Abrera informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
Dímicres 16 de febrer, a les 6 de la tarda,
la Casa de Cultura d'Abrera acollirà la primera de les xerrades
d'aquest any del cicle Maternem a Abrera.
Es tracta de la xerrada que dur per títol
Criant-se conscient, trobant l'equilibri,
de l'amada Sílvia Marín.
Per parlar-ne avui ens acompanya l'entrevista del dia
la mateixa Sílvia Marín, bona tarda.
Hola, bones, què tal?
Encantada d'estar aquí una altra vegada amb vosaltres.
Quins temes tractareu i treballareu a la xerrada
Criant-se conscient, trobant l'equilibri?
La idea principal d'aquesta xerrada és
què és una criança conscient i respectuosa?
Què necessiten els nostres fills realment?
I com fer-ho per estar en equilibri també amb nosaltres?
Com cuidar-nos nosaltres també en la criança?
A vegades ens trobem que tenim molt clara la teoria,
però després a l'hora de la pràctica
hi ha coses que sentim que ens costa acompanyar,
coses que no acaben de fluir.
Parlarem d'una idea vital,
que és la nostra relació amb els nostres pares,
amb els nostres propis pares,
també determina la relació amb els nostres fills.
També està present en com acompanyem nosaltres com a pares.
Si jo estic en pau amb el que a mi em van donar,
la meva criança cap als meus fills serà molt més fluïda.
En canvi, si no estic en pau amb el que els meus pares em van donar,
hi haurà coses com, per exemple,
intentaré fer-ho perfecte o fer-ho molt bé
i en lo profund serà només per intentar demostrar
que això es pot fer millor.
Llavors des d'aquí no estic en pau,
no ho estic fent de forma relaxada.
M'exigiré molt com a mare i faré coses
per als meus fills,
simplement per intentar demostrar-los que es pot fer millor.
A part que si no tinc una relació sana,
no estic en pau amb el que vaig rebre,
estarà present això també en la relació amb els meus fills en general.
Després una altra idea molt important
és que cadascú a la família té un lloc
i és molt important que cadascú copi el seu lloc,
que els fills no passin a ocupar,
que es posin enmig de la parella,
que no intentin cuidar temes dels pares,
que els pares no perdem el nostre lloc.
Serà un altre dels temes que parlarem.
Després també parlarem de què vol dir acompanyar des del respecte
i quines són les necessitats dels nostres fills.
Què és realment important com a pares
tenir present quan els estem acompanyant.
Parlarem d'aspectes pràctics
del que seria l'acompanyament respectuós
i això, quines són les necessitats reals dels nostres fills.
I finalment el que us deia abans,
com trobar l'equilibri entre les nostres necessitats i les seves,
que això també és molt important.
Aquesta xerrada va dirigida a pares i mares
que es planteja en un tipus de criança basada en el respecte,
que es proposa, no tenen intenció d'acompanyar els seus fills,
molt probablement diferent a com ells ho van rebre
en la seva infància.
I a vegades, com no ho hem viscut,
ens és difícil poder acompanyar
des d'un lloc que no hem pogut viure nosaltres,
que no tenim exemples, que no tenim vivències reals nostres.
Hem llegit molt, hi ha molta informació,
però després, quan ens hi trobem,
quan estem en situacions concretes del dia a dia,
hi ha coses que ens costa que surti.
Sílvia, quins objectius voleu assolir en aquesta xerrada?
Primer de tot, que puguin entendre'ls ells mateixos,
que els pares i mares es puguin conèixer una miqueta més,
que puguin ser conscients d'on ve la seva manera de criar,
d'on venen les seves fortaleses, les seves limitacions,
i que s'estimin així, tal com són,
que no es castiguin intentant fer-ho perfecte,
perquè a més no cal,
els nostres fills no necessiten uns pares perfectes.
Que alhora, això el que ens passa és que ens allunya del que realment som,
i de poder fluir, de poder deixar-nos anar.
I també, per altra banda, que puguin connectar amb els seus fills,
que sàpiguen quines són les seves necessitats reals,
i què és el que realment necessiten,
què és allò important que hem de tenir presents com a pares
per acompanyar-los.
Aquesta xerrada s'emmarca, com dèiem, dins el cicle maternem a Brera.
Per què és tan important dur a terme aquest tipus de trobades?
Per mi, jo sento que és una cosa molt important, aquestes trobades,
per moltes raons.
Una d'elles, necessitem espais on poder sortir
de la dinàmica en què estem immersos.
Sortir ens permet analitzar l'escena,
analitzar què és tot allò que ens està passant,
per adonar-nos de moltes coses.
El dia a dia no ens dona aquest espai,
no podem entendre coses dels nostres fills i de nosaltres
quan estem en la dinàmica de no parar de fer.
Hi ha moltes feines, la majoria, que quan es para de treballar
per fer una reunió i analitzar com està funcionant,
com no està funcionant, què es necessita, què no es necessita.
Però a la criança no li donem valor allò que estem fent.
I parar i permetre'ns aquesta estona de poder reflexionar,
de poder mirar des d'una altra perspectiva
tot allò que ens està passant és molt sa.
La segona idea seria poder fer tribo.
Encara que només siguin a una xerrada on vall escoltar algú,
no vall a compartir, no?
No és un espai on t'han pensat
per compartir amb altres pares i mares,
però sense voler, fem algun comentari,
potser simplement compartir,
estic cansat i avui no puc més, o a tu què et passa amb això,
o no, potser que sorgeixi també una amistat
i després es continuï compartint.
Aquesta part és molt important també,
poder sentir-nos acompanyats.
I com a tercera idea, també lligada a aquesta,
seria el sentir que no estem sols,
que als altres també els passen coses com a nosaltres,
que els altres també s'equivoquen,
que els altres també es senten malament,
que els altres també tenen moments de debilitat.
Quan jo sento que als altres els passa això,
em relaxo també cap a mi,
perquè si no, a vegades em trobo moltes famílies en consulta
que es pensen que són els únics que tenen situacions
de dificultat a casa seva,
que discuteixen amb la parella, que els costa posar un límit,
que els costa acompanyar una rabieta.
Ens passa a tots, a tots.
Tots ens trobem amb moments que són difícils.
Poder-ho compartir relaxa molt, és molt útil.
És important trobar espais on poder compartir
i resoldre dubtes, sentiments i frustracions
que generen durant la criança, oi?
Sí, això aniria lligat una mica a la resposta anterior.
I tant, i és que de fet el que ens trobem també
és que hi ha molts dubtes que tenim en temes de criança
que les mateixes famílies entre nosaltres ja les resolem.
Una família que acaba de passar per una etapa
que l'altre està vivint i pregunta
Ei, com ho feies perquè s'adormi, perquè ara tinc problemes, no?
Li costa molt adormir-se.
I l'altra família li diu mira, doncs a mi em funcionava això,
que cadascú és diferent, però bueno, a mi em funcionava això.
Doncs aquestes idees, moltes vegades,
la majoria de dubtes ja es resolen només entre famílies,
sense que hi hagi un professional.
Llavors qualsevol espai on hi hagi vincle,
en què es pugui donar una vinculació amb altres famílies,
és molt important.
Sílvia, quines recomanacions faries als pares i mares
que s'enfronten a la criança dels seus fills i filles?
Bueno, primer de tot diria que no s'enfrontin a la criança,
que la visquin.
Jo personalment en molts moments intentava que tot sortís
com jo planificava, com jo m'havia plantejat que seria la situació.
I això em portava moltes frustracions.
Per exemple, el meu fill quan feia dues mitjiades,
un al matí i un a la tarda,
jo ja tenia aquesta estructura feta i això és el que a mi em donava seguretat
i el que a mi em permetia organitzar-me el dia.
Però hi ha un dia que arriba un moment que la mitjiada de mig matí
ja no la necessita i jo intentava que passés com jo m'havia estructurat,
com jo pensava que havia de ser cada dia.
I no, la criança és un canvi constant,
és un deixar-se anar i anar acompanyant el que va sorgint també.
Llavors és important flexibilitzar-nos.
Flexibilitzar-nos i viure simplement allò que va sorgint,
allò que ens anem trobant.
També els diria que no cal estar en lluit amb els seus fills,
que no és un tu o jo.
Per exemple, quan posem un límit no és tu estàs fent això
i jo m'he de posar en contra teu perquè no ho facis.
No, més aviat és tu no pots fer això, no et deixo fer això
perquè no t'ho puc permetre, perquè jo t'estimo i estic cuidant de tu.
I llavors t'he de dir que no això, però no és un o tu o jo,
que a vegades es dona com aquesta lluita.
Estem junts, ens estimem, ens acompanyem
i ells tampoc ens fan les coses a nosaltres com a algo personal.
Quan ens existeixen moltes vegades que volen fer una cosa sols
és perquè ho necessiten, perquè si no no poden aprendre com funciona la vida.
Encara que, clar, nosaltres potser estem cansats,
potser no ens va bé en aquell moment,
però ells ho fan perquè són necessitats seves.
Tot el que ho fa un infant ho fa per algun motiu.
Això és una frase que ens hauríem de gravar, que sento que és important.
I després també permetre'ns, com a pares i mares, ser tal com som,
que no ens castiguem, que intentem ser el que tal com som nosaltres,
que no estiguem tant en la teoria i que ens puguem permetre equivocar-nos,
que a més quan ens equivoquem també estem ensenyant als nostres fills
que això pot passar.
I també quan ells visquin un error, quan ens equivoquin,
també diran, clar, això pot passar i sempre estic a temps de rectificar.
O sigui que no ens posem un nivell molt alt d'exigència com hauríem de ser.
Les persones que es vulguin apuntar a la xerrada, on ho han de fer?
Doncs molt fàcil.
A la web de l'Ajuntament hi ha l'apartat de Maternem Abrera
i només cal accedir a reservar l'entrada.
I a més és totalment gratuït, així de fàcil.
I finalment com convidaries tots aquells pares i mares
que s'animessin a formar part de la iniciativa?
Ai, doncs jo trobo que és molt necessari,
però alhora també penso en com estem totes les famílies,
tot el que implica el dia a dia, la nostra vida.
I penso que té molt de valor les famílies que decideixen reservar-se aquesta estona
per venir a una xerrada i que senten que és remel, això és necessari, això és útil.
Jo els animaria a venir i alhora el que dic, que també entenc aquest esforç
i aquesta dificultat a vegades per trobar un espai de deixar els fills,
de tenir un espai per mi, bueno, també això,
que sento moltes vegades que és un regal per nosaltres,
encara que al final sigui per millorar la criança que per als nostres fills,
la relació cap a ells, aquesta estoneta d'estar assegut,
estar escoltant algú, de compartir, de poder preguntar, també és un regal per nosaltres.
Recordem que Criança Conscient, trobant l'equilibri,
és la primera de les xerrades programades aquest any dins el cicle Maternem a Brera,
una xerrada dirigida a l'etapa de l'embaràs i infància de 0 a 6 anys
i que tindrà lloc el proper dimecres 16 de febrer a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura de Brera.
Les incepcions es poden formalitzar als webs www.brera.cat
i també es podran formalitzar presencialment el mateix dia de l'activitat, abans del seu inici.
Moltes gràcies a vosaltres, avui agraïm l'atenció a Sílvia Marín, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Molt bé, doncs, moltes gràcies a vosaltres, encantada d'estar aquí, de compartir
i amb ganes també d'oferir la xerrada i de compartir amb les famílies.
I com sempre, recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
i descarregar a la nostra programació a la Carta a Radiobrera.cat
i també a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.