L'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga
El proper divendres 12 de novembre, la Sala Municipal d'Abrera
acollirà l'espectacle L'Anticoach del còmic Tian Lara,
un monòleg que aborda el món del coaching en cau d'humor
i per parlar-ne avui ens acompanya l'entrevista del dia
el mateix Tian Lara. Bona tarda.
Què tal? Bona tarda.
A més a més, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga
acollirà l'espectacle L'Anticoach del còmic Tian Lara,
un monòleg que aborda el món del coaching en cau d'humor
i per parlar-ne avui ens acompanya l'entrevista del dia
el mateix Tian Lara. Bona tarda.
Què tal? Bona tarda.
En primer lloc, explica'ns una mica més d'aquest anticoach.
Aquest espectacle és un espectacle de salvat comedi
i és una paròdia de tot el món del coaching,
que està corrent de motivació, que tot és possible,
has de lluitar pels teus somnis.
És l'altra versió que ve a controversar una mica
que hi ha gent que no para mai, que està 24 hores i tant, per coses.
Aquest és un espectacle per tot el contrari, per relaxar-se,
per desmotivar-se, inclús, veient algú que està dins jo que tu,
que soc jo en aquest cas.
Ho apunteves una mica, però es tracta d'una crítica,
aquestes noves corrents com el Mr. Wonderful, etc.,
o es tracta més d'un punt de partida més naïf
per riure sense més pretensió?
És que té una part de totes dues coses.
Té una part de totes dues coses.
Quan jo faig la meva comèdia,
hi ha gent que se la pot prendre com a tarratges,
pot ser una butaca més, pot treure de tot,
i ja està, i te'n vas a casa teva, a casa teva,
i hi ha gent que hi pot agafar el missatge,
hi ha gent que agafa el missatge entre línies
i aprofita aquesta crítica des de qualsevol cosa que passa a la societat.
Però no és un espectacle contra el coach,
és un espectacle per viure,
igual que l'anticrisi necessitava aquí per viure.
De fet, hi ha molts professionals del mòbil coaching a l'espectacle,
jo penso que venen per veure què està passant aquí,
però es donen en compte que és un espectacle totalment d'humor,
hi ha gent que supera més sentit de l'humor
i hi ha gent que supera més suport a la persona.
Però aquest és l'objectiu,
arribar a passar una bona estona,
i hi ha gent que surt que utilitza l'efecte contrari,
que surt més motivada del que ha entrat.
I és un espectacle que està ben vist arribar tard, per exemple,
perquè aquí la impuntualitat està ben vista,
és un espectacle d'antic coaching,
llavors la gent que arriba una mica tard són herois.
De fet, tenim un rànquing de les dues temporades que portem fent a les detergines
de la gent que arriba més tard, i aquests s'estan en un pedestal directament.
Està bé.
I, Tiana, escolta, comptes amb més de 1.200 actuacions a les teves esquenes
i més de vuit anys en cartellera amb diversos espectacles.
Què és el que fa per tenir tant d'èxit i, sobretot, mantenir-s'hi,
que és el complicat?
El complicat?
A veure, després dels últims dos anys que portem al sector cultural,
les fetes de complicat han sigut sobreviure aquests dos anys,
els últims anys, no?
Les altres entren en un passeig.
Però, clar, jo vaig començar fent cinc minuts,
amb micròfons oberts, deu minuts, quinze,
i no em vaig adonar que estava en cartellera de teatre,
perquè m'agrada molt escriure comèdia i, bueno, com està?
Jo penso que t'ha d'acabar un masochista allà, directament,
perquè per sobreviure en aquest sector t'ha d'agradar molt el que fas.
Clar, jo com a anticolls no puc lluitar pels seus somnis,
perquè...
puc donar-me la contrària a mi mateix, no?
Però que estic, sí, sí, no m'he d'adonar, ja porto més de 1.200, sí.
Sembla que ja són...
registrats, no?, totes les actuacions.
Sembla que ja m'apropo les 1.500.
Però... però què fem, què fem?
Passar la pandèmia pel sector cultural ha sigut tot...
Tot un aventura.
Aquí anava també perquè estem, en aquest moment,
com comentaves, de forta inestabilitat en molts sentits,
sobretot arran de la crisi de la Covid-19,
una crisi que ha afectat també a nivell emocional
i ha començat a fer-se evident la necessitat
de prestar més atenció a la salut mental.
En un context així, és més difícil fer humor?
Ha sigut molt progressiu.
El que hem notat ara amb el públic és que,
bueno, als llocs després del confinament,
l'ambient està molt endarrerit.
La gent...
hi ha hagut una etapa que s'ha hagut d'acostumar
d'estar en un teatre asseguts dues hores amb les mascaretes,
nosaltres també, els artistes, des de l'escenari,
no veure sobreviure la gent.
Ha sigut una transició bastant complicada.
El que s'ha notat molt els últims 15 dies, l'últim mes,
la relaxació de totes les mesures,
l'avançament de les vacunacions i tal,
que la gent s'ha deixat anar molt més.
La gent té moltes ganes de riure.
Jo penso que l'humor és molt necessari
per compensar tot el que ens passa a la vida.
I això ha sigut una gran moguda.
Jo penso que la gent ve a rebre les riures
que han perdut durant tota aquesta etapa.
I estem notant que cada cop això va millor,
això va millor perquè la gent necessita riure
i nosaltres també, des de l'escenari.
Clar, perquè es diu que un dels millors antidots
per la depressió és el sentit de l'humor.
A més de còmic, tu també ets infermer
i, per tant, t'has fet càrrec de persones
en moments difícils.
Consideixes amb aquesta afirmació?
Sí, tant, totalment.
Jo, de fet, ara ja no dedico a la sanitat,
però he estat molts anys
i el sentit de l'humor, allà,
és ja no necessari si és indescriptible.
Ja només pels pacients, sinó pel personal.
Perquè, si no, tant de dolor quotidianament,
tantes escenes de patiment,
no les toleres a nivell mental.
Llavors, té que haver, com més dolor hi hagi,
més càrrega d'humor,
té que haver per compensar una mica la balança.
I això ja ho he fet.
I una part que parlo, esclar,
una part d'anticotxing, de salut,
el que parlo de tota aquesta etapa.
Però no vull fer spoilers,
però ni parlo, ni parlo.
I, Tiant, també ho apuntaves una mica,
però a nivell professional,
com has viscut aquests dos anys i, sobretot,
l'aturada obligada de l'activitat professional
a causa de la crisi sanitària?
Clar, jo he viscut...
El meu punt de vista és tan particular
perquè van ser tots els teatres tancats,
que jo feia temps que no exercia de fer-me.
Però, bueno, ja va haver anat uns mesos
que trucaven gent jubilada,
gent que no havia acabat la carrera,
i, evidentment, que em van acabar tot,
em van trucar a mi també.
Encara que feia temps que no hi anava,
que estava de permís, d'excepció.
I vaig anar alguns dies,
algunes guàrdies sueltes,
a la segona onada,
vaig tornar, clar,
tant temps visquent dels escenaris,
de fer monòlegs,
tornar a la sanitat,
a una realitat tan dura,
va ser un punt d'inflexió bastant important.
De fet, dones compte que el que fas,
el que estic fent ara,
és molt important,
perquè la gent m'agraeix,
el sentit de l'humor,
que és imprescindible,
quan passa alguna cosa així,
són altres, no?
I llavors es valora molt més
tot el que tenim ara, de veritat.
El privilegi de poder fer veure la gent
i de que republi que altres,
i de que es valora molt més.
Que estigui un teatre obert,
que no hi hagi limitació de foro,
que la gent estigui asseguda
un al costat dels altres,
tot això es valora,
jo personalment ho disfruto
molt.
I mirant ja a l'horitzó,
tens algun projecte en ment
o en funcionament que ens puguis explicar?
Sí, sí, tant,
sempre és continu,
això no podem parar d'escriure,
i clar,
no podem parar d'escriure
i adaptar-nos a les noves èpoques,
i a les noves generacions,
que s'estancen malament.
I entre altres coses,
tenim un espectacle que estem preparant,
i hem fet algunes funcions
i que anirem fent,
bueno, anirem fent un espectacle
a tot arreu també.
I què t'inspira l'hora d'escriure un monòleg còmic?
I vaig començar explicant mentides,
perquè transfuges el primer any,
el primer i el segon any,
transfuges en coses que per tu mentalment
poden ser molt gracioses,
i a poc a poc he anat transformant això
i he tret totes les mentides,
i em passo la meva vida,
passo la meva vida real,
el que m'ha passat ja,
el que penso que em passarà,
i punts de vista una mica prebuscats,
per agitar una mica la ment del públic,
acabant amb el riure, evidentment.
I ara, al final passant el espectacle,
tot el que explico és veritat,
ha estat en realitat pura i dura,
perquè he vist que és el que,
bueno, em sento molt més còmode així,
i a part que no se m'oblidarà avió,
perquè estic parlant de la meva vida,
de coses que m'han passat,
i he descobert que és el que més disfruto,
i per conseqüència la gent disfruta més així també,
perquè s'ho acaba creient tot.
Doncs finalment, imagino que vols convidar-te
els nostres uients a que vinguin divendres
a gaudir i riure del teu espectacle
a l'Anticoach, tot teu al micròfon.
Exacte, us espero.
Us espero el divendres, dia 12,
a la sala municipal de Brera,
un espectacle que està ben vist,
s'ha arribat tard,
i hem de saber si algú arriba a 10 minuts,
pot ser l'heroi de la nit o l'heroïna de la nit.
I allà està bé, parlarem de moltes granques
del món de l'anticoaching,
de tot el món de vista del sentit de l'humor,
anticoaching nutricional, anticoaching infantil,
anticoaching religiós,
de salut, de parella, evidentment,
i passarem molt bé.
Jo fa molt temps que no actuo a Brera,
així que tinc moltes ganes de fer l'espectacle allà.
Us espero.
El divendres, dia 12, a la sala municipal.
Doncs amb aquest missatge finalitzem l'entrevista del dia d'avui.
Moltes gràcies, Tian Lara, i molts èxits.
Gràcies a vosaltres, i una abraçada molt gran.
Recordem que l'espectacle de Tian Lara, l'anticoach,
es podrà veure el proper divendres, 12 de novembre,
a les 10, a la sala municipal.
Les entrades es poden adquirir al web www.brera.cat,
poden acollir-se als preus reduïts,
als majors de 60 anys, menors d'11 a 18 anys,
ciutadans en situació d'atur, veïns i veïnes,
amb disminució o carnet de la biblioteca.
Amb aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
i descarregar la nostra programació a la carta
a RadioEbrera.cat i a la nostra aplicació gratuïta
per a mòbils i tauletes.