Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Des de les regidories d'Igualtat, Feminismes i LGTBI Comés i la Regidoria d'Infància de l'Ajuntament d'Abrera,
s'organitza un espectacle familiar pel diumenge 16 d'octubre per commemorar el Dia Internacional de la Nena.
L'obra és una adaptació musical del conte de Raquel Díaz Reguera
i tindrà lloc a la sala municipal al carrer de Casamada número 12 a les 12 del matí.
Així doncs, amb motiu del Dia de la Nena,
la companyia El Rapla durà a terme l'espectacle familiar
quan les nenes volen alt dirigit a famílies amb infants a partir de 5 anys.
Per parlar-nos ens acompanya a l'entrevista del dia el Joan de la companyia El Rapla.
Bona tarda.
Bona tarda.
En primer lloc, Joan, de què tracta quan les nenes volen alt?
Quan les nenes volen alt tracta de 3 nenes de petites tenen un somni
i, bé, es troben en el que es troben moltes nenes i dones actualment.
Vull dir que hi ha somnis que per les dones es va estar ple de que no es poden assolir.
I aquest, bueno, és el gran patriarcat que tenim en aquesta societat,
que ens condiciona en solidaritzar persones.
Aquí va dirigit l'espectacle i quin missatge voleu transmetre a ell.
Bueno, de fet volem transmetre un missatge d'igualtat.
El espectacle, ara que el títol sigui quan les nenes volen alt,
és aplicable als nens també, perquè els nens també tenen limitacions.
Hi ha una societat que diu, per exemple, per posar un exemple,
els nens quan han de jugar a futbol.
Molt bé, el nen que no juga a futbol, doncs ja es troba en una etiqueta.
No és així i tothom ha de poder fer el que es vulgui de gust.
I això és una miqueta el que volem transmetre a ell.
I bé, espero aconseguir-ho.
Tot i que hi ha llocs que han vingut a veure'ns,
gent més petita, nens més petits i nenes de tres anys,
els de tres, possiblement, no tenen el de quatre justet,
però alguna idea agafen, perquè, per exemple,
el que és la part del patriarcat és que són els personatges més còmics,
que poden cridar més l'atenció en els petitets.
Bueno, després ja una miqueta la feina del pare d'explicar
què significa cada cosa que nosaltres posem en allà.
Bé, els llocs que l'hem pogut fer, bé,
perquè, per desgràcia, aquest espectacle es va rebre
d'estrenar en pandèmia fins que no era el millor moment
per estrenar un espectacle.
Aleshores, bé, és un espectacle que han fet bolos,
han anat fent actuacions, però imagino que si ho haguéssim estrenat
en unes altres condicions, possiblement,
hauríem de ser més els que hem fet.
Però bé, on tenim funciona i la collida és bona.
I com heu anat creixent al llarg d'aquests anys?
Bé, no, la companyia El Replà no hi sé.
Jo tenia societat amb un altre company,
amb una altra companyia.
Jo vaig decidir prendre un camí diferent
i va ser quan vaig crear El Replà.
El Replà Produccions, vull dir, per aquí d'aquí,
hem anat fent diferents muntatges,
com per exemple, on no passa res, per què,
quan hi ha una rira al bosc,
quan les pinxes estiren fet,
ja és rateta, rateta, quan les nenes volen alt.
Això amb espectacles de cap de setmana,
trautes amb espectacles de campanya escolar.
Com és el vostre procés de creació i desajos de les obres?
De fet, això, per exemple, quan les nenes volen alt,
va ser un compte que jo som de campanya escolar,
som a les estudies, era, sí.
Vaig entrar en una llibreria i vaig veure el cost,
i em va agradar, et dic aquí,
m'agradaria fer un espectacle,
perquè m'agradava el que explicava i com ho explicava.
I vam dir, bueno, a partir d'aquí jo vaig fer l'adaptació al text.
Bueno, evidentment, anava demanant dret.
Quan es van considerar els drets jo vaig fer l'adaptació al text,
i a partir d'aquí vam començar a treballar amb el tema de les músiques,
treballar amb el tema de les cançons,
i, realment, anava portant el tema musical i el tema d'interpretació a la vegada.
Va ser un procés que, possiblement, vam estar dos mesos
i vam fer unes subprèvies.
I crec que aquestes prèvies, la responsable de Brera,
m'imagino si et faria plorar, eh?
I després d'un any podria, a l'intent de portar-lo,
però, clar, estàvem amb limitacions de forament,
era complicat, era complicat portar-lo a un espectacle d'aquest tipus.
Però bé, que tinc un gesto madrera, per fi.
Jo crec que això...
Jo crec que serà pessimista, perquè que tardarà molt, eh?,
que això, també, que es tardarà molt,
hi ha d'haver-hi un esforç per part de tot,
brutal, brutal, però no només de cara a la galeria,
que és el que s'està fent molt ara, que és jo,
que siguem fent accions efectives.
Jo crec que ara hi ha molt postureu amb aquest tema,
que les dones realment no acaben d'haver-hi accions potents.
Potser m'explico malament, no que no així,
i, possiblement, ens hauríem d'aprendre més en sèrio tot això.
De fet, pot tenir un paper important
sempre que el missatge que nosaltres donem
hagi recolzat els fets.
O sigui, que no es quedi a la sala de teatre.
Vull dir que quan se'n surti, se'n parla.
I es posin exemples.
Veus el que has vist a l'obra de teatre?
Doncs mira, això passa, això no ha de ser.
Perquè hi ha petites coses que són insignificants
i que ens passen a vegades desapercebudes.
Vull dir, perquè les tenim tan normalitzades, saps?,
que dient, bueno, això és així, no, no és així,
hi ha coses que han de canviar, i jo m'incorbeixo, eh?
Si és aquestes persones que a vegades normalitzen coses,
s'ha de fer un treball i crec que el que fem nosaltres,
nosaltres al teatre, no podem arreglar-ho.
Vull dir, l'hem d'arreglar tan recolzats
que els espectadors sense anar a veure.
Nosaltres mostrem un problema.
A partir d'aquí, l'espectador surt i és a cada secció, no nosaltres.
Home, jo crec, jo crec, sincerament,
que ja no hi ha gent que no està fent esforços econòmics
per portar coses, per visibilitzar coses.
Clar, en millors condicions econòmiques,
segurament podíem fer moltes més coses tots,
però tenim el que tenim i hem d'ajudar amb el que tenim.
Jo crec que bé, jo crec que sí,
però vull dir que no ens hauríem de quedar aquí en un dia, saps?
Hauríem de poder fer més coses, que se'n fan,
però possiblement encara cal fer-ne més.
I ja per acabar, com convidaríeu els veïns i veïnes d'Abrera
a venir el proper diumenge 16 d'octubre a la sala municipal
a veure el vostre espectacle.
Bé, doncs, jo convido que vingueu,
perquè estic segur que passareu una bona estona,
tant els grans com els menuts, ho passareu bé,
i segurament el dia estem obrint els ulls amb algunes cosetes,
perquè els teniu normalitzades.
Així, doncs, recordem, amb motiu del dia de la nena,
la companyia El Rapla dura a terme l'espectacle familiar
quan les nenes volen alt dirigit a famílies amb infants
a partir de 5 anys el proper diumenge 16 d'octubre
a la sala municipal a les 12 del matí.
Nosaltres avui agraïm l'atenció al Joan de la companyia El Rapla.
Moltes gràcies i bona tarda.
A vosaltres, bona tarda.
Podeu adquirir les vostres entrades per veure quan les nenes volen alt
a través del web municipal www.abrera.cat.
Poden acollir-se als preus reduïts, els majors de 60 anys,
menors d'11 a 18 anys, ciutadans en situació d'atur,
a l'hospital funcional o amb carnet a la biblioteca.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai,
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació a la carta,
a radioabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera,
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.