A Ràdio Brera, la finestra de la salut.
Bon dia, som els alumnes de cinquè A de l'Escola Nesiu.
Estem aquí per tal de presentar-vos un programa educatiu
on intervenen diferents escoles del poble, com ara la nostra,
conjuntament amb la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament d'Abrera.
El nostre objectiu és explicar-vos dos contes
que hem treballat a la nostra aula.
A partir d'aquest, hem extret unes conclusions que ens han fet reflexionar.
Esperem que les nostres intervencions us facin pensar.
A continuació, us llegirem els dos contes treballats a l'escola,
la col de Brussel·les i la poció màgica,
i la desgràcia de la carbassa.
Esperem que us agradi.
La finestra de la salut.
La desgràcia de la carbassa.
La patata, la pastanaga, la carbassa i el rava
juguen a fer-hi amagar.
T'he vist, crida la pastanaga,
mentre corra a tocar la carbassa.
Ara et toca parar a tu,
diu la patata tot rient.
Una altra vegada, sempre em toca a mi.
Com m'agradaria poder-me ficar en un amagatall com la patata,
o amagar-me darrere un arbre com la pastanaga.
Però som massa grossa per amagar-me bé.
Ara et toca parar a tu,
diu la pastanaga.
No vull jugar més a aquest joc,
contesta la carbassa.
Llavors, ves tant,
replica el rava.
La carbassa se'n va sentint-se molt trista.
Em tornaré tan petita
que sempre trobaré els millors amagatalls,
i ningú no es burlarà mai més de mi.
L'endemà, la carbassa deixa de menjar
per no créixer més.
El migdia té molta gana,
el vespre encara té més.
L'endemà,
no pot aguantar-se més sense menjar
i encara no ha deixat de créixer.
La carbassa torna a menjar
i prova de fer alguna cosa diferent.
Pensa,
provaré de fer exercici.
Es toca la punta dels peus
sense doblegar els genolls cent vegades.
Corre al voltant de l'or 40 vegades.
Ah,
estic en forma,
diu la carbassa mirant-se al miral.
Però no he canviat gens ni mica.
Estic tan grossa com abans.
La carbassa
continua intentant semblar més prima.
Porta un cinturó molt senyit
per tenir una cintura maca.
Però això
li fa venir mal de ventre.
Canvia d'idea
i es passeja amb una pedra al cap
per tal de no créixer més.
Però això
tampoc no funciona.
Com més costa es prova
per tornar-se més petita,
més l'ocèmps els altres
i més es burlen d'ella.
Així és un desastre,
pensa la carbassa descològada.
Decideix marxar
i instal·lar-se a l'altra punta del jardí
on ningú mai l'hi pugui veure.
La carbassa
recull les seves coses
i se'n va.
Per fi la carbassa
està en pau.
Ningú no se'n riu d'ella,
però es troba sola
i aviat es comença a avorrir.
No és culpa meva,
es repeteix el seu pare.
La carbassa
està molt trista.
Què hi fas aquí, carbassa?
Li pregunta l'espàrrec.
Estic trista,
li respon
i li explica la seva desgràcia.
Ah, quina història,
diu l'espàrrec.
La teva desgràcia
és exactament la contrària
de la meva.
Tu ets grossa
i jo sóc alt i prim.
Això em molesta molt.
Però si ets encantadorament prim,
replica la carbassa
amb ella.
I tu,
tu ets meravellosament grossa,
respon l'espàrrec.
Es posen a riure plegats.
Som ridículs,
comenta l'espàrrec.
Tu ets grossa
i jo prim.
Som diferents,
això és tot.
Hauríem d'ignorar
els que,
els burlen de nosaltres.
L'espàrrec i la carbassa
ballen plegats.
Quin espectacle més bonic.
Vine,
diu la carbassa,
anem amb els altres.
Mira-t'ells,
són la carbassa
tap de bassa
i el gegant espàrrec.
Diu fent riota,
el rava.
En el teu lloc
jo em preocuparia
del nas
tan enorme que tens,
respon la carbassa.
Però,
carbassa,
diu l'espàrrec,
a tu no t'agrada
que et diguin
tap de bassa?
Tens raó,
respon la carbassa.
Perdona'm,
rava.
No és tan greu,
diu el rava,
però se'n va a mirar-se
al mirall
i es toca el nas
per veure'l millor.
La finestra de la salut.
La finestra.
La col de Brussel·les
i la poció màgica.
L'endemà,
la col de Brussel·les
està amb els seus amics.
El senyor Col
és meravellós,
explica la col de Brussel·les.
Un dia seré gran,
forta
i valenta com ell.
La ceba
i el tomàquet
esclaten a riure.
Has sentit això?
Pregunta el pèsol.
Brussel·les
vol ser com el senyor Col.
Va,
deixeu-me tranquil·la,
tranquil·la,
respon Brussel·les,
enfadada.
Aleshores,
la col de Brussel·les
recorda la poció màgica.
El bolet va dir
que prenent-la
un se sentia com volia.
Potser que quan la prengui
em sentiré
gran,
forta i valenta
com el senyor Col,
es diu Brussel·les.
Jo vull ser com el senyor Col
si vull,
asseure Brussel·les als altres.
Ja ho veureu.
Bavau,
excloma el Rabà.
Bavau,
criden els altres.
Llavors,
Brussel·les
se'n va amb el cor encorgit,
esperar el bolet
al forat de la tanca.
Espera
molta estona,
just quan creu
que el bolet
ja no apareixerà.
El bolet
es presenta.
Bolet,
exclama Brussel·les,
tu m'ajudaràs?
Com?
pregunta el bolet.
Tothom diu
que no puc ser gran,
forta i valenta
com el senyor Col,
afirma Brussel·les.
Dona'm una mica
de la teva poció màgica
i ja veuran.
El bolet
somriu
i fica la mà
al seu serró.
M'has de pagar,
diu el bolet.
Dóna'm el teu barret.
Però tu no m'havies dit
que calia pagar,
diu la Col de Brussel·les.
Cal pagar sempre,
afirma el bolet
a somrient.
Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta.
Desitja ser com el senyor Col,
però també li agrada
molt el seu barret nou.
Finalment,
a disgust,
Brussel·les li dona
el seu barret.
El bolet
se'l posa al cap.
Té, diu.
El bolet dona
en la poció màgica
a Brussel·les.
Estàs segur
que funciona?
Pregunta el bolet.
El bolet somriu
i desapareix amb el barret.
Brussel·les es queda
molta estona
demanant-se
si s'ha de prendre la poció.
què diria el senyor Col si ho sabés?
Pensa Brussel·les.
Però és massa tard.
Brussel·les ha donat
el seu barret al bolet.
Brussel·les dubta un cop més
i després
pren la poció
d'un sol cop
tancant els ulls
per no veure-ho.
Una mica més tard,
Brussel·les
es troba amb els seus amics.
Ei, mireu!
És la petita Brussel·les
que hi ve?
Pregunta la pastanaga.
T'equivoques, jove!
Respond Brussel·les.
Sóc el senyor Col.
Però si tu ets Brussel·les,
la nostra amiga!
Diu la pastanaga.
Fes-te arreglar les ulleres, jove!
Diu Brussel·les,
molt seriosa.
Jo sóc el senyor Col.
Si tu ets el senyor Col,
jo sóc el cogombra!
Diu el tomàquet
posant en guàrdia
com un boxeixador.
Totes les altres
riuen amb ell.
La col de Brussel·les
se'n va.
Una mica més tard,
la col de Brussel·les
es troba amb el cogombra
que maltracta la patata.
Atura't,
ordena Brussel·les
fent una ve profunda.
Aproveixo
que li fessis mal a la patata.
El cogombra
no pot creure el que sent.
Què li dius mitja col?
Si vols barallar-te
fes-ho amb algú de la teva.
Mira,
respon la col de Brussel·les.
El cogombra
es peta a riure.
La patata
sap que això
no pot acabar bé
i es fica
en un forat
tot cridant
Salva't,
salva't,
Brussel·les!
Brussel·les
rep a les hores
una violenta
apuntada de peu
que l'envia
pels aires.
Cau estrepitjosament.
Quan la col de Brussel·les
obre els ulls,
veu la patata
inclinada
a sobre d'ella.
Com et sents?
Pregunta la patata.
Crec que estic bé,
respon la col de Brussel·les.
Has estat
molt valenta,
diu la patata.
Havia pres
la poció màgica
i em sentia
gran i forta
com el senyor col,
comenta Brussel·les.
Has estat valenta,
comenta la patata,
però no has estat
ni gran
ni forta
com el senyor col.
No havies cap
viant jets.
Aleshores,
el bolet
m'ha mentit,
respon Brussel·les.
La poció màgica
no funciona
i jo
he perdut
el meu barret.
No et cal ser
gran i forta
com el senyor col,
diu la patata.
Jo et trobo
molt bé
tal com ets.
Ets la meva amiga patata,
diu Brussel·les,
tot sonrient.
Tu també,
exclama la patata.
La finestra
de la salut.
Ara, a continuació,
us explicarem
quines han estat
les conclusions
extractes
del nostre grup.
S'ha de confiar
en un mateix,
no caure a la trampa
i deixar-te
enganyat
pels altres.
No te'n refis
de les persones
que no coneguis.
S'ha de ser
valent
o valenta.
confiar
en els altres
sempre
que siguin
bons amics.
Tenir cura
de les que dius
per no fer-hi
els altres.
No opinar
de manera
destructiva
dels altres.
Ajudar
els companys
o les companyes.
Totes les persones
són diferents,
però totes
tenim els mateixos
sentiments.
Amor,
tristesa,
alegria,
ràbia,
amistat
i vergonya.
I totes les persones
tenim alguna cosa especial
i ningú ens ho pot treure.
Ni alt,
ni baix,
ni gras,
ni prim.
El més important
és el que hi ha dins teu.
I aquestes han estat
les nostres conclusions.
Esperem que us hagin agradat.
Gràcies per la vostra atenció.
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut
i ales sport
A Ràdio Obrera
A Ràdio
A Ràdio
Trennik