La finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Bon dia, som la classe de 5B, de l'escola Ernest Lluc.
Venim a llegir-vos uns contes pel bon rotllo,
que els personatges són les verdures, que parlen de l'amistat.
L'amistat és un valor que no es compra ni es dona a canvi de res.
Esperem que us agradi.
I que preneu una mica d'ells.
La finestra de la salut.
La seva fa com els altres.
El Rava, que està en gran forma, ha decidit de fer-ne una de grossa.
Caldria que li agafés el bastó al bell senyor Coliflor,
però no és qüestió de fer-ho tot sol.
El Rava ha decidit portar els altres amb ell,
parlar amb la carbassa i el tomàquet, que accepten d'acompanyar-lo.
Després, parlar amb la seva i la senyoreta Blatamoro.
Decideix-te a seva, el vell d'or.
No hi ha perill.
Vine, però la seva troba que no és correcte robar el bastó del senyor Coliflor.
Mereix que li prenguem el bastó, diu el Rava.
Així aprendre a no parlar contra la Virginia.
El senyor Coliflor és un bell dolent, afegeix-la el tomàquet.
La seva troba que, de tota manera, no és una bona idea.
Fes el que vulguis, diu el Rava.
Si no vols ser amiga nostra, tu mateixa.
Però la seva vol ser amiga de tothom.
I diu, d'acord, ja vinc.
Llavors el Rava es gira cap a la senyoreta Blatamoro.
Blatamoro, penses agafar el bastó amb nosaltres?
No, respon la senyoreta Blatamoro.
No m'interessa i penso que s'agafarà a tots.
Molt bé, nena petita.
Ves a jugar amb les teves nines.
Es burla el Rava mentre marxen.
Au, anem als altres.
Sense saber ben bé com.
La seva és finalment l'escollida per agafar-li el bastó del senyor Coliflor.
Ves-hi, seva, diu el Rava.
Ves-hi, mentredor.
Només li has d'aprendre el bastó i nosaltres t'esperarem aquí.
La seva hi va, però no té sort.
El senyor Coliflor es desperta i usen el moment que la seva posa la mà sobre el bastó.
Volies el bastó, eh?
Aquí el tens, crida el senyor Coliflor, pegant a la seva mentre els altres surten corrents.
Més tard, els altres encara són amics de la senyoreta Blatamoro.
Juguen a bales amb ella, com si res hagués passat.
Realment m'ho mereixo, es diu la seva.
Hauria d'haver fet com ella i no haver anat a agafar el bastó del senyor Coliflor.
Encara són els seus amics, tot i que no els ha seguit.
Aleshores, la seva decideix no deixar-se enredar mai més per fer coses amb les quals no està d'acord.
La finestra de la salut.
La patata i la seva es fan bones amigues.
La patata, la seva i el tomàquet juguen a la xerranca.
Patata.
Has tornat a ficar la teva pedra en el quadrat equivocat, diu el tomàquet impacient.
No es pot trepitjar la línia quan es juga a la xerranca.
Però no ho he fet expressament, contesta la patata.
Pobra patata, avui tot li surt pitjor que mai.
Patata, ets massa barroera, diu el tomàquet.
Vine, seva, anem a jugar a casa meva.
El tomàquet i la seva se'n man i la patata es queda sola.
Tot em surt malament, es diu la patata.
El senyor Coliflor m'ha castigat, tot i que jo no havia fet res de dolent.
No sé jugar a la xerranca i ningú no vol jugar amb mi.
Per què, per què?
La patata està molt trista i es posa a pensar en la poció màgica.
El bolet ha dit que aprenent-la s'olvidaven tots els problemes i que un es trobava millor.
Segurament a la Col de Brussel·les encara li en queda una mica.
Potser hauria de provar-la, es diu.
Llavors, la patata se'n recorda que la poció màgica no li va donar resultat.
A la Col de Brussel·les no s'havia tornat com el senyor Col i li havia creat altres problemes.
No, decideix la patata, no prendré la poció màgica.
La Col de Brussel·les ha dit que no funcionava
i l'endemà la patata promet al tomàquet que li donarà els seus còmics favorits si juga amb ella.
El tomàquet oblida de cop que no vol ser amic seu i que no sap jugar a la xerranca.
La ceba arriba.
Hola, amics, què feu?
Oh, res, marxàvem.
Respon el tomàquet, que no vol compartir els còmics amb ningú.
Ja ens veurem un altre dia.
Adeu, ceba.
Aquesta vegada és la ceba qui es queda sola i la patata qui se'n va a cal tomàquet,
perquè no volen jugar amb mi.
Jo no els he fet res.
Pensa tristament la ceba.
Més tard, quan torna de cal tomàquet, la patata veu la ceba que encara està asseguda al mateix lloc.
Què fas aquí?
Pregunta la patata.
No és cosa teva, respon la ceba.
Com vulguis, diu la patata marxant.
No, no t'envasis, diu la ceba.
Et diré per què sóc aquí encara.
Per què?
Pregunta la patata.
Perquè estic enfadada.
M'heu deixat tota sola.
Oh, diu la patata.
Però ahir vaig ser jo, que es va quedar sola.
Jo també em vaig enfadar.
No m'agrada que em deixin sola, diu la ceba.
A mi tampoc, respon la patata.
Hauríem de ser amigues de debò i no deixar-nos mai soles l'una a l'altra.
Estic totalment d'acord, diu la ceba.
I això és el que vam fer.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.