El 7 de juny és el Dia Mundial de la Seguretat Alimentària i per conmemorar-ho,
el proper dimecres 8 de juny des de l'Ajuntament d'Abrira s'ha organitzat una taula rodona
on es parlarà sobre l'anàlisi dels punts crítics de control,
els establiments d'Abrira dedicats al comerç minorista de l'alimentació,
podran exposar els seus dubtes i es treballarà sobre la carpeta
elaborat des de la Regidoria de Salut Pública i Benestar de l'Ajuntament
per facilitar-los les tasques diàries de gestió d'aquests punts.
Per parlar-ne avui ens acompanya a l'entrevista del dia la Sara Prados,
Tècnica de Salut Pública i Benestar de l'Ajuntament d'Abrira. Bon dia.
Hola, bon dia, Anabel.
Doncs bé, en primer lloc, quin és l'objectiu principal
del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària?
Doncs a veure, des del 2019 que l'Assemblea General de les Nacions Unides
celebra aquesta data per commemorar anualment així
la importància de garantir la seguretat alimentària.
Per què? Doncs perquè cal fer visible la necessitat de treballar
per la inocuïtat dels aliments al llarg de tota la cadena,
des dels productors, els operadors de les empreses que han d'aplicar bones pràctiques,
elaboració o manipulació, els governs que han de garantir
que els aliments distribuïts siguin innocus i els consumidors finars,
que som responsables de mantenir la inocuïtat dels aliments
per no perjudicar la nostra pròpia salut.
I per què és important aquesta inocuïtat alimentària?
Buf, quant de temps tinc?
A veure, és que totes les persones són consumidores d'aliments
i totes volem que els aliments siguin innocus. Per què?
Doncs perquè les malalties transmeses pels aliments
poden ser desalleus, molt greus i fins i tot poden provocar la mort.
Una cosa que agrada molt, les dades. Mira, segons les dades
de l'Organització Mundial de la Salut, cada any
una de cada deu persones al món emmalalteix
per ingerir aliments contaminats. Això afecta a tots els països,
estem parlant. La magnitud de càrrega que suporta
la salut pública d'agutamalalties transmeses pels aliments
és comparable amb la malària
o el virus de la sida. Què més?
Més de 200 malalties estan causades
per ingerir aliments contaminats amb bacteris,
virus, paracis o substàncies químiques
com metalls pesants.
Els microbis resistents als antimicrobians, que d'això
també ens oblidem, es poden transmetre
a través de la cadena alimentària per contactar directe
entre animals o persones o a través del medi ambient.
Llavors, s'estima que unes 700.000 persones
moren cada any al món d'infeccions resistents
als antimicrobians.
Les malalties causades pels paracis transmesos pels aliments
causen problemes de salut, aguts i crònics,
un 48% d'origen alimentari.
Els aliments nocius o no innocus
causen una de cada sis morts per diarrea,
una de les afeccions que més morts provoquen
en el grup d'infants menors de 5 anys.
Els aliments innocus i nutritius són beneficiosos
pel creixement i el desenvolupament infantil,
milloren el potencial intel·lectual i físic, incrementen
la productivitat laboral i la vida adulta.
Són diverses les persones, els agents,
que participen a la cadena de subministraments d'aliments,
productors, elaboradors, transportistes,
distribuïdors, minoristes, cuiners,
també els consumidors.
La seguretat alimentària és responsabilitat de totes i tots?
Totalment. Hem de fer un enfocament integrat,
des de la producció fins al consum,
a cada fase, a cada baula d'aquesta cadena
que formem perquè la seguretat alimentària
és responsabilitat de totes i tots.
Quins beneficis té una bona salut alimentària
per a les persones?
La inocuïtat dels aliments beneficia l'economia.
Comencem per aquí mitjançant un augment de la productivitat.
Permeten el mercat d'aliments pròspers,
exportació i comerç estable. Així redueix la pressió
de l'aliment.
Una bona alimentació afavoreix una bona salut
i, amb això, menja absentisme escolar, laboral.
No oblidem que la producció d'aliments inocus
redueix una pèrdua malbaratament alimentària
que també beneficia el nostre planeta.
Com ha afectat la Covid-19 a l'alimentació
i a la seguretat alimentària arreu del món?
Tot i que ens han donat casos de transmissió de la Covid
a l'aliment, aquesta pandèmia ha posat de relleu
unes qüestions relacionades, com la higiene,
la resistència als antimicrobians, la zoonosis,
el canvi climàtic, el frau alimentari i els possibles beneficis
de la digitalització dels sistemes alimentaris.
També ha ajudat a identificar febleses o vulnerabilitats
als sistemes de producció i control d'aliments.
Un enfocament basat en aconseguir la inocuïtat
dels aliments i complir amb els requisits de seguretat alimentària
contribueix a la continuïtat
del subministrament mundial d'aliments
i això permet que es ressortin accessibles pels consumidors.
Necessitem esforços en matèria de seguretat alimentària.
Aquests esforços ajuden els països a disminuir
repercussions socioeconòmiques de la pandèmia
i a incrementar la capacitat de recuperació al llarg termini,
a facilitar, accelerar el comerç d'aliments,
productes agrícoles, contribuir a prevenir altres pandèmies,
solucions i transformar els sistemes.
Com apuntàvem, aquest proper dimecres 8 de juny,
a les 5 de la tarda, des de l'Ajuntament
ha organitzat una taula rodona al voltant d'aquesta commemoració,
aquest Dia Mundial de la Seguretat Alimentària.
De què es parlarà i a qui va dirigida?
Doncs sí, aprofitant la celebració d'aquest dia,
del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària,
hem organitzat una taula rodona.
A l'Ajuntament, per compartir amb el sector de la restauració,
com s'ha explicat a l'entrada,
i amb el sector minorista de l'alimentació del nostre municipi,
és a dir, els vals, els restaurants,
les carnisseries, les peixateries,
una de les principals coses a tenir en compte
a la cadena alimentària és l'anàlisi de punts crítics de control,
el APPCC, aquest tan famós,
i des del servei hem preparat aquesta carpeta
que tot l'estaliment alimentari ha de tenir.
Són uns registres que ha d'omplir, i així ens en ja estarem preparats,
i només haurà de fer fotocòpies per anar-les omplint
amb les seves dades, diària setmanal,
els seus proveïdors, les seves factures,
com fa la neteja, com fa la formació.
Aquesta reunió, jo els explicaré com enplanar aquesta carpeta.
Però és una reunió, no vull només parlar jo,
es tracta de fer una taula rodona,
on tothom pugui exposar els seus dubtes i els comentaris.
I de quina manera podem contribuir des de Brera
per millorar aquesta seguretat alimentària?
Potser sembla de calaix, però hi ha situacions quotidianes
que poden fer que els aliments que anem a menjar
no siguin nocus.
Els consumidors som responsables de la seguretat dels aliments
des del moment en què els comprem fins que el consumim.
L'aplicació de les normes bàsiques de seguretat alimentària
als llars, com la correcta conservació en fred,
l'aplicació de les temperatures adequades de cuinat,
el rescalfat, l'higiene de la manipulació,
el control d'una contaminació creuada,
tot això són elements indispensables
per evitar malalties de transmissió alimentària
a l'àmbit domèstic.
Fins i tot l'OMS té el seu decàleg,
els seus 10 consells de l'OMS
per evitar toxinfeccions alimentàries.
Aquests 10 consells són consumir aliments
que hagin estat tractats o manipulats higiènicament,
hem de cuinar correctament els aliments,
hem de consumir aliments immediatament després de ser cuinats,
conservar els aliments cuinats a temperatures segures,
escalfar correctament aliments cuinats,
evitar el contacte entre aliments crus i aliments cuinats,
tot això de com endreçar les neveres,
assegurar una corretigènia del manipulador,
una neteja adequada de les superfícies on treballem,
de les nostres mans,
dels estris de cuina,
mantenir els aliments protegits,
tots els tàpers,
evitar les jaunes obertes,
cartrons i demés,
i evitar la presència d'insectes, rossegadors o altres animals
a la zona de manipulació d'aliments,
fer servir únicament aigua potable
o no consumir aliments peribles
que estiguin exposats a temperatura ambient.
Aquests són els 10 consells de l'OMS,
és antic comú i molt higiènic.
Des de l'Ajuntament de Brera,
quines mesures s'han pres per garantir una millor alimentació
a la nostra societat?
Des del Servi de Salut Pública
donem assessorament gratuït a tots els estaliments
del sector alimentari, prèvia i durant la seva activitat.
Qualsevol persona pot trucar a l'Ajuntament
i demanar per salut pública
i podem organitzar una entrevista, aclarir dubtes,
parlar de què farà, com ho farà
i el que necessita.
A més, tenim un registre de tots els estaliments alimentaris
segons els paràmetres que estableixen
si són de risc a mig o baix
i a partir d'aquí es planifiquen unes inspeccions
per controlar un compliment de la normativa en higiene alimentària.
Des de la promoció econòmica,
normalment també s'organitzen uns tallers gratuïts
de manipuladors d'aliments i altres com d'alergens,
tall, encarnisseria, que són formacions obligatòries
per a qualsevol persona que vagi a treballar
al sector de l'alimentació.
I així hi ha grans trets.
Com podríem discernir entre un aliment segur i sa
i un que no ho és?
Podem fer-ho d'alguna manera així fàcil?
Si no és sinoco, no és un aliment.
Ja comencem aquesta premissa.
No existeix seguretat alimentària sense inocuïtat dels aliments.
Només si un aliment és sinoco,
pot tenir una vida sana i activa,
i els infants a créixer i desenvolupar-se.
Una poma de cultiu ecològic i ben neta és segura i sana.
Però un brioix amb crema elaborat perfectament,
seguint unes normes escrupoloses d'higiene,
pot ser inocu, però no gaire ben sa.
És un tema que necessitaríem una altra entrevista per parlar-ne
i la nostra nutricionista, la Cristina,
segur que ens donaríem moltíssima informació d'això.
Generalment, els consumidors no podem detectar mitjançar la vista
o l'olfacte si un aliment és sinoco,
però s'han desenvolupat anàlisis i instruments
per detectar aliments nocius,
i els bromatòlegs, els que estudien els aliments,
microbiòlegs, els veterinaris des d'inici,
els metges, toxicòlegs relacionats amb l'alimentació,
tots proporcionen assessorament sobre quines pràctiques
de producció, elaboració, manipulació i preparació
són necessàries per fer que els aliments siguin inocus
i es fan servir pràctiques inocues
durant tota la cadena alimentària.
I si es fan servir, doncs aquest aliment serà inocu.
Si no has fet servir unes pràctiques correctes,
doncs aquest aliment no serà inocu.
Doncs ja per finalitzar, aquelles persones que vulguin participar
d'aquesta taula rodona prevista pel dimecres 8 de juny,
on s'han d'adreçar?
Si ets restauradora o ets titular d'un comerç minorista
en alimentació a Abrera, un font, supermercat,
friteria, carnisseria, pots enviar un mail
amb el nom de la persona que vindrà o persones
i el nom del negoci on esteu.
I aquest mail aniria a Salut Pública tot seguit
a roba.abrera.cat o pots trucar o enviar un WhatsApp
amb les mateixes informacions al 670 96 27 41.
Doncs serà Pradós, tècnica de Salut Pública
i benestar a l'Ajuntament d'Abrera.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a l'entrevista del dia.
Moltes gràcies a tu.
Fins aquí el programa d'avui.