Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia amb Anabel Gómez.
Abrera engega una nova edició del Voluntariat per la Llengua
que per primera vegada compta amb la col·laboració d'establiments comercials.
Per parlar-ne avui a l'entrevista del dia ens acompanya
la responsable del Servei Local de Català d'Abrera, Núria Vall de Peres
i la Meritxell Castellbí, que és tècnica de dinamització del Consorci
per la Normalització Lingüística. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc recorda en què consisteix el programa del Voluntariat per la Llengua.
Bé, el Voluntariat per la Llengua podríem dir que té dos vessants.
Un és el de les parelles lingüístiques, que aquí Abrera ja fa més de deu anys que funciona
i ja n'anem parlant, que són uns voluntaris i uns aprenents.
I llavors aquests voluntaris i aprenents es troben un cop per setmana
i ajuden, bàsicament, el voluntari a parlar en català a l'aprenent.
Tenen l'obligació o el compromís, per dir-ho d'alguna manera,
de trobar-se un cop per setmana i aquella hora que queden parlant en català.
Això és el que ja tenim consolidat aquí a Abrera i cada any funciona
i, de fet, comencem més o menys el primer trimestre de l'any,
però les parelles que volen i que tenen bona sintonia
doncs continuen quedant a l'estiu i això, vull dir que
ara en tenim en actiu, diguéssim, de parelles.
I l'any que ve, doncs, farem la nova edició i en tornarem a tenir més.
Però la novetat d'aquest any, o d'aquest curs,
és que engeguem també aquí a Abrera el Voluntariat per la Llengua a les empreses.
que és una mica el compromís també dels comerços de quebrera
que s'hi han volgut adherir de parlar en català
a la gent que entra per la botiga, que entra per la porta
i es vol adreçar al botiguer o la dependenta o qui sigui en català.
Ens trobàvem una mica que els alumnes dels cursos de català,
sobretot dels nivells bàsics, feien classes de català
però després, quan anaven pel poble,
la gent se'ls adreçava en castellà.
Llavors, clar, deia, jo com podré practicar el que he après a classe
després a la vida quotidiana, no?
I una mica, doncs, això.
En aquest sentit, doncs, ara, com deien,
es compta amb aquesta col·laboració dels establiments comercials.
Com s'ha dut a terme, doncs, aquest projecte,
en el cas concret d'Abrera?
Bé, aquest projecte, aquest programa, tot Catalunya,
ja fa anys que funciona.
Tenim més de 3.000 establiments col·laboradors adverits
i ara ho estem començant a fer a Brera.
Ho hem dividit en tres fases.
En la primera, volíem aconseguir la col·laboració d'uns 30 establiments
i comentar que ja anem pels 45.
En la segona, volíem doblar i en la tercera,
en total, al juny, en tindrem uns més 70 i escaig,
més de 70 establiments adverits.
En aquest sentit, l'acollida que ha tingut per part dels establiments d'Abrera
ha estat bona?
Sí, sí, sí.
En general, ha estat molt bona.
En alguns establiments no hem pogut signar l'adhesió,
però, sobretot, ha sigut perquè la persona que estava de cara al públic,
d'entendre, entenia el català, però no es veia capaç de mantenir una conversa.
Nosaltres, en aquest programa, garantim als alumnes i als aprenents
una atenció en català.
Aleshores, si la persona l'entén, però no pot parlar-lo,
no pot adherir-se.
Els establiments participants estaran identificats?
O sigui, els alumnes, els aprenents, la gent que vulgui practicar el català,
tindrà identificats aquests establiments?
Sí, sí, sí. Publiquem les dades de tots els establiments a la pàgina web,
que es pot consultar, o pot consultar tothom arreu de Catalunya,
i després també posem un adhesiu en un lloc visible de l'establiment.
És com un quadradet verd, que hi diu
Establiment col·laborador, vine a practicar el català.
I no és que els alumnes ho aprenents, el vagin buscant pel carrer,
però si el veuen, potser es relaxen.
Vinga, va, aquí m'atreviré, aquí m'atreviré a parlar en català,
perquè sé que són establiment col·laborador i m'atendran en català,
tindran paciència, encara que m'encalli, que el parli malament,
no em canviaran el castellà.
En aquest sentit, també, des del Servei de Català,
quina valoració feu, doncs, d'aquesta implantació,
per primera vegada, d'aquesta nova branca, diguem-ne,
del Voluntariat per la Llengua.
Home, estem molt contents.
Era un projecte, és un projecte, vaja, que implica moltes hores,
i aquí, doncs, pel personal que hi ha disponible al servei,
doncs, era impossible portar-lo,
però, doncs, això, amb l'ajuda de la tècnica de Molins,
la Maritxell, doncs, ho hem pogut implantar,
i és una mica allò d'agafar aire, eh,
i de dir, doncs, mira, que el servei local d'Abrera
no només fa cursos de català,
sinó que també té presència en el territori, no?
I una manera, doncs, de la continuïtat dels cursos
també és portar-la fora de l'aula,
i aquesta és una molt bona notícia, estem molt contents.
Perquè la Núria ja ho comentava abans,
però els alumnes necessiten espais d'ús fora de l'aula
per poder parlar en català,
per anar-lo incorporant a la seva vida quotidiana.
Si només parlen català a l'aula,
ni veuen l'utilitat ni avancen, es queden estancats.
Aleshores, amb aquest programa pretenem això.
I els que els comerços col·laborin a fer del català
una llengua d'ús social.
I, d'altra banda, també volia comentar
que els comerços també tenen avantatges,
adherint-sí, perquè els fem publicitat gratuïta.
A part de constar a la pàgina web,
en fem difusió per les xarxes socials,
els fem una fotografia,
quan els portem el diploma conforme s'han adherit,
i en fem difusió,
a través del Facebook, del Twitter,
per això volia animar els comerciants
que no tinguin Twitter,
de fer-se un Twitter,
perquè nosaltres treballem molt
a través de xarxes socials,
i aleshores així podem arribar a molta més gent.
També per la teva experiència,
els alumnes també han acollit bé
el fet de disposar
d'aquesta nova forma
d'utilitzar el català l'ús quotidià?
Bé, encara no ho saben els alumnes,
encara els hem d'explicar,
perquè ara tot just estem en el procés
d'anar, la Maritxell,
d'anar porta a porta amb els comerços,
i quan tinguem una mica la llista definitiva
els ho explicarem.
Però segur que sí,
perquè la queixa aquesta és històrica,
de dir, ostres,
tendim a fer això,
tendim a posar etiquetes,
quan veiem algú estranger,
a parlar-los directament en castellà,
i això és una queixa històrica
que tots els alumnes de tots els cursos
sempre ens han fet.
Per tant, segur,
posaria les dues mans al foc,
que segur que ho acolliran positivament.
Doncs anirem parlant aquí a Ràdio Obrera,
anirem informant d'aquests establiments,
també col·laboradors,
dintre del voluntariat per la llengua.
Recordem que per rebre més informació
sobre aquest programa,
les persones interessades
poden adreçar-se a l'oficina
del Servei Local de Català,
al carrer del Rosers número 1,
trucar al 93 770 4732,
o bé escriure un correu electrònic
a l'adreça abrera arroba cpnl.cat.
Abans de finalitzar,
si voleu afegir alguna altra qüestió.
Bé, un altre dels mitjans
que el Servei Local de Català d'Abrera
concretament no té,
però el centre de Can en Mellé,
sí que és el que deia la Maritxell,
que funcionem molt per Twitter
i per xarxes socials,
i volíem dir també
al Twitter del compte,
que és cnlcanenmellé,
tot seguit,
allà rebran,
allà veuran totes les notícies
i podran també repiular
fins i tot totes els comerços
i les notícies
que puguin anar generant
des d'aquí a Abrera.
Doncs des d'aquest canal
també podran estar informats.
Nosaltres avui agraïm
la seva atenció,
la Núria Vall de Peres
i la Maritxell Castellbí.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Gràcies a vosaltres.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir
o descarregar
la nostra programació
a la carta
a radiobrera.cat
i també l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.