A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera els oferim una nova edició
de l'espai de col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament d'Abrera.
A Abrera sí que hi ha res que s'emet el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera.
Per això ens acompanya, com sempre, el tècnic d'Acció Cultural i Patrimoni, el Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, avui parlarem de l'ermita de Sant Armengol.
En primer lloc, quines són les principals dades que hem de saber d'aquest element patrimonial abrerenc?
Doncs bé, avui parlem de l'ermita de Sant Armengol o capella de Sant Armengol,
que està ubicada a Brera, aquí al nostre municipi, al Basi Llobregat.
Els camps de Sant Armengol, en un turó prop del camí que va cap a Sant Esteve a Sarrovires.
Aproximadament la tenim a una alçada sobre el nivell del mar de 185 metres
i és de titularitat privada.
pertany al bisbat de Sant Feliu, de Llobregat, i els terrenys que l'envolten són d'un terratinent privat, també.
La seva cronologia va des del segle XVI al segle XVIII i el seu estat de conservació és molt dolent.
Ha perdut la teulada, la part superior dels murs i actualment només hi podem veure unes quantes parets aixecades.
El paviment fins i tot està parcialment rebentat, no té, evidentment, cap tipus d'ús,
però sí que figura a l'inventari de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
I com podem descriure aquest element?
Bé, hi ha gent aquí a Brera que l'anomena l'ermita o la capella de Santa Margol.
Curiosament, jo m'he trobat amb més d'una persona que m'ha dit Santa Margol, com si fos en femení,
però és dedicada a Sant Armengol d'Urgell, molt segurament nascut a la segona meitat del segle X i mort l'any 1035.
Qui fos bisbe d'Urgell entre l'any 1010 i el 1035,
moment en què tenia una gran importància aquest desenvolupament històric del comtat d'Urgell
i de la ciutat on hi havia, doncs, i encara hi ha la seu d'Urgell.
Armengol d'Urgell és benedat com a sant per l'Església Catòlica
i és el patró principal de la diòcesi i dels municipis que hi ha al voltant de la seu d'Urgell
i el pont de Bar, entre d'altres.
Aquestes restes que tenim aquí a Brera, aquesta capella o ermita de Sant Armengol,
les hem de situar a la part de tramuntana d'aquest toronet
que hi ha vora la riera de Masquefa o Magarola,
aponent del pont de Magarola.
L'hem de situar a l'altra banda d'on hi ha ara el polígon de Sant Armengol.
Actualment aquestes restes de l'edificació són visibles, com deia,
en superfície, en aquest espai buscós, en aquest bosc que no té sota bosc,
concretament en aquesta zona, ja com una clariana.
I l'estat de conservació, com deia, és molt precari,
té un alçat de murs de menys d'un metre i mig, en alguna zona potser una mica més,
però podem apreciar aquests antics murs, aquests contraforts,
i conservem alguns paviments de lloses de pedra i de rajola de terra cuita.
És un edifici de planta rectangular i sembla que la seva construcció es va fer en dues fases constructives,
perquè podem apreciar que la cara nord, la cara que dona a Montserrat,
és una obra de carreus de pedra, i la cara sud, els murs que queden just al sud,
diguem, cantó Martorell, són uns murs de tàpia,
que és la típica construcció que es feia a Catalunya al segle XVII,
una construcció molt pobra, diguem, molt humil, amb un sòcul de paradat.
Centrem-nos ara en la part històrica. Com en marquem l'ermita de Sant Armengol?
Bé, les poques referències que tenim d'aquesta capella o ermita de Sant Armengol
ens les situa documentada durant la primera meitat del segle XVI.
Hi ha referències de l'ermita en un llegat de misses que va deixar en el seu testament
un tal Gabriel Soler, de la parròquia de Sant Pere d'Hebrera,
d'Hebrera, que deia, i això es data l'any 1544, concretament el 4 d'abril.
A partir de l'any 1555 hi ha una inspecció de l'església de Sant Pere d'Hebrera
per part dels bisbes de Barcelona, i aquesta inspecció, aquesta visita,
incluïa una visita pastoral obligada a dues capelles
dependents de la parròquia de Sant Pere d'Hebrera.
Una era Sant Hilari d'Hebrera, que ja vam comentar en una altra ocasió,
i l'altra és aquesta capella de Sant Armengol.
Pensem que aquesta és l'època de la màxima eclosió de les processons,
dels rumiatges, on les confraries i els peregrins
feien aquests viatges contínus a les ermites,
i també sembla que va passar això a Sant Armengol.
De fet, el 1582, la capella de Sant Armengol
ja és nomenada al llibre dels hòbits,
i més endavant, l'any 1609, el bisbe de Barcelona
insta al poble d'Hebrera que repari l'edita capella
en el que sigui més necessari, és a dir,
que és una capella que està en ús i que necessita de reparacions
que han de fer els propis parruquians d'Hebrera.
Poc menys d'un segle i mig després,
l'estat d'aquesta ermita sembla que devia ser molt més precari,
estava en molt més mal estat,
ja que així ho indiquen recomanacions d'un bisbe
que el que fa és, davant d'aquest lamentable estat de l'ermita,
opta per fer una cosa molt curiosa,
que és incentivar amb guanys religiosos
aquells voluntaris que col·laborin desinteressadament en la reparació.
És a dir, els promet una sèrie de privilegis a nivell religiós,
tal com citava la Maria Soler, la historiadora,
en la seva publicació de l'any 2000 sobre l'Església de Sant Pere.
Sant Armengol sembla que es va construir al segle XVI,
però algunes restes pertanyen a aquestes reparacions
i ampliacions també del segle XVIII.
Era custodiada per una ermita, com gran part de les ermites,
que hi vivia permanentment.
Cap al 1612 sembla que aquest ermita era un tal Ramon Baixó
i al 1670 un tal Miquel Parmanyer.
Hi ha poca més informació al respecte,
únicament una nota dispersa, que referencia Ferran Balanza en un article,
que diu que el 1741 es va col·locar una campana nova en aquesta ermita.
Per tant, podem veure que a mitjan del segle XVIII
encara teníem l'ermita en funcionament.
Sembla ser que l'última referència és una mica llegendària,
la llegenda popular, que diu que el 1809
un matrimoni s'hi va amagar, tot fugint de les tropes franceses,
a la Guerra del Francès,
i sembla ser que la dona d'aquest matrimoni va morir
i la van enterrar a la Sagrera de l'Ermita,
és a dir, als terrenys sagrats al voltant d'aquest espai religiós.
No s'han trobat més evidències
i el que sí que podem confirmar és que aquest edifici
es va abandonar molt segurament, molt probablement,
després de la Guerra del Francès, a inicis del XIX,
moment en el qual aquest edifici, aquesta ermita,
comença la seva decadència i la seva destrucció
de manera lenta, oblidada per tots
i engolida per aquest post de pins on encara la podem trobar.
I podem destacar alguna curiositat a aquest indret?
Sí, en aquest article que citava abans de Ferran Balanza,
ell assegura que hi ha brarencs que deien
que la campana d'aquesta antiga ermita,
així com la imatge del Sant, de Sant Armengol,
es trobaven amagats a la masia de Can Garrigosa.
No n'hem trobat més referències d'això,
tampoc no sabem res més.
El que sí que podem dir són els treballs
que s'han fet aquest any 2018,
l'any 2018, que és el 7 de juny,
el dia en què l'Ajuntament d'Abrera va encarregar
Roger Sala, de l'empresa Sot, de prospecció arqueològica,
de fer una prospecció amb georadar
en una extensió de 270 metres quadrats
al voltant de les restes arquitectòniques
d'aquesta antiga ermita, enronada,
per tal de veure si existien també
algunes estructures constructives associades,
és a dir, edificis o murs que tinguin relació
amb aquests que encara podem veure.
L'exploració va donar resultats negatius,
per tant, podem assegurar que a la zona,
com a mínim a la zona on es va passar el georadar,
no hi ha indicis de restes arquitectòniques
i arqueològiques destacables.
Només hi va sortir un petit mur
de petites dimensions, un angle,
a un metre i vuit centímetres de profunditat,
molt proper a la zona sud,
als murs del sud d'aquesta antiga capella,
però no és res transcendent tampoc.
Val a dir també que el bosc, els arbres,
han limitat l'extensió d'aquest georadar,
és a dir, hi ha llocs on es podia haver passat
que no es va passar el georadar
perquè, evidentment, és un bosc
i s'hauria de talar aquests pins.
Val a dir també que l'accés en aquesta zona,
encara que ho hagi pintat una mica així buscós,
és un accés fàcil
i s'hi pot accedir pel camí que va, com deia,
des del polígon San Armengol
cap a Sant Esteve a Sarrovires.
És un passeig molt agradable,
per tant, recomanem a tothom que hi pugui passar
perquè també veiem aquest entorn natural de la nostra vila
on podem veure no només la vida rural,
perquè hi ha un munt de camps encara per allà en funcionament,
sinó també podem amolar aquestes antigues romaries
que es feien venint d'Abrera
i d'altres municipis de la comarca
fins a aquesta antiga capella de Sant Armengol.
Doncs recordem que tota la informació
sobre l'ermita de Sant Armengol d'Abrera
la podeu consultar a la secció d'Acció Cultural i Patrimoni
del web municipal ajuntamentabrera.cat
on també podeu trobar aquest espai,
així com la resta que hem anat amatent al llarg de l'any,
com deien, el segon dimecres de mes,
al punt de les dues del migdia.
La propera edició d'Abrera sí que hi ha res
serà el dimecres 12 de juny.
De què parlarem en aquesta ocasió?
Doncs bé, arriba el juny,
per tant, arriba la festa major
i com tothom sap,
el patró d'Abrera és Sant Pere,
l'apòstol Sant Pere.
Per tant, el que farem serà
dedicar-nos a parlar
del temple parruquial,
de l'església de Sant Pere d'Abrera,
una de les joies que tenim,
potser la joia més visible
per la seva ubicació
que tenim aquí de Patrimoni Abrera.
Doncs,
ens emplacem el dimecres 12 de juny,
com deien,
a les portes ja de la festa major d'Abrera,
i agraïm la col·laboració
al Gerard Videgany,
tècnic municipal d'acció cultural i patrimoni.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
I recordeu que aquest espai
ja el podeu tornar a sentir
descarregar també
a la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils.
A Abrera
sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera
sobre patrimoni
i història d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.
de Ràdio Abrera