A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
A les 12 del migdia.
Per parlar-ne, avui a l'entrevista del dia ens acompanya l'Elsa Lluc, de la companyia Cali Teatre.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, doncs, en primer lloc, ens podries explicar de què tracta Rigoberta i el Guindigo?
Doncs, de moltes coses.
No us ho explicaré, però sí que us dic una mica de què parla.
Doncs, mira, ja, és una llegenda indígena feta realitat, val?
I ens parla de canvi climàtic, ens parla de... és un clam d'amor a la terra,
ens parla de reconnectar amb la natura des de la innocència i la puresa de la nena,
també tracta de la saviesa ancestral femenina a través del coneixement del personatge de la iaia,
i vol ser una crítica al model de consum actual que repercuteix en molts infants,
i especialment en les nenes de diferents llocs del món,
que es veuen afectades i que van perdent els seus drets humans fonamentals,
com l'accés a l'educació, al temps d'oci, a una bona alimentació,
i tot això ho veiem a Rigoberta i al Guindigo,
que, malgrat tot, és una obra, doncs, esperançadora i amb un final optimista, val?
Així, en aquest sentit, quin missatge voleu transmetre als nens i nenes i a les famílies
que vagin a veure aquesta obra?
Doncs és un missatge d'empoderament, bàsicament.
És un missatge per descobrir que cadascú de nosaltres té molt de poder per canviar les coses, no?
És una obra que ens empodera a descobrir això,
que cada petita acció és important i que tenim un poder per canviar allò que no ens agrada.
Però a vegades ens sentim que som massa petits, o coques,
o que estem soles per canviar les coses, però no és cert.
Com a consumidores o consumidores habituals, com a individus,
doncs podem canviar el món, perquè el canvi comença dins.
Creiem que cada acció de compra, amb la nostra relació íntima amb la terra, amb la natura,
en restablir el vincle que tenim amb tot el que ens envolta,
doncs es poden canviar les coses.
En definitiva, és un espectacle tenit d'aquesta espiritualitat indígena,
que és la mateixa que respiren els nens i nenes en la seva porènesa quan són una infància, no?
Aquesta connexió amb la natura que tenen.
I a partir de quina edat recomaneu el vostre espectacle, perquè puguin entendre'l?
Doncs nosaltres hem pensat que aquest espectacle és realment per tots els públics, no?
Que venen famílies amb nens i nenes de diferents edats.
Per la nostra experiència, diem que és entre 5 i 12 anys, la franja més òptima.
Però és veritat que moltes vegades venen més petitots i també es quedem fascinats amb els titelles.
I és que el missatge té moltes capes per tots els nivells d'edat, no?
A vegades comptem a funcions a l'aire lliure, a la plaça.
Hi ha molts adults passabolants que passen i es queden atrapats, no?
Perquè la història els enganxa.
I d'altres vegades, com fem a escolars, doncs els més grans reflexionen i s'emocionen amb el que passa.
I els petitons, doncs, es galeixen perquè hi ha molts canvis, hi ha els titelles, no?
I això sempre trau.
És a dir que realment per tots els públics, recomanem-ho.
I el segon, valores que s'impulsin activitats com aquesta, per ensenyar aquest tipus de valors als més menuts i menudes?
Jo crec que és necessari, que està molt bé comunicar valors.
Crec que mai no ha de ser un adoctrinament, sinó una transmissió de punts de vista, no?
Perquè després cadascú s'ha sentit lliure de vibrar o no en una sintonia.
Al final, descobrir quins són els propis valors i segurament en aquesta llibertat descobrirem que en essència tots compartim el mateix.
Perquè, clar, qui no vol canviar el món, no?
Crec que sovint aquesta consciència se'ns desperta, sobretot quan som mares i pares,
on volem millorar l'entorn pels nostres fills i filles i és això, no?
Aleshores, impulsar iniciatives per a infants i famílies, doncs, és la manera d'anar millorant, canviant el món.
I perquè creus que és important reivindicar efemèrides i dies com aquest, com deia, en el Dia Internacional de la Nen a la societat en general i també entre els petits i petites?
Sí, jo sóc bastant fan de les efemèrides perquè crec que en el dia a dia que portem, en el ritme que portem, només ens acabem mirant el melic, no?
És com que les preocupacions de cada dia quotidianes ens obliguen a estar pendents d'anar complint horaris,
d'exigències laborals, de cuidar els familiars, de tenir la casa habitable, no?
De la nevera plena, els diners, el bany, no?
I tot això perquè ens oblidem sovint de què se passa fora d'aquest nucli que sóc jo, no?
I les efemèrides ens permeten, almenys per un dia, obrir aquesta mirada, no?, i recordar què passa fora.
Perquè moltes vegades allò que ja no és notícia a la tele, perquè fa tant de temps que passa que s'ha convertit en una normalitat, no?, diguem,
sovint fa que es normalitzin coses com inacceptables, no?, com que les nenes, doncs, puguin perdre els seus drets fonamentals per moltes situacions.
I sí, esclar, no hi pensem perquè no podríem sobreviure, no?, pensant cada dia en això,
però les efemèrides, d'alguna manera, són recordatori a posar-hi una mirada, com el dia de la nena de l'onze de demà, no?,
doncs, pensant en aquesta situació que moltes nenes viuen al món, doncs, també és interessant i necessari.
Crec que, a més a més, pels nens i nenes d'aquí és bonic prendre consciència de la fortuna que tenim gaudint d'aquests drets fonamentals,
com l'accés a l'educació, al joc, no?, i que, malauradament, doncs, això no passa
i que, a molts fins, no es valora quan no se fa, quan sempre es té, no?,
i llavors saber que no tot arreu és així, aquestes facilitats i aquests drets, doncs, també fa prendre consciència i agrair-ho, no?
I potser ells, els espectadors, doncs, que seran les adultes i adults de demà, podran fer-ho millor perquè les coses siguin diferents.
I les titelles, el teatre, la cultura, en general, no?, en el seu més ampli concepte,
pot esdevenir una eina molt poderosa per fer reflexionar la societat.
Des de quina vessant enfoqueu els vostres projectes?
I tant, sí, sí, mira, nosaltres creiem que eduquem a través de les emocions, no?,
que estem convençudes que els vertedors d'aprenentatges són així, emocionals.
Llavors, totes les obres que tenim són plenes de missatge.
Creiem que cada espectacle és com una llavor que es planta i que no saps quan germinarà, no?
Aleshores, mirem de crear, a través dels espectacles, mirem de crear impactes, emocions, esperança, llum, pau,
amor, consciència, mentre ens divertim des de la butaca de platea.
Creiem que el teatre és una oportunitat on ens emmirellem d'una manera inconscient amb l'altra,
amb el que està passant a la escena i que és una eina realment molt poderosa.
I parla'ns una mica de Cali Teatre. Com vau néixer? Com m'heu anat evolucionant?
Doncs mira, Cali en realitat és una companyia relativament nova, perquè el projecte Cali sorgeix del 2022.
El que sí que jo ja fa més de 20 anys que em dedico a crear espectacles i en aquest sector,
en espectacles en part públic familiar, sempre molt multidisciplinars, en teatre, titelles,
s'ha intentat barrejar diferents vies d'expressió, no?
I la vida al final et porta a prendre camins, a ajuntar-te amb persones que vibren, que viuen i que busquen un similar.
Aleshores vam crear Cali amb el nom de Cali, que en realitat és una deesa hindú que simbolitza el cicle de la natura des de la seva part més bèstia, no?
Veureu que, si busqueu, la iconografia és bastant terrorífica.
Però Cali en realitat és la destrucció d'allò superflu i material per anar a l'essència d'allò vertader i espiritual.
I per això, en un món que a vegades sembla com que està a punt de col·lapsar,
ens va semblar que Cali era un bon nom per recordar allò autèntic, no?
Per fer un honor a aquest reneixer dels cicles de la vida, que a vegades cal netejar per recomençar, no?, com fa la natura.
I també, sobretot, perquè a l'equip de Cali ens agrada molt viure el dia a dia i fer que tot sigui supercali, fragilístic o espialidoso.
Que és aquesta frase de Mary Poppins que ens ha perseguit a totes al llarg de la vida i que hem dit, va, volem viure així amb aquest crit cada dia.
I més enllà de Rigoberta, hi ha el Windigo que podrem gaudir diumenge aquí a Abrera.
Esteu treballant en algun altre projecte, en algun altre espectacle?
Doncs sí, i tant. Mira, justament tenim un altre projecte que els portarem aquí mateix a Abrera, el 23 de novembre,
que es diu Lila Revelada, i que és per commemorar el Dia contra la Violència de Gènere.
És un espectacle, Lila Revelada, que a través de la història d'una nena que vol ser vampira ens convida a reflexionar d'una manera així amena i amb clau infantil
sobre les relacions tòxiques i desmuntar alguns dels mites de l'amor romàntic, no?
Perquè al final les bases de les relacions que tenim al llarg de la vida comencen en la infància, en les amistats,
en què permetem, què no permetem, on diem no i on són els límits, no?
Així que us recomanem a guardar la data, el 23 de novembre, per veure aquest Lila Revelada.
Doncs tornarem a parlar, doncs, al novembre, perquè ens donis més detalls d'aquest espectacle.
Ara, per finalitzar, com convides totes les famílies, la nostra audiència, a venir aquest diumenge, com diuen 13 d'octubre, a partir de les 12,
a veure la sala municipal d'Abrera, Rigoberta i el Windigo.
Doncs mira, jo us convidaria perquè serà com viure una pel·lícula en directe, val?
Us ficareu a dins de la història i viatjareu a l'altra punta del món
per conviure en una tribu indígena on coneix una nena molt eixerida, la Rigoberta,
i la seva iaia, que en sap un tou de moltes coses.
I de part, les ajudareu a salvar el planeta, perquè totes i cadascuna de nosaltres som importants.
I a més a més, descobrirem que per ser feliç no necessitem tantes coses.
Així que, mares i pares, si voleu obrir el debat i tenir eines per contra el compra, compra, compra, jo vull, jo vull, jo vull.
I connectar amb la gratitud, potser aquesta és una bona ocasió.
Doncs des de Ròdio Abrera ens sumem a aquesta invitació.
Recordem que per assistir i cal reservar l'entrada, cal fer la inscripció, que és gratuïta, a través del web municipal,
a brera.cat, i avui agraïm l'Elsa Lluc, de la companyia Cal i Teatre, la seva atenció a la entrevista del dia de Ròdio Abrera,
i el que dèiem, tornarem a parlar al novembre.
Gràcies a tu, Anabel, moltes gràcies. Fins aviat.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai dels serveis informatius de Ròdio Abrera
a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat i a l'aplicació de Ròdio Abrera,
que us podeu descarregar de manera gratuïta al vostre dispositiu mòbil.
Serveis informatius de Ròdio Abrera