A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, som els alumnes de 5è B de l'Escola Francesc Platon i Sartí d'aquí d'Obrera.
Estem aquí per interpretar-vos una història que hem estat treballant
aquestes últimes setmanes tots junts a l'escola.
El conte es titula La visita de la col xinesa
i l'argument gira entorn de les vivències d'unes verdures i hortalisses d'un jardí molt especial.
En aquest conte, en concret, l'arribada d'una nova verdura
generarà interessos i dubtes entorn a la nova cultura.
Per interpretar-vos, el conte som l'Adrià, el Gerai, l'Ivan, el Vilal, l'Iker,
l'Àlex, la Natàlia, la Paula, la Laura, la Marta i l'Edu.
Esperem que trobeu la història tan interessant com nosaltres.
La visita de la col xinesa.
El tomàquet i l'esparra que estan xerrant.
Avui arriba la col xinesa.
És un visitant de molta importància.
Ve expressament de la xina per veure'ns.
Estic una miqueta nerviós.
Mai he conegut una verdura que no fos del nostre jardí.
Com serà?
El millor és de color groc amb els ulls xinesos.
És una cosina del senyor col.
Em pregunto si serà bonica.
Diuen que les cols xineses són molt agradables i amables.
No ho sé, no ho sé.
I per què ha de venir tan lluny?
Què hi ve a fer aquí?
Doncs visitar-nos.
Però què si no ha de venir des de tan lluny?
No ho sé, i sincerament m'és igual.
Jo estic encantat de conèixer coses noves.
Aquest és l'entusiasme.
Arriba la col xinesa i baixa l'aduant-te a tothom.
Saluda fent-te una reversia al tomàquet, a l'espàrrec,
a la senyora Tablat de Moro, a la patata,
a l'albergini, a la maduixa i a la pastanaga.
La col xinesa arriba.
Té un aspecte estrany i no s'assembla gens al senyor col.
És una sort que el vell coliflor no hi sigui.
Segur que la col xinesa no li agrada gens.
Arriba el senyor col.
El senyor col s'acosta a la col xinesa i li dóna la mà.
La col xinesa fa una petita reverència.
És per a mi un gran honor estar entre tots vosaltres.
Us porto un regal del meu país.
Gràcies, no feia falta.
La col xinesa els entrega un paquet on hi ha un munt de bastonets per a menjar.
tots ho miren, estranyats, sense saber ben bé el que és.
Que n'és d'emocionant?
És un regal ben estrany. Per què serveix?
Xxxt, calla i escolta, que no sento res de res.
Tomàcat, no li parles així a la remolatxa. La farà sentir malament.
Però la remolatxa ho vol saber, si no fos tan tímida.
Remolatxa, veig una mica moixa.
No tinguis por a dir ni preguntar res.
És una oportunitat molt bona per conèixer altres persones i cultures.
Finalment, troba el coratge per parlar.
Si us plau, senyora, per què serveix aquest regal tan estrany que li he donat al senyor col?
Estic intrigada.
Són uns bastonets. Al nostre país fem servir bastonets per menjar i no forquilles com vosaltres.
La remolatxa està contenta d'haver fet la pregunta.
Ala, m'agrada aquesta peculiaritat de la Xina.
Ens podeu explicar com és el vostre país.
És molt emocionant tenir-te entre vosaltres, venint des de tan lluny.
Ho vull saber tot.
La col xinesa comença a parlar i tots l'escolten bocabadats.
I tothom es queda assegut durant dues hores al voltant de la col xinesa,
que els parla del seu país, parla dels dracs, que és el símbol xinès de la bona sort, dels ocells...
Que és el símbol de l'amor.
Parla també dels meravellosos focs artificials que es preparen cada cop que hi ha una festa a la xinesa.
La col xinesa comença a dibuixar en un paper.
Abans de marxar, la col xinesa ensenya a tothom com s'escriu fins aviat en xinès.
Col xinesa, què escrius al paper?
Això es pronuncia Shail Shien.
Envieu un representant del vostre país a fer-me una visita a la Xina.
Ens podries ensenyar més paraules en xinès?
M'agrada molt que hagis vingut al jardí i així ens pots ensenyar coses de la Xina.
Ostres, m'encantaria ser jo.
Jo podria anar-hi de visita a explicar com és el nostre jardí.
I a mi també m'agradaria anar-hi.
Quina aventura, quantes coses per aprendre.
Jo vull anar a la Xina per veure els dracs i els monuments.
Gràcies, nois. Escollirem algú per visitar el seu país.
Farem una elecció.
Shai Shien!
Diuen tots saludant a la col xinesa amb una reverència.
Fins aviat, amigo, i gràcies.
La finestra de la salut.
Ara interpretarem el conte de la derrota al cogombra.
El conte que llegirem trata d'un cogombra que li treu un barret al tomàquet
i la resta de verdures i hortalisses ajuden al tomàquet.
Els que participarem en aquesta interpretació som
el Miguel, el Guillermo, l'Izan, el Rubén, la Clàudia, l'Alejandra, la Xaima, la Irene, la Lara, la Yolanda, l'Alexa i el Nil.
Esperem que us agradi.
La derrota del cogombra.
L'albergina i la fava se'n van corrents a trobar el Rabe.
Rabe, vine de pressa.
Alguna cosa terrible li ha passat al tomàquet.
No ens hem assabentat del que li passa, però sabem que està bastant trist.
Anem, crida el Rabe.
Tots dos surten corrents.
Quan arriba, tothom envolten el tomàquet.
Tothom li pregunta al tomàquet què li passa.
És el meu millor barret i el cogombra me l'ha robat.
El cogombra és dolent, diu el tomàquet.
Cal que li diguem al senyor Col i ens dirà què hem de fer.
Proposta la seva.
Em sembla que el senyor Col no hi és, però podríem anar a mirar.
Bona idea, crida el peçol i la fava.
No, jo tinc una idea millor.
Anirem a trobar el cogombra i li donarem una bona lliçó nosaltres mateixos,
diu el Rabe.
Sí, ara li toca a ell passar-ho malament.
No hi ha una manera millor?
Pregunta la seva, que no està gaire d'acord.
No!
Responen els altres, sortint amb el Rabe al davant de la fila,
a la recerca del cogombra.
La seva no hi va.
Aquesta vegada ha pres la lliçó.
Ningú l'obligarà a fer res amb el que no hi estigui d'acord.
El cogombra està assegut a la vora de l'aigua,
mirant com surt el barret del tomàquet.
Quin marxell més bonic, pensa el cogombra.
Els altres arriben.
Xxxt!
Li agafarem per sorpresa i el llençarem a l'aigua.
Tothom s'apropa lentament.
A l'atac!
Crida el Rabe.
Tothom s'abalança sobre el cogombra que es troba a l'estany.
Abans de donar-se del que passa, cau a l'aigua amb un pluf enorme.
Molt bé! Fantàstic!
Crida tothom.
El tomàquet i l'arbergínia ballen d'alegria.
El cogombra es queda assegut dins l'aigua, atordit i confós.
Dóna'ns el barret del tomàquet.
Li ordena el Rabe.
El cogombra es nega.
Llavors la patata agafa un gran pal i el mou en direcció del cogombra.
El barret! El barret!
Criden els altres.
El cogombra es rendeix i llença el barret a la riba.
El Rabe el recull.
Victòria! Hem vençut el cogombra.
Crida el Rabe.
Gràcies per agafar el nou barret.
Marchen tots amb el barret alçat.
Quina victòria més maca!
Diu orgullosament el Rabe.
Cogombra, aquesta vegada et perdonarem.
La propera vegada m'ho pensaré dos cops abans de fer una atrastada.
Diu el cogombra.
Vine amb nosaltres i podrem cerebrar que tu has de personalitzar i el tomàquet ha aconseguit el seu barret.
M'agrada molt que estiguem en pau.
Va dir el peix d'alegrament.
Tots marxen a cerebrar-ho.
A Ràdio Obrera.
La finestra de la salut.
A Ràdio Obrera.
La finestra de la salut.