Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
Aquest dissabte 12 de març ha celebrat la segona marxa nocturna
de la dona d'Abrera amb èxit d'assistència
i més de 300 dones de totes les edats inscrites.
L'activitat s'emmarca dins els actes programats durant tot aquest mes
per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones,
i avui a l'entrevista del dia.
Recuperem els parlaments, les valoracions i la lectura del manifest
que es va fer en el marc d'aquesta segona marxa nocturna
de la dona d'Abrera.
En primer lloc, sentim la Regidora d'Igualtat Feminisme
a l'Ajuntament d'Abrera Montsenabarro
i seguidament l'alcalde Jesús Narro.
Hem tingut la sort que al final hem pogut fer aquesta marxa,
el temps està donant un descans, una treua,
i podem fer la segona marxa que ha degut al tema del Covid,
portem un any sense poder fer-ho.
La veritat és que hem de sortir al carrer,
tenim una oportunitat nova de sortir al carrer,
de cridar i d'estar lluitant i continuar lluitant pels nostres drets.
Aquest mes és el mes de la dona i ja hem començat a fer activitats
i ara, avui, ens toca la segona marxa de la dona.
Amb un eslògan que es va treballar ja des de l'anterior vegada,
que el tenim aquí darrere, juntes, farem la nit.
Jo, de veritat, sé que moltes, tenia moltes coses,
el temps no acompanyava, donar-vos les gràcies,
ara li passaré la paraula al nostre alcalde, el senyor Jesús,
i després continuarem, anirem explicant com va l'acte,
però, sobretot, gràcies, i això no és un dia,
no és el dia vuit de març, és tot l'any,
és una lluita des de l'1 de gener fins al 31 de desembre
i totes, juntes, amb l'ajuda dels homes,
aconseguirem i continuarem lluitant pels drets de les dones.
Jo vull que quedi clar que la nit és nostra,
hem de sortir al carrer sense cap por,
sense por a anar soles per la nit,
no ja pels carrers, sinó en qualsevol moment del dia,
i, sobretot, estar tranquil·les i poder caminar,
per qualsevol lloc del món, per qualsevol carrer,
per qualsevol pàrquing, poder estar tranquil·les,
i no per ser dona tenir aquesta por
que ens puguin fer alguna cosa.
Des de l'Ajuntament, com hem dit abans,
treballem i estem tot l'any, però, de veritat,
vull agrair també a l'entitat que tenim nosaltres
al nostre municipi, que sabré de contravalenci de gènere,
que la tenim per aquí, que no la tenim a la presidenta,
perquè està una mica encara patxotxona,
i li donem una abraçada des d'aquí,
i, sobretot això, que la feina és diària,
la mostra la tenim amb elles, no és només el 8 de març,
el 25 de novembre, sinó és tot l'any.
Gràcies, de veritat, per la vostra feina,
gràcies a totes les tècniques, en especial a l'STER,
que és d'igualtat, a tot el servei d'acció social,
que indirectament o directament també està dins d'aquestes
regidoria d'igualtat.
Moltes gràcies a totes i a tots els organitzadors
per apuntar-vos i poder fer aquesta segona edició
i poder sortir al carrer, com deia la Montse,
per poder fer aquesta trobada,
respectant el dia del 8 de març,
no només és el dia 8 de març que hem de fer i assenyalar aquesta data,
ni el 25 de novembre, que tampoc hem d'assenyalar
aquesta data, sinó que són tota la resta de l'any
amb la qual heu d'agafar aquest protagonisme,
perquè la nit és vostra, però els carrers, les places,
les vivendes, les famílies també ho són,
i com a societat que sigui justa i que sigui capaç de poder avançar
ho hem de fer en plenitud d'igualtat.
En un moment tan complicat com el d'ara, que estem veient malauradament
una guerra totalment injusta, i qui més pateix en aquesta guerra
són les dones, són els nostres fills i filles
i la gent gran, la gent vulnerable.
Llavera diu sí a l'igualtat, i una societat plena,
Llavera vol ser una societat plena i igualitària,
ho ha de fer amb aquestes condicions i amb aquestes reivindicacions,
que no només avui li donem aquest altaveu,
però que l'hem d'interioritzar cada dia i amb els nostres fets
cada dia durant tot l'any i tota la nostra vida.
Vull passar el tema dels agraïments, perquè és possible
avui poder sortir al carrer, fer aquesta marxa
per al nostre municipi, i vull donar les gràcies
a l'organització, que és complexa, al Club d'Atletisme
i a tots els seus representants. Un aplaudiment, sisplau,
per ells, i per elles, també.
A l'Associació de Llavera contra la Violència de Gènere,
a l'entitat de Cosgolping, un aplaudiment
per a tots ells i elles, com no a Big Freeday,
perquè tot funcioni i tot estigui connectat.
També un gran aplaudiment per Big Freeday,
també per a les nostres sponsors,
el Centre Òptic Jimenez Liria, un fort aplaudiment
per la Dolors i el seu compromís, per al Néstor de Néstor
també per al seu compromís i per Ham,
i, evidentment, recórrer i conèixer el nostre municipi
de la forma més segura, només ho podem fer
amb el nostre centre excursionista, sempre al costat
i sempre caminant amb nosaltres, això és molt important.
Evidentment, fent extensió a Protecció Civil
i que puguin fer aquest event més segur
i que ho podem gaudir.
Té l'Ajuntament molt contents de poder fer aquesta segona edició,
malauradament amb el tema Covid hi va haver aquest parèntesi,
però ara ens retrobem i ens retrobem amb el carrer
més fortes que mai i cap endavant.
Moltíssimes gràcies i seguim.
Amb el lema Juntes farem Nostra la nit.
L'objectiu de la marxa era ocupar els carrers del municipi de nit
i la llibertat de les dones a l'hora de transitar i ocupar
els carrers i els espais públics, sobretot durant la nit,
tot afavorint el missatge empoderador de reclam de drets i llibertats
i de rebuig contundent de les violències que tant a l'espai públic
com a privat les dones pateixen.
Més de 300 dones de totes les edats es van inscriure en aquesta marxa
que han fet una valoració molt positiva.
Aquí estem per aprofitar el dia, per ensenyar-li a la meva filla
què s'ha d'implicar en totes aquestes coses de la dona
Sí, a mi m'agrada venir, a part de caminar, perquè m'ho passo bé
amb les meves amigues i perquè això de la dona
no em sembla bé que maltratin les dones.
Jo vull venir aquí a les noies perquè no es sentin
com un esglaó per a baix dels homes.
Porque es importante para la mujer, porque nos gusta caminar,
porque así nos juntamos, porque luego nos iremos de cena,
porque todas juntas podemos cambiar las cosas.
Si nos unimos, cambiamos las cosas.
Individualmente nunca vamos a conseguir nada, tenemos que juntarnos,
dar la mano y empujar.
Perquè és un dia que està bé i que ens podem reunir moltes dones
i penso que és una activitat que l'hauria de fer molta més gent
i només dones, per divertir-nos i trobar-nos les amigues.
Per passar una bona estona amb totes i crec que és una bona oportunitat
per fer-nos veure i que estem molt unides les dones.
Hem anat a caminar, lila.
Color de la dona. I a aquesta caminata què poden anar?
Noies.
L'any passat no vaig venir però fa dos anys sí
i la veritat és molt emocionant. M'agrada molt.
Volíem que tornés a aquestes coses, la veritat.
A mi això m'agrada, m'agrada col·laborar amb el poble,
sobretot amb la situació que estem vivint ara, són moltes coses.
Previ a la segona marxa nocturnal de la dona de Abrera
que va pactar diversos vídeos elaborats des del Servei d'Igualtat
i també es va fer la lectura del manifest institucional
a carrer de representants de les entitats col·laboradores
com ara el club atletisme d'Abrera, el centre excursionista d'Abrera,
l'associació Abrera contra la violència de gènere,
vive i baila i amb cor de gospel.
A continuació podem sentir la lectura d'aquest manifest institucional
del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Al llarg de la història tant a Catalunya com arreu del món
han estat guanyats mitjançant l'organització col·lectiva
i les mobilitzacions de les dones mateixes.
Malgrat que els avenços han aconseguit 3 segles de corrents
de pensaments feministes i 2 segles de lluita organitzada,
els drets de les dones encara no estan plenament garantits.
No són una realitat per a moltes dones i estan subjectes als retrocessos.
Per això, urgeix-se en el miratge de la igualtat
que fa que una part de la societat es pregunti
què més volen les dones o que s'instal·lin
a la falsa equidistància del ni masclisme ni feminisme.
El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme,
continuen ben vius a la nostra societat.
El gènere, juntament amb altres eixos d'opressió
és encara avui un element central
de les estructures i les relacions socials,
econòmiques i polítiques.
A través de les relacions de poder de gènere,
el patriarcat reprodueix quotidianament exteriorment
estereotips,
roles socials i geràrtics d'estatuts
que coarten la llibertat de les nenes,
les adolescents i les dones.
D'una banda, persisteixen greus desigualtats materials
com la feminització de la pobresa,
l'assignació a les dones del treball de cures no remunerat
i de menys tingut valor social,
la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral,
i condicions laborals més precàries per a les dones.
D'altra banda, el patriarcat ho impregna tot
a jerarquies, desigualtats i discriminacions
que són alhora la base de les violències masclistes
que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida,
de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat
i amb les dones, del sexisme i la misogínia
disfressats de tradicions o d'humor,
d'una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones
de les nenes i les adolescents i de la sobrerepresentació
dels homes en els llocs de lideratge,
de pressa de decisions i temes visibilitat
incluent-hi els mitjans de comunicació.
També es manifesta en la seguesa de gènere
que no té en compte les experiències,
les realitats, les necessitats i les expectatives
de la meitat de la població,
que ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques,
en el currículum educatius,
en el disseny dels productes tecnològics
i en les normes i pràctiques formal i informal
del funcionament de les institucions,
de les organitzacions polítiques,
econòmiques i socials, identitats.
Totes aquestes injustícies de gènere
interaccionen amb el classisme,
el racisme,
el capacitisme, l'edatisme
o la situació administrativa.
Produeixen formes específiques
i agrupatges de subordinació de les dones.
Per aquest motiu les vindicacions feministes
són molt clares, acabar d'una vegada
per totes amb les injustícies distributives
i de reconeixement i assegurar
la paritat i l'igual valor de la veu de les dones
en la participació en totes les esferes.
Davant les desigualtats, discriminacions
i violències estructurals que pateixen les dones
pels sols fets de les dones,
hi ha dos canvis imprescindibles i neurojornables.
En primer lloc, el paper actiu dels homes
per identificar rebuixats esterotips,
les actituds i els comportaments masclistes propis
que perpetuen la discriminació, el manxisteniment,
la cosificació o les violències envers les dones.
Al mateix temps, els imposen a ells mateixos
una determinada manera de ser i de fer com a homes.
Així mateix, els homes han d'assumir la responsabilitat
que es pertoca en la sostenibilitat de la vida
i en el treball domèstic i de cures.
El feminisme és per tothom.
En segon lloc, la resposta institucional ha de ser a l'altura.
El moviment feminista al carrer ha fet possible
en les darreres dècades que el feminisme
i la seva agenda política transformadora
hagin irromput en força a les institucions.
De les vocalies de dones en el moviment veïnal
a les regidories de polítiques de dones d'igualtat
i més recentment de feminisme,
hi ha les àrees i programes d'igualtat de les diputacions
i els consells comarcals de l'Institut Català de les Dones
Estructures totes elles per deixar enrere la lògica sectorial
amb què s'han identificat les polítiques d'igualtat
i que requereixen el reconeixement i els recursos humans
i materials necessaris per dur-les a terme.
Estructures per elaborar polítiques feministes transversals,
interseccionals i globals que impulsin tots els nivells
i àmbits d'actuació dels poders públics,
incluent-hi els pressupostos públics.
Polítiques públiques per impulsar una veritable
lògica, usant la vida al centre,
s'adreça a les necessitats pràctiques més immediates
de cures o d'usos del temps, entre d'altres,
i que, simultàniament, impulsin canvis estructurals
per enderrocar el patriarcat, com per exemple
la redistribució del treball remunerat i no remunerat
o la plena garantia del dret al propi cos.
Polítiques públiques que siguin un dic de contenció
davant la presència creixent del feixisme
i la transversalitat, moviments antidrets i antigènere,
tant a Catalunya com a escala global.
El feminisme és llibertat.
La transformació feminista ha de suposar també
una nova forma de fer política, més democràtica
i participativa, en què les polítiques públiques
siguin el resultat d'una interlocució real
amb entitats i col·lectius, especialment
d'aquells que defensen la justícia social
amb l'objectiu de dissenyar conjuntament
un nou contracte social que permeti viure
vides lliures i dignes a tothom.
Una forma de fer política també en què les institucions
dels diferents àmbits territorials
col·laborin i cooperin per fer efectius
els drets ja assolits i per impulsar
nous drets feministes.
La transformació feminista ja ha començat
perquè els feminismes són el moviment sociopolític
més potent i transversal que hi ha actualment
a escala global.
El ple garantiment dels drets humans de les dones
no pot esperar més.
No és just demanar a les dones que esperin més temps.
No és una utopia ni pot ser una promesa
per a les generacions futures.
El reclam històric de justícia, equitat i llibertat
i finalitzem l'entrevista del dia d'avui
recuperant l'actuació que va oferir l'entitat
Abrerenca amb cor de gos pel.
Recordem que, com sempre, a aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir descarregada la nostra programació
a la carta radioabrira.cat i a l'aplicació gratuïta
de Radio Abrira per a dispositius mòbils.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A Radio Abrera parlem d'igualtat.
Cada darrer diumenge del mes, a partir de les 12 del migdia,
a Radio Abrera podreu sentir l'Espai Igualtat,
el programa de col·laboració amb el Servei d'Igualtat
de l'Ajuntament d'Abrera en què parlarem de dones,
feminismes, equitat i del col·lectiu LGTBI.
I també el podreu recuperar en qualsevol moment
a la nostra programació a la carta i al web abrera.cat.
A Radio Abrera parlem d'igualtat.
Gràcies.