A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, som els alumnes de 5B, de l'escola Ernest Joc,
i venim a llegir dos contes que parlen de l'amistat.
Un es diu la col de brosseres i la poció màgica,
i l'altre, la patata i la ceba, es fan bones amigues.
Esperem que us agradin i us facin reflexionar.
La finestra de la salut.
La col de brosseres i la poció màgica.
L'endemà, la col de brosseres està amb els seus amics.
El senyor col és meravellós, explica la col de brosseres.
Un dia seré gran, forta i valenta com ell.
La ceba i el tomàquet esclaten a riure.
Has dit això? Pregunta el pèsol.
Brussel·les vol ser com el senyor col.
Va, deixeu-me tranquil·la, respon brosseres enfadada.
Aleshores, la col de brosseres recorda la poció màgica.
El bolet va dir que aprenent-la, un se sentia com volia.
Potser quan l'aprengui em sentiré gran, forta i valenta com el senyor col,
es diu brosseres.
Jo puc ser com el senyor col, si vull, assegura brosseres als altres.
Ja ho veureu.
Va, va, ho exclama el rava.
Va, va, ho criden els altres.
Llavors, brosseres se'n va anar amb el cor engutgit.
Espera el bolet a fora de la tanca.
Espera molta estona.
Just quan creu que el bolet ja no apareixerà, el bolet es presenta.
Bolet, exclama Brussel·les.
Tu m'ajudaràs.
Com?
Pregunta el bolet.
Tothom diu que no puc ser gran, forta i valenta com el senyor col, afirma Brussel·les.
Dóna'm una mica de la teva poció màgica i ja veuran.
El bolet somriu i fica la mà al seu serró.
M'has de pagar, diu el bolet.
Dóna'm el teu barret.
Però tu no m'havies dit que calia pagar, diu la col de Brussel·les.
Cal pagar sempre, afirma el bolet, ton somrient.
Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta.
Desitja ser com el senyor col, però també li agrada molt el seu barret nou.
Finalment, a disgust, Brussel·les li dona el seu barret.
El bolet se'l posa al cap.
Té, diu el bolet, dona la poció màgica a Brussel·les.
Estàs segur que funciona?
Pregunta Brussel·les.
El bolet somriu i desapareix amb el barret.
Brussel·les es queda molta estona demanant-se si s'ha de prendre la poció.
Què dirà el senyor col si ho sabés?
Pensa Brussel·les.
Però és massa tard.
Brussel·les ha donat el seu barret al bolet.
Brussel·les dubta un cop més i després pres la poció d'un sol cop,
tancant els ulls per no veure-ho.
Una mica més tard, Brussel·les es troba amb els seus amics.
Ei, mireu, és la petita Brussel·les qui ve?
Pregunta la pastanaga.
T'equivoques, jove, respon Brussel·les.
Sóc el senyor col.
Però si tu ets el Brussel·les, la nostra amiga, diu la pastanaga.
Fes-te arreglar les ulleres, jove.
Diu Brussel·les, molt seriosa.
Jo sóc el senyor col.
Si tu ets el senyor col, jo sóc el cogombra.
Diu el tomàquet, posant-se en guàrdia com un boxeador.
Tots els altres riuen amb ell.
La col de Brussel·les se'n va.
Una mica més tard, la col de Brussel·les es troba amb el cogombra, que maltracta la patata.
Aturat, ordena Brussel·les, fent una veu profunda.
Et prohibeixo que li facis mal a la patata.
El cogombra no pot creure el que sent.
Què dius, mitja col?
Si vols barallar-te, fes-ho amb algú de la teva mida.
Respond la col de Brussel·les.
El cogombra es peta de riure.
La patata sap que això no pot acabar bé.
I es fica en un forat tot cridant.
Salva't, salva't, Brussel·les!
Brussel·les rep a les sobres una violenta puntada de peu que l'envia pels aires.
Cau estrepitosament.
Quan la col de Brussel·les obre els ulls, veu la patata inclinada sobre ella.
Com ets, pregunta la patata.
Crec que estic bé, respon la col de Brussel·les.
Has estat molt valenta, diu la patata.
Havia après la pulsió màgica i em sentia gran i forta com el senyor col,
comenta Brussel·les.
Has estat valenta, comenta la patata.
Però no has estat ni gran ni forta com el senyor col.
No havies canviat gens.
Aleshores, el bolet m'ha mentit, respon Brussel·les.
La pulsió màgica no funciona i jo he perdut el meu barret.
No et cal ser gran i forta com el senyor col, diu la patata.
Jo et trobo molt bé, tal com ets.
Ets la meva amiga, patata, diu Brussel·les, tot somrient.
Tu també, exclama la patata.
La patata i la ceba és amb bones amigues.
La patata, la ceba i el tomàquet juguen a la xerranca.
Patata, has tornat a posar la teva pedra en el quadrat equivocat, diu el tomàquet impacient.
No es pot trepitjar la línia quan es juga a la xerranca.
Però no ho he fet expressament, contesta la patata.
Pobre patata, avui tot li surt pitjor que mai.
Patata, ets massa barroera, diu el tomàquet.
Vine, ceba, anem a jugar a casa meva.
El tomàquet i la ceba se'n van i la patata es queda sola.
Tot em surt malament, es diu la patata.
El senyor Coliflor m'ha castigat, tot i que jo no havia fet res de dolent.
No sé jugar a la xerranca i ningú no vol jugar amb mi.
Per què? Per què?
La patata està molt trista i es posa a pensar en la poció màgica.
El bolet ha dit que prenent-la s'oblidava en tots els problemes i que un es troba millor.
Segurament a la col de Brussel·les encara li queda una mica.
Potser hauria de provar-la, es diu.
Llavors la patata se'n recorda que la poció màgica no li dona resultat.
A la col de Brussel·les no s'havia tornat com el senyor Col i li havia creat altres problemes.
No, decideix la patata no prendre la poció màgica.
La col de Brussel·les ha dit que no funcionava.
L'endemà la patata promet al tomàquet que li donarà els seus còmics favorits, si juga amb ella.
El tomàquet oblida de cop i volta que no vol ser amic seu i que no sap jugar a la xerranca.
La seva arriba.
Hola amics, què feu?
Oh, res, marxàvem, respon el tomàquet, que no vol compartir els còmics amb ningú.
Ja ens veurem un altre dia.
Adéu, seva.
Aquesta vegada és la seva qui es queda sola i la patata qui se'n va a caltomàquet.
Perquè no volen jugar amb mi.
Jo no els he fet res, pensat tristament la seva.
Més tard, quan torna a caltomàquet, la patata beu a la seva, que encara està asseguda al mateix lloc.
Què hi fas aquí?
Pregunta la patata.
No és cosa teva, respon la seva.
Com vulguis, diu la patata marxant.
No, no, no te'n vagis, diu la seva.
Et diré per què sóc aquí encara.
Per què?
Pregunta la patata.
Perquè estic enfadada.
M'heu deixat tota sola.
Oh, diu la patata.
Però ahir vaig ser jo que es va quedar sola.
Jo també el vaig enfadar.
No m'agrada que em deixin sola, diu la seva.
A mi tampoc, respon la patata.
Hauríem de ser amigues de debò i no deixar-nos mai soles l'un a l'altre.
I estic totalment d'acord, diu la seva.
I això és el que vam fer.
La finestra de la salut.
Després d'haver llegit els contes a classe, n'hem parlat i n'hem tret les següents conclusions.
Tots som diferents.
I ens hem de respectar tal com som.
En alguna cosa tots som especials.
Els amics de debò no es deixen mai sols.
L'amistat no es pot comprar.
Per poder conviure amb les altres persones,
primer ens hem d'acceptar a nosaltres mateixos.
A Ràdio Obrera.
La finestra de la salut.
A Ràdio Obrera.
La finestra de la salut.