Els serveis informatius de Ràdio Abrera us ofereixen l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
Avui, divendres, a l'entrevista del dia, tenim la cinquena i darrera entrevista dedicada a la setmana de la mediació.
Aquest dissabte 21 de gener, tal com els venim explicant, la sala municipal d'Abrera
acollirà a partir de les 6 de la tarda un teatre-fòrum que porta per títol
les que no s'avecinen i que anirà càrrec del fort de teatre per a tothom.
Per parlar-ne des de l'entitat ens acompanya el Jordi Forcades. Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda a tothom.
En primer lloc, us definiu com una entitat especialitzada en teatre de l'oprimit.
Què significa això?
Doncs mira, el teatre de l'oprimit nosaltres l'apliquem com una tècnica
no tant per fer espectacles teatrals, sinó per, amb les comunitats i amb els grups de gent,
de ciutadans, escenificar situacions de problemàtiques socials i no tant buscar o dir què s'ha de fer,
sinó fer una bona pregunta de problemàtiques que ens passen i establir a través del teatre
la visualització d'aquests problemes socials que tenim.
De fet, treballeu per la defensa dels drets humans, contra l'exclusió social,
ho feu a través de diferents projectes, veritat?
Sí, sí, sí, nosaltres creiem que el teatre és una bona eina per anar amb col·lectius
que d'alguna manera es consideren oprimits i a través d'aquestes tècniques
i de forma d'enfocar les problemàtiques buscar estratègies de resolució, no?
Aquí a Brera, com deien, podrem gaudir del Teatre Fòrum Les que no s'avecinen,
que és el que podem avançar d'aquest muntatge.
Per a tothom és un grup molt important, doncs, és un grup de mares d'un barri a Barcelona
que es diu El Bon Pastor, que van decidir, eren mares d'un ampa,
i van començar a reunir-se unes hores a la setmana per parlar en principi
de problemàtiques dels fills, de l'educació, de la situació educativa dels seus centres,
i van començar a escenificar situacions i problemàtiques que elles proposaven.
En aquest cas, després de tants anys que portem amb elles,
portem uns nou anys amb aquest grup que es diuen Paranoies
i que des de per a tothom hem fet una mica un seguiment i els fem la formació teatral,
hem arribat a tocar temàtiques del barri.
El Bon Pastor sempre ha estat un barri també amb una convivència molt propera,
però també conflictiva,
i vam escenificar situacions de convivència en escala de veïns.
El que té aquest teatre és que elles són els alumnes,
els alumnes o els participants, qui proposen les problemàtiques que viuen.
Les errant d'experiències que hi han tingut de convivència,
de temes de neteja de l'escala, de tema de convivència en general.
Dintre d'una comunitat de veïns vam començar a posar,
i per sol hi vam posar les que no s'avecinen,
perquè no deixa de ser una paròdia d'un programa a la tele,
però amb un enfocament molt més social,
que no pas el xismo reo i la comèdia en si.
Aleshores aquesta obra és un reflex d'un barri, d'una convivència,
i d'unes actituds diverses a una escala.
I quin paper juga la mediació en aquest teatre?
Clar, nosaltres per fer aquesta obra, per exemple,
vam estar estudiant de la mediació empres l'actitud davant del conflicte,
o sigui que nosaltres partim de la base que en aquestes situacions
sí pot haver una mediació entre els veïns,
perquè tothom ens interessa d'alguna manera que l'escala estigui bé
i no anar-nos a barallar amb tots els veïns.
Partim d'aquesta base, creiem que pot ser un consens per tota una comunitat,
doncs partim de la base que a vegades les problemàtiques no les enfoquem de la millor manera.
A vegades som avasius amb una actitud amb el veí,
o no volem ni parlar amb ell, o som molt competitius.
Aleshores això sí ho hem pres de la mediació,
les actituds que tenim davant dels conflictes,
i cada personatge de la peça representa una mica una actitud d'aquest tipus.
Una persona molt avasiva,
una persona que és sumisa però no lluita pels seus drets,
una persona que és molt competitiva,
i tot això si ens ha anat molt bé l'anàlisi que fan els mediadors
sobre els conflictes a les comunitats.
I en aquest sentit, què és el que busqueu vosaltres de cara al públic assistent?
Com voleu que li arribi aquest missatge?
Nosaltres la gran cosa del teatre l'oprimit és que no tenim respostes.
Fem grans preguntes,
però partim de la base que no som ningú legítimament per dir-li a la gent el que ha de fer.
Per tant el que fem és obrir un diàleg en la comunitat,
i nosaltres l'obra a teatre no s'acaba,
l'obra a teatre es queda en un moment de conflicte,
i convidem la gent a pujar a l'escenari.
En aquest sentit, és un teatre que no ve a donar un missatge clar,
sinó a fer una pregunta intentant engrescar la gent,
implicar-la en la problemàtica,
i que d'alguna manera creiem que entre tots és més fàcil resoldre els problemes.
Aleshores, és un diàleg col·lectiu,
i a partir d'aquest diàleg col·lectiu es busquen estratègies,
es va a la recerca d'estratègies per enfrontar les situacions d'opressió, que diem.
Aleshores, és quan puja la gent a l'escenari que intenta, diríem,
parlar amb una senyora que no neteja l'escala,
o amb un president de la comunitat que creu que és l'amo de tota l'escala,
i és a partir d'aquestes actituds,
i d'aquestes estratègies, que es fa un diàleg teatral.
O sigui, que nosaltres trenquem la paret entre actors i espectadors.
L'espectador passa a ser part de l'obra a teatre,
però no li diuen què va fer.
Partim de la base que tothom tenim una experiència de viure en una escala de veïns,
i el que volem és posar-ho en pràctica,
tot jugant, que és una manera divertida, maca i lúdica,
però no deixa de ser un joc que ens produeix un aprenentatge.
Com deien, aquesta és una iniciativa,
un dels projectes que té en marxa per tothom,
per la gent que pugui estar interessada en conèixer més sobre vosaltres.
Com pot fer-ho?
Doncs nosaltres estem ubicats a Barcelona,
que per exemple l'àmbit d'actuació és tot a Catalunya,
però ens poden consultar a la web patothom.org,
patothom vol dir per tot el món.
Nosaltres tenim un criteri de lluita ideològica,
de que l'art, tothom ha de poder practicar l'art,
i és nostra lluita aquí a Barcelona.
Ens poden mirar per la web, ens poden mirar també pel Facebook,
també pel fòrum de teatre, patothom ens trobareu,
i en general en internet, si feu una recerca,
veureu totes les tipologies de projectes que tenim,
des de salut mental a la lluita contra els poders financers,
i això que els bancs tinguin pasta als paraïsos fiscals,
també és una lluita que ara estem en la plataforma
per una fiscalitat justa.
Estem buscant aliats, d'alguna manera,
per totes aquestes temàtiques socials,
que estem veient que en aquest país s'està produint
aquest desnivell i desigualtat social.
O sigui, tots els col·lectius que veiem
que amb la crisi han anat cap avall,
estem intentant fer xarxa
perquè realment que en aquest país
no hi hagi aquesta diferència salarial
que uns estan guanyant molts calés
i uns altres estem guanyant un euro al dia.
Doncs tornem a recordar les cites aquest dissabte,
21 de gener a les 6 de la tarda,
a la sala municipal,
en el marc d'aquesta setmana de la mediació,
organitzada per l'Ajuntament d'Abrera.
Podrem veure al Teatre Fòrum
les que no s'avecinen a càrrec del grup
Amb Paranoies de l'entitat Forn de Teatre
Pa' Tothom.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció
al Jordi Forcadas.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, moltes gràcies a vosaltres,
molt atents al Ràdio Abrera
i també un gran abraçant a aquestes mares
que realment han donat una passa
per ser abans de mare dones
i ser lluitadores de barri,
que això no té preu.
Ràdio Abrera
Serveis informatius
Ràdio Abrera
sempre al teu costat
Escolta'ns a la FM
al 107.9
i a radioabrera.cat
Allà on vagis
Ràdio Abrera
sempre al teu costat