere el taulell de la farmàcia Gaudí d'Abrera
i per parlar-ne d'aquesta vivència, així com del llibre,
avui ens acompanya els estudis de ràdio Abrera.
Bona tarda.
Bona tarda, Annabelle.
Bé, doncs, en primer lloc, què el va dur escriure aquests relats?
Doncs mira, va ser com una necessitat vital, no?,
de treure tot allò que portem a dins
i que ha sigut viure una pandèmia des de darrere
del mostrador d'una farmàcia d'Abrera
i veure les reaccions de la gent,
coçar el que és els seus enàs i venits inquiets,
i és una miqueta trenta relats per deixar testimoni
d'aquesta època tan vital per a tots nosaltres.
De fet, ens mostra les seves vivències, personals, professionals,
en una situació crítica, anòmala i desconcertant, no?,
per a tots els que ens han tocat viure com a societat.
Ens pot fer un petit tast de com va viure vostè,
des de la seva farmàcia, aquesta crisi?
D'entrada, amb sorpresa, no?,
perquè es veia com una cosa llunyana.
Dius, bé, és un virus que hi ha a la Xina,
bé, pot ser que arribi algun dia, però...
I vas veient com a poc a poc es va aproximant, no?
I és aquella sensació de dir, ostres, i ara què fem?
Com ens protegim?
Quina és la manera de procedir?
Això és nou per a tots nosaltres.
I recordo una berenca que té una filla vivint a la Xina, no?,
que ens deia, la meva filla ja està confinada, allà està passant,
i nosaltres ho miràvem volent dir, això està molt lluny,
i quan arriba aquí, aviam què fem, no?
I va arribar, efectivament, ens ho vam trobar, encara continuem,
estem encara en aquesta pandèmia.
Com van encaixar els veïns i veïnes d'Abrera que acudien a la farmàcia,
per exemple, a la busca de mascaretes,
que no n'hi havia en el primer moment, no?
També informació, era una situació complicada per tothom.
Sí, d'entrada, la gent començava a preguntar, bé,
com ens podem protegir, quina és la manera correcta de procedir,
no recordo al principi que hi havia tota la falera dels guants,
que després s'ha demostrat tampoc no són tan necessaris,
al contrari, doncs, la busca de desesperada mascaretes,
la gent tampoc sabia quines eren les que protegien més,
les que menys, era com...
per a nosaltres també era nou,
nosaltres també estàvem agafant informació
i veient que era el més necessari, no?
I el millor, sempre alguns pensàvem, bueno,
sempre que era Amazon, que ens soluciona tot,
però també es va demostrar que en aquests moments
ni Amazon tenia solució a la falta de material que hi havia.
I s'ha parlat, es parla molt del sobresforç,
el treball heroic i tànic dels sanitaris,
però potser no s'ha parlat tant de la feina,
a vegades invisible, que feu els farmacèutics i farmacèutiques.
Ho viviu així, ho teniu aquesta sensació?
Sí, sí, Annabella, la sensació és aquesta,
perquè en definitiva, en un moment de tancament,
de distància entre...
El recurs era anar a la farmàcia
i els envolatoris estaven poc accessibles,
perquè, clar, també estaven dedicats a lo que estaven,
els hospitals, igual.
Llavors, el farmacèutic és com...
era com el topall de dir, vaig a veure el farmacèutic,
a veure si em pot solucionar el problema que tinc,
perquè mentrestant la vida continua
i la gent continua tenint conjuntivitis,
tos, malestar,
i necessita una resposta d'algun sanitari.
Llavors, el farmacèutic ha estat
aquesta primera resposta, no?
Sí que és veritat que, a vegades,
ens hem sentit com de dir,
ostres, nosaltres estem aquí,
en cap moment hem desaparegut del mapa
i hem estat donant resposta als problemes de la gent.
I sí que hem trobat a faltar, a vegades,
un copet a l'esquena.
No t'ho negaré.
I des de darrere del taulell de la seva farmàcia,
aquí a Abrira s'ha pogut anar acupçant
l'estat d'ànim de la població.
Com creu que està en aquests moments
en què hi ha hagut una barreja?
Jo et diria que
és una barreja.
Trobes diferents extrems, no?
Però sí que és veritat que
el fet que les vacunes eren,
hi són, de fet,
la solució que tenim
per minoritzar l'impacte de la pandèmia,
però sí que és veritat que hi ha
un cert desànim de la població,
perquè després de posar-se
tres dosis, no?
I és que no agafis la malaltia.
I això genera a la gent
angoixa, preocupació,
de dir, ostres, ara mateix tenim
la sisena onada entre nosaltres
i està impactant fort.
Clar, la gent està
una miqueta desconcertada,
a veure cap on tirarà tot això.
I ara parlava abans del començament,
de les mascaretes, els guants.
Ara potser no parlem tant d'això,
encara que continuen sent sobretot les mascaretes
però parlem de tests d'antígens.
La farmàcia Gaudí, de fet,
és una de les que realitza aquests tests
supervisats o comunica directament
el sistema de salut als resultats.
Com funciona aquest sistema i com us esteu organitzant?
Perquè també al final és el que diem, no?
Les farmàcies, de nou, protagonistes.
Sí, doncs, les farmàcies
en el seu moment ens vam oferir
per descongestionar el sistema sanitari
a fer els cribatges
dels tests d'antígens ràpids, no?
En un principi, el mes de juliol
es va començar amb els casals d'estiu,
després, al setembre, amb primària,
i finalment, arribant a la sisena onada,
han sigut ja primària i secundària.
Nosaltres, la farmàcia Gaudí,
de seguida vam tenir clar
que ens havíem d'oferir per donar el servei
perquè no trobàvem lògic
que la població de Brera
hagués de marxar a buscar, desesperadament,
una farmàcia a l'entorn
a veure qui li feia el test d'antigen
amb el seu fill o filla, no?
Ens vam oferir des del minut zero
i vam donar aquest servei.
Vam arribar a la conclusió
que nosaltres sols no donàvem l'abast
i vam demanar, sisplau,
alguna farmàcia més que ens tirés un cable, no?
I la farmàcia Roca Mora
doncs també ens ajuda
i s'ha ofert a donar el servei
i així anem tots plegats molt millor.
Són tests d'antígens ràpids
que són prescrits
al recept al CatSalut
i a l'usuari va a la farmàcia
i se li fa el test d'antígens,
se li reporta el resultat
a l'aplicació LaMevaSalut
i automàticament
tant l'escola com els pares
tenen ja la informació que el nen
és positiu o és negatiu, no?
Així funciona el sistema.
I tornant al llibre,
ha comptat amb les il·lustracions de l'arquitecte
i dibuixant, Tabrarenc, el Toni Santiago,
per part d'aquesta col·laboració.
Sí, és una col·laboració molt maca
perquè al final entrem en contacte
de dos mons molt diferents,
el món de la farmàcia,
el món de la il·lustració.
Vam, amb edicions paper d'Estrasser,
que és el que ha editat el llibre,
vam buscar a Brera
a veure si trobàvem algú
que tingués ganes d'il·lustrar aquest llibre
i entre tots els que es van presentar
doncs el Toni encaixava molt bé.
És un tipus de...
Ell és arquitecte, també,
i fa un tipus d'il·lustració
molt urbana,
donant protagonisme als edificis,
de Brera,
ell coneix molt bé l'entorn
i crec que ha sigut copsar molt bé
el que demana el llibre.
El llibre es va publicar, com deien, al desembre.
Quina acollida ha tingut?
El llibre ha tingut molt bona acollida,
la veritat, estem molt contents,
hem trobat els docents
exemplars venuts
i la gent,
la resposta és molt positiva,
perquè sobretot fa il·lusió
els comentaris de dir, ostres,
em sento molt identificat amb les
situacions que descrius en el llibre,
ostres, aquest podríem ser nosaltres.
I ahir,
justament, fent un test d'antígens
amb una nena de 15 anys,
em diu, ostres, el meu avi m'ha passat
és el teu llibre
i m'ha agradat molt perquè són
vivències que jo també he tingut
i aquests comentaris t'omplen molt, no?
I de fet, de totes aquestes vivències
que el que hem de fer és llegir el llibre
per poder descobrir-les totes, però
què podríem destacar? Alguna història curiosa?
Alguna que vulguis destacar?
Sí, a mi hi ha una història, potser,
que me l'emportaré sempre a mi
i és un dia que
al principi i principi de la pandèmia
nosaltres farmacèutics, farmacèutiques
que treballem a la farmàcia Gaudí
estàvem al darrere del mostrador, no?
I estàvem, com tothom,
desconcertats, desprotegits
i va entrar una
brerenca, la Núria,
i ens va dir, eh, escolta,
què feu? No teniu cap
sistema de protecció?
I van dir, no, és que no tenim res.
I va dir, ostres, el meu marit
que té alguns
contactes amb la xina per temes de feina
té mascaretes,
té una petita quantitat de mascaretes
per a la família. Diu,
quants sou? Diu, són quatre.
Demà vindré i us l'emportaré una cada un perquè
no m'agrada que estigueu així.
Esteu venuts. I l'endemà va obrir
la porta a la farmàcia i ens va portar una mascareta cada un.
Que aquella mascareta
ens va semblar un tresor.
I la vam estirar fins on vam poder, no?
Això no es pot pagar
amb paraules, això és d'agraïment etern, no?
En aquests moments tan crítics.
Doncs la veritat és que si ara sentir-ho, doncs,
ens emocionem fins i tot perquè van ser moments
on realment una situació nova
que es va desbordar a tots.
Ara, mirant l'horitzó, hi ha algun altre projecte
a la vista després d'aquest
primer llibre?
Home, eh,
jo et diria, publicar un llibre, jo em pensava
que era, que no era tan complicat.
És complicat, és costós a nivell econòmic,
també són diners
i
jo he buscat un editorial
que ho tractés amb carinyo
i tal, però
a mi m'agradaria seguir escrivint perquè
és un hobby, m'agrada i m'hi sento a gust.
Però clar, m'hauré de pensar molt bé
al següent projecte perquè
és costós.
Hi ha molts companys i amics i diuen, home,
la pandèmia dona per fer una trilogia.
La veritat és que sí, no?
El que és també curiós és que
el llibre sortia el desembre i vam dir,
ostres, la pandèmia està de baixa,
està de cap a caiguda,
això ho traiem ja o això no interessa
de ningú i resulta que la revifada
aquesta l'ha posat encara
més d'actualitat, sí.
Doncs el més important per a totes aquelles persones
que ens estiguin escoltant, on poden trobar
diari d'un farmacèutic en temps de pandèmia?
Doncs sí, doncs ho poden trobar
a la llibreria La Figa Flor
i també a la llibreria
Papereria Brera.
Són els dos punts de venda que tenim
referenciats, sí.
Doncs ja sabeu on podeu trobar
aquest llibre diari d'un farmacèutic
d'en temps de pandèmia del Marcel Gili
editat per Edicions Paper
d'Estrassa.
Abans de finalitzar, si vol enviar
algun últim missatge.
Bé, jo diria que
d'optimisme, no?
M'escolto molt el que diuen els científics
al final. Per mi és la referència.
Jo quan poso la tele
o la ràdio, escolto a veure què diuen
els que... el doctor Clotet,
el doctor Oriol Mitjà, aquests són
els referents. I aquests
ara fa poc ens van donar,
ens van dir a veure aquesta variant
que a vegades està més afablida a nivell
d'ingressos hospitalaris.
Jo confio que això
anirà millor
i que al final es quedi entre nosaltres
com una grip estacional.
Tinc confiança. Per això és veritat
també que les vacunes s'han d'extendre
arreu del món i
no centrar-se només en Europa, perquè les variants
es busquen la vida per mutar
i per
infectar les persones.
I ho estan fent a Sudàfrica i ho seguirem
fent a parts del món on no hi hagi vacunació.
O sigui, missatge d'esperança
però també que ens posem les piles
perquè la vacuna s'extengui arreu del món.
Doncs amb aquest missatge des de Ràdio Abrira
volem agrair la seva presència
aquí als estudis de Ràdio Abrira
i també valorar aquesta professionalitat,
aquesta tasca d'incalculable valor
humà que heu estat realitzant durant tota
la pandèmia i que segueix com deien
avui dia. Marcel Gili, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui. Gràcies a tu per convidar-me.
I com sempre recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir descarregada
la nostra programació a la carta radioabrera.cat
i la nostra gratuita de Ràdio Abrira
per a dispositius mòbils.