Bona tarda, avui a l'entrevista del dia us oferim un extracte de l'entrevista concedida per l'alcalde de Brera, Jesús Naharro, a la televisió d'àmbit comarcal del Baixo Bregat i TV, a la que repassa diversos aspectes entorn la gestió de la pandèmia, les conseqüències econòmiques i reptes per a aquest any.
En primer lloc, Naharro parla de com s'ha afrontat i s'està afrontant aquesta crisi sanitària des del consistori a Brerenc, el sentim.
N'hi ha una visió estratègica del territori on el sud de la comarca, que té una visificació molt important d'una sèrie de serveis que s'han augmentat i perquè hi havia una necessitat de poder atendre les unitats de cures intensives i també l'assistència primària.
Aquestes mesures que hi tenim per altra banda, la restricció per prevenció de la Covid, fan que aquestes ciutats lentament es vagin reduint els casos, els percentatges i vagi augmentant les vacunacions.
Al final són aquests equilibris que s'han de dur a terme quan minvi a la incidència, quan s'augmenti l'acció respecte a les vacunes.
Per situar-nos, 12.520 veïnes en 20 quilòmetres quadrats de municipi que estem al nord de la comarca.
És cert que tenim uns polígons empresarials molt potents, que hi ha una interacció de treballadors i treballadores activa i potent i això ens dibuixa un panorama concret en el qual l'Ajuntament ja va prendre mesures des de l'inici de la pandèmia.
Nosaltres vàrem fer unes restriccions, tenim una única residència de gent mirant, la qual el personal i els residents i les residents completament vacunades ja amb la segona dosi de la vacuna,
i vàrem tindre la determinació que en el primer moment de la pandèmia vàrem ser restrictius a l'hora de les visites externes i molt actius a l'hora de les neteges i desinfeccions.
Això va generar que hi hagués una situació, sempre que n'hi ha qualsevol èxit o sempre n'hi ha una miqueta de problema, però en aquest cas vàrem tindre aquesta actitud preventiva,
que la vàrem traslladar també als equipaments i a l'espai públic, dotant-lo de més recursos per la neteja i per la desinfecció, sobretot informació.
Creiem molt en la prevenció i aquesta ha d'anar de la mà de la comunicació, que sigui entesa.
L'informació canviava cada 15 dies, en alguns casos cada setmana, i en alguns casos el divendres es deien que el dissabte canviava, no sé què, producte, insisteixo, d'una emergència.
Nosaltres, des de l'Ajuntament de Vera, vàrem fer primerament, inicialment, reunions diàries d'un comitè directiu al qual aquest comitè directiu d'emergències gestionava,
representat per les àrees d'acció social, seguretat ciutadana, espai públic, protecció civil, tot els tècnics i des de l'acció de govern, residors i alcaldia,
ens hi posàvem a analitzar el que s'havia de fer, les conseqüències que tendria pel municipi i dotador de recursos per poder treballar des de la planificació i per la prevenció.
Això ho vàrem fer des del primer moment. Són unes comissions que han treballat molt bé.
És cert que la pandèmia ens ha entrat a les nostres cases, sobretot el tema del teletreball, i amb això ho vàrem poder fer encara que estiguéssim en condicions de confinament.
I prenia mesures per tal de poder, insisteixo, avançar-nos en les mesures preventives i d'accions d'urgència que s'havien de dur a terme.
El sector empresarial estava molt atents al sector comercial, a les escoles, als pares i mares, i se'ns desenvolupava, se'ns desplegava un calendari pel davant que havien de prendre mesures amb molta anticipació.
Les xifres s'abreraen, per sort han sigut baixes, l'acció i la reacció ha sigut alta, insisteixo, des de la planificació d'un equip de treball que a hores d'ara s'ha tingut dividit amb un comitè tècnic d'emergències
i un altre, un comitè tècnic que es va generar a l'inici del curs escolar, en el qual queda representat el centre d'assistència primària, els centres escolars, les direccions de tots els centres escolars i l'Ajuntament.
Aquests tres elements ens coordinem perquè davant de qualsevol necessitat hi puguem actuar. Què hem de requerir i fer a l'espai públic? Doncs, senyalització perquè els pares i mares facin dues.
El que es fa per la nit és no molestar, es prenen mesures, d'acord amb les necessitats dels centres, però amb les mesures sanitàries.
Estan els tres sectors principals representats i dient, de forma semanal i constant, què és el que necessitem quan hi ha un confinament d'un grup, quan hi ha qualsevol circumstància.
Com ho he comentat abans i gràcies a l'Ajuntament també, els mitjons de comunicació, doncs, si puguem treballar tots en xarxa i fem arribar una comunicació precisa del que s'ha de fer i com s'ha de fer.
I, sobretot, prevenir si necessitem d'un suport d'un material o d'uns equipaments, doncs nosaltres ho treballem i ho coordinem, insisteixo, amb aquests comiters que són molt efectius i molt eficients.
L'Alcalde de Brira també parla de les conseqüències de la pandèmia per al teixit econòmic, empresarial i comercial del municipi.
Malauradament, hem hagut d'afrontar tres processos de reestructuració de les empreses. L'últim, com et comentaves, és un tancament.
Parlo de Faurecia, parlo de Douga Metal Park i parlo d'Auxil, en la qual, primer punt, des de l'Ajuntament, des del Consistori ens hem apropat tant a la secció sindical de totes tres empreses com a la part empresarial per tal de manifestar, primer de tot, el nostre suport per tal que puguin arribar a qualsevol mena d'acord en tots els casos.
Hem ofert i han utilitzat els espais i els equipaments municipals perquè, donat que estem en una època de pandèmia, la reunió assembleària dels treballadors i treballadores es podia veure afectada si es determinés amb el seu joc de treball.
En aquest sentit, l'Ajuntament, com no podia ser d'altra forma, donava suport, oferint, i així ho van fer, agafant-ho, els espais i els equipaments municipals per tal de que les assemblees poguessin treballar de forma independent, autònoma i poguessin treballar amb documents que siguin després votats per la representació dels treballadors i treballadores.
L'Ajuntament també ofereix, amb aquestes empreses, amb aquests treballadors i treballadores, el nostre departament de promoció econòmica per tal de donar impuls, generar xarxa de comunicació i obrir possibilitats.
Certes accions que s'han adoptat per aquestes empreses formaven part de la reacció, formaven part perquè no podíem, diguem-ne, tindre més projectes assignats i això desenvolupava tindre més o menys tasca personal perquè es desenvolupessin.
I nosaltres de l'Ajuntament, que sí que és una cosa molt directa nostra, i en el cas d'Uixín molt especialment, vam proposar, personalment jo, a les empreses que si necessitessin de reestudiar la seva implantació al nostre municipi estarien encantats d'estudiar quines eines podrien fer servir perquè la implantació de l'empresa sigui més competitiva.
Si necessitessin d'alguna possibilitat de reestudiar la seva condició urbanística, doncs poder-lo estudiar, poder-lo treballar i disposar a tots els nostres turistes i enginyers i arquitectes per tal de reconfigurar, si fos al cas, si l'empresa ho considerés aviat, les empreses perquè siguin més competitives.
Al final hem de fer que la comarca sencera, i especial al nord de la comarca, tingui un punt de competitivitat increïble i ha de ser gran i això qui ho dona, independentment de qui ho doni i també al valor afegit de les persones que hi treballen en aquestes empreses,
s'ha de donar també el territori, la estructura, les comunicacions, les inversions que s'han de donar i que s'han de plasmar als polígons empresarials per al bé de les treballadores i treballadores en un transport també sostenible.
Amb això nosaltres ens hem ofert un altre cop d'estudiar totes les possibilitats perquè les empreses siguin més competitives i que tinguin més possibilitats d'incorporar més gent.
És cert que hem trobat a faltar que el departament, en aquest cas d'empresa i coneixement, estigués al costat de les empreses, al costat nostre, per tal que també, des de la generalitat,
donin eines suficients que es plasmin en empreses més competitives i polígons que generin més riquesa al territori, que al final tindran un retorn perquè aquest retorn de la riquesa serà millors serveis públics i millors equipaments públics per a tots i totes.
Anem al comerç, anem a Brera, anem al comerç local que no només al de Brera sinó a tota la comarca i a tota el país ha patit, ha patit especialment la seva possibilitat d'incrementar vendes i fins i tot en molts casos de la seva suscribibilitat.
Hem de tenir en compte la situació que han patit, hem de tenir en compte també que moltes plataformes es recolzen en la no presència, en no obrir una botiga i això malmès el comerç de proximitat.
I hem de tenir les institucions, hem de ser responsables i hem de donar-los reforçament, no només en projectes i programes específics com el de Brera, que hem necessitat dos programes específics.
El primer és, vàrem donar el nostre suport al comerç local amb una modificació pressupostària al pressupost de l'any passat de més de 200.000 euros.
He portat a disposar recursos necessaris per atendre a totes i cada una de les urgències que hi tindríem i que hem tingut.
I al final de l'any passat es va aprovar una concisió d'ajuts per als comerços minoristes, treballadors autònoms i microempreses de Brera que van haver de suspendre la seva activitat en l'estat d'alarma i per aquest ajut l'Ajuntament vàrem disposar 60.000 euros en ajuts als col·lectius més afectats.
I no només això, vam generar Junts de l'Ajuntament a Brera Activa, una oficina individualitzada al costat de l'Ajuntament, però independent de l'Ajuntament, en la qual dos professionals atenen, previ a visita concertada, el cas en concret, perquè al final la gent s'atabala amb tanta informació que ens hi arriba i que moltes són consideracions, no són projectes de llei.
Allà hi ha dues persones, dues tècniques que estan completament preparades i les quals recullen les incidències o les propostes o consultes que ens fa arribar del sector dels comerços i del sector dels autònoms i es dona un assessorament especialitzat i personalitzat.
Això també és una inversió que ha fet l'Ajuntament perquè creiem que s'ha de donar i la gent ha de tindre molt bona informació per poder prendre les decisions més oportunes.
Amb això, tenim l'oficina a Brera Activa, que en aquest cas hem tingut fins ara 144 usuaris, hem recepcionat 345 consultes, de les quals s'han derivat amb 248 expedients tècnics,
diferents administracions informades, 540, perquè ens adrecem a la liquidació, ens adrecem a la Generalitat, ens adrecem a l'estat espanyol, ha tingut unes consultes de 1.552 visites i el temps de resposta està en menys de 24 hores.
Hem sapigut dimensionar un servei que ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies i que té capacitat sobretot d'adaptació al que necessitem ara i del que puguem necessitar el dia de demà.
Estant al costat de la gent, podrem dotar-los i muscular l'estructura de l'Ajuntament per ser eficients i eficaç.
Finalment, Jesús Narro explica quins són els reptes de l'Ajuntament de Brera per l'any 2021 dins l'emergència social i econòmica que vivim.
Les necessitats són vàries.
El projecte del pressupost, que vam aprovar l'any passat perquè fos vigent, el dia 1 de gener, treballa diferents aspectes amb una clau de la responsabilitat social que tenim com a Ajuntament,
la responsabilitat del municipi i amb una clau molt clara de suport a les polítiques socials, el suport a les famílies, als comerços i a l'amplidormania arrenca per tal d'invadre els efectes econòmics i socials que està provocant la pandèmia del Covid.
Sortim amb un pressupost gairebé de 17 milions d'euros, uns comptes que nosaltres dins l'Ajuntament incidim sobretot amb la cobertura social de les nostres famílies amb més dificultats,
en el medi ambient, en el manteniment de la qualitat del nostre espai públic, un espai que considerem ecofeminista, amb la nostra mobilitat i amb la nostra seguretat.
Experimentem a terme totes les polítiques prioritàries que tenim com a equip del govern municipal, tot i que hem de conviure amb la crisi generada per la Covid-19, destinarem el 32,64% dels recursos de l'àrea de serveis a les persones, famílies, socioculturals i de gèure,
garantint amb aquesta aportació que els serveis siguin de qualitat i de protecció social. No es pot quedar ningú enrere.
A més, dutem de més personal al Departament per tal d'infortir la gestió interna i que sigui efectiva per les persones que s'adrecen a l'Ajuntament, a la casa de tots i de totes, amb una necessitat específica.
Hem de donar resposta i per això els professionals i les professionals han d'estar informades i ben dotades econòmicament, per poder ser resolucions, que sigui el que ens hi domani i entenem què hem de fer.
Tot i això, la situació actual de l'Ajuntament, mantenim un esforç inversor que seguirà produint despesa, per exemple, amb la reposició de la llum i l'any públic, que es prohibirà una revolució progressiva.
També en aquest sistema a l'ed estem en una crisi sanitària que està provocant els polítics empresarials strides, però no hem de fugir ni hem de mirar cap a altres costats amb la nostra responsabilitat ecoambiental.
I amb una mirada, insisteixo, ecofeminista, perquè són en aquests moments on s'han d'arrellar aquestes sinèrcies a la nostra forma d'entendre el nostre entorn.
I encara que hi hagi dificultat, amb aquestes dificultats hi treballarem unes polítiques ecofeministes.
I quan hi sigui amb unes jornades més amables a nivell dels polítics empresarials ho farem amb una jornada més amable.
Però no, mai és per perdre, mai ho farem i amb això ho tenim també instal·lat.
És cert que les prioritats diàries ens afecten a poder oposar l'ull amb aquestes mesures de la Covid.
Però no podem perdre, hem de ser capaços de poder també ser resolutius i respectuosos amb el patrimoni que deixarem a les futures generacions, que és el patrimoni ambiental.
I ens sentim interpel·lats amb aquesta responsabilitat.
Renovem també els equipaments municipals, com el camp de futbol, la seva il·luminació amb tecnologia alent,
continuant amb el tracte respectuós i planificat amb el medi ambiental.
Carre Malcà també, i per a nosaltres és important,
una aposta en la millora dels serveis del transport urbà i el transport sostenible.
Permet una... que és evident d'haver-hi molts cogs, recordem, que no som a la metropolitana.
I no tenim una xarxa de transport públic també dissenyada i amb tanta freqüència tot plegat.
Des del nord tenim aquestes mancances històriques i el que fem els municipis amb recursos propis és anar, diguem-ne,
implementant, haver fet una gran aposta per unir els veïns i veïnes dels barris amb el núcleo urbà i el núcleo urbà amb els veïns i veïnes dels barris.
I tots amb el transport de la xarxa pública.
Creiem de debò en una xarxa pública integrada, que ja hi som integrats,
i un transport públic que entubli els quilòmetres que farà.
Passem de 47.000 a 80.000 o augmentem les freqüències diàries i en dies festius en sentit comú
i que faci de plataforma per tal de progredir-se després en el ferocari de Generalitat
i a la xarxa d'autobús que va cap a Barcelona o Copa Igualada.
Ens interessa molt que la gent s'acostumi a utilitzar el transport urbà perquè és una política efectiva i tangible
de reducció d'emissions de CO2, fem esforços, hem de donar exemple a l'Ajuntament per tal que això es realitzi
que ja està funcionant des de l'1 d'octubre i aquest any té una partida pressupostària molt gran
que culminarà en que l'autobús, el projecte que sortirà de l'autobús, serà un autobús amb gas.
I amb això també fem una incidència que el combustible, des que som municipis petits,
som ambiciosos amb el respecte al medi ambient i encara que triguem més del que ens agradaria,
l'aposta és decidida i ferma.
També farem una actuació amb un altre tema, penso, estratègicament interessant i que segurament
que d'aquí a uns anys en parlarem cada cop més, que és el tema de l'aigua i de la xarxa de l'aigua potable.
L'aigua és municipal al 100%, la gestionem nosaltres, els personals de l'Ajuntament
i tenim la capacitat de dirigir les polítiques aigües des d'una vessant social i responsable.
Des d'aquesta responsabilitat farem una inversió amb la via pública, també amb diferents barris,
millorant també diferents zones de jocs infantils als barris i també implantarem de forma definitiva
la recogida selectiva als barris que no estan allunyats del núcleo urbà,
continuant reposant contenidors i fent en aquest sentit també una altra inversió,
inversió com la de la biblioteca d'arreu.
Una inversió per tal de minimar la bretxa digital i que estem molt a prop de tots i totes
i això és molt important i s'ha, des de les institucions públiques, donar un exemple.
I també s'executaran els projectes dels pressupostos participatius que es van votar,
que la gent va decidir l'any passat.
Són uns espais coberts del pati de l'Arnejú, un nou espai de jocs a l'espai de Can Borral,
una zona de berenar de pícnic al polígon Sonar Mengol i una canalització d'aigües pluvies al polígon Sant Hilari.
Projectes que ha decidit la ciutadania, que es podien fer amb una dotació pressupostària de 6.000 euros
que va ficar l'Ajuntament i que la ciutadania amb molt bon criteri va decidir aquestes opcions.
Cal indicar també que de forma extraordinària o en aquest Ajuntament, de forma normalitzada,
no tenim necessitat d'acudir a l'endeutament per finançar els projectes que hi tenim.
Són projectes que ens cofinanciem amb l'esforç i la corresponsabilitat social que tenen les empreses
que estan instal·lades al nostre municipi perquè reverteixi amb el benestar dels nostres veïns i veïnes,
tot i així congelant els impostos per tal de no fer aquesta pressió
a les nostres 5.198 divendres que tenim al nostre municipi.
És a dir, projecte social, projecte compromís amb la ciutadania
i que té capacitat per poder articular polítiques efectives a les persones que necessiten.
Com sempre, aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
i descarregar la nostra programació a la carta a radioabrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Abrera per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Abrera
Per la salut de totes i tots, siguem responsables.
Evitar els contagis és molt senzill.
Només hem de mantenir la distància interpersonal, utilitzar la mascareta
i intensificar la higiene de mans amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic.
Evitar la propagació del coronavirus és responsabilitat de totes i tots.
Ajuntament d'Abrera. Amb tu. Per tu.