ABRERA INFORMACIÓ
Bé, abordarem sobre el tema dels trastorns mentals greus
i també abordarem sobre el tema del trastorn antisocial
o també la psicopatia.
Persones que d'alguna manera presenten algun tipus de comportament
antinormatiu, antijurídic, desenvolupant contractes collectives,
criminològiques, i que d'alguna manera sempre és un gran debat
en relació del punt de vista sanitari
i també des del punt de vista jurídic legal.
que d'alguna manera els menors diagnòstics consideren
que ha estat una malaltia mental, un trastorn mental
o una dispensió mental, en canvi,
des del punt de vista jurídic no es consideren com a tal.
D'alguna manera són persones que fan el que fan
i tenen la motivació que hi ha aquest tipus de comportament antinormatiu.
I per tant presenten tres de personalitat en aquest sentit,
malèvols, malignes, i que d'alguna manera són persones
que són propenses a desenvolupar aquest tipus de conductes
que són per tant directives.
Parlarà de psicopataia i de malalties mentals, com acaba de dir.
Com definiria breument de què tracten aquestes malalties?
Bé, el que començarem a dir serà que
sempre és una gran polèmica entre el món jurídic, justament,
i que, malauradament, a la nostra societat avui en dia,
hi ha un increment, o almenys un coneixement més elevat,
justament, d'aquest tipus de comportaments
que surten pels mitjans de comunicació
i que, d'alguna manera, es veuen com persones
que senten aquest tipus de comportament,
ja sigui de l'ambient epidemiològic,
maten o assassinen a altres persones, a les víctimes,
o desenvolupen conductes d'agressions sexuals,
ja sigui vers cap als adults,
inclús en base als menors,
que, d'alguna manera, els manifesten com a notícia
dins de les mitjans de comunicació,
ja sigui per la televisió o ja sigui per la premsa,
i moltes vegades preguntem
quin és el motiu que realment dona lloc
a aquest tipus de persones
que s'envolupen en aquest tipus de comportaments
i què és la causa i per què ho fan, no?
I hi ha moltes vegades que surten aquest tipus d'incògnites
que moltes vegades està difícil poder donar una explicació,
està difícil,
i altres vegades, doncs, es pot donar una explicació.
Moltes vegades,
o bé el subjecte té un tipus de trastorn mental greu,
que no es justifica aquest tipus de circumstàncies,
com per exemple és el cas del caníbal d'altàper a Madrid,
que presenta el principi, segons els estrens de les mitjans de comunicació,
que té un tipus de trastorn mental
i consum de tòxics
que s'ha desenvolupat el crim de la seva propa mare
i que l'hagi guardat en papers
i s'hagi fet un comportament de canibalisme cap a la seva mare,
i altres tipus de circumstàncies casuístiques,
criminològiques,
que fa difícil poder entendre
el per què ha pogut desenvolupar una mort
d'una persona inoxent,
com per exemple el cas de la Laura Duermo,
per exemple,
de persones que hagin desenvolupat aquest tipus de comportament.
Clar, nosaltres,
els professionals de la salut mental,
psicòlegs i psiquiatres
que desenvolupen la nostra activitat
dins la sala de justícia
i intentem justificar aquest tipus de comportament
als operadors jurídics
que han de determinar
si aquesta persona té una responsabilitat penal
o jurídica en relació al comportament que ha començ,
doncs clar, d'alguna manera,
tenim un paper important en aquest sentit
i que després, finalment,
qui decidirà quin és el tipus de pena
que s'aplicarà
que el projecte
que ha sigut, diguem-ne, investigat,
doncs finalment,
si és un terme de jurat,
doncs ja determinarà quin tipus de pena
li caurà.
Com es pot detectar una malaltia mental
i quin és el procés
que es porta a terme quan es detecta?
A veure, a moltes vegades
és difícil poder detectar
una malaltia mental.
Per què?
Perquè, d'alguna manera,
més que una malaltia mental,
es tractaria d'un trastorn de personalitat.
Els trastorns de personalitat
són més sutils de poder detectar.
Fins que no es posen de manifest,
o de forma, diguem-ne, evident,
de forma meridianament clara,
d'alguna manera,
tal com és, per exemple,
un comportament tan antinormatiu,
potser en aquest cas,
un crim, un assassinat,
una violació,
una agressió sexual,
d'alguna manera, doncs,
no es pot manifestar.
Des del punt de vista,
inclús policial,
els policies també ho diuen,
fins que no hi hagi estrany,
fins que no hi hagi el delicte,
no es pot desenvolupar
el que és la detenció del subjecte, no?
Moltes vegades passa
que en l'àmbit de la salut mental
és el mateix.
Fins que no hi hagi
un comportament manifest
de forma molt, molt patentment evident,
d'alguna manera,
no es pot determinar
fins a quin punt
es trobem davant d'un brot psicòtic,
per dir-ho d'aquesta manera,
una crisi d'agitació conductual
per part del subjecte
que, finalment,
ha desenvolupat aquest tipus de comportament, no?
que sigui hostil o diria que sigui eressiu.
Hi ha vegades
que sí que és evident,
perquè quan tractem
de trastorns mentals greus
en què existeix
una pèrdua de contacte
amb la realitat,
com és que el subjecte delira
i, per tant,
té al·lucinacions
o té, diguem-ne,
deliris,
això fa que,
fa que d'alguna manera
sigui molt més evident
la circumstància.
davant d'això,
si una persona delira
i una persona
no té al·lucinacions,
clar,
es veu clarament
veu coses
on no n'hi ha,
escolta,
veu,
on no existeix
una font,
diguem-ne,
d'origen,
o inclús
aquests deliris
poden ser
deliris paranoides
de persecució,
es pensa
que li persegueixen
o senten
una que
altra gent
o altres persones
li volen fer mal
quan no hi existe
cap tipus de raó.
això sí que d'alguna manera
es pot donar lloc
a una certa evidència,
és més fàcil
poder detectar,
però hi ha
circumstàncies
que és més difícil
de detectar.
Vostè com a psicòleg
percep molta
desconeixença
sobre malalties mentals?
El que puc dir
a raó
de la meva pròpia
experiència
és que
les coses
o les malalties
o les discursions
mentals
que són molt evidents
són d'alguna manera
molt més propenses
a ser visitats
pels professionals.
Però en canvi
altres tipus
de subjectes
que presenten
algun tipus
de discursió
de trastorn
de personalitat
de tipus
histiònic
o de trastorn
de personalitat
de tipus
narcisista
o de tipus
antisocial
són persones
que són
molt menys
proclives
a ser visitats
a la sala d'espera
d'un professor
de salut mental.
Per què?
Perquè no reconeixen
que d'alguna manera
tenen uns tres
de personalitat
de tipus
histiònic
no reconeixen
que tenen uns tres
de personalitat
de tipus narcisistes
o antisocials
perquè són persones
que d'alguna manera
no són conscients
del comportament
asocial
o antinormatiu
que desenvolupen.
En aquest sentit
amb la resta
de la societat
moltes vegades
es vol justificar
el per què
d'alguna manera
aquesta persona
ha fet
aquest tipus
de comportament
hostil
i agressiu.
Però hi ha moltes vegades
que no et poden
donar explicació
perquè des del punt de vista
diguem-ne
fora
en què el professional
no parteix
des de la base
de l'exploració directa
de la pròpia subjecta
i només parteix
de la informació pròpia
de la ficció
de la comunicació
només es pot fer
una sèrie d'inferències
en hipòtesis
de treball
que fem
una aproximació
de com seria
aquest tipus
de comportament
que és un col·lopat.
Però moltes vegades
es fa difícil
de poder explicar.
En el seu recorregut
professional
imaginem que haurà
tractat diferents casos.
A part del malestar
del propi pacient
quin és el tractament
que se li dona
a la família?
Imagino que no deu ser
gens fàcil saber
que un familiar
o un proper
bateix una
informatat mental.
Exacte.
A part dels familiars
és també
un camí
molt
diguem-ne
sensible
molt fràgil
i molt
d'alguna manera
en aquest sentit
inclús
traumàtic
per a les propis familiars
que tenen
al seu abast
un familiar
dins del seny
dins del que és
l'hagard
dins del que és
l'allar familiar
un familiar
amb un trauma mental.
Clar,
anem a veure,
per una banda
tenim el que
si ja és
traumàtic
tenir
una malaltia
mental
si sobretot
és greu
tipus
esquizoprènia
esquizoprènia
paranoide
un test
pedipular
en simptomatologia
psicòtica
els propis familiars
que pateixen
aquest tipus
de circumstància
moltes vegades
es troben
desesperats
perduts
que no saben
com
orientar
la intervenció
en aquest tipus
de circumstància
i això fa que
d'alguna manera
moltes vegades
no acabin
per demanar ajuda
fins que ja
la circumstància
en la situació
ja és molt manifesta
molt manifesta
fins i tot
a nivell crític
a nivell crític
per tant
moltes vegades
els familiars
intenten
solucionar
diguem-ne
el problema
dintre
l'allà familiar
a nivell
intern
de portes
cap al dintre
però fins que
d'alguna manera
no se senten
desbordats
perquè ja no saben
com manipular
com
diguem-ne
controlar
millor dit
la circumstància
és quan requereixen
la intervenció
per tant
de professionals
Quina valoració
fa que des del
Departament de Sanitat
de l'Ajuntament
organitzi
cicles de promoció
de la salut
per tant que tractin
diferents temes de salut
pensa que és important
molt positiu
molt positiu
molt positiu
és una molt bona iniciativa
que d'alguna manera
doncs
s'hauria de
prendre
exemple
per altres
entitats
municipals
i
administracions
públiques
i jo crec
que d'alguna manera
això fa que
la gent
que d'alguna manera
que interessi
per aquest tipus de tema
pugui prendre
més consciència
i
en aquest sentit
més nivell
de coneixement
en quant
a aquest tipus d'àmbit
de la segon mental
concretament
Doncs fins d'aquí
l'entrevista del dia
d'avui
sobre la xerrada
que es portarà a terme
en el marc del cicle
de promoció de la salut
el proper dimecres 27
a la Casa de Cultura
a les 6
en aquest cas
amb el doctor
Bernat Noel Tifón
a qui agraïm la seva atenció
moltes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir
i descarregar
a la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a la nostra aplicació
gratuïta
per a dispositius mòbils
Serveis informatius
de Ràdio Abrera
Gràcies a vosaltres