Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Tot a punt per a la quarta representació del 25è concurs de Teatre Mater Vila d'Abrera,
que tindrà lloc aquest diumenge 14 de maig a les 6 de la tarda a la Sala Municipal.
En aquesta ocasió podrem veure l'obra El Llibertí d'Enrique Manuel Smith
a càrrec del grup Teatre de la UEC que venen de molt a prop d'Ulesa de Montserrat.
Avui ens acompanya el Felip Carreras, president de l'entitat. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Què podem avançar de la trama del Llibertí
i del que podrem veure sobre l'escenari de la Sala Municipal el proper diumenge?
És una obra molt interessant, que haig de dir jo.
És una obra molt interessant, està feta amb clau de comèdia,
de fet és una comèdia, però és una comèdia escrita per l'Èric Manuel Smith,
que, a més a més de dramaturg, és filòsof.
I per tant, el Llibertí és la història d'en Diderot,
que va escriure l'Encyclopèdia francesa
i llavors, a més a més d'escriure i de ser un gran filòsof,
doncs també era un gran llibertí.
I és una mica la història d'un fragment de la vida d'aquest senyor
on presenta aquesta debilitat per les dones,
però tot això ho posa en un vernís de filosofia.
I moltes de les frases que diu i de les reflexions que fa són interessantíssimes,
perquè són realment reflexions filosòfiques de pes, saps?
I llavors, jo crec que la gent s'ho passa molt bé,
primer perquè és una comèdia i després perquè el text és bonic, és molt bonic,
és una comèdia, com us ho diria jo, elegant,
perquè no diu paraules malsonants,
però és quan es refereix al sexe, és molt fin, molt elegant,
i on pot dir home, el llibertiquet deu ser una obra molt masclista i tal,
doncs això, vaja no, perquè realment el que queda palament és l'home,
és el llibertí, perquè se'l passegen totes les dones,
les amigues, l'amant, l'esposa, la filla, realment se'l passegen totes.
Bueno, va dirigir en principi un públic una miqueta dur,
perquè tingui capacitat per entendre tots els diàlegs que hi ha que són fantàstics.
I llavors, qualsevol pot venir a veure aquesta obra perquè s'ho passarà bé,
perquè té diferents nivells de lectura, des de la broma més senzilla que et presenten
fins a la reflexió filosòfica que dius caram, com ho explica això,
de quina manera ho diu, saps?
És interessant, és un text que a mi m'agrada moltíssim,
jo, ajuntament amb la Montse Gené, hem sigut els directors de l'obra.
Llavors, és un text que a mi m'agrada moltíssim,
i que té coses que realment, fixa't, és curiós això,
els primers dies que fèiem les primeres lectures,
els actors anaven llegint i deien, oh, quina frase més interessant, me l'apunto,
perquè aquesta frase fins i tot la podria utilitzar jo si es donés el cas de necessitar-la,
perquè està molt bé, està molt bé.
Mira, jo ja havia actuat aquí a Brina fa molt de temps,
però aquí vam fer aquesta obra, aquesta obra ens ho vam passar molt bé assajant-la,
perquè reiem molt, però a més a més, descobríem les situacions, les frases, el contingut,
perquè aquell personatge deia aquella frase, i de quina manera ho deia, i ens ho vam passar molt bé.
Vam fer les representacions, aquí a Olesa,
van anar bé, la gent els va agradar moltíssim,
les vam tornar a fer el febrer passat, vam tornar a fer un parell de representacions,
i va quedar aquell coquet, de dir, això ho podríem fer una miqueta bé,
se'ns va presentar l'opció del concurs d'aquí a Brina,
i vam dir, mira, és tan còmode aquí a Brina que presentem-s'hi,
i hem tingut la sort que se'ns ha seleccionat.
Espero que estem al nivell que es precisi, que quedem en un bon nivell.
Estic convençut que sí, perquè tots els cops que hem anat repetint i assajant,
la cosa surt força ben encaminada.
Però bueno, el teatre és una interpretació en directe,
i el directe té les seves coses i els seus riscos.
Per què heu decidit, doncs, portar aquesta obra a concursar,
i quant de temps porteu girant amb ella?
Sí, portem unes tres, quatre, cinc representacions ja,
les hem fet aquí a Olés a les cinc representacions,
i bueno, des del novembre passat les hem anat fent.
Per tant, ara ens trobem en aquell...
El teatre té una cosa que quan estrenes l'obra hi ha molta tensió, hi ha nervis,
i per tant no la gaudeixes molt, els actors no la gaudeixen.
Quan ja fa una estona, quan ja fa temps que la portes,
aquella obra ja es domina molt més i els actors la gaudeixen molt.
I ara estem en aquesta situació.
Els actors dominen els personatges,
s'han fet seus els personatges, per dir-ho d'alguna manera,
i gaudeixen, gaudeixen molt de la representació,
de l'obra, dels textos, dels moviments.
Per això és bonic fer teatre més d'una vegada,
perquè de cara...
bé, l'espectador ho nota, això, quan veu una representació
que els actors i actrius ho viuen molt,
ho gaudeix, això se li traspassa,
però a més a més els actors els agrada molt,
perquè és fer aquesta obra quan ja dominen el text,
quan ja dominen els moviments
poden gaudir molt més del personatge
amb totes les possibilitats que té
i totes les variants que li poden anar donant.
Posant ara el focus a la vostra companyia,
sou una entitat de més de 75 anys.
Com va sortir el grup teatre de l'AUEC
i com ha anat evolucionant al llarg d'aquests anys?
Mira, el grup de l'AUEC,
l'AUEC és la Unió Excursionista de Catalunya.
Per tant, és una entitat excursionista.
Aquesta entitat té 80 i escaig d'anys d'existència.
Fa 80 anys les entitats excursionistes,
es trobaven la gent, començaven a anar d'excursions
i llavors el que feien és que sempre hi havia algun advertent
que es començava a fer cultura.
Llavors ens va començar aquí la secció de cultura,
que es dedicaven a llegir llibres i a cantar,
hi havia orfeons i a poc a poc van començar a fer teatre.
De manera que fa 75 anys tenim constància de la primera representació
que es va fer a l'entitat de l'AUEC.
Per tant, per això diem que el teatre té una antiguitat de 75 anys.
Potser abans ja havíem fet alguna cosa, alguna lectura, algun d'això,
però el primer programa que conservem nosaltres és de fa 75 anys.
Llavors això va anar evolucionant.
La secció de cultura va començar a fer teatre,
es va denominar secció de teatre com a tal
i va estar d'una època en què anava molt voltant per aquests monsons,
participant en concursos i que va ser guardonada,
però era una època, ara no sortim tant.
I el que sí que fem és que fa 39 anys que organitzem un concurs de teatre.
I perquè és important per a vosaltres que hi hagi
i participant certaments com aquest,
el concurs de teatre mater Pilar de Brera.
Mira, per a nosaltres ens fa molta il·lusió
perquè és fer l'obra fora de casa.
És a dir, nosaltres hem sortit poc de vols.
Normalment sempre hem anat representant-ho aquí a casa
i aquí a casa jugues a casa, saps?
És això, que la gent ve i com que surts tu i et coneixen
i et dones pel carrer i tal, doncs mira, els fa gràcia veure't.
Però això de sortir i fer-ho a fora i intentar quedar bé,
espero que hi quedem, és un repte.
I llavors, bueno, en el grup va arribar un moment
en què van haver-hi actors i etsrius i com que no hi vas,
van haver-hi actors i etsrius i components del grup
que van dir, escolta, i si anéssim en un concurs
i si provéssim d'anar a fora de fer aquesta representació
que sempre ho fem a casa, fer-ho a fora.
I mira, i així va sortir la idea.
I això és el que vindrem a fer diumenge
amb tota l'il·lusió i amb totes les ganes.
Finalment, Felip, imaginem que voleu convidar
tots i totes les nostres i els nostres ullents
a venir a veure El Llivertí el proper diumenge 14 de maig, oi?
I tant, és una obra que s'ho passaran bé, és distreta,
no és massa llarga, deu durar una hora i mitja, una cosa així.
És una obra fresca, intel·ligent,
tot i que està ambientada a l'època del dideró,
és actual el text, està molt ben escrit.
Jo crec que s'ho poden passar molt bé,
perquè, a més a més, hi ha una sèrie de situacions
que et van sorprenent pas a pas.
És allò que tu t'imagines, quan comença l'obra t'imagines una cosa,
però l'argument se't va torçant i et va canviant
el final que tu esperes a cada 3 o 4 vegades.
Et canvia el sentit de l'obra.
Ostres, m'esperava això i ara és molt canviat això.
I, per tant, fa que no sigui avorrida, que passi molt fàcil.
Nosaltres, que l'hem vist moltes vegades donant els assajos i tot,
no se'ns fa gens pesada.
I quan més la veiem, més diem, ui, que és interessant això,
mira que està bé això, mira quina gràcia que té aquest text, saps?
És un text intel·ligent, jo penso que, si la gent ve, s'ho passarà bé.
Recordem, doncs, diumenge a 14 de maig, a les 6 de la tarda,
la sala municipal acollirà la quarta representació
del 25è concurs de Teatre Mater d'Abrera
amb l'obra El Givertí d'Eric Emmanuel Smith
de la mà del grup de teatre de la UEC Dolesa de Montserrat.
Les entrades ja les podeu adquirir de forma telemàtica
a través del web municipal abrera.cat.
Nosaltres avui agraïm l'atenció al Felip Carreras
i us desitgem molta sort.
Aviam si els abrerencs i abrerenques s'animen
i vegin a veure aquesta representació,
que és una comèdia distreta i divertida.
Les següents representacions del 25è concurs de Teatre Mater
Vila d'Abrera seran els diumenges 21 de maig i 4 de juny
i la Cluenda el 18 de juny.
I les entrades per a totes les representacions
ja estan disponibles de forma telemàtica a través del web abrera.cat.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera
a la nostra programació a la carta
a radioabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.