A Ràdio Obrera, a Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Avui els oferim l'espai de la finestra de la salut amb els comptes pel Bon Rotllu,
una iniciativa promoguda des del Cabalbaix al Pla Supramunicipal de Prevenció de Drogodependències i Comportaments de Risc
que duen a terme els alumnes de cinquè de les escoles de primària d'Abrera.
En aquesta primera edició del curs dels comptes pel Bon Rotllu ens acompanyen els alumnes de cinquè de l'escola Josefina Ibáñez, que ens explicaran dos contes.
Bon dia a tothom.
La classe de cinquè del Castell de Voltrera de l'escola Josefina Ibáñez.
Venim a comptar dos contes.
La col de Brussel·les i la poció màgica i la desgràcia de la Carbassa.
Esperem que us agradi.
La finestra de la salut.
La col de Brussel·les i la poció màgica.
L'endemà, la col de Brussel·les està amb els seus amics.
El senyor Col és meravellós, explica la col de Brussel·les.
Un dia seré gran, forta i valenta com ell.
La ceba i el tomàquet esclaten a riure.
Has sentit això? Pregunta el Pesol.
Brussel·les vol ser com el senyor Col.
Va, deixa'm tranquil·la, respon Brussel·les enfadada.
Aleshores, la col de Brussel·les recorda la poció màgica.
El bolet va dir que, prenent-la, un es sentiria com volia.
Pot ser, quan l'aprengui, em sentiré gran, forta i valenta, com el senyor Col.
Es diu Brussel·les.
Jo puc ser com el senyor Col si vull, assegura Brussel·les als altes.
Ja ho veureu.
Babau, exclama el rave. Babau, criden els altes.
Llavors, Brussel·les se'n va amb el cor enconguit a esperar el bolet al forat de la tanca.
Espera molta estona.
Just quan creu que el bolet ja no apareixerà, el bolet es presenta.
Bolet, exclama Brussel·les, tu m'ajudaràs?
Com? pregunta el bolet.
Tothom diu que no puc ser gran, forta i valenta, com el senyor Col, afirma Brussel·les.
Dóna'n una mica de la teva poció màgica i ja m'hauran.
El bolet somriu i fica la mà al seu serró.
M'has de pagar, diu el bolet.
Dóna'm el teu barret.
Però tu no m'havies dit que calia pagar, diu la Col de Brussel·les.
Cal pagar sempre, afirma el bolet tot somrient.
Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta de sitjar ser com el senyor Col, però també li agrada molt el seu barret.
Finalment, a disgust, Brussel·les li dona el seu barret.
El bolet se'l posa al cap.
Té, diu el bolet donant la poció màgica a Brussel·les.
Estàs segur que funciona? pregunta Brussel·les.
El bolet somriu i desapareix amb el barret.
Brussel·les es queda molta estona demanant-se si s'ha de prendre la poció.
Què diria el senyor Col si ho sabés?
Pensa que ho pensa a Brussel·les.
Però és massa tard.
Brussel·les ha donat el seu barret al bolet.
Brussel·les dubta un cop més i després pren la poció d'un sol cop.
Tancar els ulls per no veure-ho.
Una mica més tard, Brussel·les es troba amb els seus amics.
Ei, mireu, és la petita Brussel·les qui ve?
pregunta la pastanaga.
T'equivoques, jove, respon Brussel·les.
Sóc el senyor Col.
Però si tu ets Brussel·les, la nostra amiga, diu la pastanaga.
Fes-te arreglar les ulleres, jove, diu Brussel·les, molt seriosa.
Jo sóc el senyor Col.
Si tu ets el senyor Col, jo sóc el cogombre, diu el tomaquet,
posant-se en guàrdia com un boxellador.
Tots els altres riuen amb ell.
La col de Brussel·les se'n va.
Una mica més tard, la col de Brussel·les es troba amb el cogombre que maltracta la patata.
Atura't, ordenen a Brussel·les fent una veu profunda.
Et proveixo que li fessin mal a la patata.
El cogombre no pot creure el que sent.
Què dius mitja col?
Si vols barallar-te, fes-ho amb algú de la teva mida.
Respon la col de Brussel·les.
El cogombre es peta a riure.
La patata sap que això no pot acabar bé.
I es fica en un forat tot cridant.
Salva't, salva't, Brussel·les!
Brussel·les rep aleshores una violenta puntada de peu que l'envia pels aires.
Cau estrepitosament.
Havia pres la poció màgica i em sentia gran i forta com el senyor Col, comenta Brussel·les.
Has estat valenta, comenta la patata,
però no has estat ni gran ni forta com el senyor Col.
No havies canviat gens.
Aleshores, el bolet m'ha mentit, respon Brussel·les.
La poció màgica no funciona i jo he perdut el meu barret.
No et cal ser gran i forta com el senyor Col, diu la patata.
Jo et trobo molt bé tal com ets.
Ets la meva amiga, patata, diu Brussel·les tot somrient.
Tu també, exclama la patata.
La finestra de la salut.
La desgràcia de la carbassa.
La patata, la pastanaga, la carbassa i el rave
juguen a fer-hi amagar.
T'he vist, crida la pastanaga mentre es corre a tocar la carbassa.
Ara et toca parar a tu, diu la patata tot rient.
Una altra vegada, sempre em toca a mi.
Com m'agradaria poder-me ficar en un amagat all com la patata
o amagar-me darrere un arbre com la pastanaga.
Però soc massa grossa per amagar-me bé.
Ara et toca parar a tu, diu la pastanaga.
No vull jugar més a aquest lloc, contesta la carbassa.
Llavors, vés-te'n, replica el rave.
La carbassa se'm va sentint-se molt trista.
Em tornaré tan petita que sempre trobaré els millors amagatals
i ningú no es burlarà mai més de mi.
L'endemà, la carbassa deixa de menjar per no créixer més.
Al migdia té molta gana.
Al vespre encara en té més.
L'endemà no pot aguantar-se més sense menjar
i encara no ha deixat de créixer.
La carbassa torna a menjar
i prova de fer alguna cosa diferent.
Pensa, prova de fer exercici.
Es toca les puntes dels peus sense d'obligar els llenols,
cent vegades.
Corre al voltant l'hort, quaranta vegades.
Ah, estic en forma,
diu la carbassa a menjar-se el mirat,
però no he canviat gens ni mica.
Estic tan grossa com abans.
La carbassa continua intentant semblar més prima.
Porta un cinturó molt senyit
per tenir una cintura maca,
però això li fa venir mal de ventla.
Canvia d'idea i es passella
amb una pedra al cap per tal de no créixer més.
Però això tampoc no funciona.
Com més coses prova,
per tornar-se més petita,
més l'observen els altres
i més es burlen d'ella.
Això és un desastre,
pensa la carbassa descorallada.
Decideix marxar i instal·lar-se
a l'altra punta del jardí,
on ningú mai la pugui veure.
Ah, quina història,
diu l'espatlac.
La teva desgràcia és exactament la contrària de la meva.
Tu ets grossa i jo sóc alt i prim.
Això em molesta molt.
Però si ets encantadorament prim,
l'aplica la carbassa amb el vellet ja.
i tu, tu ets meravellosament grossa,
respon l'espatlac.
Es posen a riure plegats.
Som ridículs,
comenta l'espatlac.
Tu ets grossa i jo sóc prim.
Som diferents.
Això és tot.
Hauríem d'ignorar
els que es burlen de nosaltres.
L'espàrrec i la carbassa
veiem plegats.
Quin espectacle més bonic!
Vine,
diu la carbassa.
Anem amb els altres.
Mira-t'ells,
són la carbassa tap de bassa
i el gegant espàrrec,
diu fem riota el rava.
En el teu lloc,
jo em preocuparia
del nas tan enorme que tens,
respon la carbassa.
Però carbassa,
diu l'espàrrec,
a tu no t'agradaria
que et diguin tap de bassa.
Tens raó,
respon la carbassa.
Perdona,
em roba.
No és tan greu
de dir el rava,
però se'n va a mirar-se
al mirall
i es toca el nas
per veure el millor.
A veure,
ràdio,
ablera.
A Ràdio Obrera,
la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera,
la finestra de la salut.