A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre Patrimoni i Història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui us oferim una nova edició de l'espai de col·laboració
amb el Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica
de l'Ajuntament d'Abrera a Abrera sí que hi ha res
que emetem a Ràdio Abrera cada segon dimecres de mes a les dues del migdia.
Per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera
i per això ens acompanya com sempre el tècnic Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs avui parlarem del barri de Santa Maria de Vilalba, el Suro.
Què podem explicar? Quines són les principals dades que hem de conèixer?
Doncs bé, per acabar aquest any 2019 parlarem d'aquest barri,
com bé deia, Santa Maria de Vilalba, conegut com el Suro,
ubicat al nostre municipi, aproximadament a 164 metres sobre el nivell del mar
i començat a construir a inicis del segle XIX.
Entrem en la descripció d'aquest element.
Doncs bé, actualment és un dels barris del nostre municipi d'Abrera,
però el seu origen és, de fet, en realitat, podríem dir una parròquia,
una petita parròquia autònoma de Sant Pere d'Abrera.
Així, Santa Maria de Vilalba no formava part de la parròquia de Sant Pere?
Doncs no. L'església de Santa Maria de Vilalba,
que encara avui podem visitar al barri del Suro, era una parròquia independent.
El que és coneguda com la parròquia de la Puríssima Concepció de Maria
es va erigir el 29 de desembre de 1867
per donar servei als veïns i veïnes de Santa Maria de Vilalba,
que és aquest nucli de població conegut, com dèiem, com el Suro.
Tant les capelles de la Casa Flavià i de la Casa de Vilalba,
que eren propietat dels marquesos de Castellvell,
com les parròquies d'Abrera, d'Olesa, de Montserrat i de Martorell,
estaven lluny d'aquest nucli de població
i, per tant, era necessari donar una cobertura eclesiàstica,
podríem dir, en aquest punt.
L'origen del nucli del Suro resideix al número 3 de la plaça de l'Església,
amb la voluntat, precisament, de la marquesa de Castellvell
de construir a casa seva una capella separada de l'autònoma,
diguem, de la de Sant Pere d'Abrera, de la parròquia.
Davant d'aquesta necessitat, el 9 de gener de 1868,
Andrés Moragas va cedir un terreny per construir aquesta església
i també la rectoria.
I en quin moment es van començar les obres d'aquest edifici?
Mira, la primera pedra de la parròquia de Santa Maria de Vilalba,
de Llobregat, que es deia en aquell moment,
Santa Maria de Vilalba de Llobregat, és el nom amb el qual se va fundar,
es va col·locar el 25 de juliol de 1881.
I va ser beneïda just un any després, el 25 de juliol de 1882.
Veiem que és una construcció bastant ràpida.
Si us sembla bé, podem escoltar què hi diu el document commemoratiu d'aquell dia.
És un document que es conserva a l'arxiu del bisbat de Sant Feliu de Llobregat,
que és l'horisbat del qual depèn actualment a Brera.
La música que ens l'acompanya és el concert per piano i orquestra número 2 de Johannes Brahms.
Hem triat aquesta composició perquè es va estrenar justament l'any 1881,
que és el mateix any que es va col·locar la primera pedra de l'església.
Doncs, sentim-lo.
En el nombre de Dios Todopoderoso,
invocada la gracia y bendición de su omnipotencia,
y en honra de su divino Hijo, nuestro Señor Jesucristo,
y de su Santísima Madre, Nuestra Señora la Virgen Inmaculada,
se coloca hoy, 25 de julio de 1881,
fiesta de Santiago el Mayor, apóstol patrón de España y San Cucufate Mártir,
Siendo Sumo Pontífice León XIII Obispo de la Diócesis,
el Excelentísimo e Ilustrísimo Señor Don José María de Urquinaona y Vidot,
representado en este acto por el arcipreste Don Heriberto Fon y Corsé,
cura párroco de Terrassa,
cura párroco de esta feligresía Don Jaime Escoda y Peris,
En el reinado de Don Alfonso XII, por la gracia de Dios,
se coloca la primera piedra de esta iglesia parroquial.
Sea todo para mayor honra y gloria de Dios. Amén.
Cal mencionar que la rectoria, junta al temple parroquial,
va ser construïda abans pels feligresos
i es va utilitzar com a temple provisional fins a l'acabament de les obres d'aquesta església.
I com a parroquia que era, tenia cementiri propi?
Doncs sí, efectivament.
El cementiri es troba actualment a la carretera d'Ullastrell
i també el van construir els feligresos
i va ser beneït el 21 de febrer de 1869.
Com sempre, acabem repassant alguna curiositat sobre aquest element,
concretament sobre el barri de Santa Maria de Vilalba.
Què podem explicar en aquesta ocasió?
Avui destacarem la vida d'una persona
que va viure en aquest barri,
que va deixar molta empremta al suro.
Es tracta d'una mestra,
de la mestra Josefina Ibáñez,
veïna d'aquest barri.
Quan la senyora Aurelia Josefina Ibáñez del Río
va arribar a Santa Maria de Vilalba, al suro,
l'any 1947,
aquest lloc tenia 180 habitants
i encara no hi havia arribat ni el telèfon.
Ho va fer uns anys més tard, cap al 1955.
Ell era provinent de la població del Balate de l'Arzobispo,
situat a la província de Teruel,
on va néixer l'any 1909.
La seva arribada aquí a Santa Maria de Vilalba
va marcar un abans i un després,
ja que es va convertir ràpidament
en un personatge estimat i respectat
per tota la comunitat.
Els alumnes d'aquesta pionera escola mixta del suro
la recorden quan arribava a la classe
i començava dient Ave Maria Puríssima
i quan marxava acabava dient
Que usted lo pase bien
i els alumnes ho havien de repetir.
Es diu d'ella que era una dona discreta,
que es feia respectar, com dèiem,
i que tenia un gran amor
per la seva professió de mestra
i també una gran afició pels animals.
L'escola de Santa Maria de Vilalba
era una escola on venia gent de diverses masies,
com Can Socarrats, Can Moragues, Can Torres,
a banda de la gent que evidentment vivia
en el nucli de població del suro.
La senyoreta Josefina Ibáñez delegava les feines de l'escola
en els seus alumnes també i els feia implicar, per tant,
en aquest dia a dia de l'escola,
portar la llenya, l'aigua, el botar, etc.
Els alumnes encara recorden que el seu Bademekum,
o el seu llibre de capçalera, de Josefina Ibáñez,
era l'anomenada Gran Enciclòpeda Nacional,
que és d'on treia tot el material per dur a terme les seves classes.
Els alumnes recorden encara que eren molt amenes i molt didàctiques.
val a dir que també ens expliquen que quan tocava
també sabia castigar, no només era tot flors i violes.
Començava la classe amb un dictat, amb un dictado,
després feien les cuentes i feia corregir els deures
i llavors preguntava la lliçó i feia la part de cal·ligrafia també
i per les noies feien labors.
Pel seu sant, que era el dia de Sant Josep,
convidava per anar a l'escola els alumnes
i val a dir que aquesta mestra va estar exercint la seva professió
fins a l'any 1975.
Actualment, cal destacar que hi ha una escola al nostre municipi,
Abrera, ubicada al carrer Esparreguera,
darrere del parc de l'estació, que porta el seu nom.
El nom de Josefina Ibáñez en record d'aquesta mestra
que tan bon record va deixar els seus alumnes abrerencs i abrerenques.
Val a dir que és l'única escola del municipi que porta nom de dona.
Per tant, doncs, des d'aquí fem aquesta menció
per recordar aquestes dones que tant han contribuït
a millorar la vida dels abrerencs i abrerenques
al llarg de la història del municipi.
Doncs acabem, com sempre,
emplaçant els nostres urgents.
Ja l'any vinent, amb els nous capítols de l'Abrera Sí que hi ha res,
recordem que tornarà cada segon dimecres de mes a les dues,
a Ràdio Abrera. La propera secció serà el 8 de gener.
De què ens parlaràs, Gerard?
Doncs aquell dia ja haurem deixat el tortell de Reis,
ja l'haurem paït, podrem dir.
Ja el 2020 a mi em sona com molt futurista,
no sé per què, és una xifra que em sona com molt lluny,
però és aquí a la cantonada.
I seguirem parlant del passat d'Abrera,
del present d'aquest patrimoni,
i en el cas del 8 de gener concret,
doncs el que farem serà dedicar-nos a parlar de la sínia,
d'una sínia que hi ha a Cal Bernet,
que és justament el nucli antic de la nostra vila,
al costat mateix de la plaça de la Creu.
Doncs Gerard Videgain,
tècnic de Patrimoni, Cultural i Memòria Històrica,
a l'Ajuntament d'Abrera,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui.
Moltes gràcies a vosaltres i bones festes i bon any nou.
I recordeu, com sempre, que aquest espai
ja el podeu tornar a sentir d'escarregar
la nostra programació a la carta,
a radioabrera.cat,
i a l'aplicació gratuïta de Radio Abrera
per a dispositius mòbils,
i també al web municipal abrera.cat,
a la secció de Patrimoni,
on hi trobareu tots els programes dedicats
als diferents elements patrimonials.
A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera
sobre Patrimoni i Història d'Abrera,
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural
i Patrimoni de l'Ajuntament.
Serveis informatius de Ràdio Abrera.
a la secció desgracició
a la secció dollarà.
Gràcies.