Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
Tal com els venim informant,
recentment s'ha signat el conveni
que ha de fer possible que es pugui refer la restauració forestal
als trens afectats pels incendis dels anys 1994 i 2005
que, entre d'altres municipis, van afectar el tema municipal d'Abrirà.
Per parlar-ne, avui ens acompanya a l'entrevista del dia
el regidor de Medi Ambient, el consistori a Brerenc, Xavier Serret.
Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
En primer lloc, en què consisteix aquest projecte de restauració forestal
dels trens afectats pels incendis dels anys 94 i 2005?
Bé, doncs, aquest projecte que està encapçalat per la Diputació de Barcelona,
que ja té una àmplia experiència amb actuacions en aquest sentit
a gran part del territori de la província de Barcelona,
consisteix en això, en una regeneració d'aquests boscos
que van quedar afectats per aquests dos importants incendis,
l'any 94 i l'any 2005.
I perquè us fa una idea una miqueta gràfica,
doncs, us faré quatre pincellades.
Aquests incendis van afectar sobretot massa forestal, bàsicament.
Aquesta massa forestal, com ja fa un munt d'anys que ha passat el temps,
s'ha regenerat espontàniament,
però s'ha regenerat d'una forma descontrolada.
Perquè ens fem una idea,
si en un metre quadrat, més o menys,
ha d'haver-hi, o els tècnics, agrònoms,
indiquen que ha d'haver-hi, doncs, tres exemplars d'arbre,
de pi, d'alzina, de roura,
doncs, aquesta regeneració espontània fa que creixi de qualsevol manera
i que en aquest metre quadrat, doncs, es trobin més de deu exemplars.
Què produeix això?
Doncs, que es creïn unes capsades molt extenses en fullam,
un sotabost també molt, molt extens,
que sigui més fàcil que es puguin produir nous incendis forestals
i, a més a més, doncs,
sumat a l'abandor progressiu que hi ha hagut els últims anys
per temes econòmics de l'explotació dels boscos,
doncs, que aquests propietaris forestals,
recordem que els territoris,
les àrees buscoses normalment
són privades,
doncs, que els propietaris forestals no els hi surti a compte
invertir en la neteja
d'aquells boscos, perquè no treuen
un rèdit econòmic.
Aquest projecte, llavors, què fa?
Estudia les zones afectades,
fa sobretot esclaritzades
d'aquesta zona de bosc,
deixen els exemplars que han de tenir
i això permet, doncs, que aquest
arbre creixi amb més força,
no hi hagi tanta possibilitat d'incendis
o que caiguin arbres en cas de ventades
i, a més a més, doncs,
aquests arbres creixen més sants
i, sobretot, també d'una forma més productiva,
és a dir, un pi pinyoner,
que ara gairebé produeix molt poquet
en qüestió de pinyó,
doncs, ara, doncs,
hi ha la possibilitat que el propietari
pugui treure aquest rèdit.
També amb la fusta,
ara que s'estan posant més de moda
la biomassa,
doncs, se li obre un nou ventall
per tal que en un futur
aquests boscos estiguin més ben cuidats
i evitem futurs problemes.
Com deien, recentment,
les parts implicades han signat un conveni.
Exactament quins són els signants
d'aquest conveni
i què és el que permetrà?
Bé, aquest conveni,
els signants són sis actors.
D'entrada, la Diputació de Barcelona,
que és la que lidera el projecte.
Després,
i molt important,
l'Associació de Proviataris Agroforestals,
que s'ha hagut de crear aquests últims mesos
per tal de poder tirar endavant.
I després, els quatre ajuntaments
afectats pels incendis,
Abrera, Ullestrer, Castell, Bisbal i Rubí,
que donen ple suport
a les accions que s'han de realitzar.
Què permetrà aquest conveni?
Bé, doncs, el conveni és el marc legal,
diguem-ne,
per tal de poder tirar endavant
una planificació col·lectiva.
Aquesta planificació col·lectiva
amb les actuacions,
doncs, permetrà, entre altres bandes,
es planificar a una escala territorial,
amb un pla conjunt,
un pla marc,
sobretot i, òbviament,
abaratirà a tothom moltíssim
els costos de gestió
que representarà treballar sobre aquests boscos,
millorarà els preus d'execució dels treballs
amb les empreses que s'hagin de contractar,
és a dir, ja serà,
no serà un propietari que contractarà pel seu terreny,
sinó que serà en nom de l'Associació
de Propietaris Agroforestals,
millorarà, com comentàvem abans,
els preus de venda dels productes que generin,
forestals, la fusta, les pinyes,
facilitarà moltíssim la reacció
davant de noves situacions problemàtiques
de possibles incendis forestals,
és un risc elevat
i que hem de ser conscients,
i, a més a més,
com tothom pot suposar,
donarà una més gran competència
a l'hora de negociar
amb l'administració i amb la indústria forestal.
I en el cas d'Abrera,
exactament, doncs,
quins són els terrenys afectats?
Bé, Abrera va ser un territori
no el més afectat,
en total en aquests dos incendis
es van cremar aproximadament
unes 1.900 hectàrees
i Abrera li va tocar rebre
a les seves zones suposcoses
amb un 14%, més o menys.
És a dir,
estem parlant aproximadament
d'unes 262 hectàrees,
que no està malament,
que no està malament.
Òbviament,
altres municipis d'aquella zona,
com per exemple Castellbisbal,
va quedar molt més afectada,
però bé,
aquí ho tractem
com a una unitat
i estem força contents
perquè regenerem
una quantitat
de territori obrerenc.
I exactament,
doncs,
quines són les actuacions
que hi ha previstes
per dur a terme
aquesta restauració forestal?
Bé,
les actuacions,
una miqueta he apuntat alguna,
que és les esclarissades,
els boscos,
per tal de preveure
els nous incendis
i de millorar
una explotació forestal.
Hi ha d'altres
que venen de retruc,
per exemple,
que no ho hem comentat
i també és força important,
el fet que,
com en aquestes actuacions,
aquestes esclarissades d'arbres
es deixaran els troncs
allí mateix a in situ,
troncs petits,
tallats de mig metre,
més o menys,
això permetrà també
amb el pas dels anys
que el sol s'enriqueixi
amb aquesta fusta
que s'anirà podrint
i que anirà formant part
del terreny.
I a més a més,
també permetrà,
us haurà una ajuda
a la fauna autòctona
per tal de que
els rèptils
i petits mamífers
puguin plugar-se
en aquest sota bosc.
Les actuacions previstes
aniran una mica
en decisió
del que baixi prenent
la comissió de seguiment
que formaran part
tots els signants
i que aniran decidint
junt
amb els enginyers
agroforestals
quins són els terrenys
que s'han d'anar
tractant
en més urgència.
L'any passat,
ja el 2016,
a finals,
ja es va fer una actuació
inicial en una finca.
El 2016,
gairebé,
es va dedicar tot
a formar l'associació
forestal,
signar el conveni,
a contractar l'enginyeria
forestal
que havia de portar a terme
tots els treballs.
I aquest 2017
ja es continuarà
un cop es reuneixi
la comissió de seguiment
i marqui
quins terrenys
són els que
han de ser
treballats inicialment,
doncs anirà fent
segons les decisions
que vagin prenent
tots els signants.
Val a dir també,
no ho hem comentat,
que una part
d'aquestes feines
no només
serà esclarissada
a boscos,
sinó en aquelles zones
on el bosc
no s'ha regenerat,
es replantarà
amb espècies autòctones,
no opí,
sinó sobretot
amb espècies autòctones
mediterrànies,
a Roura i al Zina
bàsicament.
I quin és el paper
de l'associació
de propietaris
agroforestals
d'Abrera,
Castellbisbal,
Rubí,
Lluia Estrell,
la RUCA?
La RUCA,
que com bé dius
és el nom
que van buscar
els propietaris,
un paper importantíssim
ja que ells
són els encarregats
de gestionar
i d'executar
el projecte.
Sempre amb el recolzament
dels ajuntaments
i sobretot
de la Diputació
a través dels seus
tècnics i enginyers
que aniran
marcant tècnicament
quins són els passos
que s'han de seguir
però els responsables
de la gestió
i de l'execució
del projecte
seran directament
els propietaris
a través de l'associació.
Finalment,
doncs,
quina és la inversió prevista?
Bé,
la inversió prevista
per tot el projecte,
més o menys
el projecte
està marcat
per quatre anys
ampliables,
la Diputació
el va marcar
inicialment
amb uns 800.000 euros.
Inicialment,
el 2016
ja s'hi van invertir
50.000,
aquest 2017
finalment també
són 50.000 euros més
els que estan pressupostats.
Com hem comentat,
el 2016
era l'arrencada,
ara que ja anirà
tirant milles,
la inversió
doncs cada cop
anirà ampliant-se
fins més o menys
complir
aquests imports
que està marcant
la Diputació
i que val a dir
subvencionarà totalment
la Diputació de Barcelona.
I entenc que el calendari
d'actuacions
encara s'ha de terminar.
S'ha de terminar
amb les comissions
de seguiment,
com comentava,
que formen part
tots els firmants
del conveni,
sobretot
s'enginyeres de la Diputació,
l'associació,
però també els representants
dels quatre ajuntaments
afectats.
Doncs anirem fent seguiment
d'aquest projecte
de restauració forestal,
com deien,
d'aquests terrenys
afectats
pels incendis
dels anys 1994
i 2005.
Sí,
un aspecte important
i que més endavant
en parlarem
perquè s'està
treballant.
En un principi
els treballs
d'aquest projecte
són
pels terrenys
que es van cremar
en aquests dos incendis,
amb la qual cosa
els propietaris
que han format l'associació
són propietaris
d'aquests terrenys.
Va haver-hi una modificació
quan es va estar parlant
i ja ho reflexa
el nom,
que ara és
Agroforestals.
Això què vol dir?
Això vol dir
que en un futur,
segurament els propers mesos
ho podrem tirar endavant,
s'obrirà la porta
a altres propietaris
forestals
i agrícoles
d'aquests municipis
no afectats
pels incendis
per tal de poder
treure un rèdit
també
de les actuacions
que faci l'associació.
És a dir,
no entra dins
del projecte,
perquè la Diputació
només ho fa
sobre aquells terrenys
que es van cremar,
però s'obre la porta
per tal de que
es puguin realitzar
altres actuacions
a través de l'associació
com noves esclaritzades,
com reparació
de camins
forestals
o agrícoles,
per tal de
que siguin
tots els propietaris
d'aquests quatre municipis
afectats o no
que puguin treure
que ho tinguin
més fàcil
per la seva explotació
agrícola
i forestal.
D'això
s'està parlant?
i és
tots els quatre ajuntaments
també estem d'acord
i segurament
els propers mesos
ho farem extensiu
a tots els propietaris
d'Abrera
i dels altres municipis
per tal
d'aprofitar
aquesta empenta
que ens ha proporcionat
l'associació
i la diputació.
doncs
Xavier Sarret
regidor de Medi Ambient
a l'Ajuntament d'Abrera
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Bona tarda.