A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera els oferim la tercera edició de l'any de l'espai
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament d'Abrera.
A Abrera sí que hi ha res que s'emet, recordem, el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera.
Per això ens acompanya el tècnic d'Acció Cultural i Patrimoni, el Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Bé, doncs avui concretament parlarem del jaciment arqueològic de Sant Hilari d'Abrera.
En primer lloc, quines són les principals dades que hem de saber d'aquest element patrimonial abrerenc?
Doncs bé, si fem una mica de fitxa, hem de dir que el nom és el jaciment de Sant Hilari d'Abrera,
que comprèn les restes d'estructures romanes, una ermita preromànica i un mas d'època moderna.
Ha estat situat al nostre municipi, a Abrera, al Baix d'Obregat,
a una alçada sobre el nivell del mar, aproximadament de 75 metres.
Té una extensió total d'uns 6,5 hectàrees, és a dir, és un jaciment bastant gran.
de titularitat pública pertany a l'Ajuntament d'Abrera
i el mas, concretament, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local.
Els estudis sobre aquest lloc, l'equip que està treballant actualment,
és un equip científic conformat per Gisela Ripoll, Francesc Tosset, Ramon Julià i Santi Riera de la UB,
en Xavier Esteve i la Imma Messes, de Tria de Serveis Culturals,
i Lózar Xulte i Agustín Gamarra, de l'empresa Gamarra i Garcia.
El tipus d'actuació que s'està duent a terme és una actuació de caire arqueològic,
de limitació, restauració i també consolidació d'aquestes restes que apareixen.
La cronologia és molt àmplia, és amplíssima.
Va des de l'època romana, passant per l'Antiguitat Tardana,
fins a arribar a l'època medieval.
I el seu estat de conservació és regular.
I com podem descriure aquest element?
Doncs aquest element està situat en una ubicació que podríem dir que és privilegiada.
Està a l'est del nucli urbà d'Abrera, en un esperó sobre el riu Llobregat,
i allà és on situem aquesta ermita, aquesta església de Sant Hilari, petita,
envoltada en un espai de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic, també.
Perquè pensem que forma part de la zona natural de Can Morral,
inclosa a la zona d'espacial protecció per les aus del Llobregat,
la coneguda zona cepa, des de l'any 2006,
i també a la xarxa natura 2000.
Aquest conjunt patrimonial és visible des d'aquesta ermita,
i també des d'allà podem veure el mas de Sant Hilari
i aquestes diverses estructures que apareixen,
que són de cronologia romana,
i que fins avui estaven atribuïdes a una possible vila romana,
que les intervencions d'aquests últims anys han permès identificar
i caracteritzar més en detall.
Aquest conjunt arqueològic històric de Sant Hilari,
conegut com a Sant Hilari d'Abrera,
el conformen aquest mas d'època moderna,
aquesta capella o ermita,
i unes restes d'aquestes estructures constructives més antigues d'època romana.
L'església de Sant Hilari, per això,
està inclosa dins de l'inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya,
i el mas, com dèiem, és bé cultural d'interès local.
També tenim la sort que les restes arqueològiques
estan inventariades dins de l'inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya,
i el que vèiem fins ara era en superfície una sèrie de murs.
Molta gent potser que ha anat a caminar per Sant Hilari
té aquesta imatge encara d'aquests murs que afloraven al voltant de l'ermita
i ben a prop del mas.
També ens parlaven els pagesos que treballaven aquestes terres,
que és un sector on surt abundant material ceràmic en superfície,
és a dir, mentre llauraven sortien aquestes peces de ceràmica,
que ara han pogut comprovar que, evidentment, són d'època romana.
I també, doncs, interessant saber que aquest material molts cops són teules,
tegolae, que n'hi deien els romans,
i ceràmica sigilada hispànica i de produccions africanes.
És a dir, que això ens ajuda a ubicar una mica més el jaciment.
El més conegut per la gent, però, fins ara era l'ermita, veritat?
Sí, sí, l'ermita és l'element més icònic d'aquest espai,
ajuntament amb el mas,
però l'ermita, doncs, és l'element patrimonial identitari del que és aquest conjunt.
Es tracta d'un edifici de petites dimensions,
uns 6 metres de llarg per 3,25 d'ample,
i uns 3 metres a l'absis.
És una sola nau rectangular,
coberta amb una volta de canó,
i un absis exemptre pezoidal,
lleugerament esbiaixat,
és a dir, no coincideix amb la línia de l'edifici,
sinó que està esbiaixat.
Aquest edifici presenta diverses particularitats,
per exemple, que té una cambra al costat nord,
en comunicació amb l'absis, mitjançant un arc,
que es repeteix al costat sud,
però que aquí és sec.
I l'altra particularitat és que aquesta església
es troba amb uns murs perimetrals
que per l'interior estan dotats amb dos arcs més,
dos al nord i dos al sud,
que no corresponen en mesures,
és a dir, que ja es veu que l'espai
no està pensat d'inici,
sinó que ja va anar mutant, diguem,
des de l'inici,
i reaprofitant estructures més antigues,
com veurem.
La seva funció constructiva
doncs està pendent d'aquest estudi,
perquè, evidentment,
està situada enmig del jaciment,
i fins que no es pugui excavar amb extensió,
i fins i tot excavar a l'interior
d'aquesta ermita,
doncs no podrem saber com funciona.
sí que podem dir que la construcció d'aquest edifici
es pot remuntar a l'antiguitat tardana,
i és fruit de la transformació d'aquests espais.
En documentació textual,
Sant Hilari no apareix fins a l'any 1252,
al testament de Ramon de Voltrera,
que era feudatari dels Castellbí,
que era el senyor de Voltrera,
i que dona en herència aquesta capella,
aquesta anomenada capella de Sant Hilari,
amb un capellà,
amb un sacerdot,
per tal que en tingui cura.
Ell, aquest testament,
el fa juntament amb el seu fill.
Llavors, podem entendre
que en aquest moment ja existia la capella.
Posteriorment,
es va construir aquest mas,
i podem entendre que
l'ocupació, diguem,
antròpica d'aquest lloc,
ja ve des d'època antiga,
i ben bé fins a l'actualitat,
perquè actualment encara hi resideix
una persona,
en aquest mas de Sant Hilari.
Aquest mas es tracta
d'una masia de tipus basilical,
clàssica,
formada per planta baixa,
pis, golfes,
amb una taulada de dues aigües.
I després s'hi han anat adossant
una sèrie d'estructures,
és a dir, que la masia també,
des del seu moment inicial,
ha anat sofrint una sèrie
de modificacions.
Centrem-nos ara en la part històrica.
Des de quan se sap
que hi ha una vila romana
en aquest indret.
La presència d'aquesta
anomenada vila romana
es va assenyalar ja
per part de l'historiador
Joan Aynaut,
el 1962,
que ell va considerar
que aquesta ermita,
que sempre hem tingut present,
fos la capella
d'una vila senyorial,
baix imperial,
reaprofitada posteriorment
en època medieval.
Això veiem ara
que ben bé no va ser així.
no va ser per això
fins al 2005
que es van fer un treball
de restauració
de les estructures
que ja podíem veure
i per evitar
no només la degradació
sinó també
per poder
esbrinar una mica més
d'aquest tractava
aquestes estructures
que sortien.
Pensem que tot aquest punt
fins a l'any 2005
ben bé
estava
ocult
sota una capa
de vegetació
i també
de deixalles
perquè hi havia
una tendència
a embrutar
aquest espai
ja bucar
i brossa
però s'intuïen
ja aquests elements
de gran entitat
interpretats
en aquell moment
com un dipòsit
i com un possible forn
ara veurem
que no és exactament així
perquè aquell dipòsit
forma part
d'un complex
d'època romana
i posteriorment
el 2007
sí que la Diputació
va incloure-ho
ja en l'inventari
de patrimoni
d'aquí d'Abrera
i va referenciar-ho
com a vila romana
tal com va aparèixer
en publicacions anteriors.
Més tard
per això
es va dur
a terme
una intervenció
preventiva
any 2015
i amb aquesta
intervenció arqueològica
es van poder fer
tres sondejos
que van ajudar
a conèixer
una mica més
què és el que
estava passant
diguem
pel subsol
d'aquesta zona
es va veure
que
l'ermita
la capella
estava
assentada
sobre dels murs
d'època romana
és a dir
que aquí ja podem dir
que a partir del 2015
podem dir que sí
que efectivament
aquesta capella
la seva
la seva
la seva base
diguem
els seus fonaments
per dir-ho així
eren d'època
d'època romana
posteriorment
s'han anat fent
diverses campanyes
promogudes
per l'Ajuntament
d'Abrera
pel Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
i el 2016
se'n va fer
una altra
per exemple
i el 2017
i aquests resultats
doncs han permès
documentar
un seguit
de paviments
nivells de circulació
i estructures
de combustió
també com sitges
murs
etc.
Aquestes
evidències
doncs
ens han ajudat
a donar una mica
més informació
sobre aquest espai
ara bé
com sempre
tot passa
amb arqueologia
a vegades
l'arqueologia
el que fa
és desmentir
coses que fins ara
creiem com a certes
i aquí està
una mica
la gràcia
del tema
ara
recentment
precisament
l'equip científic
està valorant
la possibilitat
que aquestes estructures
d'època romana
no siguin ben bé
una vila romana
sinó unes estructures
romanes
en un altre sentit
pensem que
s'han trobat
unes termes
és a dir
uns banys romans
que són
ells consideren
excessivament grans
pel que hauria de ser
habitual
en una vila romana
de tipus rural
com és el que
hauria de ser
Sant Hilari de Brera
per tant pensem que
això cal tenir-ho molt clar
una vila romana
no s'ha de confondre mai
amb una vila
com ho entenem ara
en el sentit
de poble
en època romana
una vila
a l'antiga Roma
era un centre
d'explotació agrària
que en alguns casos
doncs
esdevé també
una residència
una segona residència
de patricis
que eren els nobles
que vivien
a les ciutats
i que eren construïdes
bàsicament
durant l'època
de la república romana
i l'imperi
una vila
una vila romana
tenia
una part diferenciada
entre
l'habitació
diguem
els habitatges
on vivien
els propietaris
d'aquesta explotació
i una part més rústica
reservada
als treballadors
en aquella època
eren esclaus
i també
per guardar-hi
les eines
els animals
etcètera
llavors
aquesta part
de les eines
estava ubicada
molt a prop
d'una part
on s'elaboraven
i es conservaven
aquests productes
que havia generat
el camp
és a dir
era un magatzem
també
i normalment
el més llaminer
per tot
visitant
d'una vila
és veure
doncs
quines són
les estances
de les classes
benestants
diguem
en aquest cas
encara no
ens han aparegut
de moment
només han sortit
aquestes
estructures termals
sí que podem afirmar
doncs
que aquest edifici religiós
que és l'ermita
està assentat
damunt
d'aquestes
estructures
romanes
però no
no podem assegurar
que sigui
assentat
damunt
d'un element
de capella
és a dir
d'un element
sacre
o d'un petit temple
perquè ens apareix
molt a prop
d'un espai termal
és un espai termal
molt interessant
que discorre
en sentit
nord-sud
i del qual
podem veure
en aquest extrem nord
el pre-furnium
que en època romana
doncs
s'anomenava així
era el forn
per tant
tampoc
no va tan desencaminat
que servia
per alimentar
mitjançant
combustió
de llenya
bàsicament
la sala
d'aigua calenta
que era
el caldari
i també
la piscina
d'aigua calenta
aquestes
estructures
doncs
estaven ubicades
en diferents
constaven
de diferents
piscines
per dir-ho així
amb diferents
temperatures
d'aigua
i servia
doncs
per
les classes
benestants
per fer
la seva
higiene
i també
el seu relax
si podríem dir-ho així
interessant veure
que
és de manual
les termes
que hem trobat
amb un terra
amb oposigninum
amb una
cambra d'aire
amb les seves piles
de
de
de
tutxana
de
de
de
de
de
de
per aguantar
aquesta
cambra d'aire
i també
interessant
i per tant
devia ser una casa
bastant rica
que les parets
tenen una
una cambra d'aire
perquè
no només estigui
escalfat
el que és el terra
sinó també
sinó també
les parets
per tant
ens queda una mica
saber
del tot
on estava ubicada
la residència
privada
d'aquests
propietaris
de
de la
de la
de la
de la vila
el més fàcil
és pensar que
que
tinguin
alguna relació
amb la possible
ubicació
de l'actual
mas
de Sant Hilari
perquè ja
no deixa de ser un lloc
que s'ha anat transformant
també d'època moderna
el 2018
ha estat el més important
pel que fa al coneixement
científic d'aquest lloc
ja que es va
efectuar una campanya
d'excavació
de tres setmanes
al mes de novembre
amb tasques
dirigides
per l'arqueòloga
Ima Messes
i l'equip de Tríade
i assessorats
pels doctors
de l'Aubeix
a la Ripoll
i en Francesc Tosset
i posteriorment
molt interessant
es va fer una tasca
de consolidació
i restauració
de totes aquestes estructures
per part de l'empresa
Gamarra i Garcia
pensem que
és molt important
no només excavar
sinó també preservar
perquè són unes restes
que estan a l'aire lliure
són molt fràgils
en el fons
i el que no podem fer
és excavar-les
i deixar-les exposades
a la intempèrie
amb el risc
de perdre-les
aquestes actuacions
han rebut
també el suport
econòmic
de la Diputació
de Barcelona
i reben
un especial interès
per part
del servei
d'arqueologia
és a dir
que tothom
està molt interessat
en aquest jaciment
és un jaciment
de complexitat
bastant elevada
es tracta
d'un jaciment
arqueològic
segurament
el més rellevant
que hi ha aquí
al nostre municipi
a Brera
i un dels més interessants
segurament
d'època romana
al nostre país
pensem que
a més
com deia
inicialment
està ubicat
en un lloc
excepcional
perquè té
una zona
de coneixement
natural
també a la vora
molt important
Quines són
les actuacions
previstes
a partir d'ara
al jaciment
arqueològic
de Sant Hilari
d'Abrera?
Actualment
s'està preveient
de fer
una nova campanya
d'excavació
que portarà
nova llum
amb aquestes
últimes intervencions
del mes de novembre
i paral·lelament
s'està sol·licitant
un estudi previ
per tal de planificar
el futur
podríem dir-ho així
d'aquest jaciment
pensem que s'ha de fer
un projecte
a llarg termini
perquè
el jaciment
té una extensió
molt gran
està ubicat
al costat
d'un mas
que també
necessita
i requereix
una reforma
i un estudi
important
l'ermita
com no dir-ho
per tant
s'ha de fer
un estudi
que englobi
tot el que és
el conjunt
històric
arqueològic
i natural
i això
és el que
s'està traçant
ara per part
de l'Ajuntament
de Brera
per tal de poder
conservar
i també divulgar
aquest jaciment
la gràcia és que la gent
el pugui conèixer
el pugui gaudir
i pugui saber
de què es tracta
també s'està negociant
ara mateix
un conveni
que s'està a punt
d'assignar
entre l'Ajuntament
i la Universitat
de Barcelona
per tal de vincular
aquesta institució
científica
que té un prestigi
internacional
com a assessora
i vinculada
a aquest jaciment
pensem que els propis
Gisela Ripoll
i Francesc Tosset
són doctors
d'aquesta
universitat
i són uns referents
del seu sector
són els que han estudiat
més jaciments
romans
del nostre país
segurament
per tant
és un privilegi
poder-los tenir
vinculats directament
a Sant Hilari de Brera
i poder-ho
tirar endavant
amb el seu assessorament
de fet
val a dir que
hem de fer
una crida popular
a tothom
que li interessi
aquest jaciment
perquè el proper
3 d'abril
a les 7 de la tarda
a la Casa de Cultura
l'equip d'arqueòlegs
i historiadors
entre els quals
també Gisela Ripoll
i Francesc Tosset
faran una conferència
oberta a tothom
que servirà
no només
com a presentació
d'aquests jaciments
sinó també
per exposar
més al detall
tots els resultats
d'aquestes campanyes
d'excavació
i també
ens explicaran
les seves teories
sobre
els possibles usos
d'aquestes
enigmàtiques
estructures
doncs
us informarem
puntualment
d'aquesta conferència
programada
per l'abril
recordeu
que tota la informació
sobre el jaciment
de Sant Hilari de Brera
també la podeu consultar
a la secció
d'acció cultural
i patrimoni
del web municipal
ajuntament
d'abrera.cat
on també podeu trobar
aquest espai
la propera edició
d'abrera
sí que hi ha res
serà el dimecres
10 d'abril
de què parlarem
en aquesta ocasió
doncs
ens dedicarem
a un altre
plat fort
diríem
del patrimoni
d'abrera
que és el castell
voltrera
molt conegut
per tots
però
en el fons
tampoc tan conegut
i la residència
del Virrei Amat
que era una estructura
un edifici
de caire
residencial
que hi havia
molt a prop
del castell
doncs Gerard
Videgain
tècnic municipal
d'acció cultural
i patrimoni
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
i recordeu
que aquest espai
també el podeu tornar
a sentir
descarregar
la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a l'aplicació
gratuïta
de Radio Abrera
per a dispositius
mòbils
a Abrera
sí que hi ha res
l'espai de Radio Abrera
sobre patrimoni
i història
d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament
serveis informatius
de Radio Abrera