Ràdio Abrera, són les dues. Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Torna a Abrera el concurs de teatre amateur Vila d'Abrera. Arrenca aquest proper diumenge i s'allargarà durant els mesos de febrer i març, que també tindrà la remodelada sala municipal com a escenari. Per parlar-ne avui ens acompanya a l'entrevista del dia el regidor de Cultura a l'Ajuntament d'Abrera, Francisco Sánchez. Bona tarda. Bona tarda. Molt esperat aquest concurs de teatre amateur Vila d'Abrera, ja que no es va poder celebrar mentre remodelava la sala municipal. Imaginem que torna amb força amb la nova imatge de la sala.
Sí, sí, efectivamente, es un concurso muy esperado, no hemos podido celebrarlo durante la remodelación, empezamos con mucha fuerza y disfrutando de la remodelación de la nueva sala. Quins són els principals objectius d'una mostra de teatre com aquesta que promou l'Ajuntament d'Abrera? L'objectiu principal és promoure el teatre amatès,
y Abrera siempre ha estado ligado al teatro.
Con lo cual, el objetivo principal es seguir promoviendo el teatro amateur, que lo hay mucho y de muy buena calidad. A més, com comentabas, a Abrera hi ha molta tradició teatral i molta afició al teatre, ¿verdad? Efectivamente, en Abrera, por suerte, hay muy buena afición al teatro, nos gusta el teatro y nos gusta disfrutar del teatro. Con lo cual, tenemos una tradició ya de muchos años
teatral en Abrera. Quin serà el calendari del concurs de Teatre Amater Vila d'Abrera per aquest any 2020? Bueno, como bien comentabas, el Teatro Amater, como bien comentabas al inicio de la entrevista, pues empezamos ahora el 2 de febrero, el domingo, y tendremos una muestra amplia de teatro durante el mes de febrero y el mes de marzo, cerrando con la cruenda que serà
coincidiendo con la festividad de Sant Jordi, que será el día, en este caso, será el domingo 26 de abril. I quines són les companyies i les obres que podran veure a l'escenari de la sala municipal d'Abrera? Bé, tenim companyies de tot el tipus, companyies que depèn de les poblacions cercanes a Abrera, a Terrassa, a Barcelona, a Moñiz de Rey, i bé, tenim un
Una amplia muestra de teatro entre teatro contemporáneo y el teatro actual. Hay diferentes obras en las cuales se encorvarán novedades, nos harán disfrutar y disfrutaremos con ellas del teatro.
Totes aquestes companyies optaran a diversos premis. Quines són les diferents categories que hi ha? Bueno, pues tenemos premios para mejores obras, las tres primeras mejores obras. Tenemos premios para las actrices principal y secundaria, premios para el mejor actor principal y secundario, mejor tonografía, mejor dirección. Bueno, hay premios, multitud de premios que lo que intentamos hacer es premiar la calidad
de los grupos amateur que participaran en esta mostra de teatro, además también tenemos un premio popular que votarán las personas que acuden al teatro y votarán la obra que más les ha gustado. Bueno, por un lado, como comentaba, tenemos el premio a la obra que más ha gustado
popular, que això lo elijo con sus votaciones, los espectadores que acuden a la muestra, y además tenemos el curado de este concurso de teatro, de esta muestra de teatro, que están formados por personas muy vinculadas a las artes escénicas. Finalment, la Cloenda tindrá, com és habitual, protagonisme abrarenc, oi? Exactamente. Intentamos que siempre en las
al cierre de cada una de las postes de teatro que hemos seguido haciendo a lo largo del tiempo, que el cierre tenga protagonismo, un grupo de teatro
abrerense y en este caso podremos disfrutar del grupo de teatro Illes d'Abrera. Recordem, doncs, diumenge a les 6 arrenca el concurs de Teatre Mater Vila d'Abrera 2020, al que tothom està convidat. Nosaltres avui agraïm la seva atenció al regidor de Cultura a l'Ajuntament d'Abrera, Francisco Sánchez. Moltes gràcies i bona tarda.
A vosaltres, bona tarda. La primera representació que podrem veure dins el 23è concurs del Teatre Mateo Vila de Brera serà Amagrades a les Fosques, de Rosa Puntsarnau, a càrrec de la companyia 8 de Terrassa. La mateixa Rosa Puntsarnau, dramaturga i actriu, una de les fundadores de la companyia, ens acompanya avui per parlar-ne a l'entrevista del dia. Bona tarda. Hola, bona tarda. Quina sinopsi podem fer de Amagrades a les Fosques, Rosa? Doncs Amagrades a les Fosques és una comèdia
que ens presenta tres generacions de dones de la mateixa família, la àvia, la mare i la filla, no? I són tres dones que viuen soles, tres dones independents, que comparteixen la mateixa casa, no hi ha cap home, fins que després del temps, als 16 anys, quan la Berta té 16 anys, que és la neta, doncs el pare, que no ha regurgut mai a la Berta, no ha tingut mai cap contacte, doncs s'adona que ha perdut moltes coses de la seva vida i li demana a la mare de la Berta
tenir una relació més o menys normal. I a partir d'aquí tota una sèrie d'embolics, una veïna... És una comèdia en què les dones són unes dones molt independents, però que mai han necessitat els homes, però en un moment determinat aquest home apareix i una mica descol·loca la seva organització familiar. Bàsicament és això. Són tres dones molt diferents. L'àvia és una dona molt alegre, molt divertida. La filla és una dona que suposo que fruita el seu desengany amorós
quan va tenir la Berta, que ha criat la seva filla sola, no sap gaudir gaire de la vida, i la Berta, que és una adolescent de 16 anys, és un adolescent, que li preocupa el que li preocupa i el que no, no. I ja està, ja tenim un pare, que és un senyor molt divertit, i una veïna, que aporta altres històries. I a nivell escènic, què en podem destacar d'aquesta obra? A nivell escènic, doncs, que barregem el cinema, utilitzem elements del cinema,
i la música en directe. Ja tenim un músic, és el Toni Falgard, que en alguns moments de l'obra canta en directe, toca el piano en directe, és a dir, utilitzem aquests elements diferents de la típica comèdia de sofà, que incorporem coses diferents, coses noves, cinema, projeccions i coses d'aquestes. Ens agrada innovar en aquest aspecte. Aquest va ser el primer muntatge de la companyia 8, que el vau recuperar amb motiu del vostre desè aniversari, veritat?
Sí, sí, sí. La companyia ara ja té 12 anys i quan estava a punt de fer-ne nou vam dir i per què de cara a la decena temporada no tornem a començar i fem una retrospecció i li donem una visió diferent perquè clar, els deu anys fent teatre també et dona una altra maduresa, una altra visió de les coses i doncs vam recuperar l'obra, vam fer petites modificacions i estem molt contents perquè ja fa dos anys que l'estem girant
i amb molt d'èxit i, per tant, estem tots molt contents. Com comentaves, també heu portat a aquesta obra escenaris com el teatre principal de Terrassa, el té Maceda Barberà, la mostra de teatre de Madrid, Porta 4 de Barcelona, entre molts altres. Quin balanç feu de la trajectòria que porteu amb M'agrades a les Fosques? Molt positiu. Suposo que quan vam tornar-la a fer no ens imaginàvem que... A nosaltres és una obra que ens agrada molt perquè ens ho passem molt bé fent-la, perquè...
el públic respon molt bé, sempre somrient, molt contents, però clar, la cosa és el que a tu t'agrada i... però no saps, malgrat que a tu et posis moltes ganes, sempre és un misteri, però bueno, ara ja hem vist que les nostres sensacions no ens equivocàvem amb les sensacions que teníem i seguíem que seria una obra que agradaria molt a la gent perquè la gent moltes vegades té ganes de riure, no? Els grans estan molt bé, però...
De vegades, de tant en tant, quan vas al teatre tens ganes de riure i m'agrada veure l'esforç que és una obra per passar-t'ho bé, reconeixent uns personatges. És una comèdia però nosaltres al final de l'obra sempre tenim un costum que és sortir a saludar i donar les gràcies al públic perquè, com que costa tant que el públic vagi al teatre, doncs com a mínim agrair que hagin fet aquest esforç. Llavors és també com un feedback perquè el públic ens explica coses i veus com les persones més grans s'identifiquen molt amb l'àvia,
com que tenen l'edat de la mare, doncs som la mare, amb allò que sempre s'estan barallant amb la filla, doncs aquestes coses, no? I això fa que sí que és una comèdia, però és una comèdia amb els personatges que pots trobar en moltes cases, molt reals, no? No estan estereotipats, no, no. Tenen humor, però que són personatges que podien trobar en moltes cases. Per tant, l'acollida per part del públic és positiva, també, pel que comentes. Sí, sí, és molt positiva. La prova és que
en algun concurs hem tingut el premi del públic, que això crec que és el màxim que pots aconseguir en un concurs, que al públic li ha agradat. I això, sobretot, nosaltres estem molt contents i molt orgullosos. Més tenint en compte que és una obra que és escrita, en aquest cas és escrita per mi, però vull dir que no és una obra coneguda, perquè hi ha moltes comèdies, comèdies molt bones, i quan el públic hi va...
ja està predisposat, una mica ja sap què va veure, ja sap què va veure un grec, un èxit, o quan vas a veure Maranes de la Sosca, de dalt no pots els maus, dius, i què em trobaré, qui és? I per tant, per això per nosaltres encara té més valor, perquè el públic no l'ha vist mai i no sap què es trobarà, i per tant, que després li agradi, per això nosaltres estem molt contents i molt orgullosos. I com valores que des de l'Ajuntament d'Abrera s'organitzin mostres com el 23è concurs de Teatre Mater Vila d'Abrera? Nosaltres ho valorem molt positivament, perquè avui en dia...
Tenint en compte que companyies amateur n'hi ha moltíssimes, com sempre nosaltres som de Terrassa, i a Terrassa si n'hi ha 30 o 40 no n'hi ha ni una. I sobretot si ets una companyia de teatre que no tens teatre, que no tens espai, poder ensenyar el que tu fas és molt complicat. I les companyies amateur podem ensenyar el que fem, podem pujar a l'escenari gràcies a concursos com el d'Abrera que organitza l'Ajuntament, si no és que és molt complicat.
El teatre professional és molt complicat i el teatre mater també, perquè el teatre i la cultura necessiten diners, encara que siguin pocs, però es necessiten i, per tant, tenir espais, obrir un espai perquè es pugui fer una obra de teatre té un cost i, per tant, nosaltres estem molt contentes i satisfets. I parlant de la companyia 8, quanta gent hi forma part actualment? La companyia 8 és una companyia molt petita que jo crec que entre tècnics,
I tots som uns 11, 11 o 12. Són petits, són pocs. I per finalitzar, com convidaries els nostres oients perquè aquest diumenge a les 6 s'apropin a la sala municipal a gaudir de la vostra representació? Doncs jo els diria que si volen passar un bon final de cap de setmana, allò de pensar que arriba dilluns però tu agafes amb una certa alegria perquè has passat una bona tarda, que no s'ho pensin i que el diumenge a les 6 de la tarda ens veurem.
al teatre, a veure M'agrades a les Fosques. Crec que és una molt bona opció, perquè així t'agafes el dilluns d'una altra manera, amb més humor. Doncs tornem a recordar, diumenge a les 6, a la sala municipal d'Abrera, primera representació del 23è concurs de Teatre Amateur Vila d'Abrera, amb la companyia 8 i l'obra M'agrades a les Fosques, de Rosa Punzarnau, a qui avui agraïm la seva atenció a l'entrevista del dia. Moltes gràcies, Rosa. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
I com sempre, recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a escoltar i descarregar la nostra programació a la carta a radioobrera.cat i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Obrera per a dispositius mòbils.