Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Abrera acollirà aquesta setmana diverses activitats entorn a l'obra El silenci dels talers,
un treball d'investigació de la historiadora Assumpta Montellap
que narra històries reals de les dones que treballaven a les colònies tèxtils catalanes.
D'una banda, dimecres 28 d'abril, a les 7 de la tarda, la sala municipal acollirà una taula rodona
que porta per títol la dona a la colònia tèxtil que comptarà amb la participació de la mateixa Montellap
i de Joana Jordella i Josep Maria Cobos de l'associació Colonia Sado.
Mentre que el dissabte 1 de maig, també a la sala municipal, es podrà gaudir de l'adaptació teatral
del llibre El silenci dels talers de la dramaturga Anna Maria Ricard, la direcció de Ferran Uzzet
i la interpretació de Maria Casellas i Andrea Portella.
Com sempre, per assistir-hi caldrà fer reserva d'entrades a través del web www.abrera.cat.
Avui a l'entrevista del dia parlarem amb dos dels participants a la taula rodona del proper dimecres.
Ens acompanya en primer lloc l'assumpte a Montellap, autora del llibre El silenci dels talers. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què explica en aquest llibre?
Bàsicament és un llibre que parla de les dones o les colònies tèxtils,
amb els quals repassem la història amb visió femenina del que va ser aquella revolució industrial en zones rurals.
I li agrada l'adaptació teatral que ha fet l'Anna Maria Ricard? Recull l'essència de la seva obra?
Sí, crec que sí, que ho fa molt bé, perquè veig que només amb dos personatges dona veu a moltíssimes dones,
amb moltes perspectives, i crec que això ho ha fet molt bé,
perquè tant a nivell cronològic com a nivell de diferents visions acaba tancant el cercle d'una manera rodona.
La taula rodona del proper dimecres versarà sobre la posició de la dona en la indústria tèxtil i l'organització social de les colònies.
Què ens pot avançar d'aquesta qüestió?
Bàsicament, suposo que és també veure les colònies de dia d'avui,
com realment encara trobem amb les deslocuritzacions del tèxtil en zones del tercer món, com evoluciona aquest tema, no?
I també veure els federalismes que hi van haver amb el segle XIX o el segle XX,
amb el tancament de tota la indústria tèxtil a casa nostra,
però que a la vegada aquesta indústria tèxtil es va traspassar a altres fronteres, i veure no les conseqüències, també.
I per què convidaria tothom a assistir-hi tant a la taula rodona com a la representació teatral del silenci dels talers?
Bàsicament perquè és una història amb la qual durant molt de temps les bones anatats silenciades,
les fàbriques, doncs el 80% eren a d'obra femenina,
i quan mires els arxius, doncs només trobes el nom dels directors, dels amus, fins i tot els capellans de les colònies,
no mai trobes el nom de cap dona.
Jo penso que va ser en hora de posar-te veu, doncs, amb aquestes protagonistes anònimes,
i penso que la versió teatral del silenci dels talers ens porta de ple a una altra lectura que penso que pot interessar a molta més gent.
Assumpte a Montellà, moltes gràcies per acompanyar-nos avui a l'entrevista del dia.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
I també ens acompanya el president de l'associació Colonia Sado, Josep Maria Cobos, bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'associació vella per la defensa del patrimoni de la Colonia Sado i el seu entorn.
Per què és important aquesta preservació?
A veure, qualsevol patrimoni, diguem-ne, doncs és important que una comunitat el sàpiga conservar,
perquè forma part de la seva identitat, forma part del seu llegat,
el que el llegat que li ve del passat, però també el llegat que ha de deixar a les generacions futures,
però, a més a més, ara, en aquest cas, amb l'afegitó que estem parlant d'un patrimoni excepcional,
és a dir, un patrimoni per als que n'hi ha pocs.
No pas perquè a Catalunya n'hi hagi poques colones industrials, que la veritat és que n'hi ha molta,
perquè forma part d'una de les seves característiques, diguem-ne, de la seva industrialització en el segle XIX,
sinó per l'és excepcional, per les dimensions, per la innovació tecnològica que va significant al seu moment,
pel fet de ser la colònia tèxtil més gran d'Espanya, etc.
Tot això fa que no estiguem davant d'un patrimoni qualsevol, sinó d'un patrimoni d'un valor, diguem-ne, únic i singular.
Bueno, a veure, com ha passat en general a la societat, hem viscut en l'últim any una situació molt complicada
que ha fet sempre molt difícil poder planificar i preveure i projectar coses, no?
Perquè, bé, els confinaments, etc., tot ens ha fet la vida bastant complicada.
Per una banda, sempre ens hem dirigit a fer projectes que dinaditzessin el que és el museu, mantenint-lo obert, etc.,
però també de fer activitats per atreure públic, el passat això precisament és una de les coses que s'ha vist més afectades,
perquè no hem pogut fer activitats per atreure gent per les limitacions que teníem.
Sí que hem intentat continuar amb altres mides, amb altres activitats de difusió en els últims temps,
com per exemple vam realitzar algunes entrevistes que encara en farien més,
empreses que estaven aquí al polígon per també donar a conèixer la riquesa industrial que actualment hi ha aquí
i com una forma d'apropar el passat amb el present i la realitat actual, no?
Si no hi haguessin empreses al polígon, això seria una cosa enorme i que pràcticament s'estaria caient a trossos,
per tant han estat bàsiques per preservar el que és la estructura i el que per preservar les edificacions.
Per exemple, ara estem dissenyant i programant al començament del mes de juny una ruta per l'entorn,
perquè també nosaltres volem preocupar de l'entorn des d'un fondidista natural i des d'un fondidista històric
i farem una ruta a començar més el primer cap de setmana del mes de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient,
una ruta que uneixi diferents llocs naturals i emblemàtics com per exemple Can Roca, com per exemple les setze fons,
com per exemple les roques blades, l'antic cementiri o l'intenda cementiri de la colònia Sadó,
anirem fins a la palanca i pujarem al poble per la baixada de la padrileta, que era la baixada històrica dels treballadors d'Esparragüera a la colònia.
I a més, a mitjà termini, aquest dia de cara al mes de setembre, podríem impulsar la realització d'una exposició recordant els 50 anys de les últimes grans inundacions del 1971
que van afectar a la colònia i van afectar també en altres zones de l'entorn i que pensem que mereix la pena recordar.
Això és per citar algunes de les coses que tenim ara entre mans.
La taula rodona del proper dimecre es versarà sobre la posició de la dona en la indústria tèxtil i l'organització social de les colònies.
Què ens pot aportar en aquest sentit?
Sí, mira, a veure, el treball en una colònia industrial i en la indústria tèxtil en general ha estat habitualment treball femení.
Un percentatge molt elevat, en el cas, per exemple, de la colònia Sador, al voltant del 60% de les persones que hi treballaven, que eren més de 2.000 treballadors, eren dones.
Ara, repartidors d'una manera molt desigual, és a dir, a la secció de filatura podies trobar-te un 90% de dones i en canvi en altres àmbits, com per exemple els tims, els acabats, els blanquets, zero.
O sigui que, diguem-ne, normalment les feines pitjor pagades tenien menys consideració, etcètera, en les que exercien quasi l'exclusiva la dona.
En canvi, les altres que tenien un nivell, diguem-ne, se suposava de preparacions elevats, sobretot més consideració i tasques de manteniment,
i totes les feines de responsabilitat, encarregats, etcètera, eren exclusives dels homes.
Això ens indica, diguem-ne, que és un treball seminí, però amb una gran desigualtat en el moment d'exercir la feina.
Penso que és important reflexionar sobre això i veure com el vostre món actualment pot ser que aquestes coses encara no ho haguessin superat.
I com convidaria tothom a assistir a la Taula Rodona?
Però sobretot interès, curiositat, etcètera, i que per tant s'estableixi un diàleg.
Per establir un diàleg penso que, per una banda, potser que d'aquesta forma anem més al gra de les coses que més li pugui interessar
o cridar l'atenció a la gent que escolti, i per altra banda, doncs, és una cosa molt participativa que necessita també la presència de la col·laboració.
Jo penso que no és només un tema del passat, com deia anteriorment, sinó que té el que té a veure amb les desigualtats laborals
i les desigualtats de sexe en la nostra societat actual, que encara són temes d'actualitat.
Josep Maria Cobos, moltes gràcies per acompanyar-nos avui a l'entrevista del dia de Radio Obrera.
Moltes gràcies a vosaltres.
I recordem que aquesta entrevista ja la podeu tornar a escoltar i descarregar a la nostra programació a la carta a radioobrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Radio Obrera per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Radio Obrera
Per la salut de totes i tots, siguem responsables.
Evitar els contagis és molt senzill.
Només hem de mantenir la distància interpersonal, utilitzar la mascareta i intensificar la higiene de mans amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic.
Evitar la propagació del coronavirus és responsabilitat de totes i tots.
Ajuntament d'Obrera, amb tu.
Per tu.