A Ràdio Obrera, són les dues!
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bon dia estimats soients.
Els alumnes de la cinquè sè de l'escola Francesc Platon i Sartí
us volem oferir una història que passa en un jardí d'un país molt i molt llunyà
on els personatges són verdures i hortalisses.
Els nostres amics viuen aventures i es fiquen amb mil embolics
que a vegades s'assemblen molt a alguns en què nosaltres mateixos ens hi podríem trobar.
El conte que us expliquem a continuació es titula La pastanaga fa trampes.
En aquesta història veurem com la pastanaga proposa al Ràdio,
el més ràpid de tot el jardí, fer una cursa fins a l'estany.
Ningú no ho sap, però la seva intenció és fer trampes per guanyar.
Si voleu saber com continuar aquesta aventura estigueu atents.
Però abans de començar m'agradaria presentar-vos als personatges.
La pastanaga serà la Lucía Fout, el raba en José, la carbassa la Leire,
la patata serà la Paola, la remolatxa la Yelén, el tomàquet el Rubén,
la Laia serà la Faba, en David serà el senyor Coliflor, el pèsol a Nizan,
en Nico serà l'Albergínia, en Roberto serà el narrador al llarg del conte.
I bé, jo mateixa em presentaré.
Sóc la Laura i us ajudaré a reflexionar i a extreure algunes conclusions
una vegada haguem explicat aquesta història.
Estigueu ben atents que el conte ja comença.
La finestra de la salut
Ara que el bolet s'ha anat, què farem?
Pregunta l'Albergínia.
Buf, no sé, però ara la vida al jardí serà un avorriment.
Haurem de posar imaginació, crear llocs nous,
muntar excursions perquè si no, no sé pas què farem.
Diu la Faba.
Ui, però podem jugar amb l'escalèstic, no?
Afegeix el pèsol.
Ei, raba i albergínia, tinc una idea.
Fem una cursa fins l'estany?
Proposa la pastanaga.
El raba i l'Albergínia no creien el que estaven sentint.
Per què voldrà fer una cursa amb mi?
Diu el raba.
Sap que la guanyaré.
Jo us guanyaré els dos, sóc el més bo de tots.
Diu l'Albergínia.
La pastanaga és la millor saltadora del jardí,
però el raba junt amb l'Albergínia som els millors corredors.
El raba és el millor de tots.
Corre tan ràpid que gairebé sempre guanya el gran premi de la gran cursa.
La gran cursa té lloc cada any entre els millors corredors de tots els jardins.
Oh sí, una cursa.
Sempre és molt emocionant.
Pensa el tomàquet.
Després de pensar una estona, el raba contesta.
Està bé, seguirem el caminet.
Què volen aquests ara?
Pensa la patata.
Farà una cursa.
Segur que guanya el raba.
Oh, una cursa.
La pastanaga no té res a fer.
Diu la remolatxa.
Estic d'acord amb tu, remolatxa.
A seguir la carbassa.
Guanyaré jo, sóc el més bo de tots.
Diu l'Albergínia.
Què vol dir aquests rebomboris?
El senyor Coliflor, que passava per allà, s'apropa per veure quina una estan fent.
Diuen que faran una cursa.
Li explica la patata.
Ha estat idea de la pastanaga.
Idea de la pastanaga?
S'estranya el senyor Coliflor.
Però si la pastanaga sempre vol guanyar.
Sempre que perd, es posa a prorar.
No entenc per què li ha proposat a la raba si sap que corre superràpid.
Al cap d'una estona tot és llest perquè la cursa comenci.
Un, dos, tres, ja!
Tots dos surten a la carrera.
El rabe no sap que la pastanaga li vol fer una mala jugada.
Faré trampes.
Es diu la pastanaga.
Prendré la drecera secreta entre els arbres fins l'estany.
El rabe es quedarà ben sorprès amb veure què ha arribat abans que ell.
La cursa ha començat i des de la sortida la pastanaga passa al rabe.
Sempre surt massa de pressa.
Pensa el rabe.
Aviat es cancel·lar i l'agafaré.
La pastanaga corre més ràpid que un llamp.
Diu el pèsol.
Però encara falta molta cursa.
La pastanaga passa el primer revolt del camí i s'amaga.
El rabe passa de llarg i la pastanaga agafa la drecera.
El rabe ja ha corregut un bon tros.
L'ha enxampat.
Diu el senyor Coliflor.
La pastanaga està fent trampes.
Sabia que es portava alguna de cap.
Ja s'ho trobarà, ja.
Crec que al final ho pagarà ben car.
Com és que el rabe ha quedat enrere?
Diu la remolatxa.
Però sí, ell és el més ràpid de tots el jardí.
No sé, em sembla que tot plegat és una mica estrany.
No entenc res del que està passant.
Pensa la carbassa.
Fa estona que hauria d'haver agafat la pastanaga.
Les diu el rabe.
Tal i com pensa això, el rabe es posa a córrer més ràpid del que mai havia corregut abans.
Però no aconsegueix agafar la pastanaga.
El rabe arriba a l'estany sense ale.
La pastanaga ja ha arribat i la troba asseguda esperant.
T'he guanyat!
Exclama arrogantment la pastanaga.
No m'ho puc creure.
Exclama sorprès el pèsol.
Però si ha guanyat la pastanaga.
Enhorabona, pastanaga! Has guanyat tu!
Diu el tomàquet.
Una mica més tard, el rabe encara no entén com s'ha fet la pastanaga per guanyar-lo.
Potser ha agafat la drecera.
Comenta inocentment la patata.
Quina drecera?
La drecera a través del serbre.
Respon la patata.
És clar!
Diu el rabe.
La pastanaga ha fet trampes.
Ja li ensenyaré jo a fer trampes.
El rabe intenta trobar una manera de venjar-se.
Es posa a pensar i després de donar-li moltes voltes se'n va a veure a la pastanaga.
Tinc una bona notícia per tu, pastanaga.
Ara que has guanyat, ets tu qui haurà de córrer en el meu lloc a la gran cursa.
Estic segur que guanyaràs el primer premi.
Tots estarem orgullosos de tu.
Oh no!
Pensa la pastanaga.
Ara sí que m'han agafat.
El rabe anuncia que la pastanaga correrà la gran cursa.
Tothom està content i troba que és una bona idea.
Ai, ai, ai!
Crec que la pastanaga s'ha ficat en un bon embolic.
Pensa el senyor Coliflor.
Si ho tinc dit, amb les mentides o les trampes no vas enlloc.
Si és que al final sempre acabes pagant els plats trencats.
El senyor Coliflor espera pacientment a que els companys descobreixin el seu lloc brut.
Oh!
Pastanaga!
Diu la remolatxa.
I anirem tots per encorregar-te i beure't guanyar.
Sí, pastanaga!
Diu la carbassa.
Ens posarem a primera fila i t'animarem amb tota l'energia del món!
Exclama el tomàquet.
Ai, aquesta bola cada vegada s'està fent més i més grossa.
No sé com s'ho farà la pastanaga per sortir d'aquest enrenou,
en el que ell solet s'ha ficat de cap.
Com més s'acosta el dia de la gran cursa, més es desespera la pastanaga.
No tan sols perdre la cursa, sinó que a més a més tothom es burlarà de mi.
Què puc fer? Què puc fer?
Si no hagués fet trampes, no m'hauria ficant en aquest embolic.
No tinc més que una sortida.
Faré veure que estic malalta.
L'endemà, la pastanaga encara és al llit.
Ei, que avui celebrem l'aniversari del tomàquet.
Ens veiem tots a casa seva sobre les 5 de la tarda.
Anuncia la patata.
Pastanaga, que tota la canalla marxa cap a casa del tomàquet.
Diu irònicament el senyor Coliflor.
Ja estem a cancara d'estiguis malalta, pastanaga,
perquè avui anem tots a la festa del tomàquet.
Encara està malalta la pastanaga, no podrà venir?
Preguntarà la Virginia.
Es veu que sí, li contesta la remorlatge.
Se caix malalta i es quedarà descansant al llit.
Doncs es perdona la gran festa, la pobra pastanaga.
La pastanaga s'ha de quedar avorrida al llit una altra vegada.
No falten més de 3 dies per la gran cursa.
I la pastanaga encara és al llit.
Què és el que no funciona?
Li pregunta el rave.
No em trobo gaire bé.
Respon la pastanaga.
Com van riure a la festa del tomàquet?
Li explica la fava.
Ens ho van passar genial, però et vam trobar a faltar.
Però encara no t'has recuperat, pastanaga?
El feixell de carbassa.
El rave sap que la pastanaga s'està fent la malalta.
Ja sima que estiguis malalta.
Avui anem a banyar-nos a l'estany.
Tampoc vindrà avui la pastanaga?
Pregunta el tomàquet.
Doncs no, no vindrà.
Sembla cert que es troba molt i molt malament.
Pobre pastanaga.
No pot anar a banyar-se amb els altres.
El dia de la gran cursa ha arribat.
Bon dia a tothom.
Diu la carbassa emocionada.
El dia de la gran cursa ha arribat.
Ja, pastanaga, avui és el teu dia.
Diu el grave.
Tothom espera per veure't córrer.
No puc pas.
Encara estic malalta.
Llàstima.
Llavors suposo que caldrà que corri jo en el teu lloc.
Com? Què passa? Què diu la pastanaga?
Pregunta el pèsol.
Ai, pèsol, que no t'enteràs de res.
La pastanaga diu que no podrà córrer a la gran cursa perquè encara està malalta.
Així doncs, correrà el grave com cada any?
Doncs jo crec que és qui ho ha de fer.
La pastanaga es queda al llit un altre dia mentre els altres es diverteixen a la gran cursa.
El rave guanya la gran cursa i tothom l'aclama.
Visca, visca, el rave és el millor!
Si has tornat a guanyar, ets impalable. Tot un crac.
La pastanaga, molt avergonyida, sent la necessitat de demanar-li perdó al rave.
Fa un pastís per celebrar la victòria del rave i ho vol celebrar amb tothom.
Per explicar la veritat i sentir-se molt millor.
Tothom li va donar una gran abraçada.
I li van dir que ara sí que havia sigut una campiona de veritat.
Al final s'ha fet justícia.
Reflexiona el senyor Coliflor.
El rave ha hagut la gran cursa i és recompensat amb una medalla d'or que pinge del seu coll.
Tothom està ben orgullós d'ell i ha deixat el nostre jardí en molt bona posició.
I la pastanaga, pobra pastanaga, tancada a casa des de fa una setmana.
I tot per fer trampes. Crec que la pastanaga ha après la lliçó.
Imagino que mai més tindrà ganes de fer trampes o dir mentires.
Apa! A dormir! Que ha estat un dia llarg i ben ple d'emocions.
Bona nit a tothom.
La finestra de la salut.
Què us ha semblat el conte?
A la classe vam estar parlant una miqueta i vam extreure algunes conclusions.
No creieu que no val la pena fer trampes per guanyar una cursa o un amic?
La pastanaga va ser molt egoista i va pensar només en guanyar.
Encara que somniatòpic, el més important és participar.
No és tan important guanyar o perdre, sinó tenir un amic amb qui poder fer la cursa
o amb qui poder compartir aquests moments.
A més a més, amb trampes o mentides, tard o d'hora ens enxamparan i sortirem perdent segur.
Mireu la pastanaga.
La jugada li va sortir totalment a l'inrevés del que ella esperava.
Va guanyar una cursa, però a la vegada va perdre's la festa del tomàcat i l'excursi al riu.
I segurament també va perdre alguns dels amics que abans havien confiat en ella.
Esperem que hagueu gaudit d'aquesta estoneta tant com nosaltres.
Ara ja ens acomiadem, donant les gràcies a Ràdio Abrera per haver-nos donat l'oportunitat de participar en aquest projecte.
També donem les gràcies als alumnes de 6è de l'escola per haver-nos donat uns savis consells
i sobretot a aquells que heu dedicat uns minutets a escoltar-nos.
Moltes gràcies i fins aviat.
A Ràdio Abrera
La finestra de la salut
A Ràdio Abrera
La finestra de la salut