A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
El ple municipal de l'Ajuntament d'Abrera ha aprovat per unanimitat dues mocions que insten la Generalitat a millorar l'impacte de les infraestructures en el municipi relacionades amb el Pla Director Urbanístic d'Infraestructures a la ròtula Abrera Martorell.
Avui en parlem a l'entrevista del dia amb l'alcalde d'Abrera, Jesús Naharro. En primer lloc, quin és el posicionament de l'Ajuntament?
Ha sigut una de les mocions, nosaltres la vam impulsar, l'altra referent a l'estratègia territorial i a les infraestructures a nivell territorial ens vam també sumar i cal reconèixer que ha hagut una actitud de treball en conjunt per part de quasi tots els grups municipals d'aquest consistori i consisteix bàsicament en fer entendre, en reflectar, en donar a conèixer totes les mancances que té aquest Pla Director
i el nostre posicionament clar i contundent de rebuig a aquest Pla Director perquè, com diem, tens el territori, no dona solucions als problemes actuals ni entenem, perquè així no es contempla ni es dibuixa, solucions als problemes futurs.
Realment tot passa per un reestudi, passa perquè la gent s'impliqui molt més en aquest projecte i és això que aquesta moció hem tingut a veure i amb un ple molt intens a nivell de contingut d'infraestructures,
que potser no és el més atractiu per escoltar, però sí que des de la responsabilitat són polítiques que un cop s'implantin dintre del territori mai tindran marxa enrere.
És per això que nosaltres no podem permetre més infraestructures al municipi que no estiguin ben justificades i ben aclarides.
I no és el cas en el que ens hi trobem ara i d'això aquesta moció i aquesta unió per tal de defensar el nostre territori, que és a dir, és a defensar el nostre poble i els nostres veïns i veïnes.
De fet, des del consistori s'han presentat al·legacions.
El motiu dels expedients del qual l'Ajuntament ha presentat a la Generalitat de Catalunya fent unes esmenes,
un el va presentar el 25 de setembre i l'altre l'hem presentat el 3 d'octubre,
fa referència a les esmenes que presenta l'Ajuntament d'Abrera al Pla Director d'Infraestructures,
la ròtula Martorella-Abrera, i l'altre al Pla Director d'Àrea Econòmica.
Dins d'aquesta visió del Pla Director d'Infraestructures, l'Ajuntament,
en l'últim ple del mes de setembre, varem aprovar dues mocions presentades
per els grups municipals del Partit Socialista d'Esquerra Republicana de Conveniència i Unió d'Alternativa d'Abrera
i d'Abrera en Comú, contra l'aprovació inicial de la ròtula del Pla Director Urbanista d'Infraestructures Martorella-Abrera
i també respecte a la visió estratègica d'aquest territori.
Per fer una miqueta una idea d'un tema tan complex que ens ocupa al nostre municipi,
a Abrera, ubicada al que nosaltres diem el congost que hi ha entre el riu Llobregat i el riu Anoia,
i ubicat, com una altra, per al nord, amb la muntanya de Montserrat,
ens trobem ubicats en una xarxa d'infraestructures al bel mig de les mateixes.
Actualment ens hi passa l'autovia A2, dintre del nostre terme municipal neix la carretera C55,
titularitat de la Generalitat, que ho neix, en aquest cas, des d'Abrera fins a Puigcerdà,
i va passant per Manresa, Berga i tota l'Eix Pirenaic, podríem dir,
i també passa pel nostre municipi la B40B.
Dintre d'aquest marc d'infraestructures també hi tenim un parc empresarial molt intens,
molt potent, dintre del nostre país, on hi tenim els nostres polítics industrials,
no només l'empresa SEAT i no només l'empresa Mercadona, sinó tots els seus proveïdors,
que generen un moviment de treballadors i treballadores i de mercaderies molt important,
i al qual hem de donar a aquestes infraestructures una viabilitat i una solució als problemes de mobilitat
que actualment nosaltres ja tenim al nostre municipi.
Aquestes infraestructures que hi tenim i que ara aquest pla director contempla que siguin i que creixin,
han d'aterrar bé entre elles, han de connectar-se bé entre elles,
i sobretot han de donar solució als problemes que actualment tenim de mobilitat,
ni una cosa ni l'altra.
Aquest pla director, mitjançant un estudi de mobilitat molt poc rigorós,
un estudi de mobilitat que no contempla els eixos principals que actualment comporten problemes
en els eixos futurs que en el futur també seran vertebradors de les línies d'infraestructures
que tenim al nostre municipi.
Tot aquest estudi que està recollit dins d'aquest pla director,
que es va aprovar abans de l'estiu i que hem tingut un estiu una miqueta intens o bastant intens
per poder donar resposta i preparar un document alegant la insuficiència tècnica
per poder respondre a les necessitats actuals que tenim d'infraestructures,
s'ha convertit en que l'Ajuntament ha fet un conjunt d'esmenes com bé anunciava abans.
Resumidament, aquestes esmenes en què se focalitzen, en què treballen?
Són unes esmenes que analitzen el que succeeix actualment i el que succeirà
amb la implantació de les noves infraestructures que són de titularitat de l'Estat espanyol.
Això que ens provoca, que com no n'hi ha una comunicació bilateral
prou fluïda i prou consensuada amb els ajuntaments,
doncs les administracions corresponents van fent propostes que no casen entre elles.
Si n'hi ha un xoc frontal i, diguem-ne, si solapem els projectes del Ministeri
i solapem els projectes de la Generalitat, n'hi ha una incongruència.
Això a nosaltres ens fa pensar i ens convida i exigim que la gent es comuniqui,
que treballem i sense la visió municipal, que és la visió a petita escala
a la que patim tots els veïns i veïnes dels nostres municipis,
no només d'Avera, sinó dels municipis del voltant, no queden resoltes.
Nosaltres exigim aquestes taules de treball transversals i que tothom estigui d'acord.
En aquest cas, aquest pla director d'infraestructura està sotmès a una aprovació inicial
sense que n'hi hagi un consens municipal, perquè des d'Avera sempre l'hem rebutxat des del primer moment
perquè ni soluciona els problemes actuals ni té en compte els problemes futurs
i tot sustentat amb un estudi de mobilitat molt precari.
Això a nosaltres ens fa pensar, ens obliga a demanar que es rebutxi de ple aquest pla director
i que es comença a treballar de debò, amb consciència municipal, amb realitat empresarial
i amb una visió d'una vegada per tota sostenible en quant a la mobilitat dels nostres veïns i veïnes.
I exigim que això es faci d'una manera contundent i tècnicament molt més avançada
que el que fins ara hem pogut veure.
És una miqueta un resum d'una xarxa d'infraestructures molt complicat
que sense cap mena de dubte el que ens proposen, trinxar el nostre territori,
i trinxar el medi ambient augmentaria la pol·lució del nostre aire,
augmentaria la contaminació acústica i també la lumínica.
Per tot arreu n'hi hauria un augment d'elements negatius per a la implantació del territori.
Aquest pla director fa esmena al pla territorial metropolità de Barcelona
que es va aprovar fa molts anys.
Aquest pla metropolità conserva, proposa i treballa per defensar unes línies estratègiques
i respectuoses amb el medi, amb el territori, amb els bilatants
i això no succeeix ni es reflexa amb aquest pla director
que ha menystingut unes estructures tècniques sòlides
per poder dur a terme i per poder justificar les mesures que s'implanten.
No val a dir també que l'estudi econòmic que contempla i que sosté
aquesta implantació és del tot deficient
i presenta moltes llagunes de cara a esbrinar qui i com ho pagaria i de quina forma.
Nosaltres pensem que els projectes que es fan al territori i que queden per sempre
mai poden trinxar el desenvolupament urbanístic, el desenvolupament vital de la nostra vila.
I en aquest cas nosaltres defensem des de la proposta,
defensem des de la responsabilitat i som eix comunicador
dels agents socials i dels veïns i veïnes d'Abrera.
Quins són els principals perjudicis pels veïns i veïnes?
Són molt clars.
Resumidament és implantació de vies amb espais verds,
augment del trànsit d'una forma exponencialment no controlada
i una no contemplació de com s'uneixen i com s'uniran les vies que s'estan construint
com el túnel que uneix a Abrera amb Terrassa,
com aterrarà les infraestructures i les connexions amb les vies actualment existents,
com es connecta la C-55 amb les noves vies que hi tenim,
perquè són carreteres que estan augmentant l'índex de medi diari de trànsit.
Per què succeeix això?
Perquè no es contempla, no es baixa.
Nosaltres tenim una divisió actualment molt fea sent,
que és el del barri del Rebato amb el núcle us va,
i això ni es contempla, no es baixa l'escala,
no s'apropa a la realitat del territori que nosaltres,
des del primer moment, hem intentat reflectir i transmetre.
És per això que és un més dels efectes que trinxarien el nostre territori.
Evidentment, respectem, i ha de deixar així, el nostre sol rústic,
del qual hem de potenciar, i per això és un municipi impulsor
de part oral de Montserrat, per tal d'impulsar i consolidar
l'activitat ramadera i agrícola del nostre territori.
Això ha de ser la base fonamental per poder desenvolupar
i d'una forma pacífica conviure amb el sector empresarial,
per cert, dels més desenvolupats del nostre país,
per poder tirar-ho cap endavant.
Aquesta convivència es pot fer i ha de constituir-se com a tal
mitjançant unes polítiques i unes estratègies comunes,
respectuoses i sostenibles.
Espereu alguna reacció positiva per part de l'administració competent?
I tant, nosaltres, des de l'optimisme, però també des del realisme,
hem comunicat la nostra posició.
Vaig tindre una reunió amb el coordinador d'àrea
i amb el regidor d'Urbanisme,
una reunió amb conselleria aquest estiu,
per explicar-li el nostre neguit, la nostra preocupació,
la nostra sorpresa, davant de la manca de documentació tècnica
per poder valorar aquest pla director d'infraestructures.
Per això continuo repetint que demanem que es faci i que es refagi de nou
amb més consens i més tecnicisme realista del territori.
I el que nosaltres esperem és, evidentment,
una anul·lació d'aquest pla director i començar-lo de nou.
Si això no es produeix, que també pot ser una realitat,
que, diguem-ne, el camí de l'aprovació inicial i la definitiva
continuï el seu tempo, el que sí que farà, entenc jo,
la Generalitat, o està obligada, és a recollir totes les esmenes
que hem fet arribar tant als ajuntaments com a agents cívics,
com a institucions afectades al respecte,
ja hem de donar resposta.
Evidentment, dintre d'aquesta resposta,
que nosaltres estudiarem,
i ja no solament des del departament tècnic,
sinó que també, com no pot ser d'altra forma,
i de la responsabilitat, també s'ha de treballar jurídicament
què comporta i quines decisions hem de prendre
per tal de defensar els interessos de les nostres veïnes i veïns.
Recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
i descarregar a la nostra programació a la carta,
a radioobrera.cat i a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.