A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera els oferim la segona edició de l'any
de l'espai de col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament d'Abrera
A Abrera sí que hi ha res, que s'emet el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials del municipi.
Per això ens acompanya el tècnic d'Acció Cultural i Patrimoni, el Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs avui parlarem del pou de glaç d'en Margarit.
Quines són les principals dades que hem de saber d'aquest element patrimonial abrerenc?
Doncs el nom oficial és pou de glaç d'en Margarit,
tot i que popularment se'l coneix com pou de glaç del Torrent Gran.
S'està situat al nostre municipi, a la vila d'Abrera,
a una alçada sobre el nivell del mar d'uns 115 metres.
És de titularitat pública, per tant pertany al municipi,
i gaudeix d'un estudi que en va fer l'any passat, l'any 2018,
en Víctor Mata Ventura, de l'empresa Dos Punts de Documentació i Cultura.
En aquest estudi es van fer estudis històrics
per saber quines són les característiques d'aquest element,
i se'n van fer uns posteriors treballs de consolidació i adequació.
La cronologia on hem d'ubicar aquest immoble, aquest bé immoble,
és d'època moderna, mitjanç del segle XVIII,
i el seu estat de conservació actual és regular,
però s'està treballant perquè millori.
I com podem descriure aquest element?
El pou de glaç d'en Margarit,
conegut popularment com el pou de glaç del Torrent Gran,
constitueix una de les poques arquitectures d'emmagatzematge de gel
que encara ens queden a la nostra comarca, al Baix Llobregat.
Es va construir en una data indeterminada,
estem encara acabant de revisar-ho,
però sí que podem ubicar-ho entre el segle XVII i XVIII,
i com la majoria de pous de glaç va estar actiu fins a finals del segle XIX,
coincidint amb la mecanització de la producció
i també amb un augment de la temperatura a nivell ambiental, per dir-ho així.
Està situat en aquest Torrent Gran,
en un indret on l'aigua ja ha anat fent una rasa,
ha anat excavant una rasa,
cosa que dificulta una mica la insolació d'aquest espai,
i això permet mantenir una temperatura més baixa.
Si a això hi afegim el flux de l'aigua,
que també és permanent en aquest torrent,
i les abundants glaçades que es produïen en aquest lloc
fa temps i la proximitat del camí ral,
doncs veiem que això permetia transportar ràpidament el gel
i aquest és un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.
Si ens fixem més a nivell estructural sobre el que seria l'immoble,
doncs hem de dir que es tracta d'una olla cilíndrica, podríem dir,
del pou que està excavada directament a terra, al subsol,
i està envoltada per una paret de carreus de pedra.
Aquests murs formen una estructura exterior
aparentment de pedra consolidada amb morter de calç i també amb argila.
Fa 5 metres de diàmetre a l'interior i 7 a l'exterior.
I la profunditat encara la desconeixem,
perquè per dins està cobert de terra i, clar,
ha anat dipositant-hi terra d'ençà que ha canviat d'ús,
recordem que era un magatzem agrícola,
i per tant fins que no s'escabi no podrem saber la profunditat.
Val a dir que és un pou bastant petit en comparació d'altres pous que es coneixen a d'altres indrets de Catalunya.
Com la majoria de pous, per això, també disposa d'una cúpula construïda amb d'ovelles de pedra,
una cúpula realment interessant,
i a la part superior conserva una obertura,
que servia per el que es diu empouar,
de fet ve aquí el verb,
i desempouar aquests penots,
aquests penots immensos de gel,
possiblement amb una politxa.
Al costat oest hi ha una portella
que facilitava l'accés dels treballadors
perquè poguessin entrar en aquest pou de glaç,
també per l'entrada d'eines,
introducció de la palla i el boll,
per cobrir i separar aquests trossos de gel,
perquè no s'enganxin entre ells,
i el que desconeixem és el sistema de desguàs de l'aigua,
que es desglaçava en aquest pou.
Com bé deia abans,
quan es buidi la terra que hi ha a dins,
segurament sabrem com desaigua aquest edifici.
Centrem-nos ara en la part històrica.
Com en marquem el pou de glaç d'en Margarit?
Bé, abans d'entrar a explicar concretament
què és el que sabem d'aquest pou de glaç d'en Margarit,
m'agradaria fer un context històric
del que suposaven aquests pous de glaç,
aquestes construccions.
D'on sorgeixen aquests pous,
de glaç.
Això procedeix de la idea
de poder conservar l'alimentació.
Pensem que l'aplicació del gel
per refredar les begudes,
conservació d'aliments,
pels propis gelats,
o la utilització en pràctiques medicinals
i terapèutiques,
ja eren conegudes pels grecs,
pels romans i també pels àrabs,
però l'accés i ús d'aquest gel
com a producte sumptuós
estava reservat a classes privilegiades,
és a dir, el gel era car.
Fins no fa massa, segurament,
els avis recordaran que el gel no era una cosa molt concreta
que només tenien certes persones.
A Catalunya, al segle XIV,
hi ha notícies de pous de glaç vinculats a comunitats monàstiques,
com Escaladei, Poblet, Santes Creus,
Vallbona de les Monges,
és a dir, punts
on també hi havia una certa potència econòmica.
A mitjans del segle XVI,
per això, l'ús sanitari i alimentari d'aquest gel
ja es va popularitzar també a les ciutats.
I aquest augment de demanda
va incitar les autoritats municipals,
com per exemple a Barcelona,
a supervisar, a regular-ne el proveïment
i a fer també, a considerar-lo el monopoli,
el monopoli del gel.
Aquests pous de glaç van proliferar
a causa també d'un període de baixes temperatures,
que és una cosa molt curiosa
que els historiadors van batejar
com la petita edat del gel,
la petita edat del glaç,
i que va afectar el clima a tot Europa,
des del segle XV fins a ben bé mitjana del XIX.
En aquest període, el clima va baixar,
va baixar la temperatura a uns quants graus,
fins i tot tenim constància
que el riu Ebre es va glaçar fins a set vegades,
i pensem que el riu Ebre és un riu amb un cabal important.
Una d'aquestes glaciacions
d'aquesta petita edat del gel
la del 1788
va durar 15 dies.
Era una cosa seriosa.
El període comprès entre aquests segles,
entre el XVII i el XVIII,
i la primera meitat del XIX,
va ser l'època d'or,
per dir-ho així,
dels pous de glaç.
El consum de gel es va generalitzar,
i la majoria de municipis
van regular les condicions de venda
i de consum
a través de les seves botigues,
de les fleques i les tavernes,
com es coneixien també les botigues
en aquesta època,
que rendaven directament a particulars.
Al Baix Llobregat
tenim encara pous
aquí al nostre municipi,
a Brera,
també a Vegas,
a Corbera i a Martorell.
I al Papiol
i a Castellvidarossanes
ja han desaparegut,
per tant,
tenim sort d'encara conservar
aquest del torrent gran.
En d'altres municipis,
per això,
encara ens queda el rastre
de la toponímia.
Constituïen una indústria artesanal
rural,
bàsicament,
que es dedicava a això,
a l'extracció,
a emmagatzematge
i venda del gel
a escala local i comarcal.
Hi havia un comerç important.
Pensem que tenim
al costat Barcelona,
que era una gran consumidora
d'aquest gel,
i aquesta,
doncs,
a Brera era candidata directa
a vestir aquestes tavernes,
hostals,
complexos sanitaris
de Barcelona.
A finals del XIX,
per això,
la indústria de gel artesanal
va desaparèixer,
bàsicament,
per dos factors.
Un era
l'escalfament del clima,
que també estem vivint ara
de manera ja més
contundent i agressiva,
i també l'aparició
del gel artificial en barra.
I aquí a Brera,
aquest pou concretament,
el que tenim al Torrent Gran,
la referència que en tenim
és del capbreu
de la Marquès de Vilafranca,
del 1751,
i és l'única notícia
que en tenim històrica
d'aquest pou.
Concretament,
l'11 de maig del 1751,
quan un senyor
anomenat Antoni Prats,
que era pagès
d'Esparreguera,
de la vila veïna d'Esparreguera,
i la seva esposa,
la Maria Estruc,
reconeixen aquest marquès,
el marquès de Vilafranca
i de los Vélez,
duc de Montalto
i senyor jurisdiccional
de la zona de Martorell,
Castellvide Rosanes,
Molins de Rei,
tota aquesta zona de Brera
i altres llocs,
del Llobregat,
aquesta gent,
aquests pagesos,
reconeixen que tenen per ell,
per marquès,
una vinya,
Abrera,
que és pertinença
d'una propietat més gran
anomenada,
literalment,
en aquest capbreu,
la peça del pou de glaç
d'en Margarit,
que està ubicada
al sud del torrent
del que era conegut
llavors com a riu Tort,
avui n'hi diem
Torrent Gran,
però aquest riu
es deia Tort.
I en aquella època
la família Margarit
era una família
important d'Ebrera,
una nissaga
de terratinents d'Ebrera,
que era propietària
del mas de l'Espluga.
Doncs aquest pou de glaç
el devien explotar
directament aquesta família
o bé arrendaven
a qui feia el comerç
amb el gel
des d'aquest punt.
Fa uns mesos
vam parlar molt
del pou de glaç
ja que compta
amb una obra
de l'endart.
En què consisteix
d'aquesta iniciativa?
Doncs sí,
això va ser una iniciativa
que es va promocionar
des d'aquí,
des d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament d'Ebrera
amb la intenció
de vincular
el que és l'endart
al patrimoni.
L'endart,
de fet,
és un tipus d'art
que es fa a la natura,
per tant,
directament vinculat
a tot el que és
la natura i l'espai natural
i el passat 25 de novembre
de 2018
va finalitzar
la construcció
d'aquesta obra
de l'endart
que s'anomena Caramell
que la signa
el Víctor Mat Aventura
qui també és especialista
és de Vegas
en pedra seca
i és autor
dels estudis
que s'han fet
concretament
d'aquest pou de glaç
d'en Margarit.
En Víctor,
l'artista
diguem
que signa aquesta obra
i que amb les seves mans
tot sol
va fer aquest Caramell
va iniciar el projecte
el 20 d'octubre
i el va acabar
això amb un mes
una mica més
a la zona del Torrent Gran
ben a prop
d'aquest pou
d'aquest pou de glaç
en un espai
d'interès natural
important
com és aquest Torrent Gran.
L'estructura
és una estructura
de pedra seca
d'uns 9 metres de llarg
i va estar construïda
seguint
aquesta tècnica ancestral
que ell coneix molt bé
de la pedra seca
i han fet
amb pedra
propera
al municipi
d'Abrera.
El nom aquest
de Caramell
és el nom
que se li donaven
als Caramells de gel
a les extalactites
podríem dir
que es formaven
a l'hivern
i que devien formar
part del paisatge
d'aquest
antic pou de glaç.
Pensem que
justament
quan ell estava acabant
aquest Caramell
el novembre del 2018
la construcció
en pedra seca
va entrar
a la llista
de patrimoni
cultural
immaterial
de la humanitat
per l'UNESCO.
És interessant
que ho tinguem present
i també
amb l'època
en què ho va fer
perquè pensem
que la climatologia
va ser complicada
amb molta temporada
de pluges
i també
perquè hi va haver
un petit
acte vandàlic
diguem
que va
atemptar
contra aquest
Caramell
i per tant
ja des de l'Ajuntament
com el propi
Víctor
es va fer un acte
de rebuig
en aquest acte
destructiu
del que és
el patrimoni
en el fons
i de l'art
per tant
des d'aquí
a Ràdio Obrera
també fem una crida
respectar la instal·lació
el pou
de glaç
que està
al costat
i també
la zona natural
del Torrent Gran
de les més importants
que tenim aquí
a Obrera
i
mencionar també
la col·laboració
que va oferir
l'Andart
Associació de Catalunya
que també
vol reivindicar
aquest patrimoni
històric
des de l'art.
Recordem que
tota la informació
sobre el pou
de glas
d'en Margarit
la podeu consultar
a la secció
d'acció cultural
i patrimoni
del web municipal
ajuntamentabrera.cat
on també
podreu trobar
aquest espai
així com la resta
que anirem a matem
al llarg de l'any
com deien
com deien
el segon
dimecres
del mes
al punt
de les dues
del migdia
la propera edició
d'A Obrera
sí que hi ha res
serà el dimecres
13 de març
i de què
parlarem
Gerard?
Doncs
ens centrarem
en un conjunt
més que en un element
en un conjunt
arqueològic
i històric
segurament
el més important
que tenim
a Obrera
que és
el jaciment
arqueològic
de Sant Hilari
que comprèn
si ho resumim
tres elements
l'element
de les ruïnes
del jaciment
arqueològic
pròpiament dit
de la vila romana
una ermita
l'ermita
de Sant Hilari
que és preromànica
i també el mas
que està al costat
d'època moderna
el mas de Sant Hilari
Doncs ens emplacem
el dimecres
13 de març
i agraïm
la seva col·laboració
al Gerard Videgain
tècnic municipal
d'acció cultural
i patrimoni
moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
I recordeu que aquest espai
ja el podeu tornar a sentir
i descarregar
la nostra programació
a la carta
a radiobrera.cat
i també a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils
A Abrera
sí que hi ha res
L'espai de Ràdio Abrera
sobre patrimoni
i història d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament
Serveis informatius
de Ràdio Abrera