Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
La tardor és època d'acollir bolets després de les primeres pluges
i acompanyada de la baixada de les temperatures del final de l'estiu.
Avui parlarem d'aquesta recollida de bolets i d'alguns consells
per fer-ho amb responsabilitat i amb seguretat,
i per això ens acompanya els estudis de ràdio Abrera,
l'Abrerenc, Josep Salas i Pascual, al Bon Volataire.
Bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Bé, doncs vostè podem dir que és un expert en el món dels bolets en general
i dels bolets d'Abrera en particular.
És una afició que la porto a sobre des de molt jovenet,
des de les muntanyes de Martorell, Alí de Corbera
i d'aquí envoltat ja per quasi tota la península ibèrica.
Abrera és un apartat que no tenim massa bosc,
però l'hem de cuidar perquè al bolet que hi ha a Abrera
hi ha una quantitat d'espècies inclús inèdites,
que hi ha llocs que no hi són i aquí les tenim poquetes, però hi són.
No farem grans collites a Abrera, no farem grans quantitats,
però gaudirem de la quantitat d'espècies que podem trobar-hi.
Podem esmentar algunes d'aquestes espècies que podem trobar a Abrera?
Jo començaria per la part que ens pot perjudicar,
començaria pel bolet que ens pot matar.
Abrera en principi té la manita faloide que és la que ens pot matar.
És un bolet que és maco, conic, té bon olor, té bon sabor, però et matarà.
Els cortinaris colorellanos, els rovellos,
són cortinaris que també són bolets que tenen una presència més o menys agradable,
però també et poden matar.
Hi ha labiotes que et poden també portar a l'altre barri.
De tòxics, que ja no són els tan mortals,
tenim això que en diem els xampinyons, que aquí a Catalunya en diem els rovellols,
són agaricos i el xantoderma, que se'n fan molts aquí a Abrera d'aquest,
que és un bolet que no et matarà però t'ho pots fer passar malament.
Els inocibles, n'hi ha diversos que et poden fer mal.
Aquí, que és un país d'Olivera,
l'Inflotus olearius, que és la gírgula d'Olivera, és el ginògena.
A part d'això, també et pot fer molt malestar amb el que és la part gastrointestinal
i tenim rússules que no et mataran,
però també et poden fer malestar amb la digestió.
Això és el que tenim amb els bolets dolents d'aquí a Abrera,
els bolets que no tenim que tocar perquè ens farien mal.
I els bons?
I els bons tenim, no només a l'atrador,
perquè si tenim a la primavera tenim l'amúrgula,
que és un bolet que també es fa aquí a Abrera, en les parts més humides.
Tenim el pollancró, que es fa a la Ribera del Riu, un bolet excel·lent,
en el qual aquí no se li dona gaire cas,
però el que és a fora de Catalunya, el que és que n'hi diuen,
la seta de xopo, en castellà, i aquí n'hi diem pollancró.
És la grossiva jherita.
Aquest bolet sempre es fa en grans famílies
i aquest bolet és un dels més bons que hi ha per fer bons guisats.
Si anem a mirar ja cap a l'atrador,
el primer que surt és la rússula Eilisis,
que és un bolet molt fin, molt de qualitat.
Aquí a Abrera no és gaire conegut, ni diuen coabra,
en altres llocs ni diuen llora,
però la rússula aquesta és una rússula blanquinosa
en la qual val la pena acollir-la.
Hi ha mataparells també del setembre,
també el que és entrar a l'atrador.
Un és el bolet dos impolitos, molt bonic,
que és un bolet que també serveix per tota classe de cuina,
o el Fragan's, que també el tenim aquí a Abrera,
però no al Pi, a l'Alzina.
Vull dir que la gent va als pins.
El rovelloneire va als pins,
pel boletaire va a moltes classes d'arbolada,
perquè hi ha bolets de molta mena i molt bons.
I a l'octubre aquí nosaltres ens comença el rovelló,
aquí a Abrera.
No n'hi ha massa a Abrera de rovelló,
i a més el rovelló d'Abrera no és de gran qualitat,
no és com el que podem trobar al buruc,
que té quatre individus de la mateixa família
de diferent qualitat.
Aquí només tenim el de terribús,
que no és el de los sabros,
que són altres com ara els sanguinisos
o els lectoris deliciosos.
Tenim la llanega negra, que és la que més abunda,
i l'entrem al novembre.
La llanega negra és per deleitar-se amb grans guisats,
el que es fa fer un conill amb suc,
tota la vedella amb suc, és del millor que hi ha.
El fredolic, el tricoloma terrium,
aquí hi ha un apartat,
el tricoloma terrium, que aquí s'encull molt,
perquè n'hi ha molt a Abrera, és el que hi ha més,
al tanto perquè des del 2007 està declarat com a tòxic.
I hem trobat la mateixa toxina, si no la mateixa,
que és igual que quan va morir gent a França
sobre el que en deien les setes dels cavalleros,
l'altre tricoloma que aquí en diem el groguet,
al tanto amb el fredolic.
No és que tinguis que fer mal de cop,
però si n'abuses et pot causar una anèmia
que després els mitges tindran feina a entrar-te-la de sobre.
Tenim la Pampa, que és el clitocibe geopatra.
Aquest bolet també es fa molt als plats humides d'aquí de Sant Armengol.
La Cama de Pardiu, un bolet que no és gaire apreciat,
però val la pena també collir-lo.
El Coprinus comatus, que és el bolet de tinta.
A la Paga Llums, que és el paraigua aquell gros,
que és la microlapiotaprociera.
Aquesta, la microlapiotaprociera, s'enfana aquí.
La gent tampoc n'hi fa gaire cas,
perquè és un bolet que té un aspecte massa luminós,
però es pot fer bona cuina amb ells.
I això que deien els xampinyons,
també s'ha d'anar molt al tanto amb el xampinyó,
perquè el xampinyó, que és del rovellol, n'hi ha.
Si la família en té 15 o 20,
compteu que n'hi ha 4 o 5 entremig
que són dolents per al consum humà.
La gent ho agafa tot i s'ha de tenir en compte.
Quina manera es pot saber quins són els bons i quins són els dolents?
Els bons no tenen un mal olor
i si passes la llema del dit per sobre del bolet,
es torna a groc de seguida el dolent.
Hi ha un de bo que també es torna a groc,
però ho arreglarem amb l'olfacte.
Posant-ho al nas, l'olor de tinta xinesa o fenol,
aquell és el dolent, aquell s'ha de retreçar.
La gírgola d'Olivera és la dolenta.
Després hi ha l'Alperotus estreatus,
que és la gírgola que compraríem al mercat,
que aquí se'n fan també de silvestres.
La llengua de bou, que és aquella que té per sota
com un rus de tovallola,
aquell bolet també se'n fa molt aquí a breda.
I el pebràs, la rusa d'hèlic,
n'hi ha cinc de pebrassos, bueno, un de pebràs,
però hi ha cinc individus que s'assemblen molt.
Tres són lectorius i dos són rúsula.
El pebràs és la rusa rúsula d'hèlica,
els altres no ho són, però molta gent
els agafa tots com a pebràs i els porta a la cuina com a pebràs.
Tots cinc es poden menjar.
Els que un són picants o són amargans,
i l'únic que és bo per fer de veritat,
per portar a la cuina, és la rusa d'hèlica,
que és la que no té llet.
Déu-n'hi-do, realment, les espècies i les varietats de bolets
que podem trobar a Brera.
A banda d'aquesta importància d'identificar aquests bolets
bons, els bolets dolents, és molt important també
seguir una recomanació, si tenim molt de cura,
quan anem al bosc, acollir aquests bolets.
Tenim que ser conscients que si nosaltres
tractem bé el bosc i no raspem el terra,
perquè el terra, el micelli, està molt
prop de la superfície,
i si rasquem, el que fem és trencar el micelli.
El micelli és una tarranyina, més o menys
gran, en el qual són uns tubs minúsculs
que porten els seus productes perquè després
les espores que deixen anar els propis bolets
engendrin i l'any que ve tinguem més bolets.
Però si nosaltres anem i fem molt bé
el bosc, arrenquem els matolls i no tenim
cura en què hem de passar com aquell
que no hi hem passat mai i acollir el que s'ha de
acollir perquè els bolets són per acollir-los,
no per deixar-los, els bolets comestibles,
millor és tractar-ho bé. O gent que va
i el bolet que no els interessa, el pateixen,
el maltracten, no s'ha de fer perquè
els que es dediquem a fer fotografia
amicològica, a vegades s'han trencat un bolet
que la millor no el veuràs en 50 anys i s'ha de
Vostè a més té una pàgina web,
el bon boletaire, què podem trobar allà?
El bon boletaire és perquè la gent que
troba bolets pugui preguntar quin bolet
és aquest, pugui preguntar si aquell bolet
és comestible, s'ha de tenir molta cura
en afirmar si un bolet és comestible o no,
o dir si un bolet és aquell o no és aquell,
perquè hi ha molta gent que quan es pregunta això
automàticament diuen és tal cosa
i llavors molts els tens que rectificar
perquè no és tal cosa, és un altre.
I això no es pot jugar, el món del bolet
és molt generós però també és molt perillós
i s'ha d'anar molt en compte.
Doncs Josep Salas i Pascual, el bon boletaire
de Brera, li agraïm moltíssim que estigui avui
aquí a Radio Brera donant-nos aquests consells
de fer els bolets de forma segura i com deien
amb molta responsabilitat aquí a Brera.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.
Val a dir que a les seccions de notícies i actualitat
dels webs www.brera.cat i www.radiobrera.cat també
podeu consultar tots els consells que ens donen des del
Servei de Salut Pública i Benestar de l'Ajuntament de Brera
per acollir aquests bolets de forma segura.
Gràcies per la programació de la carta a radiobrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Radio Brera per a dispositius mòbils.